dimarts, 29 de març del 2011

detalls que desmunten estereotips.

Si nosaltres poguèssim i sabèssim probablement hauriem fet el mateix amb els almogàvers (uns bèsties sanguinaris, pero no deixen de ser els nostres bèsties).

Als ianquis els hi ha sobrat material i màrketing per vendren's una vegada i una altra la història del cow-boy que resisteix sota el sol de Texas, amb la pell quartejada, el revolver carregat i deu mil caps de bestiar assedegat a punt de la estampida.
Sabeu quan va durar aquesta mítica part de la història dels USA? Doncs segons una web del mateix govern americà... trenta anys. Trenta anys que ens han repetit com el dia de la marmota.

Tres dècades. Amb prou feines una generació. Però quina generació! Va servir per a forjar mites que desprès en John Wayne es va encarregar de convertir en estereotips.
Ah! recordem el paio dels Marlboro, no oblidem aquell autèntico sabor americano que ens va acompanyar a la tele de la nostra joventut. Es clar que en el meu cas... picàven pedra.


El que passa es que amb el temps un comença a llegir, a documentar-se... i es clar... se li cauen a terra alguns mites. Suposo que és inevitable.

Tot llegint el fantàstic llibre 'Bueno para comer' de Marvin Harris, on es repàssen les raons que han conduit a les diferents civilitzacions a menjar -i sobre tot no menjar- el que menjen, em vaig trobar aquest interessant passatge.

Dins del fil general on s'expliquen les raons que han portat als nordamericans a menjar majoritariament vedella, molt per sobre del porc, ens explica que aquells mítics vaqueros que cuinaven cada nit en un pot d'alpaca el sopar sobre un foc i sota les estrelles... aquells vaqueros no només portàven vaques. També portàven porcs!!

Uns porcs més ferèstecs que els actuals. Més magres, per dir-ho així. Criats al bosc i només engreixats amb blat de moro al final del cicle productiu. Uns porcs forts com triatletes, valga'm Ferran!!




Cuando la frontera agrícola atravesó los Alleghenies y llegó al Medio Oeste, el foco de la producción de cerdos, vacuno y maíz se trasladó con ella. Los suelos y el clima eran ideales para este cereal. Los agricultores del valle del Ohio podían cosechar sin esfuerzo más de lo que podían vender dado el estado rudimentario de las vías de comunicación y el elevado coste del transporte por carretera.

La mejor manera de comercializar este excedente consistía en alimentar con él al ganado porcino y vacuno, y luego conducir dicho ganado al otro lado de las montañas, hasta las ciudades de la costa oriental. (En realidad, la mejor manera de comercializar el maíz era transformarlo en bourbon y enviarlo en vasijas de barro, pero el Gobierno federal se llevaba los beneficios y perseguía la destilación ilegal.)

Bajo el restallido de los látigos que empuñaban los conductores del ganado ¯origen de los crackers[5] sureños¯, la cosecha de maíz alcanzaba, por su propio pie, el mercado, y la misma característica que había hecho de los cerdos unas criaturas inmundas para los antiguos israelitas (su apetito por los cereales) los convirtió en seres adorables a los ojos del agricultor norteamericano.

En los primeros tiempos del Corn Belt los agricultores criaban ganado vacuno además de cerdos. El primero se alimentaba de pasto natural y heno hasta que maduraba; luego era cebado a base de maíz y conducido en manadas a las ciudades del Este, al otro lado de las montañas.
Con frecuencia, se conducía juntos a los cerdos y a las vacas del valle de Ohio. El ganado vacuno se alimentaba por medio del maíz que vendían una serie de almacenes situados a lo largo del camino; los cerdos, que iban detrás, comían el estiércol, que contenía abundantes residuos de maíz sin digerir.

Los canales y el ferrocarril, que no tardaron en suministrar mejores medios para atravesar las montañas, pusieron fin a la era pintoresca del vaquero con su látigo restallante al tiempo que ampliaron el potencial de mercado del ganado vacuno y porcino criado mediante maíz.
Al disponer de mejores medios de transporte, los agricultores del Corn Belt[6] prescindieron de los «cerdos silvestres» y se pasaron a nuevas variedades, más pesadas y con más tocino. Estos cerdos podían criarse de forma rentable sin necesidad del suplemento de forraje.



No em direu que no fa gràcia imaginar el paio del Marlboro cavalcant hacia el sol poniente... mentre condueix una ramat de porcs que menjen fems de vaca! Huas!

Un llibre interesantíssim, imprescindible diria jo.

9 comentaris:

Glòria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
josep ha dit...

M'encanta el porquet de la foto. Ja me'l imagino amb la cigarreta penjant-li del morro i fent l'anunci.

Margarida ha dit...

Amb aquestes ungles tan ben pintades i els ulls tan ben maquillats, la veritat és que no m'estranya que en John Wayne tingués més èxit entre el públic femení!!!!!

Xesco ha dit...

Antropologia de la alimentació, un bon llibre, si senyor. Dels que no perden amb el temps, segueix d'actualitat i no cansa.

Fem un mos ha dit...

Sort que a les pelis no sortien aquets porquets tan ben maquillats, quina decepció per els mítics cow-boy.
Una abraçada

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

la foto es estupenda, única, tal cual john Wayne en sus mejores momentos. jaja me has hecho reír con la historia.

besos

mercè ha dit...

JA,JA, per un moment m'he imaginat al Waine amb la seductora i única "peguy" dels teleñecos muntant a caball... Molt bona la història!, està clar que els porcs no tenen el glamour necessari per a Hollywood...

Anònim ha dit...

Así me gusta, que aproveche vuecencia su tiempo de ocio en leer a los clásicos, en vez de libros sobre elBulli con santitos y demás babosadas moleculares.
Cuando termine con Harris avise, que hay más.

Ruben ha dit...

Un llibre molt interessant!
Jo acabo d'anar a recollir ara mateix el llibre Gastronomía, historia del paladar, que té una pinta brutal :-)