dilluns, 11 d’octubre del 2010

de re-cóc/coca-naria

Cronica de la trobada d'agermanament entre cócs de Vinarós i coques de Mallorca (2ª part)

A l'entrada anterior deixàvem els cocs de fruita enfornats, les coques de patata ready to go, els cocs de trempó i de verdures també llestes i les ensaïmades en repós per a la fermentació (tapades per a fugir de la pitjor de les malediccions del llevat mentre treballa: la manca d'humitat).
A sobre, les cuineres ja tenien els arrossos preparats per coure (atenció al detall de posar-hi botifarrons a l'arròs -veure foto en la pel.lícula del final del post- Esta me la apunto).

Us penseu que amb tot això èrem al final de la festa? Doncs no!! Perque aquest agermanament no era com un concert standard dels Rolling Stones (plè de grans èxits tradicionals i amb quillonades de litres d'experiència).
Aquest agermanament va ser un putu festival i per tant encara van sortir més grups a l'escenari.


Los Cocarrois.

Triomfadors particulars en la meva memòria gustativa per al que es refereix a la part salada... els cocarrois són uns pastissets mallorquins en certa manera similars als nostres crespells o crestes (o empanadilles, si no ens posem linguisticament curosos). Toquen un pop lleuger i gustós i que ens van delectar amb dues cançons:

1)La balada del espinac amb pànses
i2) el wonder-hit ceba+patata+sobrassada. Un autèntic destrossa-pistes cul.linari!!


A la pel.lícula teniu el detall de com en Xisco tancava els cocarrois amb el seu cèlebre solo 'pessiga i doblega' (que amb aquest títol ja podeu suposar que va tenir problemes amb la censura. Adult content and explicit lyrics included).


Els repassos.

Els repassos són els reis de la música blocaire, van esdevenir un simbol i a decuina.net els hi hem volgut fer un video-clip complert. Per que són bons, per que són divertits, per que són populars i per que són també nostres. Unes reietones de la festa.



Els Xocorrocs.

A Ca Massita tenen inquietuds. Un cop han contribuit a la expansió de l'estima per els dolços tradicionals de la seva terra... han volgut inventar i crear-ne un de nou. Els xocorrocs.

Autèntic grup jevits de la jornada són unes galetes de gust intenssíssim a xocolata negra. Son jevits jevits, o sigui, dures i cruixents, profundes i aromàtiques. O sigui, jevits.


A la pel.lícula teniu el proces de com es formen (per a que tinguin la forma de les castanyoles tradicionals) i com els hi posen la cordeta de taronja confitada.

Segons ens informen les fonts locals, són un èxit i la gent de Vinaròs ha notat un augment significatiu de la vestimenta gòtica per els carrers de la vila. Poralgoserá.

I per acabar abans de les imatges de la taula... un reconeixement per a una feina que sovint resta oblidada enmig de l'excitació i alegria del moment. Una feina sacrificada (més a l'estiu que a l'hivern, concedeixo) però que requereix control, mestratge i sang freda per no anar esbudellant personal que eixalabradament es posa darrere del mànec de la enorme pala d'enfornar. CUIDADOOOOOO!!
El solo del bateria, el paio que cohesiona i cou les cançons. El amo del calabosssso. En Sergio, comandant del forn. Si el voleu veure treballar...
Un cop finalitzades les actuacions dels grups cap de cartell, ens vem entaular al més pur estil sicilià. Sincerament la única cosa que vaig trobar a faltar en tota la jornada va ser un violinista tocant la la d'en Nino Rota mentre dinàvem en aquella enorme taula blanca...
Quan ja no podiem més de menjar arrós, cocs i coques, ...ens van treure els cócs dolços de fruita, i també les coques de patata. Una barbaritat, vaig tenir por de que volguéssin fer foie amb nosaltres.

I a sobre, per acabar la jornada en condicions, els mallorquins ens van treure una amanida líquida (fins a on arriba la terrible mà de l'admirat Ferràn!!) que ells anomenen 'herba' i que ens va refrescar la gola amb el seu sabor a fonoll mentolat.

Ah! i aleshores també els Vinarossencs, visiblement picats per la provocació illenca van treure un rom cremat per acabar de matxucar l'exèrcit de blocaires barcelonins, que cautivats i desarmats no van tenir més remei que rendir-se devant l'evidencia.


Èxit rotund del festival d'agermanament entre els cocs de Vinaròs i les coques de Mallorca. O dit d'una altra manera, és bonic quan et trobes amb bones persones.

Gràcies de nou a Ca Massita, na Xesca, en Xisco i olletadeverdures.
I una abraçada als blocs germans que ens hi vem aplegar ( si em deixo algún, us demano disculpes i feu-m'ho saber! ) Sara Maria, Mar Calpena, Ambcompte, Cuinetes

17 comentaris:

Roger ha dit...

Bons records :) Gran doblete-post!

