divendres, 30 de novembre del 2012

de blogs contra la fam: fideus amb verdura i botifarró



Avui és dia 30 de Novembre, i la humanitat et necessita al seu exèrcit de bones persones. Bé, bones persones és potser una forma massa èpica de descriuren's a nosaltres mateixos. Podriem dir bons ciutadans? També però em sona molt formal, com distant. I no és el tema.


 Deixem-ho doncs en persones. Avui la societat ens necessita al seu exercit de persones. Perque avui i demà es porta a terme el GRAN RECAPTE D'ALIMENTS per part del Banc d'Aliments. Una recollida massiva d'aliments per als que no tenen ni per menjar i viuen al pis de sota. O al pis del costat. O al pis de devant o -espero que no- potser demà passat al nostre mateix pis.



I desde els blogs gastronòmics aquest any hem tornat a donar suport a través de la iniciativa 'blogs contra la fam'. Publicant exhorts i arengues com la anterior per a que els estimats lectors donin aliments. I també publicant una recepta senzilla que serveixi per a cuina alguns dels aliments recollits.

188 BLOGS APUNTATS AL #blogscontralafam. ME ESMOCIONO TÓA.
Si teniu Facebook podeu visualitzar com la olla cou de blocaires en aquesta pàgina:

Les receptes es reculliran al blog on ja estan les del any 2011: blogscontralafam.blogspot.com

En el meu cas, el tàper d'ahir: uns fideus amb verdures i botifarró.


Fideus amb verdura i botifarró.

Ingredients:

Un grapat de bledes (poden ser congelades)
Un grapat de pèsols (poden ser congelats)
Un grapat de mongeta tendra (pot ser congelada)
Un parell de botifarrons (jo -i ho dic seriosament- els acostumo a guardar congelats)
Ceba tendra tallada en daus (sí, també pot ser congelada)
Cuatre cullerades de sofregit de tomàquet
Brou de pollastre
Sal, oli , pebre
fideus gruixudets

Procediment:

Posem la ceba en oli a una cassola i la sofregim suaument fins al punt que ens agradi, jo avui no la he deixat gaire morena. Afegim les verdures i les saltem però no han de quedar fetes del tot (amb els 7 mins de cocció del fideu han de quedar fetes però fermes).
Afegim els botifarrons tallats a troços, el brou i els fideus.
Rectifiquem de sal i pebre i els coem els 7 minuts que recomana el fabricant.
Et voilà, més simple no pot ser però us asseguro que està molt gustós i surt molt bé de preu. I la veritat, podem canviar la pasta per arrós o les verdures per altres verdures i continuarà funcionant :)

dimecres, 28 de novembre del 2012

de 'Gran Recapte' a Nova York: art&food


Aprofitem els dies previs al Gran recapte per a fer bullir l'olla i en la mesura humil i petita que ens permeti l'estimat lector... agitar alguna conciència.

Un grup d'artistes de Nova York han donat suport al banc d'aliments de la seva ciutat tot dibuixant a canvi de menjar. La idea és ben simple: tú portes menjar per als que ho necessiten i ells et fan una obra d'art en petit format per a emportar cap a casa. Una gran idea, no trobeu?







Recordeu que el proper dia 30 es fa el GRAN RECAPTE D'ALIMENTS a casa nostra i desde els blogs hem posat en marxa la campanya de suport 'blogs contra la fam' per promoure la donació. El proper divendres crida i recepta!! :)


de Bloody Mary amb llagostí i cheeseburger. Yes it is.

No se si tots sabem que le hauria de ser un bon Bloody Mary, aquest clàssic entre clàssics de la cocteleria. Jo com a fals abstèmi militant, per suposat en desconec els secrets íntims, aquells trucs que fan que un bon Bloody Mary es converteixi en un excel.lent combinat. El que sí tinc clar és que afegir a la branca d'api que porta la recepta canònica un llagostí cuit, una salsitxa, un espàrrec i una hamburguesa complerta NO ÉS LA SOLUCIÓ.


Es clar que això no els hi expliquis a Sobelman’s Pub & Grill de Milwakee. Ells no nomes et posen aquesta aberració com a barret del Bloody Mary sino que et serveixen una cervesa de complement. No te cap sentit, ho sé. Però com a minim et deixa amb la boca oberta encara que no sigui per gana.

Un PUAJJJ molt gran per al Sr. Sobelman!!

Via Obvius Winner

dimarts, 27 de novembre del 2012

de La Pubilla Restaurant, liturgia.

 

Entrar i seure a la barra de La Pubilla un dissabte al matí.

El cambrer recita els versos de la gloria: 
- De botifarra, de bolets, de bacallà amb samfaina, de patata amb ceba.
- Bacallà amb samfaina. Per favor.
- Amén.

Sense intercanviar cap més paraula, la liturgia del tomàquet fregat, la truita emplatada, la zero i el tallat en estat bicolor. Densitats i conveccions controlades amb aroma a cafeína.
Resar un Escoffier nostre i donar gràcies d'estar viu.
 

