dimarts, 29 de novembre de 2011

de vegades les coses simplement passen així

Rebo un mail de la meva euskaldún de capçalera (Astrid mi blog de pintxos), al titol em proposa un sarao gastronòmic. Dic que SÍ i em disposo a llegir el contingut del mail.

Quan acabo estic lleugerament endut per una mena de eufòria etílica sense alcohol, doncs fa mesos que sento a parlar de les excel.lències del forn La Trinidad-panes creativos i per fí algú m'ha posat en el compromís d'aixecar el cul del meu teclat i fer-m'el portar fins a la Plaça Garrigó num 5 de Barecelona.
Bravo Astrid.


Plaça Garrigó 5 Barcelona  (93 353 04 81)

Arribo justet a les 19h, que és la hora convinguda i la calor de l'obrador em fa envermellir les galtes, aquesta calor desferma les converses dels que no estem allà treballant i ens fa riure, cridar i viure el moment als blocaires (alguns il.lustres coneguts com Tiritinyam, Massitet, Marina,Manel) i altres als que tinc la sort de coneixer aquesta nit (Elisabet, Jordi)

En Dani Jordà està acabant la explicació del pannetone al grup anterior i jo em pasejo càmera en mà fent fotos als pans de tomàquet, de cervesa negra, les boles del pa de panceta que La Trinidad subministra al restaurant de Berasategui,...





I de cop i volta, quan per fi rebem les explicacions del mestre tot explota i tots aquests llevats que s'han anat acumul.lant fan pujar l'estorament blocaire fins a limits de pa de taronja i xocolata. En Dani és un estudiant de Belles Arts que no es pot conformar amb cap altra cosa que no sigui crear pans i quan n'ha creat dues dotzenes tornar-ne a crear dues dotzenes més.
Com ell mateix explica, la seva visió del negoci és tan heterodoxa que va decidir independitzar-se dels germans (també forners) per salvar 'el dia de Nadal en familia'.

En un obrador pràcticament manual, d'alguna manera que costa d'entendre (vaja ja us la dic jo la manera: entra a les 5h  del matí i marxa a les 20:30 h de la nit) aconsegueix el.laborar desenes de varietats de pa que reparteix a una treintena de restaurans -la majoria dels quals li regatejen els marges d'una forma irrespectuosa-.
Anècdota En Dani ens explica sense donar cap nom una conversa amb el propietari d'un restaurant que es nega a pagar-li uns cèntims més per cada pa ja que al.lega 'no tenir marge'. Sabeu a quan li ven el pa? A 85 cèntims d'euro. I el restaurant el ven a quatre euros ben sencerets.


Com podeu veure, vem fruir de la combinació de pannetone, foie i d'aquest vi de taronja que agrada fins i tot els abstèmis com jo mateix, hehehe.




I allà el teniu, arribant el primer i marxant l'últim. Somrient quan li diem que així no es farà ric i potser ni pagarà les llentíes. Es gira i ens escandalitzem quan tracata de regalar-nos un pa de tomàquet. Ja ens ha donat pa de tres farines, pa de cervesa negra i el tast de pannetone. Es hora de passar per caixa, collons!!



I aquí estic, escribint aquesta crònica mentre pessigo el pa de panceta compulsivament, recordant el somriure d'aquest creador de pa currante despietat amb conversa de budista zen.
I recordant la flaireta de la massa mare que ens va deixar olorar ahir mateix. La flaireta de la bona gent.


Gràcies Astrid per convidar-me i gràcies Dani per convidar-nos. Una experiència magnífica que mereix tot el reconeixement possible. Molta sort i moltes fornades a La Trinidad!! Es que lo vostre 'es muy fuerte, nen' :D

de biblioconverses. Gastromimix a la radio.

Avui va de llibres. De llibres amb passió i de llibres parlats. I també va d'un parell d'individuos dels que fareu sempre bé en sospitar que alguna cosa barrunten, tramen, preparen i conspiren al voltant del llibre de cuina. 
No us equivocareu.
Són culpables de passió. Guttenberguitis aguda.

Gastromimix en su salsa, o el que és el mateix, Dani Guerrero i Xesco Bueno parlant de llibres (nous, vells, de receptes, de historia culinaria, ...). Ho van fer dissabte passat al programa radiofònic Art-i-teca de RNE4.



Us recomano que seieu en una postura còmode, us relaxeu i gaudiu d'una conversa a ritme de ron añejo :)
Sense presses, pàgina a pàgina.

