decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): deixat anar al final... com qui no vol la cosa.

diumenge, 1 maig de 2011

deixat anar al final... com qui no vol la cosa.

Arribem del cap de setmana, i observo com comença el final dels temps (Memphis Grizzlies no només s'ha classificat a per a les semifinals de conferència de la NBA sino que acabo de veure com guanya el primer partit de les mateixes... com us dic... un senyal de la fí dels temps).


M'arriba per mail un article de Llàtzer Moix (no tinc el gust) publicat a La Vanguardia Digital.
En el mateix es comença parlant de com com blocaires francesos i nord-americans estan a la grenya per aconseguir dinerets de les hores teclejades (i investigades, reflexionades, descartades i reescrites). Un article que en principi m'interessa es clar, de fet ja havia seguit amb certa curiositat malsana el cas del The Huffington Post.

AQUÍ L'ARTICLE SENCER.

Cobraran o no cobraran aquests nord-americans i francesos que apareixen a l'article? Doncs en realitat... me la replanfinfla bastant.
No tant per el fet evident que no sóc ni una cosa ni l'altre, sino per el fet també evident que els incomings esperats en aquesta particular trinxereta són zero.
I parteixo de la base de que qui escriu gratuitament per a una plataforma ja sap el pa que s'hi dona i li interessa per la raó que sigui.

Però la part que m'ha resultat més sucosa de l'article comença a partir de la segona meitat. De fet, al final he pensat que el començament era la justificació perfecta per arribar a la conclusió final. Això es clar, és una impresió meva.

Com diria l'espavilat universal enunmomentodado en Llatzer crea un particular sistema de castes digital ben curiòs.

Acabaré con una referencia a España, donde distingo tres clases de escritores para los medios de información.
Por una parte, los formados cuando la hegemonía del papel y encuadrados en veteranas empresas que les retribuyen. Por otra, la animosa grey electrónica que mantiene sus blogs, en solitario o arracimada, grafómana o militante. Y, por último, los que se dedican a apostillar lo que escriben los demás, por lo general desde el anonimato y, a menudo, exhibiendo su ignorancia, frustración, envidia y manías.


Los viejunos afortunados, la grey electrònica (al lloro amb la bondat dels adjectius: arracimada, grafómana, militante. Sense oblidar que grey significa ramat, rebaño.) i finalment els cobardiques anònims que ignoren, envejen i estan frustats.
Ca c'est tout?
Osties, posats a crear castes podriem haver-ne fet alguna de clase mitja-baixa on encabir-nos els miserables que no deixem de ser grey sense talent però bones persones!! Bé, no pas jo, que no escric per a cap plataforma editorial...

Deixant a banda el meu cas, que reconec que em costa molt no analitzar de forma subjectiva... tinc uns quants amics i coneguts que escriuen per a plataformes editorials diverses. I no cobren ni un xavo.
Són grey aquests pelacanyes?
Espero les seves actualitzacions amb més interès que el 95% del que els periodistes professionals em serveixen a la pantalla. I no cobren... i no passa res. Si cobrèssin tampoc no passaria res, es clar.

Perque, i aquí és on volia arribar, la veritable joia d'aquest article està en les seves darreres frases. O com a mínim a mi m'ho sembla.

Uno de ellos se refería recientemente con desprecio a “los que cobran” por informar u opinar. Craso error. ¿No debería aspirar a eso cualquier escritor lo suficientemente interesante como para profesionalizarse? ¿No hallarían un mejor uso de sus horas los que carecen de ese interés?

¡Para la cinta!¡Para el carro!¡Para la rotativa! Deixam seguir la lína llògica darrere aquestes paraules...
La gent interessant ha d'aspirar a profesionalitzar-se....
O sigui que si no vols professionalitzar-te es perque no tens interès? Discutible.
I si no tens interés perque no pots o vols cobrar ... potser sigui millor que busquis altres ocupacions? Mirar el Salvamé, potser?


Llegir-vos als que sí que cobreu?
Tócate los cojones. Doncs no, Llàtzer.

PD1: Interessants els comentaris (3) que de moment hi han deixat. Està clar que jo no espero cobrar res per les meves tonteríes, però hi ha quí ho té claríssim. I jo sincerament espero que ho aconsegueixin. Tot i que no em queda gens clar que els que comenten siguin blocaires, em semblen periodistes culturals.

PD2: Que paguin els fotuts empresaris!!! (misatge patrocinat per el meu pare, que és Anarco-sindicalista i tal.)

10 comentaris:

Petita cuina ha dit...

Si que l'havia llegit abans que publiquesis (o que jo veiés que publiquessis aquest post, al enllaç del teu face...hahhahaha...)