Restaurant La Pubilla
Plaça de la Llibertat, 23 Barcelona, 08012
Distrito: Gràcia - Barrio: Gràcia
Cómo llegar: L3 Fontana

dilluns, 26 de novembre del 2012

Ikea, un nou menjador social?

Aquest article circula per la xarxa atribuit a Ángeles Caso, però en realitat és del periodista Gonzalo Suarez. Publicat a El Mundo el 22 d'Abril de 2012. Es de suposar que la situació actual encara serà pitjor...

El reprodueixo per el seu evident interés humà, i perque també vagi quedant constància del veritable autor. 

Posa els pèls de punta, aviso.

 





HOY COMEMOS LOS 6 EN IKEA POR 5 EUROS
Gonzalo Suárez

 
Perritos a 50 céntimos, albóndigas a un euro... Personas en apuros recurren a las ofertas de Ikea para comer caliente. Un cliente: «Quien pasa hambre es porque quiere» 
La mujer se plantó ante el mostrador de Puri, en la cafetería del Ikea de Murcia, al caer la tarde. En una mano llevaba un billete de cinco euros; en la otra, un repóquer de niños hambrientos. Pidió cinco menús infantiles: pasta, yogur y zumo a un euro por cabeza.
- Cocinera, ¡échanos más macarrones, que tenemos hambre!-, aullaban los chavales. 
- Hágales caso. Ellos tienen hambre... y yo no tengo más dinero-, terció la mujer. 
La cocinera se conmovió ante la escena. Así que, disimuladamente, sirvió un cacito extra a cada niño. «Eso sí, la madre se quedó sin cenar», recuerda. 
La cafetería de Puri, como la de las 18 tiendas de Ikea en España, lleva meses a reventar. Y no sólo de clientes que toman un tentempié mientras amueblan la casa. También hay personas en apuros económicos que combaten el hambre con las ofertas de la empresa sueca. «Desde que empezó la crisis, esto es el no parar», resopla la cocinera. 

En Ikea se puede comer todo un día por sólo tres euros. De desayuno, café y un bollo: 50 céntimos. De comida, un menú infantil: un euro. De merienda, un perrito caliente: medio euro. Y, de cena, diez albóndigas con puré de patatas y salsa de arándanos: otro euro. Más barato que cocinar en casa. De ahí que hayan surgido auténticos expertos en exprimir estas ofertas. Como Israel, de 36 años, y Cecilia, de 28, que visitan dos veces a la semana el Ikea de Alcorcón (Madrid), a los que hoy se ha unido la madre de ella, María Luisa. Por sólo 5,80 euros, cenan los tres: dos raciones de albóndigas, tortitas con nata, más pan, café y refresco. 

El trío explota todas las rendijas del sistema. El café les sale gratis porque tienen la tarjeta Ikea. El refresco es rellenable, así que comparten un vaso entre todos. Y los días que no hay oferta de albóndigas, se contentan con el menú infantil. «Con eso cenas... Aquí quien pasa hambre es porque quiere». Así, algunos han convertido Ikea en una especie de comedor social. En el Ikea de Jerez, tres matrimonios con hijos cenan allí casi todos los días. Piden albóndigas más un refresco para compartir. Los días especiales, añaden un cucurucho de helado para los niños. La familia duerme con el estómago lleno por cuatro o cinco euros. «Ni McDonald´s puede competir con esto», coinciden Silvia y Rubén, dos inmigrantes mexicanos que cenan albóndigas y refresco de cola en el Ikea de Hospitalet. «Es bueno. Es barato. Y el lugar es cómodo». Cuando fundó Ikea, Ingvar Kamprad solía decir: «Un estómago vacío no compra muebles». 

Ahora, la crisis ha falseado esta sentencia. Cada vez más clientes utilizan el atajo semioculto que permite saltarse el laberinto de muebles y plantarse directamente en la cafetería. «Muchos sólo vienen a comer», confirman los sindicatos. En Ikea no facilitan estadísticas sobre este fenómeno. En cambio, sí que confirman que han modificado su política de precios por la crisis. «Este año hemos reducido los precios de nuestros productos de alimentación más vendidos para que todo el mundo pueda comer comida de calidad a buenos recios», dice Kevin Johnson, director del área de restauración de Ikea. Seis millones de perritos, 16 millones de albóndigas... 

Las cifras de ventas son colosales. En total, sus cafeterías facturaron 55,67 millones de euros el año pasado, un 23% más que en 2009. Y eso que han recortado sus precios, lo que significa que el volumen de comida que han servido crece todavía más. En Alcorcón, nada hace intuir esta tendencia. La clientela parece la de siempre: jóvenes que montan su primer hogar, familias cargadas de muebles... Pero, entre el gentío, se detecta a los que sólo han venido a comer. El jubilado que rellena el café tres o cuatro veces. El cuarentón que recicla un vaso de la basura para tomar un refresco gratis. Los clientes que remolonean hasta las 17:00, cuando entra en vigor la oferta de las albóndigas a un euro. En el Ikea de Badalona, por ejemplo, un hombre demacrado almorzaba todos los días dos perritos calientes y varios vasos de refresco. 
-Señor, que esto no es sano-, le decía la responsable del tenderete. 
-Ya, hija, pero no puedo permitirme otra cosa.

