dilluns, 30 de setembre del 2013

de bacallà amb crema d'all by la superxermaneta


Aquest bacallà extret d'una recepta de Karlos Arguiñano ens el va preparar la super-xermaneta aquest estiu. L'all sempre ha estat un gran acompanyant per a un bon bacallà dessalat de qualitat. Aquest venia de Portugal, que equival a dir que venia de Noruega. Nosaltres consumim més el bacallà d'Islàndia -que es pesca a l'ham en canvi del Norueg que es pesca en xarxa-. Tot i aquesta diferència teòrica, la veritat és que el bacallà que sempre he trobat a Portugal és boníssim i preu per preu sovint superior al seu equivalent monetari de casa nostra.

En tot cas, una recepta fantàstica que va fer gaudir tota la familia :)

Ingredients

4 lloms de bacallà (en salaó)
1/2 barra de pa
8 grans d'all
8 alls frescos
1 carcassa de pollastre
farina
aigua
oli d'oliva
sal
1 culleradeta de pebre vermell
julivert

Procediment:
Per dessalar el bacallà, passa per aigua els lloms de bacallà per retirar l'excés de sal i posa'ls en remull en un bol amb aigua abundant durant 48 hores (en aquest temps canvia l'aigua 3 vegades). Escórrer, seca i reserva'l.

Per fer el brou, posa la carcassa de pollastre en una cassola amb abundant aigua, una branqueta de julivert i un pessic de sal. Deixa bullir. Colar i reserva.

Pela els alls, llaminal's i daura'ls en una cassola amb un raig d'oli. Talla la crosta del pa, trosseja i afegeix (si està blanquinosa, tòrra-la primer al forn). Afegeix una culleradeta de pebre vermell i aboca el brou del pollastre. Deixa coure 10-15 minuts. Triturar.

Enfarinar els lloms de bacallà i fregeix-los en una paella amb abundant oli calent. Retira'ls a un plat amb paper absorbent per eliminar l'excés de greix.

Fes uns talls en forma de creu a les puntes dels alls frescos. Fregir-los en una paella amb un rajolí d'oli. Quan es daurin, retirar-a un plat i assaona.

Serveix la crema d'all al fons del plat, col · loca al centre el bacallà fregit i acompanya amb els alls frescos. Decora amb una fulla de julivert.

diumenge, 29 de setembre del 2013

de Stark,Thargarien,Lannister i Baratheon. Xupito of thrones.



Aquells que com yours truly sigueu fans de Juego de Tronos (em surt en castellà!) i us agradi tant com fer a tenir algun gadget o tonteria a casa... aquí teniu una alternativa per a calmar els vostres anhels. Jo soc un abstèmi funcional però estic disposat a afeccionar-me a un licor café per a la sobretaula dels diumenges si tinc aquests gotets de xupito a casa.

Baratheon, Stark, Targarien, Lannister, Trully,.... Totes grans cases i grans nissagues. En quina tindrà millor gust el meu licor cafè? 



dissabte, 28 de setembre del 2013

de Jornades Gastronòmiques de Molins de Rei: tàrtar de salmó a l'anet


Montcada és un municipi fracturat en cinc barris separats per autopistes, vies, carreteres i un riu. El riu no en té pas cap culpa i tots sabem que de fet lo riu és vida -fins que a copia d'abocaments el convertim en claveguera i aleshores és claveguera-, però de la resta sí que en deu haver culpables.

Culpables de fragmentar, separar i esbocinar d'una manera que han convertit Montcada en un poble on el centre em queda tan mentalment lluny que faig vida a Ripollet. En part perque jo he crescut a Ripollet, però no només per aixó. Ripollet és un municipi cohesionat on tot està a distància de passejada i no cal agafar el cotxe per a fer qualsevol cosa.
Ripollet té menys habitants, però té un mercat força galdós. Montcada ja fa anys que no te mercat. Fa falta algun argument extra?


Per això em va agradar tant assistir a les Jornades Gastronòmiques de Molins de Rei, al loro que són novena edició!. Perque Molins, que també és extraradi barceloní, és una vila cohesionada i activa. Amb moviment i fires, amb vitalitat i un mercat encara més guapo que el de Ripollet. Chapeau per ells.

