Actualment és un plat que ha caigut de les cartes perque requereix d'una infraestructura de sala important i sobretot de personal capacitat i qualificat a la mateixa.
Es tracta de un cop separat el pit i les cuixes del rostit plumifer (es es mata en asfixia per a que conservi el màxim de sang), partir en dos la carcanada i introduir-la en un cilindre que a la vegada s'introdueix dins la premsa. La mateixa té situada a sota un petit fogonet per tal de escalfar tot el conjunt i aleshores es procedeix a anar apretant la premsa (presser) fins a extraure tota la substància dels òssos i carcanada de l'ànec. Un dels cambrers del Via Veneto ens ho explica:
Aquesta substància saborosa i vital, suc dels òssos, sang i anima expremuda, servirà de base per a la salsa afegint-hi el fetge del animal, mantega i conyac. De moment no l'he tastat, perque soc massa pobre i fill de l'extraradi, però no se si us ho he dit que m'agradaria tastar-ho abans de dixar aquest perro mundo.
5 comentaris:
y a mi tambiem me gustaria probarlo debe ser brutal¡¡
bon cap de setmana
Llàstima que el so no és gaire bo, però la cosa promet. A veure si tens sort abans de deixar aquest perro mundo, Òscar! Us ho vau passar bé, oi?
petonets
No m'imagino el sabor, però si te fama per algo serà.
Petons.
I a mi!!! Petonets
Osti, doncs a mi em fa força fàstic. No sé per què, la veritat, perquè tampoc es veu res... coses de la vida!
Publica un comentari a l'entrada