divendres, 31 d’agost del 2012

de 'Voyage dans la lune' (video relaxant de divendres)

Avui és divendres, i si és divendres hem de tenir el video relaxant per la tarda, no?

Ja sabeu que a part de gastropirat, sóc un enamorat de la ciència. L'esperit crític i la pregunta permanent sobre el món que ens envolta és per a mi el principal motor que ens hauria de moure com a societat global. Ni ho és ni ho serà mai, però la part de recursos que hi dediquem quan ens hi posem ens retorna resultats extraordinaris. Només cal fer un cop d'ull a estructures mentals tan allunyades de la realitat del dia a dia com la relativitat o la física quàntica. No ens n'adonem, però el món real, l'univers funciona així. Així és com funciona, i ho hem sabut esbrinar!

Dissabte passat morí Neil Armstrong, el primer Homo Sapiens que ha trepitjat la lluna.
Serveixi aquesta recreació-mix entre la meravellosa creació artística del 1902 dels Germans Meliès amb imatges i só del programa Apolo de la NASA com a homenatge. Homenatge a una forma de veure i enfrontar-se a la vida. La de preguntar, ser escèptic amb les respostes, cercar el més enllà i confiar molt, moltíssim en la capacitat d'enteniment de l'home.


No hi ha receptes, només 16 minuts de creació, imaginació, somnis i emoció.

de Hau Ez Da Finlandia

Brillantíssim.

Desde la mateixa entrada, que jo he volgut interpretar en clau d'homenatge al que probablement és el grup d'humoristes més sensacional que mai ha parit la televisió i la Gran Bretanya fins a la quantitat de informació gastronòmica útil, real i de trinxera que aporta el reportatge.

A través d'un deliciós fil argumental (altre cop britanic per cert: tenen l'encàrrec de la mateixa Graciosa Majestat d'investigar la gastronomia vasca) els dos gentleman protagonistes faran un recorregut en clau gastronòmica per el Pais Vasc.
Espero/desitjo/anhel.lo que els següents episodis mantinguin el nivell d'aquest primer.

El programa Hau Ez Da Finlandia, està produit per La Salsera (disclaimer: els mateixos per cert que han posat en marxa el 365cities.org i on jo participo en la edició de Barcelona 365bcn.com). La meva opinió no té res a veure amb això, si feu un cop d'ull al programa en quedareu ben convençuts.
Us ho dic de debó, un must-have total.

Sensacional, brillant.


Nota: el programa s'emet els dilluns a ETB1 en euskera, i espero que continuint penjant a internet els episodis subtitulats per a extrangers iletrats en tan singular i bonica llengua. Com aquí yours truly :D

dijous, 30 d’agost del 2012

de BlogTrip #Subirats: 7 invitacions per a blogs gastronòmics!!




Gastrobloc@ires torna, i torna amb força! :)

A través del Patronat Turisme Subirats, Gastrobloc@ires posa en marxa una convocatoria per a sortejar 7 places del BlogTrip #Subirats que es realitzarà el proper dia 23 de Setembre. Veremarem una mica, farem cicloturisme, visitarem un Celler i finalment acabarem dinant en un restaurant de Subirats.


Durant la setmana vinent i fins al dia 15, els blocaires que tinguin blog gastronòmic i ganes d'apuntar-s'hi podran apuntar-se al sorteig de les places! De fet serà la única manera d'apuntar-se:
El BlogTrip té un nombre limitat de invitacions, i les 7 disponibles s'assignaran a través de Gastrobloc@ires.

Esperem que sigueu molts els que us apunteu a la iniciativa i desitjo molta sort a tothom... tot i que només 7 seran els blocaires afortunats!! :)

Quan es facin publics els detalls de com apuntar-se al sorteig, us avisaré aquí al blog però ja sabeu que les novetats de Gastrobloc@ires tenen una pissarra oficial: facebook.com/Gastroblocaires i twitter.com/gastroblocaires :)

de citronnade molona

Fa molta calor, una citronnade?
No és stricto sensu una recepta de llimonada, pero #molamazo. I la veritat, quan ha acabat el video he anat a la cuina a fer-me una llimonada. Però perque jo he volgut eh! A mi no em manipula ningú! Em sembla que ja ho tenia pensat d'abans i tot! Heh!


dimarts, 28 d’agost del 2012

de pizza de paella. La verdad está ahí fuera.






Fascinant horror. Pizza de paella. És Pizza Hut. I és de Polònia (la veritable, no la catalana terra)
No se que dir. #elhorrorelhorror


Comestible si eres deportado a Siberia y no te dan otra cosa para masticar.


