dimarts, 31 de gener del 2012

de mandarines a 0,015 €/kilo... baratetes, ¿No?

Us porto les interessants reflexions d'un productor del camp, al que li paguen les mandarines a 1,5 cèntims d'euro el kilo. Heu llegit bé, uns miserables 0,015 €/kilo de mandarines.
Jo les he trobat al supermercat del costat de casa a 1 euro el kilo, que si fòssin les mateixes mandarines suposaria més d'un 6000 % d'augment de preu.

Alguna cosa fa olor de podrit a les cadenes de distribució i no precisament de Dinamarca.

http://arrobasdenaranjas.wordpress.com/2012/01/30/rebajas-forzosas-40-toneladas-de-mandarinas-por-solo-600e/


Els malpensats podrien pensar que és una exageració, tot cercant la venda online dels seus productes. He consultat persones de confiança (sí, eu falo de tí celtiña) que sense entrar en la veracitat concreta del cas, em confirmen que els agricultors en general malviuen amb els preus que els ofereix la gran industria de canal alimentari i que amb explotacions petites no es pot ni somiar amb una subvenció que doni per a un sou. Altra questió seran els grans terratinents i similars... però avui no parlem d'aixó.

Recordeu: les mandarines que compreu al súper en origen poden estar pagades a 15 cèntims d'euro el kilo.
És aquest el model de producció agrícola que volem per al pais?

de com escalfar el dia, amb somriures

Fa fred oi? Ja vindran temps més calurosos!! Començem per somriure si no es que tenim la cara congelada!!



dilluns, 30 de gener del 2012

desde ara diumenge vol dir Karakia

Per a molts no serà pas una novetat, però per a altres sí i penso que val molt la pena que tothom conegui que la nova temporada del Karakia (el gran programa del 33 sobre les cuines del món a casa nostra) s'emetrà cada diumenge per la nit (sobre les 21.50h. Abans un capítol repetit de temporades anteriors).

Per als de fora que no poden veure la televisió catalana via TDT us recomano que feu servir la eina TV3 a la carta, allà trobareu tots els Karakia on es fa un petit retrat de la realitat social d'una complexitat que ha vingut per a quedar-se (agradi o no a als capsigranys extremistes) i sobretot on podreu veure cuines i plats d'arreu del món cuinades per els mateixos ciutadans dels diferents racons.



Atcualització, com ve diu la Marina tenen una web amb les receptes i els videos :). Gràcies Marina!

diumenge, 29 de gener del 2012

de mongetes de diumenge un puntet diferents.

Un petit apunt ràpid només per apuntar que si tot canvia jo també ho faig.

Tinc per costum de tant en tant dinar mongetes amb botifarra els diumenges. No pas per un absurd exercici de reivindicació nostrada (quin sentit tindria?) sino perque és un plat que d'alguna manera em recomforta l'esperit i alhora resulta d'alló més econòmic (crisis? What Crisis?)

Tot fugint de la rutina, he acabat acumulant un bon grapat de combinacions per a saltar les mongetes, una de les meves prefrides quan no me les faig 'a la tradicional' és saltarles amb all, julivert, un puntet molt suau de gingebre i salsa de soja.
No es pas que sigui millor que altres maneres, simplement a mi m'agrada i ho volia compartir.

És o no és un dietari el blog? Ho és no? Doncs aixó :)

dissabte, 28 de gener del 2012

de recomanació sabatina: Granja Dulcinea

La recomanació d'avui al 365bcn, un establiment que porto grabat en la memòria.



 


Cuando H.G. Wells escribió su novela sobre la máquina del tiempo, se olvidó mencionar la que tenemos en pleno centro de Barcelona: la Granja Dulcinea.

Recuerdo como siendo un tierno infante, con las orejas congeladas y la nariz en modo estalagmita, sus taza de xocolata amb melindros era el punto de mayor felicidad de los paseos del sábado por la tarde. Ha pasado el tiempo e incluso nos han robado el verdadero frio invernal (o eso parece) y sin embargo, cuando entro y zambullo el melindro en el chocolate (ahora me lo pido en modo suizo, con nata montada) me transmuto en Marty McFly.

No diga Delorean, diga Dulcinea y póngame otro chocolate, Doc.


divendres, 27 de gener del 2012

de curry variationen: mandonguilles de vedella

Ahir volia fer unes mandonguilles un pel diferents (per allò de tal variaràs tal menjaràs) i vaig tenir la pensada de cuinar-les com els típics curris de les cuines orientals i que vaig descobrir ja fa anys amb en Jamie Oliver. Diria que durant un parell de temporades dels seus programes de la serie Oliver's Twist el curry de X es feien servir conceptualment com molts de nosaltres vem 'abusar' del risotto fa un parell o tres d'anys.