Aquestes jornades, impulsades i organitzades per l'associació de comerciats (Bot Mol) i amb el suport de l'Ajuntament posen a disposició dels ciutadans alguns dels restauradors de la vila. Els acosten per a que els cuinin i expliquin receptes de les seves cartes corresponents, això que ara en diem showcooking. I al acabar les sessions hi ha tast, es clar, que forma part de la gràcia. Aquesta edició ha comptat amb sis jornades en que a l'aula gastronòmica del mercat municipal de Molins de Rei el personal ha gaudit de les receptes i el maridatge corresponent. Vull agraïr a la gent d'Expogestió que s'encarreguen de la comunicació digital del event que em convidèssin.

Nosaltres vem assistir a la jornada protagonitzada per un salmó i la Neus, cuinera del Restaurant el Tast. Durant la sessió ens va cuinar un tartar de salmó marinat a l'anet, aquí teniu un video resum i la recepta.




Com podeu veure a la fitxa, el maridatge de Çaves Vilarnau va ser amb un Brut Nature Gran Reserva. Una de les seves joies, ja que estan especialment orgullosos d'haver sigut pioners integrant el raïm Pinot Noir als seus caves. Deixeu-me inserir aquí un petit missatge personal: Tieta Blanca, no vem poder aconseguir la xapa per a la teva col.lecció. T'ho aviso ja per si de cas no et facis la il.lusió :P

El resultat de la recepta és una amanida saborosa i fresca. Molt agradable ja que l'alvocat és tant o més untuós en boca que el mateix salmó. I el conjunt que ens van servir portava el puntet just de vinagreta per a desengreixar les dues coses. És fàcil de fer, és bo de menjar i és força sa tot i que tant el salmó com l'alvocat són aliments calòrics. I a sobre la presentació en timbal el converteix en un bonic plat de festa familiar. Ho té tot.



Aquest any les Jornades Gastronòmiques de Molins de Rei ja s'han acabat. Però si en properes edicions teniu la oportunitat d'anar-hi...ja sabeu el pa que s'hi dona. I bé, probablement allà ens hi trobem perque jo m'he quedat amb gana de showcooking.

divendres, 27 de setembre del 2013

de cervesa Hello Kitty. Mis ojos! mis ojos!


Cervesa amb la cara de la Hello Kitti i sucs de fruita afegits per acabar de fer reventar el mesurador anti-diabetes. Afortunadament només es pot trobar a Taiwan, de moment. On és la meva cola de Doraemon?

Via Rocketnews


dijous, 26 de setembre del 2013

de #Cantonigers i la primavera blocaire

Tinc la sensació de que Setembre i sobretot Octubre són els mesos de la primavera per als blocaires de cuina i gastronomia. Un cop passats els mesos d'estiu en que tot s'atura, tornen amb força activitats i iniciatives d'allò més interessant que ens omplen caps de setmana i tardes de diari a cor què vols. Si no vas amb compte et trobes amb una setmana boja on pràcticament cada dia pots programar una visita, un tast o un sarao.

Un dels saraos més molons que hi ha al calendari és la primera edició de la trobada #Cantonigers. I dic primera perque espero, sospito i desitjo que n'hi haurà més, sabent que darrera la proposta hi són la Nuni i el Miquel, també l'Associació de comerciants de Cantonigròs (que entre altres proveeixen el material fungible com les botifarres dominicals! Pecadors!! :P) i els restaurants del poble que faran un menú especial a preu ajustat. Si sou blocaires segurament ja els coneixeu i em donareu la raó i si encara no heu tingut el plaer de coneixe'ls a Cantonigrós en tindreu la oportunitat.


Aquest parell s'han posat a fer feina i les idees els hi han donat per omplir no una jornada sino dues, amb activitats molones relacionades amb la jalamenta i la felicitat gàstrica:

DISSABTE 19 d’octubre:
Matí: arribada dels primers participants.
Fem ruta! a La Foradada i descoberta de Cantonigròs.

TARDA

17:30 h. taller de galetes al restaurant Ca l’Ignasi. 
18:30 h. Fem botifarres (1r. torn)! Elaboració de les botifarres per a l’esmorzar #cantoniger de diumenge al supermercat.
19h. Fem botifarres (2n. torn)! Elaboració de les botifarres per a l’esmorzar #cantoniger de diumenge al supermercat. 

