dilluns, 31 de gener del 2011

de j'acuse d'or?


Molts ja sabeu qué són els premis Bocuse d'Or. Per als que no, aquests premis són una mena de campionat del món cul.linari oficiòs (ja que no existeix l'oficial). Sota el nom d'aquest cuiner mític que va revolucionar en el seu moment les bases de l'ofici.

Deixem a banda que jo tinc sentiments contradictoris al voltant de totes aquestes competicions on els participants s'aixopluguen sota l'ombra d'una bandera i acabem escoltant l'himne nacional del guanyador... mai m'hi he sentit gaire còmode.
Però el món és com és i això no ho canviarem.

Tot llegint el blog elcaracolpicante (dels cuiners Fernando i Carmen), em vaig trobar amb unes interessants reflexions sobre el paper de la representació espanyola fetes desde la òptica del professional.

"Está claro que no sabemos jugar en esa competición. Se nos escapa de las manos (del presupuesto, del hecho histórico diría yo) y hace evidente las carencias de una cocina que se sustenta en el éxito de unos pocos ejemplos basados en el genio y el ingenio que de ninguna manera representan la realidad de nuestras cocinas."

Com que les he trobat molt interessants i ells m'han donat el permis, us he enllaçat la seva reflexió. Si hi aneu, descobrireu un blog interessant.

El video oficial dels representants d'Espanya no el poso perque ... no n'hi ha.
Sorprenent? Doncs potser no: es va haver de fer un sopar de suport al cuiner escollit per a recaudar diners i poder-se presentar al concurs.



A continuació teniu el video del cuiner guanyador, el danès Rasmus Kofoed.




diumenge, 30 de gener del 2011

de filigrana càrnica, lo simple es más.


La crònica RAW de les jornades de calçots i carn gallega al Restaurant Filigrana.

Sabeu el que és una foto RAW?És una fotografia 'en cru', presa amb un formant on s'enmagatzema tota la informació òptica que captura la càmera sense cap mena de processament ni compressió. Es a dir, una foto en format nú, directe i crú per a que desprès cadascú la processi amb el seu photoshop particular.

Aquesta és una crònica RAW, a cop de Moleskine.


Habitació gran, amb vistes brutals a la font màgica de Montjuic. M'encanta que ens hagin convidat a aquest sarau a tot un grup de blocaires. He demanat la llista complerta, perque sé que em falta algún(!).Quan m'arribi la poso complerta.

En Tiriti em regala un llibre de cuina Thai, m'emociono una mica però estic tranquil perque per fora no es nota gens.

Li faig entrega al Manel del seu premi, el cuadernet de fotos de alimentació i escenes cotidianes de la Guerra Civil Española i la Posguerra.


Nuria, directora del Filigrana:
'Volem obrirnos més al públic, fa poc vem posar una porta que dona directament al carrer sense passar per l'Hotel i estem fent esforços per a que ens coneguin'

'Treballem un producte directe i amb poca cocció'

'Hem muntat unes jornades de Calçots i Carn gallega per promocionar la nostra forma de fer les coses'


Fernando Feijóo i Paco Hernandez, xefs del Filigrana.
'Usamos el horno Josper, que es una espécie de barbacoa cerrada que consigue muy altas temperaturas con brasa auténtica'

'La cocción es muy agresiva, mucho. El chuletón está tan solo dos o tres minutos a más de mil grados'.



Edgar, de carns Puigbó.
'El bou és quasi un mite, no hi ha bous perque ningú vol engreixar un animal de 1.200 kilos durant vuit anys. És un risc'.

'Fora de Kobe no pots menjar carn de Kobe. Són la mateixa raça però no és carn de Kobe'

'Els particulars busquen carn de vedella blanqueta i jove. Desde el punt de vista carnívor és un complert error. Jo vull carn infiltrada de greix i amb greix groguet. Vull vaca vella.'



El menú de les jornades, 38 euros:




En Manel demana visita a la cuina, per als blocaires com nosaltres és un gran moment.

La crònica visual:





Al matí següent, esmorzar brunch amb truita, pernil, salsitxes, donut i suc de taronja. Alegre a tope.



El diari? Ostres! l'haviem agafat i amb la conversa ni tan sols l'hem obert!
El titular és una prova irrefutable que allà a fora la vida continua en les mateixes coordenades de tot plegat. Uns i altres dient les mateixes coses, quina mandra...


Benvinguts al Reality Tour.
La vida continua... afortunadament.

divendres, 28 de gener del 2011

de locus... una altra recepta!!

Doncs sí, recepta de pollastre farcit de prunes i pernil. Dues receptes en una setmana!!
Què ens està passant!! Definitivament locus? No tant, que no es pas la primera setmana on passa i tampoc serà la última.


