dissabte, 13 de setembre de 2008

desde l'any 66 amb amor.

A través del mestre Allue arribo al blog de Manuel Gago on em trovo amb l'origen de Codigo Cociña. Tres links en una frase, reclamo el meu premi.

deixat anar sense remei





Com deia en el post anterior, On m''heu amagat la dieta?

Coristanco és famòs per les seves patates. Aquest municipi de la comarca de Bergantiños està especialitzat en el patateig inmisericorde i a sobre en fan ostentació: Festa da pataca de Coristanco.

Jo ho sé desde la meva primera visita a Galícia 'el pan bueno es el de Carballo, las patatas las de Coristanco'. Reina del meu cor dixit. Veritas est.
Qui serà l'artista de l'escultura anterior, i com li deu haver dit. Elvis is alive? Si fossin americanes, sens dubte seríen patates fluorescents. Viva Las Vegas.

Va donar la casualitat que aquesta darrera visita vem passar per Coristanco (fa cantonada amb Carballo) i teníen un petit aperitiu de la propera festa de la patata.
Em vaig deixar anar (ja es que tot era un festival) i em vaig posar tebi de patata farcida mentre veia com es fan els gerros en una bonica demostració d'artesanía.

Aquí una mostra (gens glamurosa, val a dir-ho) de la enorme quantitat de platets de patata farcida que eren capaços de generar per minut aquella bona gent gallega.

Al final em vaig decidir a no enfonsar el poc prestigi familiar que em queda i vaig sortir quan encara tenía el cinturó cordat. Prova inequívoca de que em faig gran i un titafreda.
Quan em faci encara més gran probablement arrambarè amb tot i m'ho portarè a casa en un tupper.

En fí, que si les patates gallegues tenen fama, els gallecs que conec en parlen bastant de les de Corisanco i jo no de moment no en parlaré més perque parlar amb la boca plena és de maleducats.

M'en torno a acabar l'empanada que queda!
Salut!

de callos gallegos

Deia el mestre que li veníen de gust uns callos gallegos.

Jo de moment no conec la forma d'enviar callos per la wifi, però sí que us puc posar unes fotos dels callos que em van preparar fa uns dies a galícia.

Jo em pirro per a que la meva sogra em faci plats tradicionals quan vaig de viatge a Galícia, i aquest cop vaig tenir la sort de tastar els seus callos.
Com a curiositat, no hi posa 'callos' (el que jo entenc per callos, que son els intestins gruixuts) sinó que ella li posa peus de porc.
Tot i aixó, estàven boníssims.

Com a segona curiositat, a Galicia venen una barreja d'espècies que anomenen 'callos' i que son barreja de comí i altres coses. Jo aquí no l'he vista però m'hi fixarè.

Aquí unes fotos del plat:



La recepta exacta no la tinc, perque sóc un despistat i no porto mai una llibreteta (ja sería la hóstia una Moleskine com en Miqui Puig - más pop ya no puedo ser-).
El que tinc clar és que els cigrons SEMPRE s'han de posar a coure en aigua bullent, sino cagada pastoret i que a Galícia tenen un no-se-que amb la matèria primera que que-se-jo.

Gallecs adorables, on m'heu deixat la dieta.

dilluns, 8 de setembre de 2008

de vegades una frase...

Apunt d'urgència:


Visiteu la Contra de La Vanguardia perque hi surt una interessant entrevista (com quasi sempre a La Contra) al forner Xavier Barriga, enamorat del seu ofici i del pà.
La única pega que li poso és la manía que té la gent de voler (necessitar?) que el que fà es consideri un art o una ciència.


Fer pà no és un art per molt que expressem el nostre amor al fer-lo. I gensmenys una ciència tot i que hi hagi regles ben concretes per a la seva el.laboració.


Tot i això, gran entrevista i gran forner!
Pd, en breu la descripció culinaria d'una visita a Galicia amb menú 'autèntic de poble': Callos galegos.