Ara ha tornat l'arrós sec, el caldós i fins i tot el cremós a la nostra vida (i també s'hi ha quedat el risotto es clar) i es veu que començo a explorar les meves pròpies variants de currys. En aquest cas un curry de mandonguilles de vedella. Per al tàper, es clar :)


Curry de mandonguilles de vedella:


Ingredients:


600 grs de carn picada de vedella
Una llesca de pa d'ahir
Un pebrot vermell
Un pebrot verd
Una ceba de figueres
Una llauna de llet de coco
Una cullerada gran de curry
Sal, oli, pebre
Gingebre
Arros blanc per a acompanyar.


Procediment:


Començem picant finet la ceba i els pebrots, que posarem en una cassola amb oli i sal, ho tindrem fins que estiguin ben estovats. Quan ja els tenim, hi afegim el curry i el pebre, li donem un parell de voltes i ho triturem per a que al final ens quedi tot ben fi.

Mentre es fan els vegetals, podem condimentar la carn al nostre gust (jo li he posat també una mica de sal, curry, pebre i gingebre) i remullem el pa en llet ben talladet a troços. L'objectiu del pa és ajudar a que no quedin massa dures ja que la carn és de vedella i no té tant de greix com la de porc.
Ho pastem tot junt i formem les mandonguilles que passarem per oli per 'segellar' per fora i afegir al plat un puntet de gust torrat (Maillard in action).


Finalment, a la cassola inicial hi posem 'la salsa' de pebrots, ceba i curry. Hi afegim les mandonguilles i una llauna de llet de coco. Ho courem uns 10 minuts per a que les mandonguilles es facin per dintre. I l'acompanyament tradicional és un arrosset blanc posat al costat, en el meu cas dins del tàper.

dijous, 26 de gener del 2012

de comensals japonèsids enfadats. The game.

O sigui, continuem amb la serie de videos extranys perque a aquest no m'hi puc resistir.
Haurem de convenir que només a un poble com el japonés se li pot acudir crear un joc arcade en que un comensal ben enfadat ha de colpejar i moure la taula per a demostrar que no li agrada el que el cuiner li posa a la taula. I fixeu-vos bé, estan totes les maquinetes ocupades!!

Es tracta de crear un pollastre al restaurant -bonus sevahabéunfollón- , molestar a la resta de comensals -bonus ¿Estoesrojano?- i per acabar un èpic titànic que descobrireu al final del video -extra life s'hamataopaco-


dimecres, 25 de gener del 2012

descobrint les pizzes al estilo fotomatón #ahivalaostia

¡¡Por las orejas de Spock, el martillo de Thor y el bastón del maestro Yoda!!



La veig, la vull, la necessito. On estava aquesta màquina automàtica quan em vaig anar a fer les fotos del DNI la darrera vegada?

Fotomatón + pizza = planazo.

de púding de poma àcida, nous i curaçao

Una recepta de postre que vaig publicar fa ja molts anys en la seva variant de llimona, però que a mi encara m'agrada més si el perfum és el de la taronja. Un púding, que és la forma que tenim els que no som pastissers avançats d'assegurar la jugada i que el postre surti sucòs i tendre vulgui o no vulgui la providència.

En aquest cas amb fruita àcida, fruita seca i xarrupet de curaçao :)


Púding de Poma àcida, nous i aroma de taronja (curaçao)

Ingredients:

2 pomes tipus granny-smith
100 g de nous pelades i trossejades
2 copes curaçao (licor de taronges)
1 branca de canyella

ALTRES INGREDIENTS:
600 cc de llet
2 llesques de pa del dia anterior
6 ous i 2 rovells d'ou
150 g de sucre
100 g de sucre per a fer el caramel
la pell de 1 taronja

Procediment:
Preparem un caramel ros (no gaire fosc) amb el sucre i dues copes de curaçao (licor de taronja). Si no en tenim, podem fer servir ratafía o un altre licor dolç.

Pelem les pomes i tallant-les en daus grans, que daurem en una paella amb una mica de mantega i 50 grs de sucre. Aquesta caramelització no és imprescindible però li aporta uns sabors més intensos i torrats al final.


A banda, posem en un bol els sis ous i dos rovells, que batrem juntament amb 100 grs de sucre. Com que és molt ou es desfarà el sucre amb facilitat i de seguida ho tindrem. En una cassola posarem els 600 cc de llet a escalfar amb la pell de la taronja i una branca de canyella. Quan estigui apunt de bullir i ja s'hagi aromatitzat la deixem refredar una mica -per a que no ens qualli els ous batuts- i la barrejem al bol (colant la pell, of course).


Nomes ens falta afegir la poma daurada, les dues llesques de pa del dia anterior (si no és del dia anterior també serveix) i els 100 grs de nous pelades i en trocets.


La barrreja va al motllo i d'aquí al forn a 140 graus durant uns 45 minuts. El resultat és un púding sucòs i perfumat, molt amorosit per la poma àcida i que segurament és el meu púding preferit.


Sí, ja se que la foto no podria tenir un Martí Seal of approval (per començar no està iluminada desde darrere). Però a les 7 del matí preparant el tàper per al dinar no m'hi veig amb el cartronet reflectant... necessito unes altres condicions hehe. Però Martí, sujuro que m'hi poso :)



dilluns, 23 de gener del 2012

de videos caòtics amb xarops i maizena!!

