dimarts, 2 d’octubre del 2012

de Secret de Vainilla

Aquest és probablement el post més egocèntric que (de moment) he teclejat aquí - i n'hi ha uns quants, per alguna raó és un blog personal, heh!-.
Suposo que esdevenir un personatge de novel.la no està al cim de la piràmide dels objectius vitals (ja sabeu, lo típic de plantar un nen, escriure un arbre i tenir un llibre) però és divertidíssim anar-te llegint a un llibre.
Tot i que la veritat és que les coses bones estan clavades (clavadíssimes) i les dolentes son totes inventades (inventadíssimes), es clar.

La novel.la és 'Sal de vainilla', d'Ada Parellada. I la descripció que ha donat l'autora y sin embargo amiga és com per a comprar-se un peluco de oro i portar més cadenes que el vuitanter M.A. Barracus.

(foto cortesía de Maida Borràs, gràcies guapa per avisar!)


Així que no em queda alternativa i torno a recomanar aquesta novel.la fresca i gastroadictiva (ja ho vaig fer aquí). Per suposat us deixo amb uns minuts musicals, de fet, els únics minuts musicals que conec que poden il.lustrar aquesta entrada... Me, Myself and I:

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Ueeeeee, ueeeeeee, está súper bé, tú lo vales pequeño XD

I si sembla un poco egocéntrico, qui no ho és una mica, oi?

Moltes felicitats!
(I una abraçada per l' Ada!)

Petonets,
Cris (galega ;-) )

Unknown ha dit...

m'ho han tret de la boca: porque tu lo vales!!!!!!!
felicitats!!

Unknown ha dit...

Caldra llegir la novel-la, hehe !!

No tot són postres ha dit...

caram noi!!!! I com no n'has de ser d'egocèntric??? ;-)

PTNTS Dolça

L hora del tupper ha dit...

En llegir la novel·la al personatge de gastroblocaire li posava la teva cara, però no em vaig atrevir a dir-ho al meu post:

http://cuinescuina.blogspot.com.es/2012/09/sal-de-vainilla-el-receptari.html

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Apa Óscar, quin bon massatge per el teu ego, però va bé de tant en tant, oi? Felicitats!
Petons.

Maida ha dit...

Pensa que ara que començo la novel·la em sembla més divertit llegint-la si t'imagino a tu :-)

Maida ha dit...

Pensa que ara que la començp, se'm fa més divertit llegir-la pensant que ets tu :-)

Cinta ha dit...

Haurem de comprar la novel·la, i tant!! Petons!

Sara Maria ha dit...

:))))

Miquel ha dit...

moltes felicitats Oscar ,tu vales mucho
disfruta de la gloria

Anònim ha dit...

Siempre supe que en realidad eras un personaje de ficción. Ahora respiro aliviado al comprobar que no eres un bot.

Estooooo...... te pedí que emergieras, coño, no que te pasaras de frenada.

Anònim ha dit...

Ostia, ostia, ostia, amb perdó!
Jo aquest estiu he llegit el llibre i no et mentiré, per ma mare, de seguida em vas venir tu al cap, encara que vaig pensar que no podia ser, no podia ser que tinguessis tan bones influències, jeje! Tu ho sabies??? no t'ho has trobat per casualitat al diari??? La veritat és que et conec poc, no podia trobar-hi gaire similituts, però tot el que conec ho ha clavat. De fet no és massa difícil, tots som una mica iguals aquí, jeje.
Felicitats, guapu!

Ada Parellada ha dit...

Ei, i pensa que de tots els personatges l'Oscar era l'únic a qui li posava "cara"!

tu te lo vales!

Gemma ha dit...

T'ho mereixes!
Com diu tothom, tu lo vales :)
Una cosa així et fa engreixar 10kg de cop, je je je...

Julia ha dit...

tengo que comprar libro!! :)