diumenge, 29 de novembre del 2009

de luky luke truita's experience.


Una recepta ràpida per a disfrutar unes truitetes, absolutament 'my way' perque ho vaig fer improvisant amb el que tenía per casa:

Truites luky luke.

Ingredients:
Truites.
Porros.
Daus de bacó.
Ceba tendra.
Crema de llet.
Sal, oli i pebre.

Procediment:
En un wok posem la ceba tallada petita, la daurem en oli. Quan està a la meitat de daurar-se li afegim el porro tallat 'en monedes'. Quan ja estàn tovets, afegim bacó tallat a daus. Li fem tres voltes i posem la crema de llet. Salpebrem i reservem.

Posem les truites netes i sense espina, per sobre el nostre preparat i el podem fer en el mateix wok (com es veu a la foto) o al forn. Al wok no van ser més de quatre minuts a foc mig-suau.

Fàcil, fàaaaacil, fàaaaacil. Ideal per carmanyoles.

divendres, 27 de novembre del 2009

'Deivid' Lienas on espai BonPreu


Avui hem anat a l'espai de consum de Bon Preu.
La Gemma, que està 'a totes' ens va convidar a un grup de blocaires en modalitat que podríem dir FIFO (First In, First Out) o millor com diuen al poble del meu pare 'el que más corra, capador'.

En un molt agradable ambient blocaire, he conegut nous col.legues (fem un mos, llepadits) i n'he retrobat de 'veteranus' (la cuina vermella, delícies del rebost, café de nit, Pà amb tomàquet, ...). Un plaer somriure amb vosaltres.

Un magistral David (quantes dades asociades a cada recepta ens dones, mestre. Sensacional) ens ha cuinat:

Magret d'ànec farcit de pinya, bull de castanyes+bolets i bull de nous.
Patata emmascarada del Berguedà amb camagrocs saltats.
Caramels de Bull.

I last but not least...
Las but not least...

La salsa 'Queticagas'.
Aquesta salsa que jo he batejat com salsa 'queticagas', en teoría és una proposta per acompanyar el magret. Però té tanta força i personalitat que jo la considero com una recepta independent.

Salsa 'queticagas' del David Lienas:

Ingredients:

Una cullerada generosa de mel.
Un got gran de suc de taronja.
Mig litre de brou de pollastre.
Una mica de cardamom.
Una mica de vainilla natural.
Pebre.
Maizena express o similar.

Procediment:

Posem la mel en un cassó i l'escalfem fins que començi a caramelitzar (fa bombolles). Li afegim el suc de taronja, el brou, la vainilla, el cardamom, el pebre i ... a reduir.

Estarà, que us dic jo, posem una horeta i quart a foc lent reduint i concentrant. No ens interessa que es quedi molt i molt densa per a que la sal del brou no ens domini la salsa. La colem i per a lligar-la li posem la maizena express.

En David nomès ho ha proposat, però jo hi estic 100% d'acord: una mica de ratlladura de pell de llima per donar-li frescura ha de ser brutal!!

Us puc ben assegurar que mentre l'he assaborit he sentit de fons, lluny però nítid, fluix però contundent com el cansament de la setmana s'anava fonent mica en mica. Talment com si una banda, la banda del carrer E, estigués descongelant la desena avinguda:


diumenge, 22 de novembre del 2009

demasiao pal cuerpo: Massita's Chronicle.

Nota: per veure el comentari de cada foto, passa el ratolí per sobre.


Previ : Qué és la farinà o farinada?
Previ 2: els culpables. Conforme pengin (aixs la 'j'...) les cròniques anirem linkant

Cuinetes (Nuni + Miquel + els dos angelets que tenen per fills)

Olleta de verdures (Massitet + Kisumenja)
El cocinillas online (Manel)
Baixa gastronomía (Mar)
Pa de nous (Marta)

Delícies del rebost (Sara Maria)
decuina (starbase + Cris)
Maria (Massitet and kisumenja friend)
Juanjo (eixe xicot simpàtic que fumava puros) i Estela.