Aquesta carmanyolada pertany a la categoria de les improvisacions de pim-pam, d'aqui te pillo aquí te mato. Feta a les 6 del matí per portar a la carmanyola del dia.
Sí, podria haver fet un arrosset bullit, però aquell matí em sentia juguetón.

De tota manera, és una recepta molt senzilla en la que volia aconseguir els sabors d'un rostit de pollastre, però de forma ràpida i també pràctica per a la carmanyola.
Sense òssos, sense pell i ja fraccionat en còmodes porcions.


Pollastre farcit de prunes i pernil:

Ingredients:

Unes contracuixes de pollastre.
Un paquet de prunes sense pinyol.
Unes llesques de pernil.
Tres o quatre dents d'all.
Patates.
Sal, oli i pebre.
Orenga.
Un gotet de xerès.

Procediment:

La nit abans, posem les prunes a remullar en el xerès (si volem podem aigualir-ho una mica per a que no estigui tan fort). Dessosem les contracuixes i a cada cuixa hi posem sal, pebre, orenga una llesca de pernil i un parell de prunes. Les tanquem formant un petit cilindre i les bridem. Sal pebrem també per fora i les posem a daurar a la paella amb oli i els alls.


En una altra paella (que tenim pressa! que són les sis del matí i a les set i poquet hem de sortir cap a la feina!) posem les patates tallades en rodanxes ben gruixudes. Han de confitar-se i quan ja gairebé estàn posem el foc més fort per a que daurin.
L'oli anirà agafant el gustet dels alls. Quan les patates ja estàn les posem al fons d'una safata del forn.


Sobre les patates posem les cuixetes farcides i cap al forn previament escalfat a 180 graus (aix, no se que fariem si no existíssin els 180 graus on es pot fer pràcticament tot, heh).
Abans de posar al forn li posem un parell de cullerades de l'oli on hem daurat el pollastre, una mica més d'orenga i au!!


Els quince minutets d'una dutxa ràpida i ja els tenim llestos. Potser pensareu que estic boig per anar a la dutxa amb el forn encés. Certament tinc les meves cosetes, però en aquest cas la cosa està controlada: és un forn elèctric.


Treiem la corda, cap a la carmanyola i cap a la feina, a aixecar el pais...

que tal i com el tenim afortunats sóm els que en tenim una, de feina.
I penseu que per molt que us pugui semblar que teniu una feina no gaire galdosa... sempre n'hi ha de pitjors!!

de tres boles

Saben aquel que diu que va un rapero a una gelateria i li diu:
- Posi'm un idiota de tres boles.


Rolling Stone...
Según el representante de Mane, Kali Bowyer, la imagen es "un recordatorio a sus fans de cómo él decidió vivir su vida: fresca como un helado.
'Soy tan gélido que te haré decir 'brrr".


dijous, 27 de gener del 2011

deixeu-me fer un doble homenatge

Igual que el millor que li pot passar a un croissant és que lo unten con mantequilla el millor que li pot passar a un blocaire és coneixer un altre blocaire.

D'aquestes connexions, quasi sempre en surt energia positiva.

De la mateixa manera que les connexions sinàptiques entre les neurones són la clau de l'eficacia de la nostra ment, les connexions entre blocaires són la clau de volta que permeten que entre tots anem construint un ambient maco i enriquidor.

Dins de les connexions que he establert en aquests quasi quatre anys de decuina avui tinc un doble motiu per a fer un homenatge i per a estar content.
En Martí -aquest jove tot terreny ple de talent- ha estrenat aquesta setmana el seu projecte personal de web fotogràfica. I en Xesco i en Pantxeta -també coneguts per ser els mestres que cuinen al blog gastromimix- es van convertir en blocaires mediàtics amb una entrevista al programa de l'Àngels Barceló (Hora 25, a la Cadena SER).

Per això avui els destaco i homenatjo. No són els únics que han fet mèrits.
Vosaltres ho sabeu i jo també. Però a veure qui és el guapo que es capaç de dir que aquest trio no s'ho mereix!!


Projecte fotogràfic d'en Martí Sans (i aquí el seu bloc de cuina)

A part de les seves fotos algunes de les quals són realment espectaculars i preciosistes, en Martí també hi ha inclos un bloc on anuncia que té la intenció de fer entrades amb un contingut 'tècnic' sobre la fotografia. Es a dir, que a part de gaudir com a garrells amb les fotos en aquesta web aprendrem cosetes per a fer millor les nostres pròpies fotos. Homenatge? Es mereix un petit monument digital aquest paio!!



Audio de l'entrevista dels Gastromimix.