Vist al mur de Facebook de Francesc Valencià (Gràcies maco!) i també a Cosas divertidas

dilluns, 27 d’agost del 2012

de Foto Solidaria per Jonathan. 6 de Setembre a Vinarós

Jonathan és un noi que pateix anèmia de Fanconi, una enfermetat genètica molt infreqüent.

Per raons que el meu pobre cap no pot arribar a entendre, la medicina a Espanya ha denegat als pares el tractament de fertilitat que necessiten per poder concebir un germà que proveeixi el cordò umbilical amb cèl.lules mare compatibles que li poden salvar la vida. Ara els diuen que sí ho poden fer, però  han de començar de nou els tràmits que duraran com a mínim 18 mesos.
Així que han de buscar finançament per fer-lo en una clínica privada a l'extranger. El temps vola i cal fer-ho com abans millor.


Aquest és el país que tenim, el país del 'que se jodan' y del 'voy apurado con 5.100 euros'.
I no parlo d'un partit o altre. Aquí salvem bancs amb governs de uns i en tornem a salvar amb govern dels altres. Però al Jonathan, no. Al Jonathan no li toca.

A través del Facebook del Forn de Pa Ca Massita (ja sabeu que els hi tinc grandíssima estima a aquesta família de forners vinarossencs, ho he explicat en altres entrades) m'assabento que el proper dia 6 de Setembre hi haurà un acte de suport i recaudació de diners per a la causa.

Al carreró de Ca Massita, dinamitzat per Bul Bul Superbul, hi haurà una exposició de fotografies del fotògraf Jordi Febrer Beltrán a la venda per 15 euros cadascuna. Aquí teniu l'enllaç de l'event i aquí un altre enllaç on podreu consultar online les fotos que el mateix fotògraf hi va publicant.
També es podrà fer un petit mos de cocktail & Food preparat per el mestre Juanjo Roda al mòdic preu de un euro.
Obviament tota la recaudació destinada a col.laborar amb la causa de Jonathan.


Com que tota ajuda i col.laboració suma, us he portat al blog la seva història. Per si podeu col.laborar en alguna forma. Per si voleu difondre-la d'alguna manera i perque on els polítics fracassen encara hi pot triomfar la societat.
Si per la salut dels que tenen tractament però són incomprensiblement apartats del mateix no ens movem, aleshores sí que tindran raó els poca vergonyes i estarem ben fotuts.

Nota: Entre altres, també tenen aquesta iniciativa de recollida de taps de plastic:
https://www.facebook.com/ReciclamosTaponesParaJonathan

diumenge, 26 d’agost del 2012

d'una setmana a Galicia (I). Excursió Costa da Morte

Una setmana a Galicia amb la reina del meu cor dona per molt. Per a descansar i per a descobrir nous paisatges. Per a visitar racons coneguts i per a migdiades quintomètriques. Per a converses vehements i atipaments de retina. I per suposat també petits atipaments de paladar. Com que ja entenc que les meves vacances personals tampoc és que siguin asssumpte d'interés nacional, us porto alguns apunts que tenen relació amb el món gastronòmic en alguna mesura. Post kilomètric, avui porto la primera meitat: Excursió per la Costa da Morte.


Teniem un guia magnífic i excepcional, una veritable vehemència amb potes i un pou de coneixements del món agrari i ramader gallec. El mestre, perdò que ha d'anar amb majúscules MESTRE, Esedidió.
Gallego, se que no te gustan las frases laudatorias, pero es lo que hay. Es mi blog y te admiro. Te jodes.
Una ruta per Costa da Morte que ens va portar per Buño, Praia de Niñons, Corme - Punta do Roncudo,
Ponteceso, Estuari del riu Anllons, Laxe (faro de Insua), Camariñas, Cabo Vilán i el seu impresionant far i finalment Muxía (Al santuari de Santa Maria da barca)


Per el camí vem aprendre moltíssimes coses a copia de vampiritzar coneixements del mestre. I la veritat, la vem fer petar moltes hores, va donar temps per a despellejar molta vaca sagrada, heh!

Sabíeu que és tradicional la utilització de les algues com a fertilitzant en la franja costanera?
De forma que per exemple, les prestigioses patates de Bergantiños (Coristanco és la població on fan bandera de la patata, fira anual i producte estrella) tenen una qualitat encara més apreciada quan el seu origen és de explotacions agràries enganxades al mar. El minifundisme intensiu que a copia d'abonar amb algues aconsegueixen unes patates espectaculars amb uns sabors que aporta el iode i les sals del mar que les fan úniques i diferents.