Menció especial al final de les intervencions per a la presentació del nou llibre d'Anna Rius (La Taula d'en Bernat), bravo Anna!!


del nostre menú de Nadal. Esto es lo que hay y así se lo hemos contado...

Tot sovint l'aventura i el viatge començen desde abans de sortir de casa, tot just quan començem a imaginar el que ens espera. Altres anys havíem  mantingut en secret i 'solo para sus ojos' el contingut del nostre menú nadalenc per a la familia.

Però aquest any, amb la invitació al dinar familiar hem decidit incloure el menú. Per a que els nostres essers estimats vagin salivant i també perque cada any ha de ser diferent. I aquesta és la nostra invitació nadalenca.



Estimados familia y muy estimados.

Vustedes vosotros quedan hinvitados a la comida que comeremos el prósimo dia 17 de diciembre en Montcada i Reixach, se lo pedimos de por fabor porque si es feo de pedir más feo es de rovar. 
Y yo no he sido sido señor hagente. 

Estas navidades vemos querido titular nuestra comida de navidad con el nombre de TO ER MUNDO É GÜENO  porque las resetas nos las ha dado un cocinero mú güeno.

les informamos que el menú estará formado por los sigientes platos:
 
- Vermut 2.0
- De la terra
- Caputxino de bolets
- Quallada de foie
- Arròs shrek
- Cua de bou amb guarnició
- Escuma de taronja


Como semos munchos les pedimos que nos confirmen asistencia para poner más o menos de patatas en la cazuela de cozer.


eá !


Ah! Que tampoc és que amb el nom dels plats la cosa estigui del tot clara? Doncs mireu, es fa el que es pot per a que el viatgi començi desde ja mateix... però alguns dels paisatges siguin sempre una petita sorpresa!!!
Heh!



diumenge, 27 de novembre de 2011

de stroopwafels La Holandesa i com els fa la Jos a les fires catalanes

Benvinguts a la nave del misterio, amics.



Fa ja mesos que entre alguns blocaires sospitosos habituals fem la conyeta amb la Jos Oomens sobre el fet de que en realitat, tot el que sabem de ella ( que és holandesa, que fabrica unes galetes fantàstiques i que contesta amb assiduitat i simpatia totes les centrades que li puguis fer via facebook) ... doncs tot això no era més que una gran conspiració teixida amb mestratge i finura per en Manel.



En realitat la conyeta era només això, una conyeta. Però el dissabte de la passada setmana vaig tenir la sort de poder-ne fer broma amb la mateixa Jos en una visita que li vem fer mentre estava realitzant una demostració de les seves holandeses galetes en una tenda de té: Sa lluna a Caldes de Montbuí.

Aquestes galetes tradicionals, s'anomenn stroopwafels i van neixer a finals del segle XVIII o començament del XIX a la ciutat de Gouda (també coneguda per el seu formatge). Deixant a banda la resta de tonteries que pugui deixar anar com és habitual, si teniu ocasió de tastar aquest tipus de galeta no us la deixeu passar. Especialment si us agraden els dolços molt dolços.

Deu ser que els catalans no som gaire receptius a sortir de voluntaris per a fer les galetes en aquestes demostracions que va fent per la nostra geografia, perque la Jos no feia més que 'amenaçar-me' via mail i facebook que si volia galetes me les hauria de currar.

Els que passeu sovint per aquí ja sabeu que justament és el que jo volia!! visca!!



I com es fan les stroopwafels?

El procés de el.laboració no és pas complicat (bé, la massa ja estava feta així que no us puc dir si fer la massa és una cosa tremenda). Però lamentablement si no tenim un equipament especial no les podem fer a casa. Lamentablement per a nosaltres perque estan boníssimes, afortunadament per a la Jos que aleshores ens les pot vendre en còmodes paquetets i guanyar-se la vida.
El procediment vindria a ser un fer pelotilla, coure a la planxa, obrir per la meitat i posar-hi el caramel.





Aquest caramel és molt similar al toffee del tipus viuda de Solano. Molt dolç i enganxós, cremós i que no oblidi dir que és molt dolç. Jo em vaig posar dobledosi perque total només venia de una excursió gastronòmica per la Garrotxa que ja se sap que obre la gana...