Del duet fantàstic poca cosa fa falta afegir al mateix audio, en aquesta entrevista els podem trobar en la seva vessant bibliòfila, potser de la cara més personal i íntima del seu poliedric perfil blocaire.
I com sempre, l'Àngels Barceló fent molt bé la seva feina.





Martí, Xesco, Dani... sou collonuts i em sento orgullòs de compartir bits, bytes i somriures amb vosaltres.

dimecres, 26 de gener del 2011

de Modernist Cuisine, quines fotos!!

N'hi ha que no si posen per poc. I també n'hi ha que no necessiten avia per a agradar-se.
Els autors de Modernist Cuisine, una col.lecció de llibres amb fotos al.lucinants, asseguren que el seu llibre canviarà la forma de veure els llibres de cuina en el futur.


Modernist Cuisine is a six-volume, 2,438-page set that is des­tined to rein­vent cook­ing. The lav­ishly illus­trated books use thou­sands of orig­i­nal images to make the sci­ence and tech­nol­ogy clear and engaging.

"Cuina Modernista és un llibre de sis volums, 2.468 pagines en conjunt que està destinat a reinventar la cuina. Els llibres, pròdigament il.lustrats, utilitzen milers d'imatges originals per a fer la ciencia i la tecnologia clara i estimulant."



Reinventar la cuina, con un par. Ferràn, t'han jubil.lat.

Per les imatges que en efecte han penjat a la seva web, pot ser una autèntica meravella gràfica i fins i tot m'aventuro a proposar que probablement també ho sigui a nivell d'explicar quins fenòmens fìsics i químics actuen en els processos de cuina.

Ara, que la xul.leria que destil.len també és digne d'estudi. Quins campions!!


Com hem comentat abans, el conjunt de sis volums estarà estructurat d'una forma que m'ha semblat molt llògica i entenedora:

1. Història i fonaments.
2. Tècniques i equipaments.

3. Animals i plantes.

4. Ingredients i preparacions.

5. Receptes de plats.

6. Manual de cuina.


Si hi esteu encuriosits, us recomano que llegiu aquest interessant pdf amb la historia de com van neixer i com s'han 'cuinat' aquests llibres: PDF AQUÍ


Si en efecte aquests llibres seràn un pou de divulgació i coneixement de la ciencia i la cuina o bé només serà una esplèndida col.lecció d'imatges al.lucinants ho sabrem a partir del Març del 2.011 que és quan està anunciat el llençament.
Però tenen una pinta ultra-sexy els campions.

També vull deixar clar que com no podia ser d'una altra manera, el preu que he vist a amazon per la reserva també és de talla elefant.
Quasi 300 lliures el conjunt, així que de moment està fora de les meves possibilitats.

Haurem d'esperar a que la xarxa de biblioteques públiques ens ho posi a l'abast o demanar algun favor a l'equip de la sèrie que ho està petant a les meves nits de diumenge.

dilluns, 24 de gener del 2011

de tant en tant...una recepta!! :D

Avui us porto una salsa de figues que us pot servir per donar sabor, dolçor, aroma i profunditat a un plat de carn.

No té cap misteri, excepte potser que les proporcions i els ingredients els he fet servir de forma intuitiva. Es a dir, que no la he copiat d'enlloc sino que la he el.laborat jo fent servir totes les altres salses de figues i similars que dec haber llegit al llarg de la meva vida. Que desenganyem-nos, ja no és precisament curta.

Salsa de figues:

Ingredients:

Un paquet de figues 'naturals' (les venen al Mercadona, i són terriblement bones perque no estàn seques del tot).
Una ceba ben grossa de Figueres.
Aprox 50 grs de mantega.
Dues cullerades petites de melmelada (jo en tenia de prèssec, si és de figues doncs millor)
Un bon grapat de farigola (tomillo)
Un got i mig de vi d'Oporto
Un got i mig d'aigua
sal i pebre

Procediment:

Posem le figues a remullar amb el vi d'Oporto i reservem.

Tallem la ceba en brunoise -daus petits- i la posem a daurar a la paella amb la mantega. Ha de ser foc suau i que vagi coent fins que està al punt que ens agrada. Ho he tastat i permet tant una cocció mitja com una caramelització de la ceba. Al gust.


Quant tenim la ceba com la volem, afegim les figues que prèviament hem tingut remullant amb el vi d'Oporto. Tot seguit, la melmelada i li donem unes voltes.


Salpebrem i afegim la farigola i al cap d'uns segons el vi d'Oporto i l'aigua. A partir d'aqui ho deixarem reduir fins que la salsa ens quedi brillant, densa i untuosa.


Una salseta ràpida que em permet afegir fruita als plats, una de les característiques que em surt de forma natural i espontània quan cuino. Avui ha acompanyat unes hamburgueses a la carmanyola, que d'aquesta manera han esdevingut un petit gran plaer de migdia.

