dijous, 24 de març del 2011

de casa en casa y cazuela por que me toca

La Laura tenia set anys i somreia en la penombra de l'habitació. Al seu àtic de Sots-director General de Serveis de la Chene, els pares havien convidat a uns pocs amics i a uns molts compromisos a sopar. Com sempre que hi havia un sopar d'aquest tipus, havia vingut aquell cuiner menut i eixerit, sempre carregant els estris dins una enorme maleta i que li picava l'ullet només entrar per la porta.

Els pares, nerviosos i preocupats, parlàven sobre els darrers detalls del menú mentre el cuiner anava tallant, reduint i trinxant els aliments fins a transformar-los en plats que sovint despertaven els Ohh! entre els acomodats assistents.

Abstreta del soroll de riures, copes trencades i cassòles remenades a la cuina, la Laura somreia a la penombra de la seva habitació. Demà, com cada vegada que venia aquell cuiner menut, es trovaria a la porta de l'habitació una petita figura delicadament tornejada sobre un vegetal. Un ànec de carbassa, un gat de patata, una tortuga de moniato, un come-cocos de llimona,...




Durant l'any 2010 els restaurants 'clandestins' van ocupar durant un temps les nostres pantalles blocaires i sobretot les pantalles catòdiques en reportatges d'españadirectos i altres programes de similar perfil.
Suposadament amagats, aquests restaurants donàven per la televisió adreçes, localitzacions i contrasenyes de pa sucat amb oli per a poder-hi accedir.
Devant el contrasentit, només quedava el somriure comprensiu amb l'empresari que fa el que pot per superar la tirania dels números a final de mes. Implacables.

Però hi ha altres iniciatives que són ja relativament comuns a la resta del gastromón occidental, no tant a casa nostra i que també són propostes de xefs, cuiners o empresaris dels de suor i pala.

Potser no han sortit a la tele, o potser sí, que jo en veig poca de tele. Un d'ells és amic meu, i aquest post parla de la seva proposta. És amic meu, es cuiner i cuina com els àngels.


Va ser el darrer diumenge quan em vaig assabentar que en Dani, desde fa cinc anys juntament amb el seu soci Eugen, es dediquen a cuinar menús a cases particulars a través de la proposta chefencasa.com
Venen a casa, fan inventari dels teus mitjans i et proposen un menú per a la data indicada. Quan arriba el dia, t'ho cuinen i si tens ganes i curiositat t'expliquen tots els processos i truquets de professional que fan servir.

Nosaltres els blocaires potser no sóm el public objectiu per a aquesta parella de cuiners, ja sabem que nosaltres ens ho jo-guisamos i ens ho jo-melocomamos bastant. Sino, quina gràcia tindria lo nostre, oi?

Imagineu la quantitat d'anècdotes i vivències que han acumulat aquest parell durant cinc anys cuinant a les cases dels clients. Deuen haver vist de tot no? Desde qui pot però no vol fins a qui vol però no pot.
Els hauran contractat algun comiat de soltera? Potser això exigiria un canvi de chaquetilla per samarreta de tirantes de chulazo i catxondeo general durant la vetllada?

En tot cas, va ser un descobriment divertit coneixer de primera mà detalls sobre aquests serveis i també que mica en mica es va estenent aquesta costum a casa nostra.
Acavarem sent europeus a temps o quan nosaltres aconseguim ser europeus ...a Europa ja seran xinesos?...

El temps ho dirà. Endavant els cuchillos cebolleros Dani!!

7 comentaris:

josep ha dit...

Si això funciona des de fa 5 anys, vol dir que la idea es bona i original. Visca la imaginació!

No tot són postres ha dit...

No sé on ho vaig veure, llegir o escoltar, el que no sabia és que encara els funcionava. Endavant amb el negoci!

PTNTS
Dolça

Margarida ha dit...

Si encara segueixen, després de tants anys, és que la cosa va bé!

Ja fa més de déu anys, vaig estar mirant serveis de catèring per a una celebració familiar i vaig trobar que una d'aquestes empreses tenia cuiners que venien a casa i t'ho feien al moment. Al final ho vaig fer jo. Però reconec que vaig tenir una feinada... Així, que si un s'ho pot permetre, em sembla una idea fantàstica!

Anònim ha dit...

Ostres, aquest negoci si que és una bona pensada! Felicitats per l'èxit, que ja és difícil mantenir-se en peus amb els temps que corren.
Salut!

Ricard Sampere ha dit...

Conec més d'un cuiner(s) que donen aquest servei. I em sembla de conya. Fins i tot ja fa anys, al pati de casa, en un sopar de grup que anva de brasa, varem contracatar una persona, que de fet era cuiner, per controlar la brasa i que tothom tingués el plat ple.
El tema dels clandestins, ja em coneixes i ja imagines que en penso.... una autèntica gilopollez... :)).

Ruben ha dit...

Jo també vaig trobar una mica idiota això dels clandestins... ara bé, que et vinguin a fer-ho a domicili, aquí canvia molt el tema. Veure a un cuiner professional cuinar en directe és tot un espectacle!

De fet, veure'ns a nosaltres cuinar també és un espectacle, però d'una altra mena, em sembla XD

starbase ha dit...

jajaja, lo nostre és un veritable 'show cooking'