Hace semanas que el cliente no aparece a su cita diaria. «Estoy preocupada», admite la camarera. De vuelta a Murcia, Puri recuerda a la pareja que pidió cuatro raciones de albóndigas: dos para comer en el momento, otras dos para un tupper.. O el matrimonio de ancianos que, avergonzados, le pidieron comida gratis. «Saqué dinero de la taquilla, me puse a la cola y les invité a cenar...», recuerda. «A veces, este trabajo te parte el alma».


Recordeu que aquesta setmana el divendres i dissabte es realitza el GRAN RECAPTE del Banc dels Aliments. Recollida de llegums seques, llet, oli i llaunes de peix en conserva.



diumenge, 25 de novembre del 2012

d'arròs de llamàntol al Arenal de la Barceloneta

El meu tabic nasal, les meves maneres d'extraradi i jo mateix al complert ens partim la cara per un arròs caldós de llamàntol. Per un arrós de llamàntol maaa-to.

Així que quan vaig rebre el regal per part del restaurant d'un dels packs de Sabor a Mar no m'ho vaig pensar i ja vaig començar a salivar per endavant, que és com saliven els poetes patilleros de la estovalla. I a més, tot el que ja hagis imaginat i gaudit per endavant no t'ho treu ningú. Sobre l'assumpte de que sigui un obsequi  i les seves implicacions ètiques el soluciono ràpid: jo no faig crítica de restaurants i sempre explico quan ha estat un regal.. així que no seré jo qui renuncii a l'arròs de llamàntol!!

Aquests packs són l'alternativa golafre als packs de regal que et permeten fer un cap de setmana en un spa, un hotelet de la Cerdanya o un resort medieval de Soria. El sistema és el mateix: truques per reservar, dones el teu codi de tarja i ja no t'has de preocupar de res més. I com veieu a la foto següent, hi ha tres models diferents on triar: arròs de llamàntol, arròs de llamàntol i arròs de llamàntol.


Nosaltres, contra tota prescripció mèdica i sentit comú vem optar per convertir un dissabte al vespre en una nit especial. La veritat és que el plats són tan generosos que no puc més que aconsellar que si us agafeu el pack ho feu un dinar. Ara que jo tornaria a escollir un vespre, molt més romàntic. Mai he presumit de ser un blogger raonable.

Vem escollir el restaurant Arenal per a sopar, situat a la Barceloneta a peu de platja i amb una decoració moderna i diàfana. Amb un personal molt amable i atent sense donar la pallissa ni marejar amb proximitats mal enteses. Chapeau.
El menú inclou una fritada de peix on el color blanc dels xanquets em va fer pensar d'entrada que potser no estarien prou cruixents: meeeeeeeeeec! error. Cruixents a tope com els seus companys xipirons. No en va quedar ni un, cayeron como chinches.


Una amanida Nicoisse amb vinagreta d'anxova fa de preludi vegetal a la estrella de la nit. La veritat és que el núvol d'ou filat em va agradar i li donava un toc podriem dir que cremòs al conjunt.



I finalment, un cop esmolades les eines, la operació llamàntol en arrós caldós. En plataco supremo de placer irrebutjable, racció Goliat i sabor com cant de sirena.

 


Per a acabar, ens ofereixen un coulant o un sorbet de limoncello a escollir. Sense cap mena de dubte recomano el sorbet ja que el coulant és un postre que en la meva opinió és massa pesat per a acabar un àpat tan generós com el que vem gaudir ahir.


En canvi el sorbet ens va refrescar i alleugerir la panxona i va ens va donar els ànims per a enfrontar el vivificant i frescot passeig nocturn fins a arribar al cotxe.



Info:
El preu del pack és de 79,90 euros (menú per a dues persones)
www.arenalrestaurant.com/sabor-a-mar/
(+34) 932 210 810 / info@arenalrestaurant.com



dissabte, 24 de novembre del 2012

de recomanació sabatina: Peixateria Vicky Victoria (Mercat de la Llibertat)

Avui és dissabte i toca recomenar a través del 365bcn.com
Aquest cop és una peixateria on tallen i preparen el peix amb molta habilitat: Vicky Victoria a les parades 6-10 del Mercat de la Llibertat.

Un gust gaudir del espectacle i a sobre poder veure el marisc de classe alta viu i nedant per els vivers... no vindrà cap a casa la llagosta perque la societat s'ha estratificat massa aquests darrers anys. Però sempre és maca de veure sobretot pensant que sí, nosaltres tornem a casa pero a ella li espera un ERE de cagarse.

Perro mundo.


Vicky Victoria
Plaça de la Llibertat, 27, Mercat de la Llibertat, parada 6-10. Barcelona  [MAPA]

divendres, 23 de novembre del 2012

de recepta per al tàper: lunotti amb pastanaga i cansalada

Una recepta mega flaix per a cuinar el matí abans d'anar a treballar. Tàper ràpid però que sigui bó i si pot ser que tingui una mica de color. Prou gris ens han pintat la vida els que ens governen.