Salut!!

de este beicon no beberé.


(A la entrada anterior us explicàvem que a la sortida del vodka amb gust de beicon, els francesos han respost amb el Champagne amb gust de foie)

I ara mateix ens informen desde la nostra delegació als Estats Units que com a resposta a la declaració gabachuá de guerra comercial sobre begudes identitaries, el president Obama ja ha mogut fitxa.



Continuarem desinformant... o no...

de ver y no creer

No, en serio... vull dir... això és en serio? Vodka amb gust de bacon?
No... espera... ehhhhh




Aquests boixos han obert un camí molt perillòs. Ja s'han anunciat altres iniciatives centrades en la recerca d'un nou nínxol de mercat i un potenciament de la marca i imatge de cada pais en el mercat internacional.
Ces't la guerre!!

dissabte, 22 de gener del 2011

de tres per un.

1.-Nova proposta del grup Trobades Gastroblocaires.


Sovint tenim a la nostra disposició cursos de formació sobre cuina actual, però és infreqüent poder accedir a un curs de formació clàssica sobre gastronomia ben documentat i interessant.
Per això, hem portat especialment a Barcelona a dos cuiners que fa temps es dediquen
a recuperar i difondre la cuina clàssica italiana desde una vessant rigo
rosa i alhora divertida. A través de les receptes del llibre 'La scienza in cucina e l'arte di mangiare bene' considerat com a clau en la evolució de la cuina italiana, la Carmen i en Fernando ens proposen un univers de sabors i coneixements clàssics i documentats.

Podeu seguir la seva feina a través del blog http://elcaracolpicante.blogspot.com/
I podeu contactar i reservar plaçes amb la info que està penjada a la pàgina de facebook:

Aquest és el programa:

1ª Clase: Viernes tarde (día 18 de marzo a las 17:00)

Jugo de carne(receta con interesantes matices en la técnica de elaboración)
Sopa de gambas con jugo de carne(una aplicación directa del básico anterior y
una receta clásica que ha evolucionado en las cocinas internacionales)
Ravioli (sin pasta, los originales)
Falsos tordos (una receta de carne rellena muy clásica)
Sardinas rellenas (técnica clásica para hacer farsas de pescados)
Tacitas(crema a partir de un almibar)
Licor de limón

2ª Clase: Sábado mañana (día 19 marzo a las 10:00)

Jugo de carne(receta con interesantes matices en la técnica de elaboración)
Sopa a la Stefani (receta del 1600. Casquería fina)
Bacalao Monteblanco(un entrante imprescindible)
Pescado Marinado(deliciosa propuesta)
Cresentinas(otra forma de untar el pan con ajo)
Garetto(técnica para la cocción del morcillo en su propio jugo)
Pudin Negro(bizcocho sin harina)
Conserva de rosas
3ª Clase: Sábado tarde (día 19 marzo a las 17:00)

Risotto milanesa(3 propuestas de un clásico imprescindible)
Quenelle(las "quenelle" son un guiso)
Albóndigas de callos(casquería fina)
Pizza a libretti(no es un hojaldre)
Higados en conserva(hígado de cerdo en conserva)
Cacciucco(marinero, mediterráneo y tradicional)
Espumón de té



Desde Gastrobloc@ires estem molt contents de poder-los portar a Barcelona i de poder-vos acostar la seva interessant proposta!! Els cursos estàn programats per als propers 18 i 19 de Març i les plaçes són limitades :)



2.- Proposta generosa de trobada gastroblocaire.

Fa aproximadament un any que vem fer una trobada que ha esdevingut mítica en el meu imaginari blocaire. Va ser a Castellterçol i la crònica ja la vem fer en el seu moment.
De nou, en Manel alies el generòs ha muntat una trobada fantàstica per visitar al Manu i la Rosita (el rebost de l'empordanet), els productors de formatge artesanal Mas Alba i els viticultors empordanesos Celler Espelt.




3.- I un moment de radio meravellós, regalat per en Bernat Dedéu i en Gerard Quintana aquest matí a Catalunya Ràdio.
Són sis minuts meravellosos de música tranquila, passió relaxada i lenta melangia de vida.







I a part, un criptomissatge per als del sopar d'ahir, perdoneu la boutade però no ho puc evitar tot que és una broma privada...


divendres, 21 de gener del 2011

de somriures blocaires sense cables

Nota: Aquellos que nos visiteis y seais castellanoparlantes disponeis de un traductor situado en la parte superior del menú de la derecha :)

Aquest dimecres vaig tenir la sort de compartir un sopar amb blocaires. Els que heu pogut asistir a un sopar amb blocaires ja sabeu que sempre hi regna alegria, bon humor i ganes de gaudir de la vetllada. Per això avui divendres en torno a tenir un altre.

