diumenge, 5 de setembre del 2010

declinació de tomàquets

Ens vem aixecar tard aquest dissabte.

En comptes d'arribar entre les 10.30h i les 11h com teniem pensat finalment vem apareixer a les 11.30h. Això no seria cap problema si no fos que haviem anunciat als eterns vermells que passariem abans per a fer un cop de mà en el que fes falta.

Finalment només vem poder ajudar a netejar els tomàquets, la taula ja estava preparada i no quedava gaire cosa més pendent.


La Txell i en Kike ens van rebre igualment amb l'alegria i esperit jovial que els caracteritza, i ens van presentar la Marina Duñach.
Quan penseu que vaig trigar en ficar la pota? aproximadament uns 90 segons tal i com jo ho recordo.
La cosa va anar així:

Quan els vermells em comenten que vindrà en Pep Salsetes, rapidament els explico que el conec de vista del fòrum de Girona. Va formar part d'un grup de 'cuiners sense restaurant' que sota la batuta de l'Isma Prados ens van presentar diferents productes de la terra.

I em quedo 'mes ample que llarg' mentre s'acosta la Marina: em somriu i em comenta que ella també hi era: sóc la que va portar les mongetes del ganxet...

starbase PLAF!!


En el meu descàrrec dirè que en Pep Salsetes és molt carismàtic i la meva capacitat molt limitada. Així que bé, un cop em va comentar el tema mongetil si que la vaig recordar...però una mica massa tard oi?
Tot i això, em sembla que no m'ho va tenir gens en compte hehe.

Com heu vist a la foto, també hi van venir el Josep i la Glòria del gran elcafédenit. Ells tenen la seva crònica ja publicada i la podeu consultar aquí.

Aquests són els tomàquets 'en brut'. Cinc varietats locals autòctones del Vallés alguna amb història curiosa al darrera, que explico més endavant. Són respectivament (tres caires de Rubí, Rosa ple, pometa de Santa Eulalia, pometa Lluis Vila, Montserrat tradicional).






Tots ecològics, naturals, irregulars i fragants com la natura proveeix i sovint l'home desvirtua.

Per a al tast ens van donar una fitxa on haviem de marcar l'aroma (molt, normal, poc), gust (àcid, mig, dolç), textura (carnosa, farinosa, sucosa) i el postgust (persistent, poc persistent).
Amb les dades es vol començar a omplir una base de dades que permeti a futurs interessats en sembrar llavor saber com el public percep cadascuna de les varietats.

Ens van dir que no es tractava de fer un rànking de tomàquets, però sincerament, jo en vaig fer el meu rànking personal.

Number one:

Un tomàquet dolcíssim, molt aromàtic, molt sucós, molt carnós, persistent, HO TÉ TOT AQUEST TOMÀQUET!!


Number two:

Un tomàquet sensacional que va cridar l'atenció d'en Pep Salsetes en veure que el productor venia plantons a un preu elevat a unes gitanes que no li regatejaven el preu. Sospitant que alguna cosa debia tenir aquell tomàquet en va demanar per plantar i va descobrir una joia plena de sabors i complexitat sugerent.


Number three:
Al ser el primer, no tenia referents amb qui comparar (el tomàquet bola del super no compta, oi?) així que reflexionant crec que es mereixia més del que inicialment li vaig donar. Un tomàquet sucòs i dolç.


Number four:
Un tomàquet que porta el nom del avi (ja desaparegut) que el va mantenir al seu hort, el seu llegat va passar als fills i nets que no tenen més informació sobre el mateix (com el va obtenir, per exemple). Només en sabem el nom de qui va mantenir la llavor: Lluis Vila. Dolç i aromàtic.


Number five:

Accepto que és injust posar-lo al final per que és un tomàquet també excepcional. Però els ranking ja ho tenen de vegades. La varietat original de montserrat, no tan buit com la híbrida actual ja que manté unes parets més carnoses i gruixudes. En realitat boníssim i dolç, però algún havia de quedar el cinqué.


En fí, un matí d'escàndol on vem tenir premi extra: coincidir també amb els nostres tiets Blanca i Armando (que són de Santa Eulalia i de fet van venir expressament per trovar-nos), vem comprar uns kilets de tomàquets dels bons i ens va donar el sol.
Després de la primera setmana de post-vacances no podiem demanar gaire més!!

14 comentaris:

Visc a la Cuina ha dit...

Quin bé de Déu de tomàquets! No hagués pas sabut quin triar!

Cuinetes ha dit...

Quina llàstima de no haver coincidit amb vosaltres!! Esperàvem veure-us però no vem arribar fins a la tarda. El tast va ser magnífic tot i que va variar una mica del que veu fer vosaltres (per tomàquets exhaurits a causa del gran èxit del tast!)!