Lunotti amb pastanaga i cansalada

Ingredients

Quatre pastanagues
Un paquetet de cansalada viada i fumada
Una cullerada de salsa oriental per a les costelles
Una dent d'all
Sal, oli , pebre
Un paquet de lunotti (o ravioli, o la pasta que us agradi i disposeu)

Procediment

Tallem la pastanaga en cubs el més petits possibles, com més petits millor perque tenim pressa. Recordeu que jo ho cuino de matinada o sigui que no tinc pas gaire temps per a passar-la per la paella.
Posem una mica d'oli a la paella i saltem la pastanaga a foc mig fins que està tova -però en cap cas es desfà-. En aquest moment afegim la cansalada per a rostar-la una mica durant un parell de minuts.
La dent d'all picada molt fina, sal i pebre i finalment la cullerada gran de salsa oriental per a costelles. 
També es pot posar una altra salsa, com per exemple salsa de soja (alerta amb la sal!!) o salsa agredolça. Al gust.

Dues voltetes per coure l'alli reservem.

Posem l'aigua a la olla i coem la pasta, que preferiblement ha de ser fresca perque així es cou en tres minuts. Quan ja està, barrejem la pasta amb la salsa i afegirem una mica de l'aigua de cocció -només una mica- per a que emulsioni lleugerament. Al tàper i fins al migdia.
Com més currem i més gana tinguem... més bons surten! :D

dijous, 22 de novembre del 2012

de combate, paella de combate

Hoy es jueves, y los jueves... 'paella' :P


Al principi penses que el més extraordinari del video-anunci que veureu és que el paio porta el pèl de color verd. Després te n'adones que portar el pel color nuclear és requisit indispensable per a poder perpetrar una paella de combate. Com ho sents estimat lector:  una paella de combate.

Jo no se si el invierno se acerca, si Excalibur ha sido nuevamente forjada o si es una paella para atraerlos a todos y atarlos en las tinieblas. Però una cosa li haig de dir al mestre del calabozo aquest:

¡¡¡Tu paella de combate no tiene revestimiento cerámico, cabeza de moco!!!


Per cert, tot forma part d'un projecte de crowdfunding, així que si hi vols invertir... te tot molt bona pinta.

Via laughinghsquid

dimecres, 21 de novembre del 2012

de les taronges, Mr. Einstein i la energia

Ja ho va dir Einstein, la materia i la energia són dues cares de la mateixa cosa. Vagi per endavant que no cal santificar a Einsein, que el muyayo també la cagava de tant en tant: es va morir renegant de la quàntica perque li molestava la càrrega intrínseca d'atzar de la mateixa. Que equivocat estava, el pobre.

Però va tenir la capacitat d'entendre que tota materia és en certa manera una forma d'energia. Materia i energia són dues expresions de la mateixa realitat física. I com els antics alquimistes, podem transmutar una en l'altre (es fa per exemple en els acceleradors d'alta energia o les explosions nuclears) via la famosa i encara diria més: la  famosa expresió

Aixó sí que és un blockbuster, un best-seller i un grijit de les equacions!

Tot èsser viu és una petita bateria carregada de vida i energia. O qué us penseu que és menjar? Menjar és en bona par absorvir aquesta energia d'un altre èsser viu, sense més contemplacions. Som uns nosferatus només per el fet de jalar! Es clar que si a sobre en gaudim mazo, aleshores ja la cosa evoluciona i s'acosta més al arquetip del vampirisme i l'erotisme.Nyam.

Els experiments visuals del fotògraf Caleb Charland exploren aquesta via de la energia enmagatzemada en la materia. Que aviso no té res a veure amb misticismes de la secta dels devonians. Aquí no estem parlant d'energies vitals inmesurables i tel.lúriques. Aquí es parla d'energia i punto.Heh.

En realitat i si ens posem puristes, la eqüació einsteniana anterior tampoc té res a veure amb la foto que veureu a continuació. Aquí no hi ha cap transformació de materia en energia sino que el que veiem és la transformació d'energia potencial química en energia elèctrica.
Però la veritat, queda molt més guapo el post si apareix la referència einsteniana perque la ciència també pot contenir una part de poseia. O no és elegant aquesta fòrmula tan senzilla de transmutació massa-energia? Qui em pot dir que no?


La llum que es veu en la imatge prové d'un díode LED situat al centre de la fruita. Tota l'electricitat és de la mateixa taronja. Els claus galvanitzats reaccionen amb l'àcid cítric dels grills i els filferros de coure dirigeixen l'electricitat cap al díode emissor de llum. El resultat final es va obtenir després de 14 hores d'exposició.

Via Elzo-Meridianos

dimarts, 20 de novembre del 2012

de gastrocuentos imposibles, la ración del potro

Entrar muy trajeado en un restaurante de mucho postín. Sentarse a la mesa en una reunión de célebres gourmets, muy gourmets, muy célebres. Y cuando llega el menú degustación, muy vertical, muy de degustación, sentir una pulsión muy fuerte y gritar muy alto:
"¡la ración del potro,
quien acaba antes ayuda al otro!"