  • T'aixeques, amb el convenciment que serà un dia feliç. Et dutxes i esmorzes amb aquesta sensació agradable de dissabte.
  • Surts cap a Vinaròs amb la reina del teu cor. Aquest cel de plom que sembla que vol ploure. No ho podem permetre.
  • Et juntes amb els amics, els blocaires. Tots amb l'objectiu de ser feliços unes hores.
  • Arribes al forn tradicional Massita, on una familia dedicada al producte forner tradicional i ben fet. Ja ha sortit el sol.
  • T'obren les portes i generosament et regalen potser la segona cosa més valuos després de l'amor: senderi i coneixement.
  • La Sara Maria et presenta voluntari per sortir a fer una 'farinà'. Ni t'ho penses, perque en realitat et fa gràcia.
  • Fàs la farinà. Disfrutes.
  • Aprens i menjes uns cocs de sardina fresca (UAL.LASS!), de bacallà, d'escalivada, de tonyina seca,...
  • Surts una mica flotant i vas al restaurant El Bergantín, on un personal amable i eficient et posa un menú orgiàstic:

  • Tellerines (tellines, teranyines,... digues-li com volguis segons la zona d'on siguis)

  • Escopinyes.
  • Calamar en salsa.
  • Gambes 'de casa'
  • Llagostins 'de casa' (aquí es produeix una polèmica sobre si són millors que els de Sant Andreu de la Barca via facebook)
  • Flipes amb l'arròs negre.
  • Flipes amb l'arròs de popets i carxofa.
  • Flipes amb l'arròs d'ortigues de mar (el 'guanyador de la nit' per majoría absoluta, no per unanimitat)
  • Menjes uns postres que JA NO ET CABEN.
  • Menjes uns altres pastissets portats de Ca Massita, QUE JA NO ET CABEN.
  • ¿PUM?

  • Tornes al forn, on en el 'colmo' de la generossitat us regalen una safata amb farinàs (normal i de pebrot) per a cadascún.
  • A sobre us regalen també pà del bò per endur-vos a casa. I van i us el tallen.
  • Marxes perque penses que si no, aquesta gent us acabaràn donant les claus de casa seva.
  • I tot el viatge de tornada comentant TANTES COSES BONES.

Fes això, i et puc garantir de primera mà que seràs ben feliç aquest dissabte.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Decoded Encripted Security Intelligence Report.

21-11-2009 12h Zulú.

****Objective reached. Vinarós i reunió del grup en punt de trobada.// Accés a objectiu primer Massita Installations.**
Ad image of commando in assault position (level 5 granted):


End of transmission.

Demà The Complete Chronicle. Però diguem-ho clar: SEN-SA-CIO-NAL.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Desde Catavins Sabadell 2009

Aquest diumenge vem fer una excursió al Catavins de Sabadell. La Fira de Sabadell és un pabellò únic situat al costat de l'estació de la Renfe i que antigament era un edifici industrial. Han tingut l'encert de mantenir l'estructura constructiva i deixar alguns dels elements antics com per exemple les grues del sostre.

Vem arribar d'hora (aquesta family és així) i ràpidament ens vem posar a la cua de l'activitat que més ens interessava: 'Cinc plats, cinc vins' a càrrec de Rafa PEña (Restaurant Gresca) i Ferran Centelles (El Bulli).

És curiós com els efectes de la relativitat Einsteniana de vegades es manifesten: En comptes de ser cinc plats i cinc vins, al final van ser quatre vins i quatre plats. I en comptes de començar a les 11.30h doncs començem a les 12h.

Això sí, els dos molt simpàtics i didàctics.

La idea era ben senzilla i engrescadora: A partir de quatre vins proposats per el somellier, amb les corresponents notes de cata, el cuiner proposa quatre plats. D'això se'n diu maridaje hasta la muerte.

