dimarts, 18 de setembre del 2012

de pizza de llagostins, ceba i llagostins. He dit que porta llagostins?

Una pizza que em va servir per a ensenyar als pares com funciona l'amassat per autòlisi (veure aquí la descripció complerta) i de pas gaudir en un dissabte de vacances en familia. També vem fer una pizza de verdures igual de bona, però aquesta queda millor a la foto. Vivim en un món dominat per la imatge, ostia!!


La gràcia, a banda de fer servir l'autòlisi i observar sobre la teva cuina com la massa es fa 'sola' sense  pastar pràcticament gens ni mica, -la gràcia, deia- és aprofitar per una banda tota la fotuda essència marina que porten aquestes bestioles amb cap d'Alien el octavo passajero justament dins el cap.

Separar, daurar, bollir i reduir aquesta essència és la clau del sabor final a la pizza. A banda, vaig afegir també una mica de dolçenc sabor de ceba caramelitzada i atenció al detall final: un parell de cullerades del suc dels caps dels llagostins sense cap mena de processat. Li donen un sabor excepcional.

Pizza de llagostins, ceba i llagostins.

Ingredients:

Per a la massa (surten dues pizzes grans):
500 grs de farina
350 ml d'aigua
10 grs de llevat de forner
40 ml de mantega
sal i oli

Per al topping:
700 grs de llagostins (de fet jo en vaig posar 1000 grs, perque de fet soc molt del llagostí)
Dues cebes
Un bon grapat de ceba caramelitzada

Formatge (jo he fet servir emmental francés)
Unes cullerades de tomàquet triturat
Sal, oli, pebre


Procediment:

Per a fer la massa, fem servir el procediment autolític. Barrejem els elements durant uns trenta segons en un bol ben gran i quan tenim la massa molt enganxosa i gens treballada la deixem descansar sobre el marbre ben pintat amb oli. La pintem amb oli per sobre per a que no s'assequi.
La deixem descansar 15 minuts, li donem dos plecs a la massa i li donem la volta. Tornem a deixar 15 mins més de descans i repeteim la operació. Així tres vegades i al final tindrem una massa elàstica i ben formada.

Separem els caps dels llagostins, treiem el suquet interior de quatre o cinc caps i el reservem. La resta, a una cassola amb ceba i oli per a daurar. Quan estan daurats afegim aigua per a fer una cocció d'aprox. 20 minuts. Al final colem i aixafem be els caps per extraure tota la substància.

Tornem a posar aquest brou al foc per a reduir-lo fins que tenim una salsa espessa. Alerta, no posem la sal fins al final perque al reduir tant ens podria quedar salat.


Treiem el budell al cos dels llagostins i els passem per una pella amb una mica de mantega. Foc molt fort i 20 segons en grupets de 10 llagostins. Volem que estiguin daurats per fora i crus per dins.

Finalment procedim a muntar la pizza estirant la massa, posant per sobre una capa de formatge (separa la humitat de la massa), una mica del tomàquet i els llagostins. Per sobre escampem la salsa molt reduida i la ceba caramelitzada. 
Acabem amb una mica més de formatge per sobre i al forn a tope  per sota. En el meu forn en uns 12 mins està feta. Acabem repartint per sobre el suc en cru dels caps de llagostí que haviem reservat.

I ca ces't tout, que no està pas malament i que personalment és una de les pizzes que més m'agrada :)


5 comentaris:

Fem un mos ha dit...

Un trosset ara per esmorzar porfaaa !!!
Ta quedat fantàstica i això de l’autòlisi es sensacional, doncs amb poca estona tens la pizza al plat. Queda tot anotat per posar-ho en practica molt aviat.
Una abraçada

Tot és bo el que l olla cou ha dit...

Com mola!!! això és de vici...
A casa fem també la massa de la pizza i ho farcim al gust però amb això que proposes podríem prendre mal!!!
Ciao
Jordi

Gemma ha dit...

Pizza de ceba i què més?? :)
Brutal, no se m'hauria acudit mai ;)

Miquel ha dit...

Oscar Brutal¡¡ Brutal¡¡ Brutal¡¡

Mónica López ha dit...

De què és la pizza?? :))
Te una pinta fantàstica.
Una abraçada,
Mónica