A la costa de Bergantiños, és molt habitual el cultiu fins a la vora del mar.
Espectacular en aquest sentit va ser la ruta entre Camariñas y Muxía, on tot passant per per el que els locals anomenen 'Playa del Lago' -perque per a ells, aquesta part de la Ría especialment resguardada i tranquila és 'el lago'- trobàvem cultius de millo (blat de moro) que naixien a 20 metres del mar i meravellosos hórreos a tocar pràcticament del mateix. La historia argumenta que els homes treballàven a les barques i les dones a cultivar la terra: economía de rendiment i esforç.
Un clàssic gallec.






Pel matí vem començar visitant el poble ceramista de Buño, on la familia hi térecords de joventut i on la ceràmica s'ha sofisticat en les darreres dècades. Vitrificant-se, acolorint-se i acomodant el seu aspecte al turista llaminer. Per el camí s'ha perdut certa part de la tradició, es clar. Vivint al costat de Barcelona podriem dir que aquest peatge em sona força.

Devant l'horror del meu vehement guia, vaig manifestar que la vidriació vermellosa d'algunes peces em semblava molt maca i tal. Està clar que jo soc, en essència, un turista. Negativo al canto, pero éche o que hai.


Parlem un instant de las Fabas de Bergantiños.
Les mongetes són plantes trepadores i el fet de cultivar-les simultàniament entremig el blat de moro permet estalviar-se la feina de instalar canyes o 'espalderas' on s'hi puguin enfilar? I afegidament i igualment important, com a leguminoses tenen uns bacteris simbiotics a les arrels que fixen el nitrogen mineral a les mateixes. De forma que un cop finalitzat el procés de recolecció de la planta, tenim un camp més ric en nitrogen que al començar la mateixa: una manera de millorar la terra i fer la sabia i tradicional rotació de cultius.


M'he portat cap a casa una varietat fantàstica de colors lil.liacis i malves anomenades 'fabas de catro anos' (mongetes de quatre anys). No he tingut explicació del nom per part de la mestressa que me les va vendre a la fira de Carballo però tant la pinta com el nom barrufen moltíssim.



De les tapes que vem tastar a un bar-restaurant just devant el port de Camariñas, millor no parlar-ne gaire. Un bar de cuyo nombre no quiero acordarme i on hi havia un cambrer de los de no-te-escucho en astillero, profesionalidad antigua y ticket corredor.
No en recordo el nom, sí se que té un cartell blau marí i que fa cantonada. Sincerament no vull donar classes de res a ningú però hi ha una part del sector turístic que s'hauria de posar les piles 'a la voz de ya'. Perque no pot ser una manca de professionalitat tan bèstia. I creieu-me, hi havia uns quants turistes, però no és precisament com passejar per Lloret.
No parlo del preu (el mateix per a tota la zona) ni tant sols del producte (ben correcte), però de vegades el cambrer sembla que parli un altre idioma i no em refereixo al Galego.

En definitiva, com ja saviem per endavant i es va confirmar durant la jornada, visitar Galicia amb un coneixedor del territori et regala a la bellesa del paisatge la bellesa del coneixement, la companyia de la conversa i la complicitat de plantejaments vitals que creen lligam entre persones.
Us ho he dit mai que el millor de Galicia són... els gallecs? :)))


Moltes gràcies mestre esedidió i Santi per aguantar-nos i regalar-nos la vostra jornada de companyia. Va ser un regal preciós per a les nostres vacances!!


declaro: la cultura no és un luxe. Vídeo.

Aquest video protagonitzat per el mag Antonio Diaz ens l'ha fet arribar la nostra lectora Pilar via email, quan va llegir la nostra entrada en protesta per la pujada del IVA a les activitats artístiques del 8% al 21%.

La cultura NO és un luxe, però els fets demostren que per als que ens governen sí que ho és. I o bé com que ells són rics poden donar-se el luxe o bé els hi sembla una part prescindible de la vida. En tot cas, Cabrons.


dissabte, 25 d’agost del 2012

de Celler Cal Marino: recomanació sabatina

Avui al 365bcn.com recomanació del Celler Cal Marino, un local on com a ovelles descarriades que vem perdre el camí, podem retornar al vermut i l'aperitiu tradicional fet amb qualitat i exigència. Molt actius a les xarxes socials com twitter, representen un sector on podem gaudir d'una gastronomia assequible i molt atractiva. ecina, croquetes, formatges... i no porten el nom 'celler' com a guarniment. Mireu la foto: també venen vi a granel.