Els vins eren:

Un xarel.lo del Penedés (boníssim, aquí l'abstemi el va gaudir) + coca de sardines i mantega especiada. Ví gras, saladet, fresc i directe.

Una varietat més afruitada també del Penedés (i que no he pogut trobar ni per internet sabent que la bodega es u més u) + Garrinet cuit al buit amb pera i flors Un ví blanc amb més presència de fruita, també gras i més contundent. Em va agradar més el primer.

Tot seguit un Tempranillo amb matissos terrosos, suau i equilibrat. Amb una mica de fruita en boca però no gaire + Galta de vedella jove glassejada amb figa, coco i café. Trompetes de la mort per a guarnició.


I finalment una Cariñena, ferèstega com es veu que toca ser si ets cariñena.
Adecuada per la caça, la sang, la potencia + Colomí de sang cuit al buit a 62º farcit de botifarra negra. Sensacional.


I bé, quan vem acabar fèrem la volteta de rigor, multitud de persones tots amb la copeta a la mà i amb aquella alegría a l'ambient.
Val a dir que confós per l'etil.lisme dominant (cola com a excusa per un abstemi?) vaig acabar picant formatge d'un plat que una amable senyora s'havía comprat i havía deixat sobre un mostrador.
Jo pensava que era de l'stand però no... eren de la senyora.
En veure com reincidía en el robatori es posà el plat sota el coll i em diguè: 'Es que este lo he pagado yo'.
Vaig tenir sort perqué s'ho va prendre amb humor. Em va refusar unes trufes que li vaig oferir com a compensació i vaig poder marxar amb les restes de dignitat que em quedaven... ENTRE LES RIALLES DE LA MEVA ESTIMADA I LA MEVA GERMANA!!

En tot cas, no m'he davergonyir de res, jo...

Les trufes les vem comprar aquí:



I així va passar el matí, amb una nova sessió de mono-recepta que ja us posarè que darrerament clavo uns totxos que encara no entenc com has arribat fins aquí, estimat lector.
Podeu consultar una crònica alternativa al blog del cocinillas online.

Salut!!

PD: Gràcies que han contactat amb decuina, aquí teniu les dades del formatge artesà que vaig manllevar (involuntariament i dos bocinets!!), el fan uns aragonesos salerosos i està boníssim segons les meves reines. Fanbar.net:

Ja mirarè de tastar-lo i de fer-ho legalment, heh.

dissabte, 14 de novembre del 2009

desde Rúsia con amor

Disclaimer: Com ens recorda la Mar, quan va caure el mur manava el Bush pare, i no en Reagan. Com que és un blog gastronòmic i no d'història no penso dimitir (si no ho fa en Camps...).Per a mí de tota manera, l'autèntic mestre que va doblegar el genoll sovietic va ser el marit de la Nancy Reagan.
Lo del Busch pare ja només va ser seguir l'estela: gimnàstica. L'artista era el cauvoi.
Però que consti i brilli la veritat, en tot cas. Perqué si ha de brillar la meva memòria...xD


Fa 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. I per això hi ha hagut homenatge pizzero a la commemoració: Pizza als dos blocs with Check Point Charlie.


Que ja tenim una edat és quelcom que les lumbars ens recorden de tant en tant. No sé vosaltres, que hi haurà de tot, però el dia que els petrodolars van tombar el mur de Berlín jo vaig anar a dormir més tranquil.


La joventut no ho sabeu (ara si el blog fós subvencionat us faría una disertació sobre la Guerra Civil Española. Però com que no tinc amics al Ministerio us parlaré de la guerra freda).
Bé, com us deia, la joventut no ho sabeu. Però va haber una època en que el món estava a puntet d'anarse'n a fregir espàrrecs.
Si algún dels dos liders mundials tenía el dia tonto i s'asseia sobre el maletí amb el botó nuclear...PUM.