Així doncs, queda esborrat per la meva banda qualsevol misteri o sospita de que en Manel ens la estava colant per la porta holandesa, i es clar, va ser un plaer coneixer a la Jos en persona!! No dubteu en tastar les seves galetes si us la trobeu en les fires de productes artesans de Catalunya, que és on normalment paseja les seves dolces creacions!!

La forma tradicional de menjar-les és deixant-les una estoneta tapant la tassa de llet o de té (o de café amb llet, el que sigui) de forma que la escalfor estova lleugerament el caramel interior. Us asseguro que l'esmorzar del diumenge va ser ben dolç!!



I ja per acabar, un video il.lustratiu en meravellós accent colombià. Ja sabeu que les rareses ens posen gastroburracos i ens fan somriure. Cosa que la veritat, no té preu.





dissabte, 26 de novembre de 2011

decuina.net a la radio. Punt de cocció ep. 11


Al punt de cocció episodi 11 hem tractat sobretot el tema del Gran recapte entrevistant a la Laia Guinjoan, portanveu del Banc dels Aliments i a la Mar Calpena, portanveu de #blogscontralafam. I en comptes d'una recepta  hem donat cinc idees de com cuinar els aliments bàsics que s'hi recollien (arros, llegums, llet, pasta,tomàquet natural en llauna).

A part, les novetats gastronòmiques i també la secció d'opinió amb el bueno, el feo i el malo...



Si us interessa sentir-lo el podeu descarregar AQUÍ


La cirereta musical del final és aquesta:


divendres, 25 de novembre de 2011

del temps de l'any que bé en una ceba...

Fa tot just una setmana que convidats per el cuiner Pep Nogué i els fantàstics Femunmos ens vem passejar per els paisatges gastronòmics de la Garrotxa. Hi ha diverses cròniques ben complertes i divertides (tiriti, Miquel, femunmos, tapa't de tapes,..) així que no en tornaré a fer una.

Però sí que tinc ganes de compartir aquest video gravat en el mateix Mercat d'Olot, amb una explicació (em resisteixo a dir-ne demostració per motius evidents) ben divertida de com es feia abans per predir la pluviositat dels mesos de l'any següent.

El sistema està basat en repartir les capes de ceba amb una cullerada, totes col.locades segons unes regles d'ordenació i esperar al matí següent per veure si s'hi ha acumulat aigua (mes plujós) o no  (mes sec). La veritat és que no hi confio gens en aquest sistema, però em resulta ben divertit i crec que seria fantàstic per a fer-ho amb la mainada.


Com a divertimento.... compro!! :)

Gràcies Pep, Sión i Miquel per haver-ho fet possible!!

de 1 fins a 85 gràcies (i més). #blogscontralafam


Amb el recompte provisional, som 85 blogs els que hem contribuit amb les nostres receptes i les nostres crides a col.laborar avui i demà amb el Gran Recapte del Banc dels aliments. Aquí teniu la info de la campanya i de com  hi podeu contribuir.
http://www.bancdelsaliments.org/ca/campanyes/gran-recapte-drsquoaliments-a-catalunya/_campana:6/

Com a part del grup de blogs que va impulsar aquest gest de suport al Gran Recapte, us donem les gràcies i ens declarem ben contents del ressó obtingut.
S'ha demostrat que els blogs de trinxera ens podem moure i movilitzar quan els motius són justos i fins i tot diria que necessàris. Moltes gràcies a tots els que hi heu participat i també a tots els que col.laboreu d'alguna manera -la que sigui- a que aquells que pitjor ho estan passant com a mínim no passin gana.

Sou collonuts.

PD: Esperem que en una setmaneta tinguem ja fet tot  el recull de receptes que podreu trobar al blog de blogscontralafam:





dijous, 24 de novembre de 2011

de blogs contra la fam. Gran recapte d'aliments 2011



Demà divendres 25 de Novembre i 26 de Novembre es realitza a tota Catalunya el Gran Recapte del Banc dels aliments.


Aquesta acció està destinada a proveir de aliments a les diferents associacions que estan treballant en l'ajuda d'aquelles families a les que la crisi ha colpejat més durament. Per això els blogs de cuina ens hem decidit a fer una jornada de suport al gran recapte avui. Per a que tots els que passeu per aquí tingueu la informació i penseu demà divendres o dissabte que al vostre mercat i a la gran majoria de supermercats hi haurà punts de recollida. 


