divendres, 9 juliol de 2010

de maridatges amb nota vol.4









Els que vem viure la joventut encavalcats entre dues dècades sempre quedem a part dels resums dels mass media. Meitat dels 80 i meitat dels 90: podria haver sortit un estilòs 'cocktail' i alguns pensaràn que en va sortir un kalimotxo.

Dels anys 80 en tinc un bon cacao mental. Segurament per que van desde la infància fins al final de l'adolescència. És per tant, un riu obligatoriament turbulent i dificil de navegar.

No recordo qué vaig menjar el dia que a l'institut vem esclatar amb la frase 'A la ville de....Barcelona'. Podría ser i mereixeria ser-ho un bon pit de pollastre arrebossat.

Potser massa infantil. Sí. Decididament el pit de pollastre és més dels inicis de la dècada que dels finals de la mateixa.

Recordo les excursions de l'escola, amb l'entrepà embolicat amb Reynolds i un bon pit de pollastre arrebossat a dins. Amb aquella humitat esponjosa de l'arrebossat en contacte amb el pà amb tomàquet. Bocata amb gust de tren cercanías amb seients de sky color grana.

Pit de pollastre i mondarines.
¿Porqué las llamas mondarinas, Luismi?

El bistec de bou dels 80 feia bola, era dur i sec. Un suplici. Amb el temps els bistecs de bou s'han estovat com també ho han fet la societat i el civisme. En canvi, els pits de pollastre, quan els fem a casa -sovint en dissabte- encara em semblen els mateixos.

Cruixents, tendres, sucosos i càlids.


12 comentaris:

Dolça ha dit...

Em recorda tant el menjar de ranxo de l'escola que maaaaai, maaaaaai més n'he menjat! No soporto les carns i els peixos arrebossats. Deu ser un trauma infanto-juvenil? May be! Què hi farem!
PTNTS
Dolça

Petroglifa ha dit...

Ooo que bo! Fa temps que no menjo res arrebossat (excepte croquetes i tempures). Ma mare sempre ens feia uns llibrets de llom arrebossats caseros boníssims, amb pernil i formatge de veritat, res de tranxetes i fiambres.

òscar ha dit...

L'entrepà de pit de pollastre i la truita de patates de primer és (i serà) el menjar oficial de tota excursió escolar amb cap i peus.

Si la ONU no ho afirma; ho hauria d'afirmar!!! :)

Petita cuina ha dit...

Que en fa de temps que no en mejo de pit de pollastre arrebossat, son coses que antigament estaben a l'ordre del dia y que ara, (al menys a casa meva) Es fan molt de tant en tant.

Coincideixo amb dolça i oscar, al col.legi en menjavem un cop a la setmana :-S.

Salut.

josep ha dit...

Òscar,
Jo també estic d'acord, els entrepans de truita de patates i el pollastre arrebossat ha estat, es i serà el menjar oficial de tota excursió escolar. Això si, sempre que no atempti contra la "indisoluble unidad de España" que sembla ser que, es el que s'ha d'afegir a qualsevol proposta per tal que sigui constitucional i/o legal.
Una abraçada

Visc a la Cuina ha dit...

Oh sí, el pit de pollastre arrebossat el menjo des que era petita, i ara sovint en faig per als meus fills: els agrada igual que a mi!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ostres si...quants records amb aquest plat...petonets

starbase ha dit...

Glòria, la memòria té aquestes coses. Uns ho associem a coses bones i altres a coses desagradables. Que hi farem? cuinar i menjar altres coses, que n'hi ha moltes :D

Petroglifa, nosaltres ens en fem de tant en tant això si: com la teva mare sense tranxetes (deu fer una dècada que no compro aquest producte)

Òscar, benvingut a decuina.net. Tens raó amb la oficialitat del bocata i la truita jajaja

Petitacuina, benvinguda! Em sap greu que ho tingueu associat a un menjar desagradable...jo en canvi a l'escola hi tinc associat uns filets de peix arrebossats de farina que també em porten mals records...

Josep, m'estàs proposant una mani en favor del pollastre arrebossat i la truita de patates? Me la estàs proposant? perque hauriem de negociar el lema..ehem...XD

Visc a la cuina: el ciiiiclo de la vidaaaa pequeño rey león, el ciiiiclo de la vida!! (culinaria) :D

Mº José: petons igualment per a tú i que per molts anys poguem compartir records :)

surfzone ha dit...

M'agrada molt que els títols del vídeo siguin les plantilles predeterminades de l'Ulead Video Studio (un dels programes més cutres d'edició del mercat) XDDD

La meva mare no es decantava pel pollastre arrebossat, sempre em feia uns entrepans de truita que eren gloriosos; com recalques tu, la humitat del calent amb el pa amb tomàquet feia que aquells entrepans fossin únics, senzillament d'excursió. Punt i final.

surfzone ha dit...

I en resposta a Petita cuina: tranquil·la, quan tinguis criatures ja tornaràs a menjar pollastre arrebossat XDDD

Petita cuina ha dit...

surfzone ... jiji..
Si que en tinc una, el mes que ve fa dos anys i a més avui per dinar li he fet pit de pollastre arrebossat...jjajajaja.

:-S.

Salut!

surfzone ha dit...

No falla, no falla això XDDD