A l'esquerra del quadrilater teníem la URSS, amb multitud de joves liders escollits per votació popular lliure, universal, lliure i dirigida: els Premiers.

A la dreta del quadrilater teníem als Presidents 'made USA' més carismatics i telegènics del món. Sovint sortits de prestigioses carreres universitaries com la collita del cacahuet o les pelis del Far West.

I fa 20 anys, que teníem 20 anys aprox, manava Ronald Reagan.
La llibertat de premsa d'USA va permetre que es conegués el moment en que va perdre el cervell. Aquí el veieu caigut 'a la seva dreta'.


Doncs Reagan tenía una forma de veure el món ben guanyadora:

- De les quatre guerres a la meva vida, ninguna ha estat per causa de que els U.S. fós massa fort.

Al mateix temps, la URSS havia aconseguit arribar al super-home més nihilista aprofitant els caps dels ciutadans per a tatuar els mapes i que els nens aprenguéssin geografía mentre eren educats als telenotícies:


I va passar que tants anys de plantofades no es podíen aguantar i en Gorvachov, que era molt més pusil.lànime que en Reagan va decidir que plegaba i que val, que a partir d'ara tots seríem del mateix bàndol.

I en celebració de que ara potser ens fregirem lentament però ja no ens fregiran amb bombes nuclears he fet una pizza dividida en dues parts.
La part vermella: bacó i xoriço.
La part guanyadora: porro i bacallà.

En resum us dirè que la pizza de bacallà amb porro és boníssima i que us la recomano. Ara posarè els passos per a fer una pizza - que suposo que us agradarà més que les tonteríes anteriors-. Pero recordeu: alguns ja tenim una edat.




Pizza de bacallà i porro:


Ingredients:

25o grs. de bacallà dessalat.
Dos porros mitjans.
Un all estofat al forn.
Sal, oli, pebre i orenga.

Per a la base de la pizza:

Aprox mig kilo de farina.
Dos paquetets de llevat fresc (jo uso els del Mercadona)
Una cullerada de sucre
Aigua
Sal.


Procediment:

En un got poseu aigua tèbia, desfeu el llevat i poseu una culleradeta de sucre. El sucre activa el llevat.
Per a fer la base, poseu la farina sobre la taula ben neta, feu un 'volcà'. Aneu barrejant la farina i el liquid fins que pogueu amassar amb les mans. Ha de quedar una massa elàstica i ben hidratada (60% en pes d'aigua).
La deixem reposar (idel dues hores). Quan ha passat el repòs li donem unes voltes més afegint la sal. La sal al final per a que no mati el llevat. Tornem a reposar una mitja hora.

Mentres resposa, tallem els porros finets i els daurem a la paella. Tallem el bacallà en daus i quan ja tenim els porros ho afegim un minut. Com que deixa anar aigua, retirem el bacallà i reduim el liquid per a que no ens deixi la massa xopa al posar al forn.

Finalment, agafem la massa i la aplanem amb el corrò. Li posem per sobre els porros, el bacallà, el formatge i una cabessa d'alls escalivats al forn. Orenga per regar el jardí i al forn.
Aprox 15 mins a 200 graus, però això dels forns es anar controlant el que teniu a casa.

Et voila! Vull dir... et Glasnost!



Salut!!

dijous, 12 de novembre del 2009

de rès?



Sou del facebook? Teniu encara un puntet algre i innocent a la vostra personalitat?(hi ha qui en diu INFANTIL, però NO M'HE D'AVERGONYIR DE RES JO!!



Doncs potser us faci gracia, durant unes setmanes com a mínim, aquest joc de facebook: Restaurant City.

La mecànica és simple: començes amb un local petit i a base de pencar vas creixent en metres, caixa, empleats i plats. Tot molt simple però com que té a veure, ejemmmmmm, amb la cuina doncs m'hi he apuntat.

Aquí a dalt em veieu en uniforme i llògicament m'he donat a mi mateix la feina de cuiner. What else??