Teniu la informació de a on i com podeu col.laborar a la web del gran recapte (i també es poden fer donacions online, que estem a la època del 2.0. Heh!)

http://www.bancdelsaliments.org/ca/noticies/gran-recapte-daliments-a-catalunya-2011/_noticia:5/


Totes les receptes que es publiquin donant suport a la iniciativa es recopil.laran en el blog 'blogscontralafam.blogspot.com' per a que siguin una mena de llibre digital de les mateixes. Esperem que en anys succesius ampliem la col.lecció mica en mica.


Jo no he posat una recepta concreta amb els aliments que es demanen, sino que he volgut donar unes idees obertes per a cadascún dels aliments: arros, llentíes, llet, pasta i tomàquets naturals en conserva.




Arrós:
El bullim 18 mins aprox en aigua amb sal. En una paella daurem una dent d’all i el saltejem amb l’arros uns segons. Afegim un rovell d’ou batut i uns dauets de pastanaga. Alguna herba per a aromatitzar.



Llenties bullides:
Una vinagreta de llentíes feta amb llenties bullides, ceba tendra picada fina, oli, suc de llimona o vinagre de poma sal i sucre. Ideal per a acompanyar un pitet de pollastre.


Llet:
Bullir patates en llet, i quan estiguin tovetes les triturem amb una mica d’oli d’oliva i tenim un puré de patates amb llet deliciós i natural.


Pasta:
Fem-la en caldo, a l’estil oriental: uns espaguetti fets al dente que es submergeixen en un bol de caldo tipus consomé. Li podem posar una mica de orenga o alfàbrega per a aromatitzar.


Tomàquet natural en llauna:
A banda de la típica salseta de pasta com la fan els italians, que la fan amb tomaquet en conserva perque té molta més aigua... podem fer també una vinagreta de tomàquet amb uns dauets, ceba picada, un puntet d’all picat i unes anxoves trinxadetes. Oli i vinagre i voilà... perfecte per a donar sabor a una amanida!!!


Animo a tothom a fer un cop de ma amb aquesta fantàstica iniciativa solidaria i a sentir aquesta agradable sensació interior que ens envaeix quan exercim de ciutadans i de persona.


dimarts, 22 de novembre de 2011

de spaguetti nero di sepia, alvocat i llimona

Una combinació guanyadora per al tàper de la setmana. Uns spaguetti de color negre tenyits amb tinta de calamar combinats amb uns trocets d'alvocat, unes nous partides i una vinagreta feta amb llimona. I la ratlladura de la mateixa, per a perfumar.



Spaguettis negres amb llimona, alvocats i anous.


Ingredients:

Spaguettis negres de tinta de calamar
Dos alvocats al punt 
Un bon grapat de nous
Una llimona
Sal, oli i pebre.


Procediment:


Mentre bullim els espaguetti al punt en aigua amb sal, tallem els alvocats per la meitat -girem aquestes meitats 90º entre elles per a que es separin i amb un ganivet treiem el pinyol central-. Els passem per el ganivet per a convertir-los en daus. Reservem.


Tallem en bocins les nous i també reservem. Mentre preparem una vinagreta amb un puntet d'oli d'oliva verge, sal, pebre i el suc de mitja llimona.


Simplement escorrem la pasta i un cop han perdut l'aigua -pero sense que estigui totalment eixuta- la barregem amb la vinagreta. Quan ja està tebi, podem afegir les nous i els alvocats. Acavarem el tàper amb la ratlladura de la pell de la llimona. Sobretot sense la part blanca, que amargueja :)

Salut!!

diumenge, 20 de novembre de 2011

descobrim la maquineta curiosíssima de la entrada anterior...

Doncs a petició popular us poso la resposta al posta anterior preguntat que era aquell estri que d'alguna manera recordava al mític Pump'n'seal...

La solució la teniu al video a continuació.


 Evidentment i com ens va ensenyar el mestre Salvador Sans aixó no supera el test del espresso acadèmic (per començar no triga sobre els 22 segons en passar per el café).I també en el meu cas no em gastaré 99 euros en aquest estri perque si vaig de camping no necessito prendre un espresso, ja ho faré quan torni a casa.
Però es que l'estri...

de ¿Esto que es? Pero ¿Esto que eeeeeees?

No és pas difícil, però sí que és curiós. Ahir vaig veure en acció aquest estri cul.linari.... Sabeu que és?


dissabte, 19 de novembre de 2011

del modern Prometeo (humor)


-Crunch crhunch
- Usas palillos para los cheetos?
- Mantiene la suciedad naranja lejos de mis dedos.
(...)