'Live long and prosper' sí. Però sobre tot 'live' rodejat de bona gent.

L'event estava organitzat per Braun i l'agència Bloguzz.
A l'Elisa (a.k.a. Coco), la persona que em va contactar i convidar li agraeixo especialment el detall, m'ho vaig passar molt bé amb l'ambient distès.
I per a la resta de persones de Braun només tinc paraules d'agraiment, perque ens van fer sentir molt bé, còmodes i atesos. Chapeau.

Dels blocaires (més endavant està la llista completa) que us en puc dir... molts ja els coneixeu: els gastroblocaires acostumem a ser gent divertida i simpàtica. O sigui, persones de vida!

Braun ha muntat una campanya per a promocionar el seu producte Minipimer sense cables.
I dins d'aquesta campanya van muntar aquest sopar.
Celebrat a un principal preciós situat al Passeig de Gràcia num. 32 (no s'hi posen per poc, ja ho veieu...).
L'espai es diu the glass room i està pensat per a celebrar-hi events particulars i sopars especials.
Un pis preciós amb sostres altíssims, finestrals enormes i vistes de privilegi.

Durant el sopar, ens van presentar una campanya dissenyada la gent de marketing, sempre pensant aquests caparrons de marketing!! el Girl's night in.

The first in the front! Girls?
Escolti això és una campanya pensada i destinada a noies...
quan ho vaig saber, vaig pensar inmediatament que algú havia comès un terrible error amb mi.


Però no!
Resulta que sabien perfectament que jo no soc una noia. De fet també saben perfectament que en Txaber tampoc no és una noia i també el van convidar.

La llista de blocaires assistents va ser aquesta:



Si ets noia optes a guanyar un sopar per a vuit amigues. L'equip de Braun venen a cuinar i servir-te a casa teva.
Si ets noi, per alguna misteriosa raó no tens opció a participar en aquest concurs.
Un grup de xicots fins, finíssims i ben educats com sóm nosaltres!!


Cal crear un grup de facebook, explicar perqué et mereixes el sopar i aconseguir que els teus amics de la xarxa social et votin massivament. Si estàs entre els 20 més votats de cada setmana un jurat escull els grups afortunats per a rebre el premi.
La info complerta en aquesta pàgina de Facebook

El sopar també va servir per a veure la nova minipimer en acció, i també per a que ens expliquèssin que la minipimer és un invent català.

Moment de auto-molòn nacional,autonòmic,ciudadano del mundo (táchese lo que proceda). Alerta.

Desenvolupat fa 50 anys per un inventor de casa nostra. Un visionari que volia facilitar l'arribada a les cases del que fins aleshores només existia a nivell industrial: la batidora.
Li va posar mini (per motius evidents) i pimer perque era l'acrònim de la seva empresa (ens van donar el nom, però la meva moleskine està molt poc treballadora darrerament).
Posteriorment Braun va comprar l'empresa, i també posteriorment, Procter&Gamble va comprar Braun.
Ja us avanço que en uns anys Xina comprarà Procter&Gamble.


Del menú, el que més em va agradar va ser el mojito versionat amb llimona i sifó que ens van preparar al arribar.
Us poso la recepta filmadeta en video per a que veieu la machine en acció, que no es digui que no faig els deures marketinians. Heh!



I de postre ens van grabar en video donant la opinió sobre la campanya i el sopar. On jo vaig expresar en llenguatge diplomàtic que això de que als nens no i a les nenes... pues no pué ser. Al cap i a la fí, soc dels que penso que la cuina és per a tothom i de fet sóc practicant d'aquesta filosofia.

Gràcies a tots i totes els que em veu fer passar una vetllada agradable!!

dijous, 20 de gener del 2011

deagnostico

Ayer me decidí y fui al terapeuta, a mirame de lo mío.

Al llegar me mostró unas láminas, que el llamo de Roschard o algo similar.
¿Qué ves? Me dijo.


-Bocata de jamón, croquetas, bravas y calçots amb romesco. Un vinazo y café con leche.

Me dijo que padezco gastrofília crónica en fase aguda. Las dos cosas a la vez, crónica y aguda.

Gravíssim.

dimarts, 18 de gener del 2011

de puffff i pfeeeefff (Leidenfrost effect)

-Dame mi dosis, le espetó a la cara.
Como un depredador en horas bajas, agarró sus cápsulas y corrió, satisfecho.
Le observó alejarse, y con la mueca del rostro le respondió.
- Ya volverás.


Vet aquí que tornem a tenir una entrada relacionada amb la ciència, que ja era hora i que ja era hora.
Heu observat mai què passa quan tireu una gota d'aigua sobre una paella ben calenta?