Una de les gràcies és la decoració personalitzada. La meva encara no està gaire desenvolupada. Però aquí podeu veure com s'ha currat la Sara Maria un restaurant boletaire que fa impresió.


En realitat no m'en fa cap de vergonya. Però aixó vol dir que ... no m'he d'avergonyir de res, jo?
Heh.

dissabte, 7 de novembre del 2009

desde el segle XX ens saluda... la muselina.

Aquesta setmana hem volgut menjar peix, però com acosutma a passar, ho hem volgut tard. Molt tard. Com qui diu a les nou del vespre.

I això significa que has d'improvisar una recepta que permeti carmanyola i que no porti gaire temps de cuina. La matinada no espera.

Vaig decidir fer la mare de lluç en uns filets gratinats una 'falsa muselina'.
La muselina i jo ens vem coneixer ja fa uns anys, en un sopar amb companys de feina. (naturalment, a sobre d'un bacallà).
Tot i haver-ne menjat de tant en tant, no l'havía fet mai i ja era hora de trencar aquesta tensió gastronòmica subjacent.

La gràcia del tema era fer una recepta similar a la típica muselina que tant va abundar en els anys 80 i 90 del segle vint. Abans que descobríssim que la gastronomía ens permet a tots sentir-nos conneisseurs. Som gent amb criteri nosaltres.


Com veureu, jo ni li he posat crema de llet (versió 1) ni clara d'ou muntada (versió 2). La meva és una versió de dilluns a divendres. Una quiky and simple muselina.



Mare de lluç en 'quicky and simple muselina'.

Ingredients:
Tants filets de mare de lluç com comensals.

Un porro per cada comensal.

Dos dents d'all per cada comensal.

Sal, oli i pebre.


Per a la quicky and simple muselina:

Un ou.

Oli d'oliva.

Una dent d'all.
Una mica de sal.


Procediment:

Netejem el peix i el salpebrem.
En una paella saltem el porro i els alls en una mica d'oli.
En una font de forn posem el porro, els alls, l'oli i el peix. 180 graus aprox. 7 minuts (que estigui quasi fet).

Estenem la muselina sobre el peix i gratinem fins que agafi el color dauradet.


Un plat senzill, saboròs i malgrat les aparences... suau.
Salut!!

dimarts, 3 de novembre del 2009

¡¡Destructores!!!

En un blog gastronòmic com pretèn ser el present més que destructors s'hauría de dir deconstructors... però no m'he pogut resistir.




Donat que la secció protagonista avui es el decuina-Tomaquet (TM) i inspirat per una perla de la tonadillera més gran d'Ejpañña:



Doncs aquí viene lo fuerte. PERO QUE FUERTE CAAAAARMEEEEN:

Hemos podido saber de fuentes bien desinformadas que dos de los más insignes blogueros ('bokaires' lo llaman ellos que son catalanes) son pasto de portada semana si y semana también.
Si amigos, es fuertísimo. Porque ellos nos lo tenían escondido.

Para salvaguardar su intimidad a partir de ahora usaremos las inciales, a Txell Pí la llamaremos T.P. i a Kike Palau lo llamaremos K.P.

Y no hablamos por hablar, somos gente seria. Tenemos pruebas:


¡¡Y hay muchas más!! ¡¡Una cada semana Carmen!!
Si quereis podeis visitar sus deliciosas recetas en www.contrapunt.cat

Lógicamente no han querido venir al plató amparándose en no se que excusa de que no tiene importancia. Excusas, lo que pasa es que en decuina-Tomàquet(TM) no damos merendilla en las entrevistas.

Estas son las únicas declaraciones de la genial pareja, a través de su mánager (Sí, tienen hasta mánager):



Una barbaridad, un escándalo que ahora conoceis todos. De nada, para eso estamos, para desinformar.

Per cert, amb tot el carinyo del món als grans entre els grans. Felicitats.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Decidit a passar a la història!


