I mentre preparava l'excursió d'avui a la Boquería (ordenant idees per poder-les saltar desprès: 'Para poder ser caótico primero hay que ser ordenado' diu l'ex-profeta Adrià) m'he enrecordat d'aquesta recepta que en el seu moment no vaig pujar al blog.
Es tracta d'una arròs de colors. Un plat vegetarià i ben colorit que vaig improvisar una nit de poca gana, poca sòn i moltes ganes de provar. Algú amb bon criteri em podría preguntar perqué faig un arròs de color groc en un plat vegetal on cap vegetal es de color groc.
Es clar que pensar que tinc una raó consistent sería pensar que jo en tinc, de criteri. I en tinc, però aquesta vegada poc consistent: perque volía que fós ben llempant i cridaner.
Arròs de colors:
Ingredients:
Arròs (bomba si pot ser)
Caldo de verduretes (fet a casa si pot ser)
safrà en bona quantitat
Ceba tendra i all tendre
Carbassa i pastanaga
Una mica de crema de llet
sal, oli i pebre.
Procediment:
Tallem en brunoise la ceba tendra i l'all tendre. Els passem una mica per la paella amb oli sense que arrivin a torrar-se (volem un sabor fresc vegetal, sense torrats). Un cop perden la força inicial, hi aboquem l'arròs i li donem unes voltes.
Si es vol se li pot posar mig got de ví blanc. A gustos.
Fins aquí és un inici clàssic de rissotto.
Un cop l'arròs s'ha fregit un minut hi aboquem el safrà i en dos o tres segons (que no es cremi, please) hi afegim un parell de cullerots de caldo.
Si tot ha anat bé, cuinem l'arròs afegint brou quan es va necessitant i tot anirà quedant ben groc.
D'altra banda, fem una crema de carbassa amb pastanaga bullint-les juntes, triturant amb una mica de crema de llet, sal, oli i pebre.
finalment emplatem posant l'arròs en forma de volcanet i la crema taronja ens fa de lava del mateix.
Uns grans de pebre vermell i de ciboulet seràn les víctimes del nostre petit volcà.
3 comentaris:
"Ex-profeta" el F.A.? T'has tornat agnòstic?
Molt bé l'arròs.
Parlava del mòn estimat Manuel. Jo continuo pensant que és un crack.
Una bona part del mòn ha donat el cul a aquest tipus fantàstic que també ha resultat ser un comerciant fantàstic.
No passa res, ja tornaràn.
Avui bé a la contra de La Vanguardia una entrevista al Jose Andrès. Entre altres coses explica com als anys 80 l'Adrià feia experiments com posar gelatina de llet sobre oli bullent.
Va explotar.
Però quí no explota de tant en tant.
Però el punt que més m'ha agradat (serà perque jo l'he exposat en el teu blog alguna vegada) es quan diu que el que ara es considera vanguardista i es denosta per alguns, serà cuina clàssica d'aqui a uns anys.
La truita de patates també va ser vanguardista i trencadora fa segles.
Tens molta raó. I m'en alegro de que continuïs sent creient (no és broma).
Publica un comentari a l'entrada