GENIO
"La idea simplemente vino a mi' dice el moderno Prometeo.

Via http://wondermark.com/601/

decuina.net a la radio. Punt de cocció episodi 10: le Frigorifique, Oh la lá!!


Punt de cocció Episodi 10, amb la bonica història misteriosa del vaixell 'Le Frigorifique' i la seva extraordinaria aventura.
També les novetats, la recepta i la opinió. Per suposat.

Aquí teni la foto del mencionat Charles Tellier, inventor del primer vaixell frigorífic, un visionari amb cara de Santa Claus.




El podeu descarregar clicant AQUÍ.

divendres, 18 de novembre de 2011

de Carme Ruscalleda Escenes extra (Generació Digital de TV3)

Enviniendo del post anterior amb la cuina del futur by Alfredo Landa i Conchita Velasco... saltem a la visió de la cuina del futur by La gran Carme Ruscalleda a Generació Digital.
Hi ha molta diferència entre les dues o és el mateix conceto?

Contingut exclusiu del DVD Director's cut que no va sortir al programa:


Via el mateix blog de Generació Digital :)

dijous, 17 de novembre de 2011

dimecres, 16 de novembre de 2011

de proposta blogger-solidaria: Gran Recapte del Banc d'Aliments





Aquesta és una iniciativa conjunta d'aquest grup de blocaires (in alphabetical order)::

http://ambcompte.net/cuina
http://baixagastronomia.cat/
http://cuinagenerosa.blogspot.com/
http://decuina.net/
http://delicies.blogspot.com/
http://elcocinillas.wordpress.com/
http://olletadeverdures.cuina.cat/
http://tapatdetapes.blogspot.com/


Us proposem contribuir desde els nostres raconets de món digital al GRAN RECAPTE que organitza el Banc d'Aliments a Catalunya el proper 25 de Novembre.

Com? doncs PUBLICANT UNA RECEPTA AL VOSTRE BLOG.
Quan?
El proper dia 24 de Novembre, que és el dia abans del gran recapte.
Perqué? Per a ajudar a donar una mica més de visibilitat a aquesta gran iniciativa de solidaritat alimentaria que a més a més beneficia a persones que segurament estan més a prop del que ens pensem.


Aquí teniu la informació sobre aquesta campanya:

http://www.bancdelsaliments.org/ca/noticies/gran-recapte-daliments-a-catalunya-2011/_noticia:5/
http://www.bancdelsaliments.org/ca/sala_premsa/

Com que en el mateix es volen recollir 8 tones dels següents aliments: 

llegums secs,
Tomaquet natural en llauna,
Conserves de peix,
Oli,
Llet. 

Hem pensat que seria ben adhient, escaient i proactiu que el proper dia 24 de Novembre els blogs de cuina que hi volguem contruibuir ...
PUBLIQUEM UNA RECEPTA SENZILLA I BARATA ON APAREGUI UN D'AQUESTS ALIMENTS.
 
I que ja que hi som, posem també un link a la pàgina de donatius de la campanya o al Banc d'Aliments per a animar a tothom a contribuir-hi.
La coordinació i publicació de la llista de blogs la centralitzarem en aquest event de Facebook:


http://www.facebook.com/event.php?eid=219879704752679
Així tots els que us hi vulgueu apuntar ho podreu fer i estarem tots ben ordenadets.
 

Va, animeu-vos i doneu difusió a l'event a tots els blogs que conegeu!! És una magnífica causa!!

Nota: Nosaltres no recollim res, tot el que proposem és fer soroll, xivarri i contribuir a la difusió d'aquesta idea de solidaritat social.




dilluns, 14 de novembre de 2011

del cultiu hidropònic i el terroir de les verdures

Heu sentit a parlar del cultiu hidroponic de vegetals?
Desconec si els enciams i les maduixes que en surten son molt diferenciables (per molt pitjors) dels cultivats amb el mètode tradicional: sembrar-los a terra.
El que tinc clar és que amb aquesta forma de cultivar el que és segur és que ens perdem el 'terroir' o sabor particular que un substrat concret aporta al vegetal final.
Ningú parla del particular sabor que el terra granític o de pissarra dona als enciams de tal o qual zona. Entre altres coses perque no es cultiven enciams en terres de licorella.
Però crec que ja m'enteneu: a nutrients pipèticament homogenis... sabors fotocòpicament repetitius.
Aborriment?