Aquest passat dijous, de nou a proposta de Lacuinadecasasa vem tenir classe amb la Mireia Carbó al Club Social Caprabo. Hi vem anar el trio calavera (me, my darling and my sister) i vem coincidir amb un bon grup de blocaires (aquí crònica de la Sara María i crònica de ElCafédenit)


La classe va resultar com sempre entretinguda, tot i que el tema no és el meu favorit: plats tradicionals catalans: Trinxat de la Cerdanya, Canelons i Crema catalana.

Si m'haig de quedar amb una idea de la classe, sens dubte és la seguent:
'A la història de la família es passa de dues maneres, una per les croquetes i l'altra per els canelons'. ES QUE NO HE SENTIT MAI UNA VERITAT MÉS VERITABLE!!

A la meva família les croquetes ja estàn agafades, així que he decidit entrar a la història familiar per la porta del caneló.
I m'hi he posat directament a la feina aquest cap de setmana.
Aquest només es el Stage1 del camí, és a dir, tinc diverses idees de com millorar el resultat que ja de per sí ens va agradar molt.
La més important serà fer algunes proves sobre com alleugerir el farçit...

Durant el divendres per la nit vaig posar el rostit al forn (vedella, porc, pollastre i verdures) i vaig portar a casa de la meva germana el farçit ja triturat i la beixamel:


Bullir la pasta en aigua amb sal bén abundant. El truc per a llençar la pasta és fer un 'remolí' amb l'aigua i llençar la pasta a l'estil 'metralleta' plas-plas-plas-plas.

Un cop bullida la pasta, la col.loquem en una superfície plana ...


I li col.loquem el farcit (es pot fer amb mànega si es vol)


A 'l'hostessa' sobre un llit de beixamel, li vem posar formatge abans de tornar a tapar amb beixamel i la segona capa de formatge.




I aquí el resultat del primer stage de camí cap a la història familiar:


I per acabar, més ganes d'entrar a la història. Inaugurem una nova secció que farà tremolar a tots els que tenen coses per amagar, a tots aquells que tenen escàndols inconfessables sota el silpat: Un avançament gens rigoròs i plé de markéting d'estil televisiu:





Canelons de tota la vida, recepta de la Mireia Carbo.

Ingredients per a uns 25/30 canelons.

1 pit de pollastre.
1 cuixa de pollastre desossada.
300 grs. de carn de vedella (jarret, rodó, culata de l'espatlla)
250 grs. de carn de poc (coll o llom de dos colors)
2 tomàquets.
2 cebes.
2 pastanagues.
1 porro.
4 grans d'all.
100 ml de brandi o vi ranci.
50 grs. de foie-gras.
Oli d'oliva.
2 llesques de pa de motllo.
200 ml de llet.
Nou moscada.
Sal.
Pebre.

Beixamel:

60 grs. de mantega.
60 grs. de farina.
750 ml de llet (aprox)
Sal.
Pebre.
Formatge ratllat.

Procediment:

Treiem la pell del pollastre i el tallem a daus regulars, igual que la carn de vedella i de porc.
Netegem, pelem i treiem les llavors de totes les verdures. Tallem a daus regulars.
Ho posem tot en una safata de forn, amb un pessic de sal, pebre i unbon raig d'oli d'oliva.

Coem al forn ja calent a 180 graus durant aprox una hora. Li afegim el vi ranci i continuem la cocció 30 mins més.

Fora del forn, hi barrejem el pa sense crosta remullat amb llet i el paté. Ho triturem tot amb el robot.

Bullim els canelons i els farcim.

Beixamel:

Fem un roux desfent la mantega i afegint la farina. La coem un minut i li anem afegint la llet sense parar de remenar amb varilles. Tanta com faci falta per aconseguir una salsa fina. Rectifiquem de sal i pebre.

Cobrim els canelons amb la beixamel i el formatge i a gratinar.



Salut!!