dimecres, 24 d’agost del 2011

de florides metàfores...

Aquests dies hem fet un ús intensiu del bacallà, i bé, aquesta és una de les conclusions...


Algunos dicen que el bacalao
es como una Cleopatra de la cocina,
que se folla a todos los ingredientes
con llos que lo encames en un plato.

4 comentaris:

Ricard Sampere ha dit...

Sempre m'ha agradat el bacallà... i les Cleopatres.. Ara veig la llum al descobrir el lligam.. :).

PS. Em disculpo per dir grolleries en un àmbit menys transgresor que el meu habitual... ;)

locasita ha dit...

Pues a mí el bacalao no me iba mucho... pero le estoy cogiendo el gustillo...... será que con la edad me estoy volviendo una picarona...... jajajajaja...

Besos!!

starbase ha dit...

Ricard, no et disculpis home... :D

locasita, la edad que nos hace más sabios, heh!

Ruben ha dit...

El que comenta locasita és tot un clàssic: el bacallà és un peix odiós quan ets petit, però que a mesura que et fas gran t'agrada cada cop més (sense ànim de buscar dobles sentits).