M'honora que no hagis fet menció de la meva poca habilitat fent les vores de coques i cocarrois

Visc a la Cuina ha dit...

Això és una festa, què dic una festa, això és una FESTASSA!!!

mercè ha dit...

Com m'agradaria veure aquestes elaboracions en viu i directe!Una veritable festa!Una entrada fantàstica Oscar. Una abraçada!

xisco ha dit...

jajajjaa, que bo mestre!!!!!
home, jo pensava que lo del foie no era tan evident... però vareu tenir ganes de partir abans d'hora, i mos vareu fotre els plans... ¬¬

aquiennolegustariahacerfoieconustedes...

Sara Maria ha dit...

Com sempre has estat genial Starbase... La veritat és que va estar d'allò mes bé la trobada i queden ganes de repetir-la malgrat vulguin fer foie amb nosaltres!!!

xisca ha dit...

Es nota que vos ho vàreu passar molt bé. Feis molta enveja .
Son bones les heres dolces , eh???

Molt bona crònica , gràcies per compartir l'experiència.

Ricard Sampere ha dit...

Tot té bona pinta... però la teva feinada fent el post amb els vídeos, mereix felicitació especial.

Gemma ha dit...

Massa informació per a un sol post!
No sé ni per on començar... aquí hi ha teca per estona, mai més ben dit ;)
Quin art això de pessigar els cocarrois, je je je...
I els invents dels xocorrocs, mmm... quin vici!
Aquesta herba de fonoll, porta alcohol?
No sé pas com vau poder amb tot, jo també hauria sospitat, je je je...

Francesc ha dit...

Quina passada de posts!!! Això de la trobada de Vinaròs és tot un esdeveniment!!! Visca!! M'ha encantat!!! Salutacions

Cuinetes ha dit...

Gran post! Ets insuperable!
I que guapo està el meu "Paquirrín" (ejem...el Guillem) fent xocorrois!!!

Molts petons!

josep ha dit...

Òscar,
Fabulós aquest reportatge. Una meravella la confecció i amanint-la amb música de Queen o Bob Dylan la cosa ja és imbatible. Felicitats per la trobada i per descomptat pels muntatges que has fet.
Una abraçada

starbase ha dit...

Roger, records boníssims i jo sóc de l'escola antiga de periodisme...si no tinc probes no ho poso hahaha.

Visc a la cuina, un putu festival (amb perdò).

mercè, gràcies. Segur que hi haurà més així que a veure si a la següent...

Xisco, el mestre és vostè. Lo del foie es va veure clar quan ens veu voler donar un toc a la menta i fonoll...claríssima vamos XD

Sara Maria, ja estic esperant la teva crònica :))))

Ricard, doncs t'agraeixo el reconeixement per que si que hi he gastat un bon temps per a preparar el material :)

Gemma, podia haver fet tres posts però ja era massa per a mi. L'herba és un licor en efecte. Molt dolç i boníssim -tot i que soc abstèmi i només el vaig tastar-.

Francesc, gràcies!! Quina energia!! Ole!! :))

Nuni, el teu 'paquirrín' va triomfar com la coca-cola amb els cocarrois i ambs els xocorrocs. Es un super-classe :)

Josep, moltes gràcies. S'agraeix que es vegi la feina feta :)))

maragda ha dit...

Collona!
Si que tus ho vau passar bé! nosaltres havíem de ser-hi però a los finales no pudo ser.
Gràcies per compartir tant amb les dues cròniques com amb els vídeos, així ens reca menys no haver-hi estat... Però a la prósima no sus libráis!
Besets!

Anna de Llepadits ha dit...

Hola Oscar,

Enhorabona per la crònica, per un moment em pensava que havieu fet un lipdub... ho dic per la música.

Quina pinta més bona que tenien els cocs!!

Anna

Massitet ha dit...

Mestres, eres lo puto crack! A l'hora de deixar-te comentaris em passa com al darrer post, que voldria tenir un major do de paraula per poder-te explicar como me gusta leeeeeeeeeeeeeeerteeeeeeeeee!!!

Gràcies per tot, paio. Per l'interès, per la implicació, pel treball en els posts. Txist, gallina de piel!!

Com no t'havia de passar informació privilegiada i donar-te autorització especial???

Gran, molt gran...

Massitet ha dit...

Mestre, eres lo puto crack! A l'hora de deixar-te comentaris em passa ell que comento al darrer post, que voldria tenir un major do de paraula per poder-te explicar como me gusta leeeeeeeeeeeeeeerteeeeeeeeee!!!

Gràcies per tot, paio. Per l'interès, per la implicació, pel treball en els posts. Txist, gallina de piel!!

Com no t'havia de passar informació privilegiada i donar-te autorització especial???

Gran, molt gran...

Massitet ha dit...

Per cert, el homenatge al maquinista, amb Bob Dylan de fons, es pa enmarcarlo...

Touche!!!