La vida no és gens linial.


Si entenem per linialitat que les respostes devant de estímuls proporcionals també són proporcionades. Es a dir, petites variacions provoquen petites modificacions de la resposta. I està clar que podriem trobar centenars d'exemples al nostre voltant on aquesta proporcionalitat lineal no s'aplica, començant per les apassionants discussions de folletín venezolano de la parella que viu a sobre del nostre pis. Un bon exemple del que és la teoria del caos.

Si baixem al terreny d'allò que anomenem realitat física, aleshores la cosa es simplifica però també trobem exemples de no linialitat a la nostra mateixa cuina.
És una vegada més, la presència torbadora del que s'anomena física del caos i atractors caòtics. Sembla complicat? Ho és, però no patiu, que no hi entrarem en detall i ens centrarem en algunes parts ben vistoses.

Anomenem fluids newtonians(o linials) a aquells que mantenen una viscositat constant devant de canvis de la temperatura i la força lateral aplicada. L'aigua és un bon exemple de fluid Newtonià o linial.

En canvi a les nostres cuines en tenim un munt de fluids no newtonians (o no linials), sense anar més lluny la mel que és un producte ben natural manifesta justament aquest comportament més complexe. si sobmetem la mel (o un xarop en aquest cas) a variacions de la força lateral aplicada obtenim unes respostes que mai obtindriem amb un raig d'aigua.

Atenció la diferència no està en que una és mes viscosa que l'altre, sino en que sotmesa a forces la mel reacciona de formes curiosíssimes i caòtiques.
Fixeu-vos sino en aquest raig de xarop quan la cinta va mica en mica reduint la velocitat:



Predir amb fòrmules la forma final que dibuixarà el raig és dificilíssim, perque qualsevol petita, minnúscula variació de les condicions incials (temperatura, cabdal del raig, velocitat de la cinta,...) causarà que la resposta final sigui molt diferent. Això sí, impossible de predir (caòtica) però amb uns patrons concrets cada vegada (el que s'anomena atractor caòtic).
D'exemples de fluids no newtonians dins la nostra cuina n'hi ha més, i alguns surten a la tele, o no recordeu aquella piscina plena de aigua i farina de blat que va fer famós en Flippy?


Un fluid que devant la presió (forçes laterals) canvia la seva viscositat!! I es torna tan viscós que si hi camines no t'enfonses i si et quedes quiet sí!! Fantàstic oi?

I fins i tot es poden crear sistemes ben senzills amb un fluid de maizena i un altaveu!!



Avui poca cuina i 'molta' física,però si has arribat fins aquí probablement es que has trobat la entrada entre curiosa i divertida.
Objectiu aconseguit, doncs!

Via Microsiervos

diumenge, 22 de gener del 2012

de Taller de fotografia gastronòmica: el video complert

I es que ja tenim aquí els videos del Taller que ahir vem muntar desde Gastrbloc@ires amb el mestratge de Martí Sans (365mm.cat) i a les instal.lacions del Restaurant Ca l'Esteve. Estem particularment cofois de com ha funcionat tot en aquesta ocasió i del excel.lent resultat final de la trobada.(Fin de la declaració institucional)

La generositat del Martí permet que aquest taller quedi penjat a internet a l'abast de tothom, una actitud que personalment trobo fantàstica i que va en direcció oposada als atacs a la llibertat de la xarxa. Compartir coneixement, és l'esperit que en la meva opinio hauria de dominar internet. Al final dels videos teniu el link per a baixar-vos els apunts en pdf que també ha allotjat al 365mm.cat.



37 blogs assistents, 43 oients in situ i un bon grapat més en la retransmissió en streaming.
No ens podem pas queixar, sobretot perque en Martí ens va mostrar les bases que com a blocaires necessitem per a realitzar bones fotografies gastro. Desde el tipus de càmeres i equipaments bàsics, fins a la il.luminació i tractament de la llum i el flash. Tot això en la primera part amb una explicació final de les bases del revelat digital. Fantàstic (tot i els problemes puntuals de cobertura que tenia el micro inalàmbric).


En la segona part, un exemple en viu i en directe de fotografia gastro: un manat d'espàrrecs, una càmera conectada al ordinador i un Martí explicant el pas-a-pas de la jugada. Encara més fantàstic que la primera part segons la meva percepció.


En aquest enllaç podeu trobar ELS APUNTS EN FORMAT PDF que ha preparat en Martí!! :)
I aquí la crònica d'alta velocitat que ja ha penjat el Magne Tiriti!! Conforme aneu publicant cròniques les anirè posant aquí també :)
Aquí la crònica de l'Anna (la taula d'en Bernat
La crònica de Fem un mos
La crònica de Cuinetes
La crònica d'olleta de verdures

I per acabar, les manetes de Xesco Bueno i l'equip de Ca l'Esteve ens van proveir del material fungible que ens van permetre acabar com a nosaltres ens agrada: al voltant de la taula i gaudin de bons plats i gran conversa!!