Es clar que també tenim la oportunitat de crear una recepta, un cóctel particular de nutrients concrets amb que alimentar els nostres enciams... i donar-los aquell toc especial que no té la competència hidropònica. Seria doncs com la fòrmula de la Coca-cola? Un secret a mantenir per a cada productor de enciams hidropònics?

En tot cas, el video no té desperdici, és espectacular, informatiu, clar i raonablement curt. O sigui, un hitasso en potència per al consumidor video-gourmet...


La veritat és que el sistema és molt espectacular i presenta alguns avantatges tècnics clars a nivell de evitar les plagues (i per tant no necessitar pesticides) tot i que també queda claríssim que es necessita un gran consum d'aigua i una inversió inicial molt forta. Per això no en veiem gaires per el Maresme, suposo.

Si els vegetals poguèssin parlar... dirieu que es senten igual que aquestes pobres gallines ponedores tancades en petites gàbies amb llum artificial 20 hores al dia per estimular la seva producció?.... hummmm

diumenge, 13 de novembre de 2011

de pastis de taronja i xocolata by chocolatisimo

Fa uns dies em vaig trobar amb un correu urgent via gmail, un missatge via facebook i un post-it a la nevera on la reina del meu cor m'indicava la direcció d'un post al blog 'Chocolatísimo' conduit amb ma ferma i fina per la Esther.

No cal ser Sherlock Holmes per a intuir la subtil indirecta de la galega amb qui comparteixo camí.

Així que aprofitant aquesta tarda de diumenge he decidit donar-li una sorpreseta i preparar-li una merendola de mitja tarda amb un bon pa de pessic.
Com que ja sabia que seria bó perque portava el segell chocolatisimo li he aplicat un dels suggeriments de la Esther: afegir un bon grapat de pepitas de xocolata.

Si alguna cosa creus que li pot agradar  la Cris, posa-li un bon grapat de xocolata i li dibuixaràs un somriure a la carona. I es clar, això és el que a mi em mola: posar-li el somriure a la carona.



La recepta és ben fàcil de fer, i el resultat és un pa de pessic molt sucós (que és com a mi m'agraden) i amb el toc de la tarojna i la xocolata tens un bon final de cap de setmana i uns quants esmorzars de laborables ben coberts.

En Salvador de Cafés el Magnífico m'ha suggerit via Facebook que li posès un capuccino per acompanyar, i el cert és que ha tingut un café espresso com a company de ball i la cosa ha estat una mica rotllo Ginger Rogers amb Fred Astaire. Claqué del bueno.


Com que estic perraco, us enganxo la recepta original tal i com apareix al blog de la Esther. Tremenda.

Pa de pessic de taronja i xocolata, segons recepta de Chocolatisimo.


Ingredients

Harina de repostería—250gr
Azúcar——————–250gr
Aceite de oliva———- 25gr
Mantequilla————–100gr
Huevos Medianos——————– 2Unidades
Zumo de Naranja——— El jugo de una naranja mediana y su ralladura
Yogurth Natural———- 1Unidad
Levadura en polvo (La llamada Royal)—— 1c y media de una cucharilla de café

Procediment:

Precalentar el horno a 180ºC. En un bol unir la harina tamizada con la levadura. Por otro lado mezclaremos los huevos con el azúcar y el aceite de oliva. Poner la mantequilla en pomada* y unirlo con la mezcla anterior. Agregar el yogurth natural y el zumo de naranja con la ralladura. Mezclar bien y por último agregar el bol que tiene la harina y levadura con todo lo demás.  Si vais a echar la mezcla en un molde para tartas de horno, acordaros de forrarlo con mantequilla y harina para que no se pegue. Yo en este caso lo hice en unos de cartón. Una vez con la mezcla en el molde, echar azúcar por encima para que se cree una costra. Hornear durante 30 minutos, comprobar con un palillo pinchándolo en varias partes del bizcocho, si sale limpio es que ya estará hecho, si no, dejarlo un poco más.

de química en los fogones, jornadas en directe via streaming


Coneixeu el blog 'La Margarita se Agita'?

És un blog boníssim on es parla dels aliments desde el punt de vista de la química (i també la cuina, per suposat). Ultra-recomanat.