Que dirieu que passarà? La gota potser s'evaporarà sobtadament deixant un petit núvol que recorda a la desaparició dels guerrers ninja? Flussssh!!

Mes aviat no, el que en realitat succeeix és que la gota sól 'trencar-se' sovint en altres gotes més petites, que com petites esferes rodolen per la superfície de la paella. Fent-se més petites de forma contínua fins que finalment desapareixen.

I com és que una paella ben calenta que redueix en pocs minuts tot un brou no és capaç d'evaporar una sola i minúscula gota d'aigua de forma inmediata?

Doncs perque probablement algú li ha explicat a la paella que existeix l'efecte Leidenfrost.
I ja sabem que quan algú ens explica les coses, ens comportem de forma diferent a quan vivim en la ignorància. És un efecte quàntic macroscopic: explicar perturba els sistemes.

En tot cas, i tornant al delicat efecte Leidenfrost, la gràcia del tema és que quan la gota contacta amb la superfície roent de la paella no s'evapora tota de cop.
Una fracció de la gota es converteix en vapor, i aquest mateix vapor aïlla la resta de la gota del contacte amb la superfície metàl.lica.
O sigui, que tenim una gota situada sobre un coixí de vapor? Yeah!

Si alguna cosa ens han ensenyat els aerolliscadors Hovercraft és que la vida seria més divertida si en tinguèssim alguns al port de Barcelona i que sobre un coixí d'aire el fregament és molt i molt petit.


Per tant, les gotetes d'aigua corretejen per la superfície de la paella, amb molt poc fregament cavalcant sobre el seu coixí de vapor i alhora evaporant-se molt més lentament del que inicialment podríem pensar.
No hi ha flusssshhhh!! És més aviat un pfeeeeeeeeeeeeeeeefffff!! força llarg :-P

No us ho creieu? Mireu aquest meravellòs video de l'efecte Leidenfrost!!




(info: està filmat a 3.000 fps amb gotes de nitrògen líquid sobre una paella freda, que a efectes de diferència de temperatura entre la gota i el metall és equivalent a una gota d'aigua sobre una paella molt calenta. El que veiem és el l'acció ralentitzada unes 100 vegades)

Un petit fenòmen físic que tot sovint hem presenciat sense adonar-nos a les nostres paelles, Alerta amb la física recreativa, que enganxa.

de nota!!

Ni a prospòsitos oija.

dilluns, 17 de gener del 2011

de locos cacharros que se llevan mi queso.

Petit conte motivacional.

Quan es van acabar les carreres locas amb els seus autos locos, el Barón Pierre Nodoyuna, en Patán i la Penélope Glamour es van comprar un póster motivacional i van decidir construir locos cacharros de cuina.

El Trasto-Heinz:


diumenge, 16 de gener del 2011

de vegades la temptació és rajar per rajar.


Vull dir que quan tens un blog personal. Absolutament personal i de trinxera com jo, doncs sempre pot ser senzill deixar-se arrossegar per la conyeta de criticar-ho tot.


Fa dues entrades vaig dedicar-me a criticar que un cuiner famós d'alta cuina es dediqui a ridiculitzar la seva mateixa feina per a vendre salsitxes tipus frankfurt. Penso que en aquest cas la decisió va ser bona.


Però avui, quan he vist la nova aplicació que Vodafone ha posat en marxa per als seus clients de Blacberry i similars (no Iphone, algú haurà de començar a fer una campanya de desgreuge a la potent comunitat ifonera!!). Avui, quan l'he vist, d'entrada he arrufat el nas devant d'una nova campanya de màrketing on ens col.loquen receptes d'alta cuina que ni de conya podem fer a casa.


Però deu ser per l'edat, que perdo aquella inmediatesa i rauxa. Estarè perdent pistonada? Naaaaaah el que passa es que m'estic fent més savi alhora que toixò.


L'he investigat una mica i n'he mirat els detalls. És cert que jo no tinc màquina d'òsmosi a casa, ni el meu veí em pot deixar una estona la liofilitzadora.
Però a veure, campiò:
Té res de dolent que una companyia de telefonia mòvil (que consti que les considero la encarnació de Lucifer a la Terra) proposi una web amb receptes d'alta cuina?
Si de fet t'hi has passat una bona estona aprenent cosetes xul.les de grans cuiners!!


Algunes de les propostes tenen un gran interès perque a través de la recepta podem descobrir com ho fan 'els grans' per a preparar alguns dels paisatges que ens presenten en els que jo anomeno plats-diorama. També discutits per excès de protagonisme del visual.


Per exemple, La huerta d'Eneko Atxa (que per cert, estava la setmana passada a la taula del costat al local 41º dels germans Adrià).