  

I la foto de grup a la sortida, just abans del 'momento gintónic' hehehe.

dissabte, 21 de gener del 2012

de recomanació sabatina: Cal Neguit al 365bcn.com

Avui al 365bcn.com la recomanació és clorofil.la a tope, verdor i salut. La parada de Cal Neguit al mercat de La Boquería.


http://www.365bcn.com/2012/01/21/cal-neguit-clorofila-en-el-mercat-de-la-boqueria/




“Hoy no te lleves escarolas”, me dijo. “Hoy no es el el dia para llevar escarolas”.
Y no hizo falta más.
No me quiero poner tierno, pero desde ese día Cal Neguit conquistó mi monedero y mi cesto (que oigan, ya es mucho conquistar). Llevan sirviendo clorofila verde que te quiero verde desde el 1877 (que ya es mucho servir) y siempre su muro vegetal es un órdago a la alimentación sana.
Y que dure, siusplau.

divendres, 20 de gener del 2012

de streaming, Taller de fotografia blogger en directe.

Aquest dissabte realitzem l'esperat (com a mínim per a mi) Taller de fotografia blogger i ens posem en les enteses mans de Marti (365mm.cat). Els que hi tingueu interés el podeu seguir via streaming (si la tècnica es comporta, heh!) .

Ho podeu fer a la pàgina http://livestream.com/gastroblocaires o bé aquí mateix ja que deixo la finestreta oberta. L'hora de començament oficial és a les 11h del 21/01/2011. Endavant les atxes!!!



de nit televisiva: Fotografia gastro, pelis gastro, documentals gastro

Avui tenim sessió doble d'interes gastronòmic.
Per una banda al Canal 33 a les 21.45h dins el programa Fotografies tindrem una pinzellada del món de la fotografia gastronòmica professional de la ma del reputat Francesc Guillamet (entre altres, fotògraf de elBulli). Sembla que ens hagi posat un escalfament per al nostre taller de demà!!!!


I a la 2, a les 22.10h la emotiva pel.lícula 'elBulli, last waltz' i el documental 'El pollo, el pez y el cangrejo real' on es mostra alguns aspectes de la preparació dels cuiners per als grans concursos de cuina internacional.

Ja tenim nit complerta, nit comansi!!!

de menú homenatge a Santiago Rusiñol a l'Ateneu Barcelonès (1893)



Banquet que a principis de l'any 1893 es dona en homenatge a Santiago Rusiñol i Prats, amb motiu de la conferència que aquest donà en el Ateneu Barcelonés. Menú redactat per Pompeu Gener en català mitjeval.

"Gran àpat lemosí que alquns ciutadans onrats e gays fadrins de la comtal Ciutat de Barcelona donen al Gran Ferroveilaire e Pintor prehuat Mestre Jaume Russinyol ab motiu daver feyt forta xerradiça e rahonament de gran pes [...] en latheneu de la ciutat nostra lo xxi iorn del mes de Janer del ayn de la nativitat del Senyor Deus Sanct Jesus Christ 1893.


ACO ES LA FARTANERA


Anroures, raures, apit i oliuetes, langoniça de Vich e altres...
----------

Arroc de peixos, cipies, pops, petrines e tomaquet e ayls e talerines,
caragols cuyts a la peterreylada e muscles per aicels qui acó no agrade.
Lom de porch e salsitges ab fesols per fer un sostre mort als caragols.
----------
Ametles, figues seques, pets de monja, formatges, pances, nous e alcuna tronja.
----------
Vin negre daiceyl fort del Priorat,
e vin francés ab qus agafe el gat.
Café ab rom e tabachs e bon profit
E Deus sia lohat e benehit.

AMEN."

Extret del llibre 'El libro de la cocina española. Gastronomía e historia' de Nestor Luján i Joan Perucho.

Aquests muyayos no s'hi posaven per poc i tenen el detall de fer uns musclets per als que no siguin gaire fans dels 'caragols'. Oui c'est moi.
I que m'en dieu de la descripció del vi  fort del Priorat??? Recordo que quan jo era petit el vi del Priorat estava molt lluny de la seva consideració actual.
En tot cas una perla meravellosa aquest menú redactat en aquest català antic que s'enten i alhora a mi em resulta en certa manera entranyable. No puc acabar el post de cap altra manera...

E Deus sia lohat e benhit. 

dijous, 19 de gener del 2012

de pizza boomerang (video)

Un anunci simulat, un exercici de creativitat viral de la agència barcelonina 'Sofa' i un penis retallat amb una pizza.
No està malament com a sinopsi oi? Benvinguts passeu passeu...


dimecres, 18 de gener del 2012

de vegades la forma i el contingut coincideixen

Un video preciós vist a I+D en mi cocina de Garbancita. i que també vul portar aquí. M'agrada el contingut però també reconec que la estètica i la forma d'explicar la història em sembla sensacional.