Gastrocuentos imposibles
decuina.net

de cruixent d'ànec amb salsa agredolça (Ada Parellada)

La recepta del Llibre 'Receptes de Semproniana' que vem preparar un grup de blocaires en el taller dirigits per la mateixa Ada Parellada. Un plat que és senzill i pot servir perfectament per a les festes de Nadal que ja s'acosten.  Alerta que a la recepta del llibre no surt escrit però un cop desossats els confits ens va fer ballar una sardana amb les mans ben lubricades al mig del restaurant. El moment no se si era surrealista perque no portàvem dibuixats els bigotis de Dalí, però a mi em va fer riure molt.

Cal destacar que la salsa, que partir d'ara a casa queda batejada com a 'salsa semproniana' és facilíssima de fer i una autèntica meravella per a acompanyar carn d'ànec i sospito que també la carn de porc, que és també amant de les salses amb toc dolcenc. Per a preparar-la no cal ni encendre el fogó!

La mousse o paté d'ànec és imprescindible per a amorosir el contingut del paquetet cruixent, ja que la carn del confit és suau però per si sola tendeix a perdre melositat amb el cop de forn. Ja us dic, imprescindible. No es pot fer la recepta sense aquesta cullerada de mousse.

I en definitiva, un bon exemple del que trobareu en aquest llibre dels 20 anys de Semproniana. Sabors i colors a tutti plen.

 
Cruixent d'ànec amb alls tendres i salsa agredolça

Ingredients:

4 cuixes d'ànec confitades
1 terrina de mouse d'oca o ànec
4 làmines de pasta brick
2 cebes
2 pastanagues
4 alls tendres
4 cullerades de melmelada de móres
2 cullerades de mostassa  l'antiga
oli d'oliva
sal i pebre

Procediment:

Ratllem la pastanaga o la tallem a bastonets molt prims. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada i els alls tendres picats. Ho fem coure uns deu minuts a foc lent.
Desossem les cuixes d'ànec i barregem la carn de l'ànec amb les verdures sofregides. 
Posem l'equivalent a una quarta part del farcit al mig de la làmina de brick, posem una cullerada de mousse o paté d'ànec i l'emboliquem sobre sí mateix. Ho enfornem a 180º, uns deu minuts, o fins que la pasta brick agafi un to daurat.
Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de móra.

Servim els bricks amb la salsa fent un bonic cordonet

 



dilluns, 19 de novembre del 2012

de Receptes de Semproniana. Nou llibre Ada Parellada

Fa una setmana vaig estar en una festa. Perque va ser una festa, o sino com s'explica que acabés amb les mans plenes de confit d'ànec i ballant una sardana al mig del menjador del Restaurant Pla dels Àngels?
Això només passa en una festa.


Ada Parellada va convidar un grup de blocaires per presentar-nos el seu nou llibre: Receptes de Semproniana. El Semproniana fa vint anys, es a dir el seu equip fa vint anys. I amb aquest llibre a partir d'ara podrem gaudir de molts dels seus plats icònics a casa.
Ja sé que no és el mateix, perque no tenim les manetes de l'Ada i en Joan Pluvinet. Ni tampoc tenim una cadira de cada model pintada en un color diferent (al llibre ens explica que aquesta modernitat digna de Soho de NY City va ser una punyetera limitació de pressupost: cadires de segona mà plenes de corcs i totes de models diferents: les hi donàven gratis si se les emportava dels Encants). I per suposat tampoc tenim aquestes forquilles doblegades com a guarda tovallons que han esdevingut logo identitari del local.
Però ens tenim a nosaltres mateixos, que és una frase que trobo que fa molt per al Semproniana.

A sobre hi ha la petita alegria personal de veure una de les meves receptes prefes ha estat inclosa al recull: l'arròs del Venere amb sobrassada. Sniff, de gran vull tenir un poster amb aquesta foto al capçal del llit, no se que en pensarà la reina del meu cor quan li proposi...
Info d'utilitat: En total i si no he comptat malament (l'edat fa estralls) són 90 receptes. 90 receptes, Vive la France i les enfants de la patrí!! Le livre del Semproniana est arrivée!!

I per suposat a banda de xalar amb el llibre també vem cuinar, es clar. L'Ada ens va repartir en grups i ens va posar a tallar, picar, pastar i salpebrar perque l'Ada és molt llesta: sap que la millor manera de tenir contents uns blocaires de cuina és fer-los cuinar. Jo comfesso que fer un sofregit en el fogó professional m'accelera moltíssim, devia estar insuportable!!


Aquests són els plats que vem cuina entre tots... tots ells receptes del llibre es clar. Uns canelons farcits de ceviche. Una combinació fresca i moderna servida sobre un deliciós llit d'alvocat. Gran inici!!



Una brandada de bacallà amb pipes caramelitzades que per a mí va ser el millor plat de la nit, i que consti que jo no vaig estar al grup que el va preparar.