El proper dilluns 14 de Novembre es celebra a Badajoz la jornada 'Química entre fogones' on ells han ajudat a la organització (en Jorge és professor de la Universidad de Extremadura) i atenció....
ES PODRÀ VEURE PER STREAMING!!

Els continguts:

En estas jornadas intervendrán Susana Fiszman, del IATA-CSIC de Valencia, que hablará de la química de los sentidos, el que suscribe (Jorge Ruiz, de la Universidad de Extremadura), que hablaré un poco de todo, pero relacionado con la química del cocinado (no solo nuevas herramientas, sino cocinado tradicional), y acabará el acto con una demostración culinaria del chef y amigo Francisco Refolio, del restaurante “El corregidor” (sorpresa, sorpresa).



Aquí teniu la URL del streaming per a tots els que tingueu interés en arribar més enllà de la pura experiència sensorial i considereu que el menjar bé també és coneixer com i perqué obtenim el que obtenim quan cuinem els aliments.

http://investigalia.unex.es/eventos
Horari: Dilluns 14 de Novembre a partir de les 19h.


dissabte, 12 de novembre de 2011

de Pepsico, Intereconomia, el del parche y la abuela que fuma

Només per aclarir: Pepsico no fa servir fetus humans per edulcorar begudes. A mi Pepsico me la bufa bastant com a empresa, però obviament és de calaix que NO fa servir fetus humans abortats com a edulcorants.





Del tema de les vacunes millor ja ni entro, perque això SÍ que és una cosa molt seriosa que afecta a les decisions que prenen algunes families que es perjudiquen elles mateixes i als demés. I he decidit etiquetar aquesta entrada com a 'humor gastronómic'.
Per benefici de la meva higiene mental.

Via menéame.

divendres, 11 de novembre de 2011

decuina.net a la radio: Punt de cocció episodi 9 'amb' Gordon Ramsay



Avui al punt de cocció hem presentat el nostre fitxatge estrella com a assesor especialista en comunicació gastronòmica...



I  sobretot com a tema principal hem repassat la històra del sucre dins la alimentació humana.
També hem tingut les novetats gastronòmiques,
la recepta que avui no és recepta (ens agrada despistar),
les opinions personals al bueno, el feo i el malo
i la cirereta musical per finalitzar la secció: Celia Cruz i la seva cançó 'Azucar Negra'.

 Podeu baixar el programa Episodi 9 de Punt de cocció clicant AQUÍ.


I us deixem preparant el cap de setmana amb la música asucarera de la Celia Cruz.

de llimones confitades en sal marroquines i la senyora-Tous

Coneixeu les llimones confitades en sal que es fan servir al marroc? En realitat es solen anomenar com a confitades però per a mí és molt més un encurtiment que un confitament.

Es preparen simplement fent uns talls a la llimona de forma longitudinal, però sense arribar a tallar-la del tot. Omplim amb sal el seu interior (veieu la primera foto) i les posem dins un pot hermètic.


Omplim amb suc de llimona (una llimona feta suc per a cada dues a confitar) i aigua. Omplir bé tot el pot i és important que les llimones estiguin ben submergides en el liquid, per això s'ha d'omplir bé de llimones el pot per a que entre elles facin presió i estiguin totalment submergides. 
Ens ho va ensenyar la Tara Stevens en aquesta classe de cuina marroquina.

Entre un mes i dos mesos de repòs i tindrem un element essencial per a fer tagins a l'estil marroquí. Son una combinació guanyadora amb el pollastre. Alerta però, quan els afegim als guisats no ens caldrà posar-hi sal perque aquestes llimones ja en 'beuen' molta i ens la deixen anar durant la cocció.


Per cert, no puc deixar d'explicar-vos que una de les assistents a la classe, que tenia pinta de viure per sobre de la Diagonal -oseayameentiendes-. Tot comentant que la majoria dels recipients tagín es trenquen quan es fan servir a les nostres cuines de foc de gas... no va tenir cap altra aportació millor que dir

"Es que supongo que nuestras cazuelas de barro son mejores, y no se rompen porque habrán hecho algún estudio tecnológico. Pero claro, nosotros estamos avanzados y no es como ellos que son bastante más primitivos los pobres"

Quan va acabar la classe vaig haver de baixar Passeig de Sant Joan avall, fins l'Arc de triomf per a recollir les meves pobres turmes,  que van marxar rodolant en sentir tanta inconsciència  pronunciada amb aquella naturalitat de señora-Tous.
Divina de la muerte, la señora.