No m'he dignat ni de contestar, ja que no bull ni ferli propaganda ni cometar en el seu bloc o espai (que com ell cobra es una persona interessant i extremadament brillant)..."Cuidao" que me deslumbro,i no com molts de nosaltres, que no tenim personalitat, ni talent segons comenta, si tan detestables som els blocaires per que escriu en un???


Me despido no sin antes abaderar aquello de
VIVA LA ESTEBAN!!!
jajjajajajajajjaa.

Apalis petonets!

Anònim ha dit...

Oiga, usté, que ya nos conosemos. Usté con toda esa barrila lo que quería es colar esa referencia a: "por último, los que se dedican a apostillar lo que escriben los demás, por lo general desde el anonimato y, a menudo, exhibiendo su ignorancia, frustración, envidia y manías.".
Me ha descubierto. Ignorante, frustrado, envidioso y maniático. Sólo faltó gordo e hipertenso. Calvo no, ya lo siento.
Ahora en serio. No se entera de res (díse así? supoño). El articulista, digo. Si le contara a cuánto cobraba yo la página de trabajo profesional en los viejos buenos tiempos precrisis al autor le daría un síncope. Ni viviendo mil años a cinco post por día, oiga. Y sin embargo, en mi chiringo iban cosas bastante más curradas que las de pago, y tó por el morro. Por qué? pues porque, como todos sabemos, escribir gratis es infinitamente más gratificante y mucho más liberador que escribir cobrando. Aunque la pela sea la pela. Aparte de que a mis ex clientes no creo que le hicieran mucha coña mis gracietas.
(y soy anónimo porque es un coñazo poner el nick y la página, que cohones)

josep ha dit...

Visca "l'animosa grey electrònica que mantè els seus blocs, en solitari". He dit!

el taller de cuina ha dit...

Justament fa uns dies comentàvem el tema amb una amiga que és periodista cultural. Pel fet d'escriure en un blog no pretenem ser periodistes ni ocupar el seu lloc, potser no sóm extremadament brillants ni extremadament snobs, tampoc ho preteníem.
I si, escriure gratis és gratificant i lliure! Com diria en Ramon, a qui li piqui, que rasqui!

Ricard Sampere ha dit...

Enllaçant amb això que dius, la realitat és que hi ha tot un sector que mira els blocs malament.... Uns perquè veuen que ens posen a l'abast una eina que ens permet mostrar les nostres opinions.... I es pensaven que era una cosa reservada als "tocats pel do Diví" del periodisme...

Altres, tenen por de sortir esmentats... I aquí hi ha molta gent de restauració. He observat que no els agrada el tema blocs, totmi que no ho mostren obertament.

En fi... Que els caldrà habituar-se, que ja fa uns dies q estem al segle XXI....

isabel ha dit...

En Ricard Sampere, te força raó. Però us heu parat a pensar que una opinió o comentari negatiu pot fer desistir a més d'un, d'anar aquest restaurant?. Hi ha gent amb poca personalitat que es deixa influir molt per la vostra opinió. I creu que tot el que hi ha internet va a missa.
No m'estranya que hi hagi sectors que us tenen por.
Un abraçada

starbase ha dit...

Nuria, t'has oblidat de nomenar a la Andreita en la teva resposta, que és el que probablement s'espera de la grey com nosaltres juasssss.

Anónimo, si es que el debate cobrar o no cobrar, buenos o malos, justos o pecadores es bastante absurdo. Suele surgir en las conversaciones de bar entre blogueros y bueno, puedo ententerlo en esas circunstáncias (de algo hay que hablar, y eso no deja de ser 'lo nostre'). Pero que uno de los que cobra venga a darse ínfulas de que cobrar es el sinónimo de ser interesante y lo demás es poco menos que el natural abono del sotobosque... pues no deja de ser chocante. Y falso.

Josep, Visca i revisca!! :)

Després continuo contestant, que marxo a la feina (que deu ser interessant a tope, ja que és d'on sí que cobro...)

Sara Maria ha dit...

Aquíuna com tu, que ho fa per gust de fer-ho, sense cobrar i sense intenció de cobrar... I esperant no deixar de ser interessant. Quants periodistes que cobren em són completament indiferents!!!! Visca el blogger lliure que no viu de ser blogger, que bloggeja en el seu temps lliure i per gaudir, per donar a conèixer el que coneix, troba, tasta, pensa...

el pingue ha dit...

Muy interesante tu reflexión.
Saludos

starbase ha dit...

Gracias, uno de los conocidos que publican en plataforma editorial y a los que espero con muchas ganas... es vuecencia de usted ;-)