Un cruixent d'ànec amb alls tendres i salsa agredolça, que és on jo vaig participar. Em va agradar molt la senzilla manera d'aconseguir una salsa agredolça boníssima en pose-m'hi trenta segons de feina (barrejar 50% de mostassa a l'antiga i 50% de melmelada de fruits vermells). Queda apuntada la 'Salsa semproniana'. Que ja se que no es diu així però és el meu blog i acepto pulpo como salsa semproniana.

Com que vaig participar en aquesta recepta, us la posaré en un post posterior per si la voleu fer també a casa, és ràpida, senzilla i gustosa. Un amoret de recepta.


De postre, un sablé de xocolata dels que fan les delicies dels amants de la xocolata. O sigui, dobledosi de xocolata en enèssima potència. Jo dels postres del 'Sempro' que he tastat (ara ja tinc la confi i li puc dir Sempro, oi? és cuqui dir-li 'Sempro') em quedo amb 'l'altra crema catalana'... un postre que també està al llibre i que em posa la gallina de piel.




En definitiva, una festa com ja us he dit i a sobre amb un motiu ben alegre com és el naixement del llibre Receptes de Semproniana. La recepta del cruixent en un post a part, que em diuen desde el departament d'ergonomía blocaire que sino ens queden uns totxos massa llargs :D

diumenge, 18 de novembre del 2012

de Ca l'Esteve al Via Lliure RAC1 (Marta Carnicero)

Avui Marta Carnicero ha parlat del Restaurant Ca l'Esteve al programa Via Lliure de RAC1. Xilena i gol per l'escaire ja que sense cap dubte és una de les grans ràdios 'prescriptores' (ara en diuen influencers, estic desactualitzat) de casa nostra.

La Marta ho ha explicat molt i molt bé, (molts dels benvolguts i bojos lectors ja coneixeu que yours truly és usuari i ionqui dels esmorzars de forquilla d'aquest racó del paradís situat a Can Oliveró). De fet soc fans i ionqui de la casa sencera i gens objectiu perque aquesta familia em té enamorat. A sobre el Xef in command és amic, blocaire i altre cop amic.

Així que no he pogut ni he volgut tallar-me un pél i m'he currat un cortaypega del reportatge radiofònic per a penjar-ho aquí al blog. La Marta ho pot dir més alt, però el tècnic de so li tallaria el micro. Més clar no ho pot deixar, la veritat. Me n'alegro per aquest grup de currantes de Can Oliveró, sincerament.



Com a suport audiovisual, us poso unes petites imatges de les excursions per l'hort gegantiàsic de Ca l'Esteve, el seu celler i la seva cuina. I així els pocs que encara no el coneixeu li poseu cara al Xesco Bueno, ecce Xef.


de la asombrosa historia de Mr. Snow

Jo també vaig coneixer Mr Snow.


Vaig coneixer Mr Snow, concretament ahir. I gràcies a una d'aquelles conexions generoses que et dona teclejar pensaments personals en un blog com aquest. Quan fa uns mesos els poderosos que ens govenen van decidir tractar la cultura com un producte de luxe i gravar amb els mateixos impostos una entrada al teatre que la compra d'un Ferrari, aquí yours truly va escriure un humil post de protesta.
Ho vaig fer simplement per descarregar-me una mica la indignació, aquesta indignació de la que tothom parla però que jo no acabo de copsar gaire de debó als nostres carrers.


La Pilar i l'Antonio Diaz, artistes i amics personals de Mr. Snow van llegir aquella rajadeta i van decidir convidar-me a coneixer-lo en persona. Quina sort que vaig tenir? Doncs sí, alguns a aixó li diuen karma però jo m'estimo més anomenar-ho xarxa de pensaments positius. Frase "cursi powered" del post, havia de passar.

És així que d'una entrada irada contra la injusticia va apareixer la invitació a aquest petit gran viatge a la fantasia. Assegut al pati de butaques i envoltat d'un public familiar, l'espectacle (que va començar amb una geomètrica puntualitat, m'encanta) et proposa des de el primer minut un viatge màgic on l'argument es presenta d'una forma fresca i desenfadada. Màgia 'de sempre' amb el toc fresc dels temps que corren.



Mr. Snow és un mag, probablement el més gran de la història del nostre pais. Va ser col.laborador de Houdini, ajudant de Bobby Fisher i escrivia cançons amb John Lennon. Que vingui en Bernardo Schuster i ens digui: 'No hase falta disir nada más'.
Al llarg de la seva biografia veurem conillets que apareixen, monedes que desapareixen, lentidigitació del dret i prestidigitació rebobinada, paperets que leviten i sobre tot una meravellosa capacitat manipulativa de cartes. I també de les ments, que és una gran cosa que han de saber fer els mags: manipular les nostres pobres i senzilles ments. Ja us he dit que fa unes meravelles de 'déjame pasmao' amb les cartes? Sobretot que no m'oblidi de esmentar-ho!!

En definitiva, vaig sortir amb el somriure posat molt fort d'aquesta horeta de Mr Snow. Gràcies al mag Antonio Diaz, a Mr Snow i a la Pilar per la seva amable invitació.

I també tornaré a dir a aquells que consideren que la cultura és un luxe que el poble ni mereix ni necessita, que són uns fills de puta.