O alguns altres plats molt vistosos però que em desperten el dubtes sobre si la cosa esdevè només una clucada d'ull simpàtica o la victoria de la superficialitat visual sobre un veritable fons saboròs de les coses: Mondrian, per Carme Ruscalleda





El joc visual hi és sempre, es clar. Ja sabem que la presentació ha de ser nova, impactant i sorprenent. Hi estic a favor.
Serveix com a exemple del que podem treure alguna idea de presentació aquest arroz meloso de plancton marino, voladores secos y alioli ahumado del cuiner Angel León.





I al final he arribat a la conclusió de que posats a muntar campanyes de marketing, molt millor si estàn basades en cuina i fogons de qualitat contrastada. Uns agraden més que altres i sempre hi ha la polèmica de si en falta el geni X i en sobra el pallasso Y.


Però aquestes polèmiques sí que m'agafen molt lluny. Són trons d'una tempesta al Kilimanjaro mentre que jo sóc animal de sabana.



Us recomano que us hi perdeu una estona, gaudiu de les receptes, les presentacions i d'aquelles tècniques d'alta cuina que potser alguna vegada podreu adaptar a casa per jugar amb les vostres presentacions i plats.


I per una vegada, endavant amb la publicitat ben feta!!

de winner is....


Abans de res, disculpeu per no haver penjat aquesta entrada ahir, que era la intencio inicial tal i com vaig anunciar al facebook del programa.
Ahir dissabte era l'aniversari de la reina del meu cor i llògicament les prioritats són les prioritats: vem tenir dia complert i ocupat celebrant-ho amb la superxermaneta i després amb passejada intensa per Barcelona.

Total, que aquesta és la llista de participants en el sorteig del quadernet de fotos de la Guerra Civil i la Posguerra que versen sobre el menjar (aquí la entrada original).
Com ja va comentar l'autor, no es pas un llibre, sino un quadernet editat a casa i fet a la impresora. Un producte artesanal i fet ' a mà' tant com es pugui dir fet 'a mà' a un producte digital del segle XXI.
Fet amb moltíssim de carinyo, això sí.

Us agraeixo molt a tots els que heu volgut participar, a cada 'compra de boleto' em venia un somriure a la cara. Sujuro :)

1. Francesc
2. Josep
3. Gemma (fogons)
4. Fem un mos
6. Gemma (lacuinadecasa)
7. Mary Lou
8.Òscar
9. Panxeta
10. Dolça
11. Mar
12. Mercè
13. Maragda
14. Manel
15. Maria
16. Nuni
17. Mandarina
18. Imma
19. Xesco
20. Txell i Kike
21. Manuel
22. Marta
23. Tiriti
24. Montse
25. Sara Maria
26. eSedidió (para tocar los golondrinos, le incluyo)




Per tant els afortunats premiats han estat:

14. Manel
20. Txell i Kike
17. Mandarina
7. Mary Lou

Si us plau, poseu-vos en contacte amb mi a través del mail decuina(arrobá arrobá carteras)decuina.net per a concretar com us el puc fer arribar.

De nou GRÀCIES a tots els que us heu interessat, sento que no hi hagi la opció de donar-ne un quadernet a cadascú, però al ser una edició casolana feta a mà no hi ha la possibilitat de fer tirades llargues.

divendres, 14 de gener del 2011

de debó et feia tanta falta, Darío?

És només un anunci, que pretesament utilitza un tó desenfadat i modernet. Però quan presenten a Darío Barrio com a cuiner de la Nouvelle cuisine (ouch!) i fan acudits sobre el tamany de les raccions d'un menú degustació (nuevo, nuevo, lo tengo fresco y nuevo) ...

El que no entenc és com el cuiner en qüestió s'hi presta. O sigui, si que ho entenc, que no sóc pas tonto. I la crisi i tal. Mira que quan va començar a ser conegut jo era molt fans d'aquest cuiner...

Però vaja, que s'ens pixen a la boca.








Posats a fer conya de la cuina d'autor, fes-ho bé. Con fundamento com diria en Karlos. Ja el vaig posar un cop, però amb el malbaratament de talent dels dos videos d'abans, no m'hi puc resistir.



dimecres, 12 de gener del 2011

demà s'estarà portaaant moltísssim (41º dels germans Adrià)


Avui per la nit teníem reunió conspirativa de trobades gastrobloc@ires. Ja sabeu, per preparar propostes i saraus de cara al futur. I avui mateix algú (se dice el pecado y nunca el pecador) ha proposat que la fèssim al nou local dels germaníssims Adrià: la cocteleria 41º de l'Av. Paralel 164 a Barcelona.