Per a revisar la recomanació original, podeu clicar tant aquí com a les imatges següents.
I m'aniria de perles si ho feu i ja de pas li cliqueu al 'me gusta' de facebook o compartir per twitter o google+. Totally opcional per suposat :)



Celler Cal Marino
Calle Margarit, 54. Barcelona  [MAPA] | ☏ 93 329 45 92

divendres, 24 d’agost del 2012

de A Cunquiña, la ultra tasca (A Coruña)

Ja estem a tocar del final de les vacances a Galicia, però encara tenim alguna excursió a taules i fogons per explicar. Ahir vem estar passejant per A Coruña i vem fer visita llampec a la tasca més tasca que mai han tastat les meves retines. La Ultra tasca total: A Cunquiña.



No hi busqueu tapes, que no en tenen. No hi busqueu racions que tampoc. De fet no tenen cuina. El que tenen són cunquiñas, un recipient tradicional de ceràmica o fang, de la mida d'una tassa i que fan servir els paisanos per a prendre el vi. La antítesi de la copa Riedel corporitzada. Vi de la casa, es clar.

Fan pinchos de pernil, pinchos de formatge i pinchos de pernil amb formatge. Esto es lo que tenemos hoxe y lo que tendremos mañán. I endavant que fa baixada, en un local amb només tres taules amb cadires i dos barrils per prendre les tasses d'empeus. 20 metres quadrats o 25 com a màxim, tamany d'aquelles soluciones habitacionales de merda que va idear una ministra de la vivenda que potser s'havia pres massa cunquiñas.

És fotre's en un local de fa treinta anys només creuant una porta, una fotuda singularitat espacio-temporal amb barra de fusta envellida per vapors de vi i milers de colzes. La única diferència és que ara ningú hi fuma a dins, alabadiño sea el Señor.



Si us fixeu a la foto, veieu las cunquiñas sobre la barra. També en tenen una col.lecció de les mateixes penjada en una de les parets, només falta el plat de recuerdo de Benidorm. El ví, bó. Els pinchos, correctes. Ambient total.

És la tasca favorita de A Coruña per al mestre EnocasionesVeoBares, nohasefaltadisirnadamás. I ara també la meva time machine particular. Gràcies mestre per el xivatasso.

Tasca A Cunquiña
Praza do humor 1
A Coruña

dijous, 23 d’agost del 2012

del Bar O Mexillón i alguna petita reflexió

Llegia avui a La Vanguardia un article sobre el magre futur que ens espera i el motor que de moment encara és el turisme. Com que tenia a mitjes una ressenya sobre el bar/tasca on vem picar ahir uns 'mexillons' fantàstics he aprofitat per insertar l'article també a la entrada. Per que comparteixo la reflexió.

Todos camareros, per Alfredo Abián (link original a La Vanguardia)


CORRÍA el año 2004. El PSOE andaba desmelenado tras recuperar el poder. Y aunque éramos los mayores consumidores astrales de hormigón y de ladrillo, había que darle un toque esotéricamente progresista a la nueva era que nos esperaba. Por eso, el Gobierno abrió un debate recurrente al grito de "el turismo de sol y playa tiene los días contados". A partir de entonces, todo debía ser sostenible: la energía eólica, la termosolar y, por supuesto, las moles hoteleras de nuestro litoral y sus paellas alienígenas. Hubo mucho debate. De nuevos ricos y futuros pobres. A fin de cuentas, las manadas de turistas con tripa cervecera eran una ordinariez. Todo tópicos, pero quedaba bien. Tocaba a su fin el desarrollismo cutre del posfranquismo que encarnó el ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga, y una banda de cantores que atendía por Cristina y los Stop que nos martillearon a final de los sesenta con el estribillo: El turista un millón, novecientos noventa y nueve mil, novecientos noventa y nueve... Ahora, resulta que el paisaje turístico terminal que teníamos, su furia especuladora, es el único que arroja algún indicador económico positivo. Catalunya lidera el espectacular crecimiento de España en los últimos siete meses. Habrá que esperar a las estadísticas de verdad: esas que son capaces de conjugar un aumento considerable de visitantes con un descenso en los ingresos. Ya saben: vienen más, pero gastan menos. Y, sin embargo, el milagro persiste. Millones de británicos, franceses y alemanes continúan alimentando el único motor que nos queda. Vienen sin necesidad de que sepamos ni inglés, ni francés ni alemán -nuestra incultura idiomática bate récords- y faltando gravemente a la cocción de un buen arroz. Respondamos al milagro no orando, sino estudiando cómo ser unos atentos camareros.