El video l'ha editat una cadena de restaurants de burritos mexicans que presumeix a la seva web de naturalitat i proximitat als productors. Serà veritat? Esperem que sí i que la aposta els hi surti bé! El que està clar és que la comunicació la tenen molt i ben treballada :)

de Beer Smith, un software per a fer cervesa

Que la cervesa artesana és un fenòmen en creixement és ben conegut, i que també molts afeccionats al nectar del lúpul es fan les seves pròpies cerveses casolanes també és cada cop més comú. Si sou dels bojos per la cervesa que es proposen navegar per les daurades aigues del mar de la birra autosuficient...




..heu de saber que teniu la possibilitat de portar una mica més enllà la vostra afició i passió. Ara podeu utilitzar el Beer Smith, un software dissenyat per a enmagatzemar, consultar i programar les vostres pròpies receptes de cervesa casolana.

I es que les receptes de cervesa són fòrmules força exactes (en això són similars a les de la reposteria) que en funció del tipus de cervesa final que es vulgui han d'acomplir certes regles i proporcions. Amb aquest programa la feina serà una mica més fàcil ja que en calcula els resultats a partir de les condicions inicials.


El Beer Smith versió 2.4 que podeu trobar aquí 

Tot i que llògicament, com a abstèmi flexible de mentalitat laxa no entra dins els meus plans comprar el programa per els 28 dollars que costa. Però no descarto baixar la demo de 21 díes per allò de fer la corresponent investigació intel.lectual, que sempre és recomanable...

dimarts, 17 de gener del 2012

de calamar i verdures (potón i tàper)


Un guisat molt fàcil de fer i perfecte per al tàper.
En realitat he posat 'de calamar', però a la bossa l'anomenen 'rejo' i sembla ser que són les potes del potón. Dona un resultat molt verbenero...heh!

Guisat de calamar (rejo)  i verdures


Ingredients:

Un pebrot vermell
Un pebrot verd
Mig gotet de salsa de tomàquet casolana
Una ceba gran
Un litre de fumet de peix
Mig kilo de rejo cuit (que jo he comprat ja cuit i congelat al Mercadona)
Un grapat de patates per a estirar més o menys el guisat (en funció a quants sóm de familia, posguerra style)
Mig gotet de vi blanc
Sal, oli, pebre


Procediment:

Començem tallant les verdures tan finet com podrem i posant-les a la cassola per a sofregir-les en una mica d'oli. Això ens donarà el fons del plat i també s'hi poden posar carbassons, pastanagues,... el que tinguem.
Quan està la verdura ja feta, afegim el gotet de vi blanc i l'evaporem dos minuts. A continuació hi posem una mica de salsa de tomàquet i salpebrem.
Ja tenim el fons que jo personalment trituro una mica amb el túrmix per a que quedi més desfet.


Aquí i afegim les patates tallades a troços i el fumet de peix, que courem per uns 15 mins fins que estiguin fetes. A mitja cocció jo li afegeixo les potes de potón tallades perque no es desfan gens i així aporten també un puntet de sabor.

I això es tot, ja us he dit que era molt fàcil i directe. Un bon plat de tàper per a fer la nit abans mentre contestem els correus o veiem el nostre Mentalista preferit....


de butterbeer. La cervesa de Harry Potter (puaj)

Més video curiositats. La recepta de la cervesa de mantega de Harry Potter (pot alguna cosa sonar  més repugnant que les paraules 'cervesa de mantega'?).
Presentada per uns ianquis, és clar...

dilluns, 16 de gener del 2012

de no one has eaten before!!

Diari del capità. Data estelar 160112.1445

La nau estelar Enterprise ha trobat una nova forma de vida, un ésser amb la forma de nadó gegant. Hem tractat de re-modular els escuts per a alimentar-ho pero la forma de vida ha desenvolupat una reacció defensiva i apuja un camp d'energia obscura just al devant de la seva cara!!



Via Microsiervos

diumenge, 15 de gener del 2012

de sopar a La Calèndula (Girona)

Girona ha fet feina gastronòmica i es nota. Ja fa temps que han aconseguit crear marca i comptant amb alguns dels estandarts d'abast mundial  han sabut crear teixit hosteler i gastronòmic al darrere.

Aprofitant que aquest cap de setmana ho han petat moltíssim amb la iniciativa Girona10 (allotjaments per 10 euros, menús complerts per 10 euros, museus completament oberts i activitats diverses) vaig aconseguir taula per a sopar a un dels restaurants que feia temps tenia il.lusió de visitar: La Calèndula.



Iolanda Bustos, que juntament amb el seu company Jacint són els impulsors del projecte (xef i sala respectivament), té una presencia ben activa i ditxaratxera a la xarxa. A la seva pàgina (www.iolandabustos.com) compta amb molta informació i també amb nombroses receptes en format video!!


Total, que feia mooooolts mesos que frisava per poder visitar casa seva. I no estava pas equivocat, evidentment. Ja sabeu que jo no faig crítica gastronòmica: no en se. Així que us explicaré el que vaig viure aquesta vetllada saborosa.


La seva proposta per aquest dissabte era un menú ple de productes gironins ( a destacar els salsifins) i per a mi amb un gran protagonista indiscutible. Uns bracets d'ànec que no sé a quin gimnàs havia anat aquest ànec per a tenir uns bracets tan bons. La salsa dels salsifins serà d'ara en endavant el meu record gastronòmic per a acompanyar la ciutat de Girona. Així de bo era el plat.

