Aquesta és la entrevista a Ferran Adrià que ahir va fer en Manuel Fuentes al Matí de Catalunya Radio. En la mateixa dona pistes de com serà l'espai expositiu a les futures instal.lacions, explica també la seva voluntad de recodificar completament la forma de catalogar la cuina amb la Bullipedia (alerta a la explicació de perqué la maionesa no és 'una salsa' sino una emulsió que es pot fer servir com a salsa o com a altres aplicacions) i finalment acaba dibuixant quines seran les nostres opcions de sopar al futur elBulli: bàsicament dedueixo que les mateixes que teniem abans de tancar. Heh.
En tot cas, la entrevista val la pena. Surto un moment del tema gastronòmic per a lloar la feina periodistica de Manel Fuentes, sense cap dubte l'entrevistador més incòmode i punyent per als politics dels entrevistadors radiofònics que tenim a les emissores mainstream de Catalunya. Això sí, a Sant Adrià li fa un bany i massatge de agárrate y no te menees, em penso que potser se li ha oblidat de donar-li les gràcies per concedir la entrevista ;P.
Very Interesting el moment en que Adrià explica les raons per a demanar una modificació de la legislació vigent sobre construcció a la costa: per a poder edificar l'edifici de la Fundació. Nega cap voluntat especulativa i diu que la voluntat és llegar-ho tot al pais d'aquí a 50 anys. M'agrada que sigui tan transparent i expliqui públicament que li ha demanat al President Mas aquesta modificació legal. El que personalment no tinc clar és si em sembla bé, tot i que entenc les raons i arguments que s'exposen.
Alguna cosa de la meva anima sandía (verde por fuera, roja por dentro) em diu que això de sacrificar la poca costa que queda en pro d'un benefici major no va amb el meu model. Millor decidir a priori el que és pot fer i no es pot fer a la costa, i a partir d'aquí a fer pais segons aquestes normes. Se suposa que això és el que ja tenim: una llei de costes. I si s'ha de canviar que sigui per a tots... no em barrufen els casos especials: obren la porta a la discrecionalitat dels que manen.
En tot cas, entrevista molt sucosa. Us la recomano fortament, feia temps que no veia tan clarament quin és el camí que ha triat Ferran Adrià.
3 comentaris:
Va a ser divertido ponerse a indagar de dónde saldrán los fondos para tan magna obra. De la cartilla de ahorros del santo me temo que no.
En cuanto a lo de la excepción urbanística por no sé que razones, si esto formase parte del mundo civilizado le mandarían a desestructurar puñetas, pero esto es lo que es: unos a cargarse la costa en base a consideraciones tramposas y otros a montar puticasinos para dar "trabajo". La misma monserga: una es gastromonserga y la otra mafiomonserga.
Por cierto, usté que está informado: qué fue de la cosa aquella de los macrocasinos de tarragona?
Adrià insiste una y otra vez que no hay dinero público en esto. Todo 100% privado y por la forma de explicitar e insistir yo le creo. De momento diría que paga mayormente Telefónica, aunque tampoco tengo más información al respecto.
Creo que las excepciones no son lo mío y lo digo en el post. Argumentos hay siempre para proponerlas, pero yo prefiero un modelo sin ellas :)
Lo de Tarragona está en barbecho, diría. Pero si se poco de elBulliFoundation que me interesa aún se menos de un sarao de casinos :D
Publica un comentari a l'entrada