Nit: concert del cantautor Guillem Roma a Cal Carreter.


DIUMENGE 20 D’OCTUBRE:

9:00h. Arribada dels participants, acreditacions i Photocall a la Plaça de l’Esglèsia.
9:30 h. Esmorzar #cantoniger gentilesa de l’Associació de comerciants del poble i Estrella Damm a la pista (darrera l’esglèsia). Consistirà en botifarra i cansalada a la brasa amb pa amb tomàquet.
10:30h a 11:30h = Fem ruta!

Ruta 1: Per aventurers! (Excursió a la Foradada) - dificultat mitjana
Ruta 2: Per enamorats! (Excursió pel camí dels Enamorats) - dificultat baixa
Ruta 3: Per a famílies! (Excursió pel camí ral) - dificultat baixa

11:30h Taller de coques de Ca l’Ignasi a Can Colom. Amb els grans cuiners: Ignasi Camps del Rest. Ca l’Ignasi, Pere Planagumà del Rest. les Cols i David Sanglas del Rest. Sambucus. Tast de les coques elaborades i cervesa Inèdit.

12:30h a 13h = visita a Can Colom. Tast dels seus embotits i cervesa Inèdit.

TOTES les activitats són gratuïtes.

Totes les activitats són gratuites, ho haveu vist oi? I per als que volgueu fer plan complet teniu la opció el diumenge de fer el menú #cantonigers per 18€ als restaurants del poble. Com que hi ha activitats amb places limitades val la pena reservar i inscriure's. Ho podeu fer en aquesta adreça: http://bit.ly/inscantonigers 


PUNT DE INFORMACIÓ I CONSULTA: A la pàgina de FB de Cantonigers https://www.facebook.com/Cantonigers O a l'esdeveniment de FB: https://www.facebook.com/events/701907783158762/

i ja per a rinxolar el rínxol. si algú té ganes d'allotjar-se durant el cap de setmana Cantonigròs té dos allotjaments disponibles una casa rural (ca la Rotllada: http://www.calarotllada.com/cat/calarotllada.htm) i l'Hostal del Cabrarès (http://www.cabrereshostal.com/)





No em direu que no barrufa això de estar en primavera durant l'Octubre. 
Va, qui s'anima a ser un #Cantoniger?

dimecres, 25 de setembre del 2013

de Quim Monzó: Zas en toda la boca a una part de la gastronomia moderna


Quim Monzó fa un ZASCA! tremendo a tot un sector gastronòmic que durant anys va ignorar els plats i cuina tradicional fins al punt de  menospreciarla. En  el que jo sempre he entés com  una diferenciació estúpida entre gastronomies modernes  i velles. Per a mi només hi ha dues: la bona i la  dolenta.

El cas  és que ahir al Versió RAC1 (programaaaaaazo!!!) en Monzó deixa anar la destral i fins i tot  hi apareixen  noms cèlebres, de  fet  el cognom  més cèlebre. Tot i que  aclarim-ho: el cognom el treu el Toni Clapés i en Monzó sempre parla del concepte i no pas de noms concrets.
'Recuperar les braves' li sembla propi d'acòlits sense  capacitat mental.

Ah, quins segons més  bons...





dimarts, 24 de setembre del 2013

de la salaó, l'Escala, la historia i la vida.


Aquest estiu els kilòmetres van voler portar-me fins a la bonica població de l'Escala. Cases blanques, caletes guapes i carrers inclinats. El pas de les generacions i la feina constant de les mateixes els ha regalat un patrimoni fantàstic: la industria de la salaó. Una forma de vida de la que sentir-se una mica orgullosos. Per això el poble ha fundat i manté el Museu de l'anxova i de la sal.
Aquella visita va despertar la meva curositat, i d'aquesta neix aquest article que m'han publicat a Gastronosfera.