Per a aperitiu vem tenir uns xips especiats de moniato. Com que a mi el format xip no em causa una gran emoció us diré que el toc de les espècies hi aportava un matis interessant ja que jo juraria que hi havia ginebró i el regust de tot plegat era original i divertit.



Una crema de carbassa i castanyes amb crostons de bacallà i botifarra negra.

Molt bona, un plat de cuina casolana ben sofisticat amb el bacallà i la botifarra negra. Sobretot la botifarra tallada molt fineta i que em vaig deixar per al final lligava fantàsticament amb la crema on la reina del meu cor -galega ella- va agrair la presència de la castanya. I la veritat, amb la rasca que fotia a Girona una crema calentona era el maridatge perfecte!!



Uns bracets d'ànec amb salsifins i picada de carquinyolis.

Com ja he dit abans, una proposta sense cap concessió al que no és essencial: sabor, sabor i més sabor. Un plat de cassola amb aquests bracets d'ànec tendres i melosos que no aconseguíen treure protagonisme a una salsa es-pec-ta-cu-lar als meus ulls i sobretot al meu paladar. Uns salsifins tremendos, amb un sabor d'emoció!!



Un postre de ravioli de pinya farcit de gelat de vainilla i fulles de menta.
El postre refrescant amb un gelat molt i molt fí i la pinya tallada primeta (tampoc és aquest el meu format preferit per a la pinya) van posar un final dolç i preciosista al sopar.


Vem sortir encantadíssims, amb la sensació d'haver tastat un Hit personal amb aquest ànec amb salsifins i amb el convenciment de que la proposta culinaria de la Iolanda és tan ferma i lluminosa com evident és la seva simpatia en aquesta imatge.


A poc que hi poguem, hi tornarem. Gràcies també al Jacint per la seva amabilitat i simpatia durant el sopar!! :)


La Calèndula

Travessia de la Creu, 33
Girona 17002 
tel 872 03 33 33  
www.lacalendula.net

dissabte, 14 de gener del 2012

de Pep Salsetes en la seva salsa

Avui, un regalet en forma de video que m'ha arribat via Txell i Kike, Kike i Txell o la cuina vermella. Ells participen molt activament en el moviment de cuina i menjar sostenible de la seva comarca a través del grup Slow Food Vallés Oriental. I a part són blocaires i amics.

Per als que no coneixeu quí és en Pep Salsetes, o per als que el coneixeu i el voleu coneixer una mica millor que sempre paga la pena, us porto un video acabat de sortir del forn. Literalment donat a llum als internets fa menys de 24 hores.

En Pep treballa desde fa uns anys de forma intensa en la recuperació i conservació de varietats vegetals tradicionals del Vallès i que els temps accelerats en que hem viscut s'han vist arraconades i sovint el.liminades per les pressions comercials de multinacionals que han imposat determinades varietats de les que algú sol tenir uns drets i patents registrats. I no sempre els dolents són els de la multinacional: també una part de culpa és nostre: dels que les cultiven i dels consumidors que no ho hem sabut defensar amb encert.
Però com veureu al video, no tot està perdut i la feina de recuperació ha donat i continua donant alguns bons resultats.

Ell mateix es defineix més com a cuiner, que com a gastrònom, ja que el seu interès està en la cuina dels productes de temporada molt més que en la alta excel.lència gastronòmica.  I en general podreu observar que en uns quants minuts de conversa ens mostra un parell de carretades de sentit comú a la cara. Fins i tot té el senderi d'haver-se barallat amb tots els consellers d'agricultura anteriors de tots els colors i augura el mateix futur per al nou amb el que encara no ha tingut temps.
Si això no és revelador...



divendres, 13 de gener del 2012

deute saldat: la resposta al concurs d'ahir és...

Doncs vet aquí la resposta de la pregunta d'ahir sobre què recoi significava tota aquella fòrmula matemàtica tan recargolada i extensa:



I la resposta -alerta que me la jugo- quasi ens la va donar l'Antonella de La pasta per als catalans. I dic quasi perque tinc clar que coneix l'origen de la expresió matemàtica i -aquí és on me la jugo: portant la contrària en tema de pasta a una italiana- on ella veu un temps de cocció jo hi veig una descripció matemàtica de la superficie de la pasta en questió.

Anem a pams, ja que me la jugo, m'explico.

Aquest passat 2011 ha aparegut un meravellós llibre que desitjo, diria que pecaminosa i fins i tot luxuriosament: Pasta by design de George L. Legendre Ed. Thames & Hudson.


En el mateix llibre, i segons la descripció que apareix en la pagina del editor, per a quasi un centenar de tipus de pasta diferent s'ha realitzat una classificació en families per la seva relació a nivell de forma i per a cada tipus una fitxa on explica els seus origens, etimologia i forma de fabricació.
Així com també una equació amb la seva corresponent representació gràfica que dona com a resultat una corva complexa de gran similitud amb la pasta.