Bonus track: Avui al Punt de cocció de Radio l'Hospitalet a les 12.30h tenim nou 'fitxatge mediàtic': un gran cuiner escocés i la història resumida del sucre com a component de la alimentació humana.
El podreu escoltar en directe Aquí i  més tard en posarem el podcast.

dijous, 10 de novembre de 2011

d'Anthony Bourdain als Simpsons!!

Coneixeu l'Anthony Bourdain?
Es un gran xef, autor d'un dels millors llibres de cuina que conec: 'Confesiones de un chef' i també presentador de programa de televisió i en general passa per ser un iconoclasta cul.linari sense pels a la llengua. Entre altres coses primer va repartir pals a Sant Adrià i posteriorment en va caure perdudament enamorat.

I ara també podrà afegir al currículum haver sortit als Simpson. Concretament ho podra fer a partir de demà passat dia 13 de Novembre:

BONUS TRACK: També surt en Gordon Ramsay.


Via http://www.putaeggonit.com

dimecres, 9 de novembre de 2011

d'arrós amb sobrassada. Xesca dedicated :)

Ja fa moooolt de temps en una blogalaxia molt llunyana, vaig mantenir una ciberconversa amb la Xesca on vem parlar de l'arrós amb sobrassada. Aprofitant que ella és mallorquina i cuinera. Es a dir, en sap un tou del tema.

Desde aleshores he fet diverses versions de l'arrós amb sobrassada. Bàsicament perque m'agraden molt tant una cosa com l'altra. I és ben fàcil aconseguir una textura cremosa a l'arrós quan es fa servir la sobrassada: te tanta quantitat de greix que pràcticament és com fer un risotto però molt més nostrat.


Avui us porto una versió que vaig fer fa poc, per a variar i perque la curiositat deuria matar algun gat però de moment encara no ha pogut amb mi. I vaig decidir afegir unes quantes verdures a l'arrós, sobretot pebrot vermell que com tots sabem és més aviat dolç i la combinació de sobrassada amb dolç com la mel ja és llegendària.
No us diré que m'agradi més que quan el faig només amb la ceba, però sí que ha estat un experiment reeixit i saborós.

I vaig voler aprofitar el paquet de Lo nostre arrós amb que la parella propietaria de la explotació ens va obsequiar fa unes setmanes als assistents a un sopar de presentació de la gastronomia de Tarragona.
Ells ens van parlar dels tipus d'arrós que cultiven: Marisma (ideal per arrós caldoset), Bomba (arrossos secs) i Carnaroli  (per als risottos). Dona gust quan converses amb productors esforçats i convençuts del seu producte així que algun dia espero poder visitar el seu molí arrosser i fer petar la xerrada.
Val, és una mica de 'momento cuña' però es que eren encantadors!!


Aquí teniu doncs, la recepta del meu ...

arrós amb sobrassada i pebrot vermell.


Ingredients

Dos pebrots vermells
Un porro o una ceba
Un got i mig d'arros (en aquest cas tipus marisma)
Tres o quatre talls de sobrassada de qualitat
Quatre gots de brou blanc molt suau
Mitja dent d'all
sal, oli, pebre.


Procediment:

Començem tallant les verdures en una brunesa mitjaneta, que permetrà que a cada cullerada ens emportem una mica de cada cosa a la boca.


Quan hem tingut les verdures al foc una estona i ja estan estovades, afegirem l'arrós i li donarem unes quantes voltes per a que quedi amb aquest color anacarat que tant m'agrada.


Jo el que faig per a no carregar massa de sabor i greix és posar la meitat de la sobrassada just abans del brou suau. En dono quatre voltetes per a que es començi a desfer i aleshores li poso el brou. Courem durant uns 16 minuts, per a que l'arrós estigui cuit però no desfet.


Es important quan posem el brou rectificar de sal i pebre. Un arrós 'soso' és una autèntica putada!!


I finalment jus abans de acabar la cocció li posem la resta de la sobrassada, per a que faci una mena de efecte 'mantecare' com fan els italians al posar la mantega al seu risotto en el moment final. Fixeu-vos que jo el volia sucós i per això he posat una mica més de brou del que estrictament és necessari. 



Et voilà! Aqui teniu un arrós de sobrassada una mica diferent amb la incorporació del pebrot vermell. A mi m'agrada, que voleu que us digui. 
Ara us toca a vosaltres probar si es que us ha picat la curiositat...

Salut!!