dijous, 3 de gener del 2013

de Nadal 2012 (4). Sopa de ajo castellana by El Pingue


Aquest any les circumstàncies socio econòmiques són les que són. I en el moment de dissenyar el nostre menú de Nadal per a la familia ens vem plantejar que haviem de trobar la manera de regalar sabors potents i intensos sense necessitat de portar a taula elements gourmet d'alta gama. A tots ens agrada el foie (a tots els de la familia, quicir) però no és el moment i per primer cop en els darrers anys no hem tingut foie a la taula de Nadal.

Això és un problema? De cap manera! Hi ha ingredients i preparacions tan bones com el foie que són molt més assequibles i properes. I no estic fent un al.legat contra els productes de luxe, no és pas la meva intenció, com a minim avui. Després de triar i remenar entre els plats suculents de perfil i extracció social baixa ens vem decidir per una sopa de ajo castellana que l'avia Esther va ensenyar a la mare del Roberto (el pingue). I ell ens la va ensenyar a nosaltres en una de les millors jam sessions que s'han fet al ultra-show que és Robin Food.



Al video ja s'explica per sí mateixa, una preparació humil però boníssima de les que no apreciem com mereix perque és barata i la podem fer quan volguem. Però en realitat és una fotuda barbaritat sàpida que posa palote, calent i tot el que es vulgui gastronòmicament parlant. Només ha faltat l'ingredient 'temperatura exterior': si arriba a estar nevant jo crec que prenent la sopa d'all calentona i veient la neu a l'exterior aconsegueixo que tota la familia se'm posi a plorar.... (muha-muha-muhahahahaha).

4 comentaris:

Marta CuinaDiari ha dit...

No sé qui és més burro o tu o el David de Jorge :-)m'encanten els seus programes...i aquesta, una recepta de les que no s'han de deixar perdre! Marta

starbase ha dit...

Si es tracta de ser burro crec que probablement jo soc més burro. Si es tracta de ser més divertidament burro ell és el mestre :)

Marta CuinaDiari ha dit...

Els dos sou prou "cachondos"!

Ricard Sampere ha dit...

Comparteixo el fet de que per gaudir d'una cosa, no ha de ser cara.

Ara mateix m'acaben d'envier unes fotos d'un dinar avui a SiBar, amb patates emmascarades de primer i peus de porc a la brasa, que m'ha provocat tota mena de remordiments de no haver-hi anat.. Però jo i els dinars familiars, no som massa compatibles..;)