La asombrosa historia de Mr. Snow
Mag: Antonio Diaz
Teatre Alexandra (Entrades)

 

dissabte, 17 de novembre del 2012

de recomanació sabatina: Forn Núria

Texte publicat originalment al blog 365bcn.com, sius barrufa podeu clicar a la imatge i allà fer un 'megusta' o un 'lotwitteo' i tal :)


 
Una sola pieza de estas bombas calóricas tiene suficiente energia para calentar durante el invierno toda una pequeña ciudad siberiana y se rumorea que era el combustible de los grandes submarinos soviéticos en las décadas de guerra fría. Esos oscuros tiempos pasaron, pero nos queda el la dulzura suprema y almendrada con sabor de la miel en los pastelillos sirios del Forn Núria.

Forn Núria
Calle Tallers, 69. Barcelona  [MAPA] | ☏ 93 318 46 40

divendres, 16 de novembre del 2012

deo perfume candy. La fí dels temps

Diu una canço de Sidonie 'es que te salen rosas de la boca' i no es pot ser més cursi.
O potser sí? Qué passaria si una ment demoníaca abduida per el costat nyonyo de la força inventés uns caramels que quan els menges fan quefacis olor de pètals de rosa? Però no parlo de l'alé, parlo d'olor corporal. Una mena de colònia interior extranya i perturbadora.

Això deixa en una anècdota simpàtica que Disney hagi comprat la franquícia Star Wars!
Siguem seriosos, no se quin altre signe dels temps voleu per a admetre que la decadència de la civilització és total i inevitable. Un depravat ha descobert el geraniol, i ens vol fer a tots fotre olor de geraniol a través dels caramels!! VETE A TU PUEBLO!!

A deo perfume Candy caminen amb pas ferm cap a la extinció de la especie. És un producte real a la venda i els del departament de màrketing fins i tot tenen un apartat de FAQ on expliquen com funciona:
How does the fragrant effect work?
To enjoy the benefit of the rose fragrance, we recommend one serving size (4 pieces of candy) to a person weighing 145 pounds. You should allow the geraniol time to slowly evaporate through your skin before expecting the fragrance.
In other words, if you enjoy one piece of candy and start sniffing your shirt a few minutes later, you are unlikely to smell the fragrance :-). Enjoy at least four pieces and let your body metabolize them. If you are being active – working out, dancing, or playing a sport – you will enjoy the effects sooner!

Com funciona l'efecte fragant?

Per gaudir dels beneficis de la fragància de roses, es recomana una mida de porció (4 peces de dolços) a una persona que pesa 145 lliures. Vostè ha de donar temps geraniol s'evapori lentament per la pell abans d'esperar la fragància.

En altres paraules, si vostè gaudeix d'un tros de caramel i començar a olorar la camisa uns minuts més tard, és poc probable que olori la fragància :-). Gaudeixi d'almenys quatre peces i deixi que el seu cos les metabolitzi. Si vostè està sent actiu - fer exercici, ballar o jugar un esport - podrà gaudir dels efectes abans
!

Es pot ser més ñoño? Perqué no fan un caramel que et faci olorar a patates braves? O a pa amb tomàquet? o ja posats... fem-ho bé! Uns caramels que et facin olorar a pernil ibèric de gla!! Si és que és de calaix!!!

dijous, 15 de novembre del 2012

de Mongeta del ganxet a Gallecs

Aquest proper diumenge, desde el colectiu Slow Food del Vallés Oriental i el consorci de Gallecs ens arriba una interessant proposta: La Fira de la Mongeta del Ganxet. Jo soc vallesà (tot i que de l'altra banda del Rio Pecos, del V. Occidental) i feia anys no podia pensar que es recuperaria com s'ha fet aquesta varietat de mongeta tan menuda i delicada.

De fet, hi va haver uns anys que la donava per perduda. Però ves per on la feina pacient i continuada d'uns pocs ha permés conservar-la en la travesia del desert i fins i tot arribar a donar-li el seu veritable valor gastronòmic: ara és una DOP.


Com veieu, no només estarà la 'rubia platino' del ganxet, sino que també hi seran el currela cigró menut i la simpatica (juassss) llentia pardina. Ja ho sabeu, el diumenge teniu opcio de firar-vos per Gallecs i coneixer aquest trio merevelles.

+info a www.espairuralgallecs.com

d'arròs de trompetes de la mort, faves i botifarrons

Avui una recepta, que és una píndola de periodicitat mínima setmanal que ens recomana el Doctor #melopideelcuerpo i que em permet anar guardant les menjes que més han satisfet la meva ànima. Bé, i la meva panxa, només cal mirar-me.

Aquest arrós és una variació que vaig aprendre del mestre i amic Xesco Bueno. La seva proposta era un arrós de botifarrons, botifarres, cansalades i espàrrecs. Com veieu, un arrosito de régimen.



