dissabte, 23 de gener de 2010

de fumatio benevolentiae


Defensant la portería amb maestría la tieta Mari. Sabem que tenim sempre l'esquena ben coberta.

Al lateral dret, ferm en la defensa i punyent a l'atac en David.
Defensant el centre la cosina Anahí, la todoterreno.

Per la defensa esquerra la cosina Clara, fichaje del mercado de invierno que ha vingut a reforçar la plantilla.

Al mig del camp Laia i Cris repartint joc i sempre amatents
I el gran capitán: el tiet Diego.


La devantera de luxe són les tres filles del David i l'Anahí: Marina, Aina i Elisa.
No hi ha defensa possible devant aquests tres sols!!


I jo? Doncs espectador privilegiat d'aquest equip que són com el Barça d'en Pep: Un equip campiò!

El partit d'ahir el vem guanyar per golejada:

Carn i peix fumats a casa dels oncles amb la RAUCHERMEHL (fumadora de menjar):



Aquesta 'màquina' és alemanya. Alemanya i de les d'abans: té aprox 25 anys i conserva la caixa de cartrò original, encara queda fusta de roure original i dona aquest original i molt intens toc fumat a tot el que li posis a dins.

Hi ha hagut un moment que hem obert les finestres perque de fum en fà, i molt.
Però el resultat és molt espectacular: cuina i fuma al mateix temps. Un gust intensíssim.

Unes truita (de riu) i un salmò excepcionals han estat testimonis. També hem degustat un tall de carn que personalment no ha arribat a l'excel.lencia del peix. A mí, crec que sóc a l'unic que li ha passat, el toc fumat sobre el tall de porc m'ha recordat a una salsitxa de frankfurt tipus Viena (les fumades).

Una sobretaula de sis hores que ha passat en com un llampec són el millor que ens hem endut d'aquesta jornada. Ja us ho he dit altre vegades, NO HI HA RES COM PERTANYER A UNA PLANTILLA CAMPIONA. En aquest cas, els campions són la meva família. I a sobre els que avui no han pogut estar són tan bons com els que sí han pogut ser-hi.


I si en el futur tinc ocasió, adoptarè un estri d'aquests de fumar. Perque dona un 'tóc' que estic segur no pot donar la sal fumada, tot i que aquesta és una bona alternativa (de moment).
I també perque m'agraden els estris de cuina, tot i que si continúo acumulant-ne d'aquí poc ja podrè dir 'estris vingueren i de casa ens tragueren'...

Salut!

6 comentaris:

Carme ha dit...

Ostres!! quin estri més curiós oi? fa les dues coses a l'hora? pot fer solament fumar?
En quan als estris de cuina, ja ho pots ben dir, al final no hi cabrem.
Salut,

faith ha dit...

però el millor de tot és que la serradura de roure és encara l'original, si senyor... ejejje! el cert és que condeix moooolt!

per mi, el millor plaer, a títol personal va ser per fi conéixer la Cris.

una abraçada i encantada de formar part de la plantilla.

un petonàs!

(!)

Ricard Sampere ha dit...

Si esbrines on aconseguir estris com aquest, pensa que jo també ho compro tot... i lloc no em falta... I el tema fumats em fa molta il·lusió.
Vaig veure un vídeo on fumaven salmó, posat sobre una fusta empapada, dins una Weber... i quan aconsegueixi la fusta aromàtica i no tractada. ho vull provar..

La Quinta de Luculus ha dit...

Quina enveja! vaig estar buscant com una lela una màquina d'aquestes a Dinamarca i no la vaig trobar! i tot el que trobo és industrial.
Sniff! m'hauré de conformar veient la vostra, i fer els meus apanyos domèstics...
Petons!

starbase ha dit...

Carme, fa les dues alhora. Pots fumar si ho poses un minutet i llestos. Però per potencia de calor també et cuina els aliments.

Cosina, quedes renovada per les seguents 100 temporades!

Ricard, aquest va venir directament d'alemanya com a regal per als meus oncles... però si en veig algún per aquí t'aviso.

La Quinta de lúculus, et dic el mateix que al Ricard... si per casualitat la trobo us aviso :-)

Massitet ha dit...

Ostres! Aquest catxarro és el que deia en Lienas, no? Jo no n'havia sentit a parlar mai i no em podia imaginar que era!
Quina enveja, jo que sóc un addicte al fumat!!!

Salut!