Amb un servei com el d'ahir al Bar 'O mexillón' podem confiar en que aquest motor no ens falli. Es clar que tots tenim al cap molts altres exemples de llocs on al turista se li venen autèntiques barbaritats culinaries a preus autènticament barbars. Com que la estulticia i papanatisme del espècimen humà ha demostrat ser colosal, ja no goso dir allò de que si no ho fem bé deixaran de venir.
Portem molt de temps fotent bastanta merda i continúen arribant a cabassos.

Però com a país, com a societat, com a poble, ens interessa canviar d'una maleida vegada el xip i començar  a exigir-nos a nosaltres mateixos saber fer les coses bé i fer-les. Ja no per continuar fent negoci, sino per a digievolucionar una mica col.lectivament. I fer bé una tasca com la restauració seria una manera de començar tan bona com qualsevol altre.



Bar O Mexillón
Rúa da Coruña 19
Carballo - A Coruña




Un local situat a la planta baixa de la casa natal del galeguista Alfredo Brañas, del que hi ha una escultura feta per l'artista Cesar Lombera i que està a peu de terrassa del bar que el representa assegut en un banc llegint el diari. Com veieu a la imatge superior està decorat rústicament amb la meitat de les taules per seure i l'altra meitat son bocois per tapejar de peu. El xicot que ho porta ara és antic cambrer de restaurant d'alta volada i es nota: Atenció excel.lent, neteja superior i fins i tot un pintxo de cortesia (meló amb pernil en el nostre cas).



Ens vem demanar la especialitat de la casa,els músclos, els mexillons. Un preu raonable de 6 euros per a uns músclos ben cuinats al punt sucós i sense la habitual sobrecocció que trobem en els locals que maltracten turistes (ufff, mala experiència en un bar del port de Camariñas).



El pa, com a quasti tota Galicia, excel.lent. De textura compacta i saborosa, a sobre està inclós al preu dels mexillons. I per als que em conegueu més, el meu got és el que treu el nas per la cantonada inferior... que ja han corregut rumors de facebook sobre si m'havia passat al lado oscuro 0,0. Heh!

dimecres, 22 d’agost del 2012

de recepta d'arròs caldós de bacallà


Un arròs que he preparat a la familia galega aquesta setmana. Simple i caldós, molt adhient per a la fresqueta que estem tenint per Bergantiños aquesta setmana i que segons llegeixo per twitter és ben diferent de la calorassa que corre per el Mediterrani.

Arròs de pebrot i bacallà.

Ingredients:

Uns 600 grs de bacallà dessalat
Dos pebrots verds
Dos pebrots vermells
Una ceba tendra ben grossa
Un tomàquet ben madur
Dues dents d'all
Mig porro
Mitja albergínia que corria per la nevera i s'ha apuntat a la festa
Una culleradeta de pebre vermell de la Vera
Sal, oli d'oliva i pebre
Brou suau de pollastre o fumet de peix (o aigua)

Procediment:

Tallem la ceba ben fina i la posem a la cassola amb oli i un punt de sal. Foc suau fins que es torni transparent. Afegim els pebrots  i la alberginia tallats també en brunesa ben petita i el tomaquet ratllat. Ho tenim a foc suau sofregint com a mínim uns 15 minuts. Moment en el que acabem d'afegir el porro i els alls tallats. Ja tenim un sofregidet. Al final de tot, jo hi he afegit una cullerada de pebre vermell de la Vera (pimentón de la Vera).

Mesurem l'arrós i per cada mesura d'arrós preparem tres de brou o fumet. Primer afegim l'arrós, donem unes voltes amb el sofregit i al final afegim el brou ben calent. Rectifiquem de sal i pebre i hi afegim el bacallà tallat a daus grans. Jo ho faig així perque si el poso abans amb el sofregit al donar-hi voltes es desfà i m'agrada que quedin els daus el més sencers possible. Ho coem 16 minuts. Com heu vist, jo l'he fet caldòs, si li poseu menys brou o fumet us sortirà progressivament més sec.


descripció 'científica' del vi

Richard Feynman, un dels grans científics del segle passat, premi Nobel de Física, divulgador i conferenciant de gran habilitat i un amant de la vida i esperit lliure ens va deixar una curiosa descripció del vi desde un punt de vista ben particular.