Arrós de botifarró, faves i trompetes de la mort

Ingredients:

200 grs de trompetes de la mort
Un botifarró de ceba (jo no en tenia, vaig fer servir un botifarró d'arrós)
Un bon grapat de faves com més menudes i tendres millor. Ja cuites.
125 grs de cansalada viada
Dues cebes tendres mitjanes
80 grs d'arrós bomba per persona (i una racció extra o dos, per repetir!)
El doble de volum d'arrós  i una mica més de brou de pollastre
Sal, oli, pebre


Procediment:


Començem tallant la cansalada ben petita i daurant-la a la paella. Aixó ens farà sortir el greix de la mateixa que quedarà una mica daurada i escarransida. La reservem.

En el greix de la cansalada sobregirem una mica les trompetes de la mort també picadetes, que tot seguit infusionarem en el brou per a que deixin anar tot el seu gust potent al mateix.

Amb el greix que ens queda a la paella, sofregim la ceba fins que estigui dauradeta i també la afegim al brou (si anem curts de greix, podem fer trampa i afegir una mica d'oli d'oliva).

En el brou que ja tenim amb les trompetes infusionant i la ceba incorporada, hi posem el botifarró uns minuts (tot a foc suau). L'objectiu és que el gust del botifarró s'incorpori al brou de forma que al coure l'arrós també abosrveixi una part d'aquest aroma tan particular. El deixem cinc o deu minuts i el retirem. Reservem, no el llençem.

Finalment hem obtingut un brou amb els bolets, la ceba i el botifarró. En una cassola posem greix, saltem les faves i quan ja estan cuites hi afegim el botifarró tallat a troços. Aquí posem l'arrós i el saltem fins que estigui anacarat. 

En aquest moment hi afegim el brou que si us fixeu és tant el brou com el sofregit. Doble i una mica més de brou que d'arrós, cinc mins a foc fort i onze minuts més al forn a 180 graus per a una cocció homogènia. Si us agrada una mica més fet, li doneu tretze minuts de forn.


Al final hem d'obtenir un arrós fet però sec, que s'ha begut tot el brou i alhora a quedat ben 'sueltu' (per a això és imprescindible no remenar-lo durant la cocció per a que no deixi anar els midons)

dimecres, 14 de novembre del 2012

de Fira Orígens a Olot (I)

Iniciatives com la Fira Orígens (organitza Pep Palau von Arend / Fòrum Gastronòmic) ens demostren que hi ha vida més enllà del melic barceloní. Que sí, que els del cap i casal molem mazo. Sí, la nostra ciutat és la óstia en patinet... però tot i que no ho sembli no és pas el centre de coordenades de l'univers.



Per això, agafar el cotxe i apropar-se a Olot per a gaudir d'un event com Orígens et recomforta (vaja, a mi com a mínim em va recomfortar) amb un cert equilibri interior i de pais. Tots els expositors d'Orígens son productors. Petits negocis i grans voluntats posades en un espai de 3x4 metres ple d'energia positiva.

Perque si alguna cosa en destaco per sobre de tota la resta no pot ser altra que la quantitat d'energia positiva que es respirava a l'ambient. Sabeu quan un adolescent comença a despertar?  Doncs aquest va ser l'ambient que vaig viure: trempat. Cal felicitar doncs als productos, a la organització (dissabte van haver de tancar portes degut a la gran quantitat d'assistents!! i es clar, també als ídem que amb la seva assistencia van confirmar massivament la validesa de l'aposta)

L'espai estava distribuit en tres seccions, un aula gastronòmica on hi havia les ponències i showcooking (en proper post posarem alguna coseta que penso que ens pot ser útil), també un aula del tast on hi havia tallers per coneixer els diferents productes amb IGP i DOP durant el cap de setmana. I finalment un cos central amb els stands dels productors.



D'entre els diferents productes i estands amb els que vaig poder parlar em quedo amb una cervesa Keks de maridatge per a Sushi -fòrmula d'el MC Pep Nogué- i també de la mateixa casa una cervesa amb café, llet i cacau que -tot i ser abstemi- em va agradar molt. Potens grado 8 en la escala de Richter.
Es notava molt clarament el cacau, brutal.

Cervesa Keks
www.keks.cat


També vaig poder xerrar amb en Xavier, un xocolater enèrgic que ens va transmetre la passió per el seu bombó trufat de cassis. Ja li vaig dir a ell a la cara, com es diuen les coses "de blogger a home":
 -Aquest bombó és un ZAS! en toda la boca.

Enèsima potència trufada de sabor.


Xavier Rodriguez
Xocolates aynouse
c/Pompeu Fabra, 2 (Agramunt)

Com a tercer producte que em quedar tatuat al paladar, hi ha uns raviolis de la gent del 'Racó de la Pasta'... casolans com no pot ser d'altra manera i de sabor intens. Es feia curt el ravioli, jejeje.

El racó de la pasta
C.Mulleras, s/n · Plaça mercat · Parada número 3, 17800 Olot


I abans de marxar vem passar per el Bus Alicia, que de forma constant i incansable ens anem trobant en fires i mercats mentre excerceix la seva tasca evangelitzadora: la fe d'una alimentació sana, racional i sostenible.


Com us deia abans, encara tinc més material de la fira olotina. Material sobre les aules gastronòmiques, així que n'haurem de fer algun altre post amb sorpreseta multimedia inclosa! #oleyo :D