Us agrada la sal? Fem una volteta.... clicant AQUÍ. Els comentaris us agrairè si els poseu allà, just a sota dels botonets de  compartir i me gusta i demés...  JE! :D


de bon dia, mylord


BUENOS DÍAS, MYLORD!!

diumenge, 22 de setembre del 2013

de Ganxetes Tour, nova visita gastroblocaire a Reus



Reus ens agrada, peque ja hi vem passar una jornada fantàstica i perque allà hi tenim un dels nuclis blocaires més actius i potents de la gastrosfera catalana. Així que aquest any tornem a movilitzar-nos i desde Gastroblocaires us proposem una visita ganxeta per al proper dia 26 d'Octubre (dissabte). Durant la mateixa i gràcies a les gestions que ens ha fet la Dolça podrem gaudir de:

GANXETES TOUR 2013

10:30h
Visita a la
cooperativa Coselva, a la Selva del Camp. Per visitar les instal.lacions on el.laboren el seu oli i també per a aprendre sobre com treballen els fruits secs. Tan importants a Reus, es clar.

13h
Visita i tast de vermuts a la factoria de
Vermuts Miró. Un must-have total de la ciutat, on un dels experts de la casa ens guiarà per els gustosos camins del vermut impenintent.

15h
Dinar al restaurant
la Giberga, el restaurant de la nostra estimada Mai. La cuinera que escolta rock dur i alhora llegeix poesia. Ho te tot la Mai, fins i tot la nostra admiració.

El preu de la excursió amb el dinar inclós és de 25 euros per persona, i per apuntar-vos (hi ha només 25 places disponibles) cal que envieu un email amb el vostre nom, blog i nombre de persones a l'adreça 'gastroblocaires-arroba-gmail-punt-com' (ho escribim així per a que no ens arribi massa spam, hehe, poseu-lo en format email corresponent).

Desde Gastroblocaires pensem que serà un gran matí reusenc i que podrem tornar a gaudir del millor dels blocs: els blocaires.


del Maryamm, el cava literalment submarí.




A través de la Sara Maria, m'arriba aquesta informació sobre dos aqüicultors que han posat en marxa la producció de cava sota el mar: Maryamm. La idea, nascuda de la visita a Xile on van descobrir cellers que envellíen les seves ampolles sota el mar, es va concretar el 2010 quan les primeres ampolles van ser dipositades en gàbies al fons del mar. Van començar així el procés de la segona fermentació envoltats d'una temperatura freda i constant, una cadència ininterrompuda de moviments causats per les corrents marines i una il.luminació molt tènue donats els 30 metres de profunditat de les gàbies.

El resultat segons els propietaris va ser una evolució molt bona d'aquesta segona fermentacio donada la excel.lent disolució dels llevats produida per el sacceig continuat de les ampolles. 18 mesos d'envelliment sota el mar donen també a les ampolles un aspecte únic i singular: multitud de bitxos marins s'hi fan la casa i tens la sensació de que es tracta d'ampolles metamòrfiques estil La Perla Negra, el vaixell de Jack Sparrow.


Desgorjat a ma i etiqueta metàlica acaben de proporcionar al producte el toc de sofisticació definitiu que cal per a que independentment de la qualitat del cava en qüestió (que no he tastat, obviament) puguis colocar el teu producte a un preu de entre 400 euros a 500 euros l'ampolla. Depen de l'anyada perque de la primera anyada només van quedar vives 300 ampolles.

400 a 500 euros, un clar exemple del funcionament de la llei de la oferta-demanda amb el corol.lari del luxury task force. I de fet, Aquests emprenedors no fan bé d'esforçar-se a crear un producte exclusiu que tingui mercat per aquest preu? La vida és un camí que cal recorrer amb enginy i capacitat, i la societat ja ni t'explico: qui no corre vola.
I d'altra banda no tinc cap motiu per no pensar que amb tot l'esforç que els hi suposa el.laborar el seu producte, no s'hagin preocupat bé de assegurar-se que el cava finalment produit  no sigui excel.lent. Perque sino la jugada els durarà poc i perque tothom té ganes de sentir-se orgullós del seu producte.

Una idea orginal que veurem si obre camins nous per a un sector que de fet en general, sembla força anclat en la repetició de clixés. Però a 400 euros em sembla que el factor status pesa massa per al meu perfil. No seré jo qui el tingui a la taula, ni m'ho puc imaginar ni m'ho puc permetre.


dissabte, 21 de setembre del 2013

de les guanyadores per al Taller de cupcakes!!!

