dilluns, 24 d’octubre del 2011

de cupatge amb Ferran Centelles al Mercat de Mercats

El mercat de mercats és una d'aquelles festes que demostra la potència de la curiositat gastronòmica de casa nostra. La veritat és que en hores punta és tanta la gent que hi paseja que esdevé molt dificil poder gaudir plenament de la experiència. I suposo que així és com ha de ser ja que l'espai és gran, les parades són de tamany suficient i en general la organització funciona com un rellotge.
Simplement som molts els que ens hi acostem per gaudir-ne i el que passa és que ho omplim tot.

Ahir diumenge vaig tenir la sort de poder assistir a un taller del sumiller que més m'ha sabut transmetre amb naturalitat la passió per el món del vi. Està clar que de sumillers no n'hi ha 'el millor' com tampoc no existeix 'el millor cuiner'.


El que passa és que en Ferran Centelles et pot estar parlant de la conveinència de aprendre les nocions bàsiques per tastar dient literalment 'la tajilla està bé, però si afegeixes una mica de criteri de tast al tema la cosa millora moltíssim'.
És una forma de comunicar fantàstica, on tampoc tens la sensació que estigui imposant un discurs falsament terrenal. Jo diria que simplement viu amb naturalitat el seu mestratge i no ha idealitzat alló del que parla. Li agrada el vi i a això s'hi dedica.
Tot això sent sumiller de elBulli Foundation, que vulguis o no et dona 'caché' a carretades.

El seu joc va ser proposar un petit viatge per dues varietats de molta tirada a Catalunya: la Garnatxa i la Carinyena. Descrites respectivament per ell com un autèntic dropo el primer tipus de raim: el colega que sempre està tirat al sofà, mai s'enfada per a res i no hi ha qui el tregui de casa. En canvi la Carinyena, ahhhh, la Carinyena toca en un grup de Rock and Roll xungo, molt metalero i perqué no dir-ho: no gaire bó.

Aquest 'Perlat' va ser la primera copa que ens van servir, una Garnatxa mooooolt suau, aromàtica, gens astringent i sense gaire personalitat. Un vi amable, bàsic i senzill molt adeqüat per a una copeta refrescant de terrasseta a la tarda. Un vi 'gandul' ens deia el Ferran, que comfessava que a ell personalment li agradava molt, tot i descriure'l així de 'simple'.

Tot seguit va venir la Carinyenta, que a mi no em va agradar gens ja que és molt punxant, agressiu, àcid. Et deixava els laterals de la llengua una mica 'adormits' (als laterals és on hi ha la major concentració de receptors del sabor àcid a la llengua). Hi ha poquíssims vins fets només amb Carinyena, és massa ferèstega.

El Borretes, rock an roll gamberro. Rollo Mojinos Escocíos potser?


Segons els apunts que ens va preparar en Centelles, a una garnatxa típica hem de trobar fruita (cirera, maduixa, pebre blanc, compotes, herbes seques i licor de cireres). I la tendència a l'oxidació aporta aromes de pell de taronja. L'aroma sol ser molt fí i pot arribar a ser molt complexa.
A una Carinyena típica hi trobarem fruites negres, herba seca, animal, potser café i alguns aromes reduïts (poc nets) per el que pot ser interessant decantar-la.

I aquí en Ferran ens va proposar el joc de realitzar casolanament i sense cap mena de rigor enològic el nostre propi cupatge de Garnatxa i Carinyena: vem agafar les dues copes i en vem fer una barreja de forma ben divertida. De debó que no m'esperava aquest gir inesperat de la situació i ell va ser el primer en donar exemple, es clar.


La veritat és que la barreja dels dos vins -llògicament- aconseguía reduir l'excentricitat punxant de la Carinyena i li donava a tot plegat una personalitat que la làngida Garnatxa no té. Per a demostrar com un enòleg (enòloga en aquest cas concret) pot arribar a trobar un equilibri i un vi de sortida al mercat ens van servir el tercer vi: un cupatge dels cellers l'Espelt, el Sauló.


La veritat, que el Mercat de mercats posi a l'abast del públic general tallers d'aquesta qualitat, amb figures tan planeres i comunicadores com en Ferran Centelles i una resposta tan massiva de la gent de Barcelona no només em va fer sentir feliç durant el diumenge, sino satisfet de veure que de tant en tant alguna cosa funciona en aquesta ciutat :))
Ens en sortirem de tot plegat? Va, avui vull pensar que sí! Endavant les atxes!!

14 comentaris:

Tapa't de tapes ha dit...

Molt interessant, aquest resum de la classe de tast. He de confessar que tinc sort, perquè tinc un centelles a casa. Ma germana també és somelier. Quina troada més xula aquesta de Mercat de Mercats! No la coneixia! ptons

Gemma ha dit...

Jo hi vaig ser divendres a la tarda i l'ambient era de fiestassu total!
Si un abstemi com tu parla tan bé d'un sumiller, és que ha de ser bo de veritat! Es nota que vas gaudir de la xerrada ;)

josep ha dit...

Òscar,
Totalment d'acord amb tu, "endavant amb les atxes". Barcelona es una ciutat molt viva, només cal veure aquest passat cap de setmana amb la gent envaint els carrers, Mercat de Mercats, Big Draw, 48 open house, la festa dels supers... Una ciutat així te molt futur!

Ruben ha dit...

Que bo això de barrejar vins, és curiós veure com ho fa un entès XD
Jo només hauria aconseguit barrejar-lo amb Coca-cola, i encara segur que la pifiaria!

No tot són postres ha dit...

I vos sou abstemi????

PTNTS
Dolça

Cuinagenerosa ha dit...

definitivament, d'abstemi res de res, no ho tornis pas a dir!
per nosaltres millor, així hem pogut gaudir d'aquest resum tan bo d'una classe tan interessant per als qui ens agrada el vi però no hi entenem.

Miquel ha dit...

tomo nota para pillar estos vinos y saborearlossssssssssssssss

Teresa ha dit...

Aquesta fira de Mercat de Mercats està molt bé! vaig passejar-m'hi una estona, molta gent! i coses bones per a tastar i comprar... una temptació!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Una bona explicació per coneixer els vins, però que fa un abstemi com tu a una cata?
Petons.

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Miro el programa de la TV3, però reconec que no hi entenc gens, gens

starbase ha dit...

Estimats tots, als que recel.leu de la meva condició d'abstemi només us diré una paralua:

escupidera.

:-P

PD: em sembla que els únics que la vem fer servir diumenge vem ser en Ferran Centelles i jo mateix. Juas!

Fem un mos ha dit...

Quan els sommeliers deixen tota la seva floritura i parlen per els mortals, poden ser molt interessants
Una abraçada

Ricard Sampere ha dit...

Jo soc dels que els agraden les carinyenes... El problema és que els fets només a base de carinyenes velles, degut a la baixa producció tenen preu elevat.

Cada any a Porrera monten un súper tast de Carinyenes en que cada celler mostra lo millor de cada casa, tot i que moltes d'elles mai passen a botella com a carinyenes i si ho fan en coupatges.

Un dia que coincidim t'explicaré en directe un curiós joc de coupatges que em vaig "inventar" com fil conductor de treballs de gestió d'equips.

Salut!

MercatsBCN ha dit...

Gràcies pel post! Ens alegrem que ho passéssiu tant bé i poguéssiu gaudir de les activitats de les aules. L’any vinent repetim i esperem que us passeu per l'estand a veure’ns!

Que tal una trobada bloggaire dins el "mercat de mercats"??? :)

Ah! Us deixo el blog de la fira: http://mercatdemercats.wordpress.com/