Està en anglés, sorry.

La vida és fermentació!



Via https://www.facebook.com/scienceisawesome

dimarts, 21 d’agost del 2012

de Tercera fira tomaquet del Vallès

Tercera Fira del Tomàquet del Vallès Oriental

Vem anar a la primera edició: http://www.decuina.net/2010/09/declinacio-de-tomaquets.html
Vem anar a la segona edició: http://www.decuina.net/2011/09/de-fira-del-tomaquet-del-valles-mes-i.html

I a aquesta tercera no hi podem anar perque estarem respirant verdor a Galicia, però per suposat que la recomanem i intentarem estar en la segona entrega del dia  8 de Setembre.
El proper dissabte 25 d'Agost, els que estigueu enamorats del tomàquet ja sabeu on podeu fer una volteta i xal.lar molt fort amb el licopè :)


de productes, marques i corporacions


Clica a la imatge per a fer-la més gran.
I no estan totes, però ens dona una imatge clara de com està muntat el món. Posem-hi les marques blanques i ara imaginem quina força real tenen els productors locals com els pagesos i ramaders per a aconseguir un preu just al seu esforç tirant endavant cultius i criant els animals.

#Estamosjodidos.



Via Occupy Monsanto

dilluns, 20 d’agost del 2012

de tapas 2.0 per Salamanca

De camí cap a Galicia vem decidir fer una paradeta a Salamanca, ciutat que encara no coneixíem i que en rigor no podem dir que coneixem: Ningú coneix una ciutat en hora i mitja.
Però ens va servir per a passejar per el seu casc antic, imaginar com seria allò tot ple de hidalgos castellanos amb el florete penjat a la cintura i evidentment, per a fer una visita a la seva catedral.


Per cert, amb la catedral de fondo una noia es feia una foto amb el pitram a l'aire. No se que pensarien els hidalgos antics del tema. Deu ser el segle XXI o el retorn dels anys hippies, o que se jo. Vivim temps extranys.
Ningú es va queixar.

Aconsellats per en Roberto via twitter i en rigoròs directe, vem acostar-nos a Tapas 2.0. Més dospuntozero no podia ser la cosa, realment. Aquest establiment és una gastrotasca situada ben a prop de la catedral on vem poder gaudir d'una proposta de tapes sí, però tapes amb un punt creatiu. Com que portem totes les vacances d'un sensacional i fantàstic classicón que espanta, ha estat un reequilibri excel.lent. Ja ho he dit altres vegades: no té sentit dibuixar un front de batalla entre cuina moderna i cuina clàssica, hi ha cuina bona i cuina dolenta. Com veureu a continuació, a Salamanca la vem gaudir de molt bona.

Vem tastar una sardina 'Monaguillo' marinada amb maracuià. L'àcid d'aquest fruit li dona un punt fantàstic i alhora et permet viatjar per sabors que no són els clàssics citric o acètic.



També un bocata que fins i tot té un premi, el CRISTO 2007. Llagostins, pernil i brots tendres. Estava bó, però és el que menys ens va impresionar de les tres tapes. No és per fer-lo nostrat, però IMHO amb pa amb tomàquet estaria encara millor.



I finalment un putu festival de luz, color, sabor, sonido, textura y goce supremo. Una combinació d'ou cuit a 66 graus, patates potxadetes com per a fer truita i una excel.lent morcilla. Tot barrejat et feia caure els calçotets de gust i ascendir l'ànima al cel del paladar. Brutal.


En definitiva, la paradeta a Salamanca va ser fantàstica i ja tenim localitzat un local més on gaudir molt tot seient al voltant d'una taula. No vem poder tastar els callos que ens havia recomanat en Roberto perque no els tenen durant l'estiu, però aquest ou amb patates ja valia la sortida de la Ruta de la Plata per si mateix.
Personal amable i eficient, hi tornarem sempre que tinguem ocasió.

Tapas 2.0 Gastrotasca
Felipe Espino 10
Salamanca
Tel 923 21 64 48

diumenge, 19 d’agost del 2012

de Feira per Paiosaco

Diumenge de Feira a Paiosaco (Concello de Laracha)
Una de les coses que més em sobta és trobar-me animals vius, n'hi havia molts i fins i tot porcs. I la quantitat
de vegetals, llegums i fruites de l'hort de la zona treu la respiració. Una meravella.

Visca la Fabas de Bergantiños!!