Each spread is devoted to a single pasta, and explains its geographical origin, its process of manufacture and its etymology – alongside suggestions for minute-perfect preparation.
Next the shape is rendered as an equation and as a diagram that shows every distinctive scrunch, ridge and crimp with loving precision. Superb photographs by Stefano Graziani show all the elegant contours. 

Es a dir, les equacions  són complexes expresions matemàtiques per descriure cada pasta diferent. I d'aquí que la nostra pregunta inicial sigui com bé deia l'Antonella un galleti (és com els nostres galets però amb una cresta punky!!).

 El que jo trobo tan bonic del tema no es estrictament gastronòmic, concedeixo. Es pot menjar i gaudir de la pasta igualment sense delectar-se amb una ullada a aquest llibre meravellós que en bona part és un exercici estètic. Però com deia MakiNavaja, en un mundo sin ética, a las buenas personas solo nos queda la estética i en algunes ocasions convé fer una pasejada per els barris alts de la mateixa.

I aquest exercici de descripció matemàtica de corbes tridimensionals que es correponen a formes reals de pastes complicades, arrugades, plenes de crestes i valls... les trobo meravelloses.

Aquí podeu veure unes quantes representacions més en un article del New York Times (cliqueu a la imatge inferior)


Es tracta en definitiva, d'un nou llibre que m'ha sorprés per la seva originalitat i per la seva evident relació amb la ciència i la cuina, cosa que molts sabeu que a mi em posa especialment tendre. Digui-li tendre, digui-li burraco.

dijous, 12 de gener del 2012

de mini concurs ultra ràpid express

Un ràpid mini-concurs, amb la solució aquesta nit o demà al matí.
¿ALGÚ SAP QUE ÉS AIXÓ? (No, Martí. Tú NO pots participar ;-P )


PD: sujuro que té a veure amb la cuina i el menjar...  heh!

de porrusalda way of life...

Aprofitem que hem superat ja les 1.000 entrades a decuina.net per a fer homenatge a tres ítems importants a la nostra vida -cadascún en el seu àmbit i amb importància diferent, es clar-.



El primer homenatge...al tàper, o carmanyola o com li vulguis dir, que m'acompanya cinc dies a la setmana i a voltes és el petit espai de gaudiment en díes laboralment dificils i altres vegades és un petit espai de maldecap sempre barrinant qué fer  que sigui diferent, saborós i ràpid. Val a dir que quasi sempre ho aconsegueixo.

El segón homenatge, a la mòmia del mar, el bacallà. Ingredient fetitx de la familia. Però molt fetitx, lo nostre és un delit genètic... o algo similar.

I finalment (last but not least, obviusly) a la figura paterna, que va ser la primera que ens va preparar a mi i a la meva xermaneta una porrusalda amb bacallà. Vull imaginar que en una nit freda d'hivert que és com a mi més m'agrada aquest plat. M'ha quedat el record del gust intens i la sorpresa d'aquell plat de nom extrany i 'exòtic'. Porrusalda.



Porrusalda de bacallà.


Ingredients:

Més senzill impossible:
Bacallà dessalat i esqueixat en bocins grans (sino al coure es desfà i no el trobarem)
Uns quants alls porros
Unes quantes patates
Sal, oli, pebre.

Procediment:


Començem posant el porro a la cassola i sofregint-lo suaument amb una mica d'oli. Al tanto que el porro es crema força facilment.


Quan el tenim estovat, afegim les patates trencades en bocins (trencades, no tallades. Per a que surtin els midons i ajudin a espessir el caldo).


També hi afegim el bacalla esqueixat i omplim amb aigua fins a cobrir-ho tot. Ha de bullir suaument (no volem que el bacallà es desfaci) fins que les patate estiguin cuites. Normalment no cal afegir-hi sal, ja que el bacallà en porta de sobres. Jo al final hi poso un punt de pebre molt.


I quan ja la tenim cuita... al tàper i bon profit!!

dimecres, 11 de gener del 2012

desde Jarre&Oldfield que no veia res d'igual...


Continuem amb la jornada de les curiositats, després del Pastís darwinista....un paio que s'ha construit un sintetitzador amb olles, tapes i plats!!


No habia vist res tan impresionant en música electrònica desde que Jean Michele Jarre i Mike Oldfield es van menjar la boca en els premis de la MTV.

de dolça evolució. Pastís darwinista!!

Un pastís del que Sheldon Cooper (the last Great Hero) estaria orgullòs.
El pastís evolucionista!!



I ja que parlem d'evolució... un dels meus videoclips preferits. Inquietant, potent i cru.
Pearl Jam 'Do the evolution'
(it's evolution, baby!!!)

dimarts, 10 de gener del 2012

de oca a oca i un llibre de gastronomia porque me toca

Les ments dèbils van estar tot l'any passat donant la pallisa amb la suposada profecía Maya del final dels temps. Jo en combinacions còsmiques de planetes i eixos de la Via làctia no hi crec més enllà de la llei de Kepler (en temps iguals, el radio vector que uneix la Terra i el Sol escombra arees iguals en el seu desplaçament)


Hi crec perque les dades ho certifiquen i només i sempre que sigui per a explicar de forma irracional succesos positius. Com per exemple la atzarosa i rocambolesca combinació de succesos diguem-ne astrals que van conduir a que un exemplar del 1970 del històric llibre 'Historia de la Gastronomia Española' escrit (es veu que no precisament a quatre mans) amb el també important Joan Perucho.

