divendres, 25 de juny del 2010

desitjos acomplerts.

Quan era petit tenía un aparell receptor monoaural, de botons sorollosos i pil.les de tamany barril Brent. En aquell aparell vaig escoltar els primers Gomaespuma, el primer Suplement, el primer Mikimoto i molts d'altres 'primers'.

De nit, de matinada, planxada l'orella contra un coixí planxat contra la ràdio. No existíen els receptors digitals, ni els mp3 i per suposat tampoc la 'teleté'. Però existíen el Let it be de matinada, en Ricardo Borriquero i aquell boig d'en Xavier Solà: vooooltaaaaaaalll!

Per això, per a mi la ràdio no és només un mitjà de comunicació. És una manera de caminar per la vida.

Quan vaig tenir confirmació de que aniríem al programa de Catalunya Ràdio 'Vist i no vist' a parlar sobre la cuina 2.0 va ser un moment d'íntima satisfacció. Els que em coneixeu sabeu de que parlo i fins a quin punt em pot commoure aquests breus minuts de comunicació oberta i hertziana. Si a sobre és en un programa com el Vist i no vist, amb un presentador que et mira als ulls i et fa sentir còmplice de la cerimònia...gallina de piel.

Només vull agrair desde aquí aquests breus instants de felicitat que l'equip del programa m'heu donat ( i al duet fantàstic vermell que causen el naixement del moment màxxic). Estic content del resultat i de com ho hem fet l'Anna i un servidor, avui us he de comfessar que s'ha acomplert un somni.





Gràcies.

10 comentaris:

Xavier ha dit...

Uap, l'enhorabona!
T'he sentit! Que rebé, no?

XDDD

Anònim ha dit...

Doncs si, els que et coneixem de toootaaa la vidaaaaa, entenem que aquest ha sigut un moment 'magic'.
... que si la entrevista dura un poco más, je je, a ver con que nos deleitas!!
Enhorabona, simpàtics!

Cuinagenerosa ha dit...

felicitats, òscar, t'entenc perquè jo també era de ràdio sota el coixí i sempre he sentit una emoció especial quan m'han cridat a un estudi de ràdio. corro a escoltar-te que estic segur que valdrà la pena!

Cuinetes-Carme ha dit...

Felicitats, allà estava preparada amb 2 aparells de ràdio, doncs estava a la vinya i per si de cas em perdia alguna cosa, jajajaj.
Molt bé!! a tots dos!

Visc a la Cuina ha dit...

Ho escoltaré, en pots estar ben segur!

MaryLou ha dit...

Felicitats!!! aconseguir un somni ens fa rejuvenir i una mica més feliços!!!
Petonets

Joan ha dit...

Ei Oscar, t'he vist be ehhhhh!!!

Enhorabona per haver aconseguit un dels teus somnis.

Ens veiem aviat...això espero. Vaig una mica de cul ultimament.

Una abraçada.

Joan.-

GURMET ha dit...

La radio es un mitja fantastic de vegades he fet radio i he de dir que m'encanta.

ELS PEIXOS ha dit...

Moltes felicitats ....però jo crec que ja hi arribat tard!!!

starbase ha dit...

Xavier, gràcies :))))

Xermana, al final 'me estaba empezando a soltar' hehehe...

Manel, un altre de la secta hertziana :D, aleshores veig que m'entens ;)

Carme, gràcies. Ens va fer gràcia rebre els teus ànims 2.0 :)

Visc a la cuina: :)))

MaryLou...m'ha quedat un cutisssss XD

Joan, ja et tinc controlat i veig que no has pogut donar-hi molta canya al blog...a veure si amb l'estiu pots regar una mica més la planteta digital...:)

Gurmet, prediques a un convers, es pot saber on soc del piset només buscant on sona la ràdio jeje

Dolors, tard a qué? A acomplir un somni? Dona doncs mira que aquest meu ha estat del tot sobtat. La culpa (posa-li mil cometes) la tenen els vermells un cop més, que són els que van encendre la metxa!!