Per als que mai hem estat que va ser el temple de la tecnocuina, el suggeriment només ens pot despertar les més baixes passions gastronòmiques. El meu vot ha estat positiu cap a la proposta, que per altra banda ha aconseguit unanimitat.

Així que ni curts ni mandrosos ens hem plantat a la porta del local, on un porter molt seriòs ens preguntava a cadascún un sonor 'Que?' al que només he sabut contestar 'tinc els amics dintre'. Es veu que aquesta era avui la paraula de pas perque m'ha obert la porta al moment.

Un cop dins, un local més petit del que m'esperava. Amb molta gent darrera la barra (a destacar que hi era l'Albert Adrià fent el passe, realment enfeinat). Molt modern, amb unes vigues de ferro rotllo industrial i una decoració que m'ha recordat a una antiga sala de projecció de cinema. Els caps de vaca amb banyes que penjen de les parets es una cosa que personalment no entenc. Però està clar que jo era una rara avis paletoide en un ecosistema diviníssim.
Entre altres del mundillo gastro que jo no conec, he vist assegut a la taula del costat el xef Eneko Atxa. I també senyores amb abric de pell i minifaldilla i senyors trajats que tenen pinta d'haver vingut en Porsche.


Les taules estàn construides imitant bobines de cinema i no són gaire amples. Però cal recordar que aquest local és una cocteleria. Es a dir, no calen taules amples. El que passa es que segons ens han explicat la gent ve per sopar perque encara no han entès el concepte. Hi ha snacks per acompanyar els còctels. D'aqui poc ja estarà obert el local de tàpes.

Jo que sóc abstèmi, pertanyo a la massa burrica que en realitat el que volia era, en efecte, donar-li canya al menjar. #semosasín.

De tota manera, comencem per el principi: el meu combinat -obviament sense alcohol- ha estat una tria FORTAMENT aconsellada per en Xesco: el cinderella (suc de taronja, suc de pinya i suc de llima).
Una combinació suau en la que he gaudit sobretot del perfum de la llima.



En Xesco, en Francesc i en Serjo han compartit un cava Brut Nature de Raventós, no l'he tastat però ells han somrigut força així que em penso que l'han gaudit de valent. En Francesc sobretot, que la primera ampolla ha sortit contagiat per la font màgica de Montjuic i li ha ruixat la jaqueta. Fiesta! Fiesta!

De la carta de snacks nosaltres hem tastat (ep, son tastets de debó. Aneu-hi sopats perque no hi sopareu pas).

Correctes però no excel.ents. No li he sabut trobar ni la menta ni el sabor al fingerlime (és un fruit cítric tipic d'austràlia de color vermellós, tal i com veieu a la foto). Veníen sobre gel, però jo les he trobat un pel 'calentes'. Bones, però sense més.

Com no podia ser de cap altra manera, hi ha esferificacions i nosaltres n'hem demanat. Són les esferificacions d'oliva però amb la diferència que ara es fan amb l'oliva amb el gust de farcida d'anxova. Realment, no em surto del tòpic: és molt graciós i divertit sentir com explota la esfera dins la boca i el liquid de sabor intens inunda la boca.


La pitjor tria de la nit han estat els pistachulines. Festucs envoltats d'un cruixent de iogurt que no m'han dit res. El millor... el nom :D


Unes delicioses galetes de mel i cacahuet, que tot i que per el nom a mi no em despertàven gaire entusiasme, un cop a la boca han esdevingut una sorpresa ben agradable. Cruixents però no seques, dolçes però no empalagoses i -aixó sí...- petitetes i no grandetes. Molt recomanables.

I finalment, la gran estrella de la meva nit. Segons el que jo tinc entès, és una de les primeres revolucions que va impulsar l'equip del Bulli en aquella meravellosa dècada dels 90: el gelat de parmesà.


No només no m'ha decebut, sino que encara està més bó del que imaginava. Un gust potentíssim però equilibrat. De textura molt suau, fresca però no gebrada. Una autèntica meravella que tornaria a demanar una vegada i una altre. SENSACIONAL.

I com sempre, el millor és la companyia. Acompanyat de mestres cuiners sempre s'aprèn molt i a sobre tenen aquest sentit del humor... com en diriem... lleugerament àcid com el combinat que m'he pres per a començar la vetllada.

I de bonus track, els serveis són compartits amb el nou local que estàn muntant per a fer tapes bullinianes: el 'Tickets'. D'alguna manera, mentre li ensenyava el local en obres, en Xesco a aconseguit que l'Albert Adrià li donés els posters que tenen col.locats als vidres exteriors del futur local.




Ahm si! i per suposat que hem tret ja un parell de propostes per a muntar desde Trobades Gastrobloc@ires, però amb l'emoció de la nit ja no m'hi caben al post. No us preocupeu que d'aqui a poquet seràn públiques.