Posem per exemple que volem estimar les probabilitats de que dos grans bibliòfils (siguem clars, lo d'aquest parell va més enllà del bibliofisme. Uns ionquis de la celulosa i el format arbol muerto). Dos bibliofils comentava, en una nit barcelonina impartint un curs en una fisna tenda de delicatessens a Passeig de Sant Joan.

Algú pica a la porta -ja tancada per lo intempestiu de la hora- i li dona al dependent ja a punt de marxar cap a casa un exemplar de Historia de la Gastronomía Española. L'ha trobat abandonat en un banc de la cantonada juntament amb altres llibres de novela i ha pensat que 'como vosotros teneis cocina, os puede interesar'.



Aquest dependent, en comptes de quedar-se el llibre...pica a la porta del cooking space interior per entregar aquest llibre a Monsieur Panxeta -el primer dels dos verbivers protagonistes-. Que veient la joia que li porta el dependent entre mans, pensa inmediatament que l'altre verbiver -en Xesco- li està gastant una broma. No serà el cas aquesta nit, que altres nits no es descarta pas coneixent el tarannà de la parella. Una mitja volta li permet comprovar com en Xesco continua donant la classe sense coneixer l'arribada de la joieta.




Un cop acabada la classe, la mateixa situació còmica però al revés: en Xesco incrèdul pensant que en Panxeta li pren el número. Però no, realment aquest llibre alliberat a dos cents metres ha aconseguit fer-ser arribar fins a les mans adeqüades. Tal vegada com si fós l'anell únic forjat per Sauron.



I ara arriba la carambola còsmica més bonica per a un servidor. Aquest parell, coleccionistes impenitents, intercanviadors de llibres amb altres enganxats de la seva condició... decideixen que el camí d'aquest exemplar acaba a la estanteria del meu menjador.
Clac! tot encaixa i un cop més l'univers em fa una clucada d'ull.

I sino, fixeu-vos el format en que em van fer entrega del llibre: embolicat en paper de plata i de diari imitant a un entrepà dels que gastàven els extingits obrers de la construcció!!



La meva conclusió és clara: ni mayas ni pebrots, el que has de fer es aconseguir rodejar-te de bones persones i és probable que això sí que acabi canviant el teu món.
I ja em disculpareu, espero, el totxo de entrada per a explicar-vos que tinc un nou llibre a la biblioteca personal. Però justament per a aquestes coses vaig començar a escriure aquí.
Tot i que el meu cap de departament de SEO i MÀRKETING diu que quan hi ha més de deu linies es perden lectors a mansalva... que collons sabrà ell de blogs!!

dilluns, 9 de gener del 2012

destrossant coses amb el microones.

Un divertimento per començar la setmana amb somriures. Us imagineu com quedaria una pastillaca de sabó si la fiquèssim al microones a tota pastilla? I una bossa de 'nubes'? I unes gominoles JellyBeans? I uns llums de guarniment de Nadal?

Doncs ara no cal que espatlleu el vostre microones fet totes aquestes proves.
Amb aquesta bonica pàgina podeu visualitzar els resultats còmodament desde la vostra pantalla. Sense patir per si explotarà o no i sense haver de fer servir el fregall un cop acabat l'experiment...


Podeu fer les vostres proves clicant a la imatge o directament en aquest link.
I si teniu curiositat i esperit científic, podeu jugar a deduir perque cada objecte, cosa o aliment es comporta com es comporta devant de la radiació de microones. La clau està en el presència de l'aigua en el mateix (o de metalls en alguns casos).

diumenge, 8 de gener del 2012

d'esmorzar de cullera, forquilla, trident i pala a Ca l'Esteve

Diuen els periodistes de raça (que deu ser això? Sona una mica de l'antic règim) que no hi ha res més antic que el diari d'ahir.
Suposo que en món del blog no hi deu haver res més antic que l'esmorzar d'ahir, així que aquí deposito en el meu dietari personal el festival que ens hem atorgat avui a Ca l'Esteve un servidor, en Xesco, en Dani, en Francesc i en Sergio. O sigui, els perpetradors de les trobades Gastrobloc@ires.

He de dir que jo m'he portat bé i al arribar a casa he fet migdiada. Altres de la colla han anat a comprar xurros i uns segons han anat a la cuina i s'han fet ous ferrats amb xistorra. Ara si algú m'explica perque el més gordo soc jo li estaré molt agrait o m'hauré de començar a replantejar la validesa de la primera llei de la termodinàmica en aquest univers.
Graciesssssss

Que quedi clar per això, que ha estat un esmorzar de feina.......pfffffffffffffffffff