D'aquí uns dies ("organizacion organizacion!!!") faré el post (en tinc com 10 de pendents...) i posaré el meu rànquing particular però t'avanço que els meus preferits, en primer lloc, (un empat tècnic) són el Rosa Ple i el Cor de bou!

Molts petons i a veure si a la propera ens veiem!

josep ha dit...

Òscar,
Coincidim en la valoració dels tomàquets que has fet (quina memòria, sense prendre notes!)i en el rànquing. El Montserrat a mi no em convenç ja que es massa buit, tot i que el que vam tastar no ho era massa. Bé, que entre una cosa i l'altra vam passar un matí de conya... i en bona companyia que es el més important.
Una abraçada

Ricard Sampere ha dit...

Ostres... jo que ja estic feliç quan aconsegueixo un Montserrat de qualitat i tu el tens al final de ranking... El que em queda per aprendre!... :). Per cert... magnifica descripció!.

Gemma ha dit...

Segur que va ser una gran jornada, últimament costa trobar tomàquets amb gust al mercat... llàstima que tots aquests que vau tastar no es puguin trobar a les parades habituals.

Cuinagenerosa ha dit...

renoi, tota la vida vivint al vallès i només conec el tomàquet de montserrat, m'encanta veure que es recuperen varietats com aquestes, i com les expliques.
i per la planxa... si vols un dia ens ajuntem, que jo també en sóc especialista.

La cuina vermella ha dit...

Jajajaja,ens hem mort de la risa.
Recordo perfectament lo de la Marina, el Fòrum i les seves mongetes!!! hahahaha! Les planxes són fantàstiques, perquè són l'anècdota que sempre recordarem de la jornada.
Gràcies per venir, ens ha fet molta il·lusió. Petons a la Cris, esperem que estigui millor. Muac.

eSedidió ha dit...

Que raras te han salido las fabas, parecen tomates.

Ruben ha dit...

A mi no em barrufa gaire el tomàquet cru, i això que la meva mare ens en dóna sovint de l'hort dels veïns... no m'agrada gens la textura :-(

ELS PEIXOS ha dit...

No hi pateixis gens ...La Marina no té Restaurant ara ...però en va tenir un molts anys....i és una excel·lent cuinera !!!!
Uns tomàquets estupends!!!

Fem un mos ha dit...

Beix que no som els únics que nomes coneixem els de Montserrat, es una veritable llàstima que aquets magnífics tomàquets no es trobin habitualment, mol bona la planxa, si et serveix de consol al Miquel li acostuma a passar bastant sovint
Una abraçada

Margarida ha dit...

Quina col·lecció de tomàquets!
Jo, com tu, crec que els de Montserrat estan supravalorats, i no els trobo tan bons com diuen.
Un bon tomàquet amb una mica de sal i un rajolí d'oli és una delícia!
Quin dia més agradable vau passar!

starbase ha dit...

Visc a la cuina, en teoria no haviem de triar sino fer un tast. El que passa es que jo he fet un rànking personal :)

Nuni, espero el teu post per a veure quines varietats veu poder tastar vosaltres. Espero que hi estiguès el tres caires de Rubí :)
Petons també per a vosaltres.

Josep, he hagut que estar uns minuts intentant recordar amb les fotos devant...es nota que em faig gran hehe. La veritat és que la companyia va estar encara millor que els tomàquets :)

Ricard, gràcies. El magnífic eren els tomàquets i aleshores només he volgut transmetre una part de l'energia que hi havia.

Gemma, es llàstima però encara que els trovi no se si podria comprar-los sempre. A 3 euros el kilo que els venien a fora en alguna de les parades...

Manel, jajaja les planxes són la sal de la vida social sempre que no et passis el dia llençante a la piscina. Aquesta va ser simpatica :)

Vermells, les gràcies a vosaltres per convidar-nos a aquests saraos fantàstics i per estar sempre tan amables i simpàtics amb el món.

eSedidió, solo era una prueba. Las fabas de verdad llegarán bien pronto :P

surfzone, ostres doncs mira no ho havia sentit mai a ningú això del tomàquet en cru. Hi ha d'haver de tot a la vida!! :)

Dolors, si el cas es que quan em va dir que ella era la de les mongetes del ganxet la vaig recordar perfectament...però de primeres no hi vaig caure.

Sion, la bona notícia és que nosaltres en vem tastar cinc varietats però en tenen nou en total com a autòctones del Vallés. Només del Valles!! Imagina la riquesa que hi ha amagada per les comarques en general.

Margarida, i a sobre ens van explicar que els montserrat que venen al mercat son hibrids i no són els montserrat de tota la vida...PERO ESTO QUE EEESSSSSS?? XD

Ruben ha dit...

Doncs ja veus, és un fantasma que em persegueix arreu on vaig... igual que barrejar xocolata amb taronja: està de moda, no hi ha restaurant que ho faci, i jo ho odio!!!