Els guanyadors del taller de Cupcakes a Taller de Sabores (en aquest cas guanyadores i es que totes les inscrites eren dones. Oh dioses del estereotipo, vuestra crueldad es infinita). Recordeu que el taller serà el proper dilluns 23 a les 19h :)


Guanyadores:

Marta - Cuinadiari
Gemma - La cuina de casa
Anna - Les cucades de l'Anna
Teresa - Com a casa res
Mary Lou - pa amb tomàquet

FELICITATS!!!

divendres, 20 de setembre del 2013

El nou forn portàtil per a coure botifarres

L'estri imprescindible per al bon cuiner de camp català! No pots sortir d'excursió sense ell!! Us presentem la butifarrera solar, un fornet que permet coure botifarres allà on hi hagi fotònica solar intensa  (botifarres de les rectes, no d'aquestes gracioses embolicades estil ensaïmada). Atenció perque pot arribar a 288ºC al interior.

No em direu que no es mono, jo ja m'he demanat una per guardar-la al costat de la iogurtera i el pelador d'alls. #Loquieromegustalonecesito.




Via Microsiervos

dijous, 19 de setembre del 2013

de Molins de Rei es belluga!!! Jornades gastronòmiques.


A partir de demà divendres a Molins de Rei es posen les piles, es dinamitzen, fan pais fent feina i munten un sarao impresionant per a dinamitzar el comerç i la gastronomia. Les IX Jornades Gastronòmiques ja són aquí i cada dia hi haurà fira, mercat i activitats que inclouen un showcooking en directe. Gratuit, al loro

Els diferents restaurants i pastissers que oferiran mestratge en directe al public assistent ja han proporcionat les receptes, però tots sabem que no és el mateix llegir una recepta que vèure-la cuinar en directe. Així que us recomanem vivament que escolliu la vostra recepta preferida i us feu la volteta fins a Molins per a gaudir del espectacle. A més les activitats es faran a l'aula gastronòmica del mercat. Hi ha un lloc millor per a gastrogaudir que un mercat? A mi em sembla que no.

El programa és el següent:


Ah! Que en teniu més d'una de preferida... no és problema! A Molins són molt acollidors i estaran encantats que hi aneu tantes tardes com us vingui de gust :) A mi m'ha cridat molt l'atenció el tartar, perque darrerament els tartars m'han donat força moments de felicitat.  


Com arribar-hi?


Qui hi ha darrera d'aquest sarao gastronòmic (al loro, novena edició) és l'Ajuntament via Molins de Rei Centre Comerç i ho organitza el col.lectiu de comerciants Bot Mol i porta la comunicació digital la gent de Expogestió.
Què, ens veiem a Molins? :)

dimecres, 18 de setembre del 2013

de croquetes, història i croquetes memorables.


Croquetes, que voleu que us digui, el terreny on les mares (i els pares, que som gent del segle XXI) guanyen sempre per golejada. Però... d'on venen? On van sorgir? Creieu que han estat sempre una menja popular i d'aprofitament? Patrimoni de la classe currela?

Doncs sobre la història de la croqueta i sobre algunes croquetes memorables que hem gaudit ens han publicat aquest article al Gastronosfera. Si teniu curiositat per coneixer millor les delicies crocants i cremoses teletransporteu-vos digitalment clicant en aquest link:


I si us barrufa, voleu explicar la croqueta que us ha marcat la vida o qualsevol altra aportació no us talleu! Però feu-ho allà, que així fem petar la xerrada tots plegats :)

dimarts, 17 de setembre del 2013

de sorteig: 5 places invitació per a taller de cupcakes.

Us abelleix fer un curs de cupcakes molons, dolcos i carregats de frosting?
Perque a través de Sabores Taller de cocina posem a disposició dels gastroblocaires 5 places 5 per al seu taller del proper dilluns 23 de Setembre a les 19h. El curs està valorat en 30 euros i podeu consultar els detalls en aquest link.


I com hi podeu participar? 
Doncs deixant un comentari en aquesta entrada. Procedirem al sorteig el proper divendres al matí per a que els afortunats tinguin temps de planificar l'agenda. Avís: els guanyadors hauran de confirmar abans de dilluns al matí, si no ho fan avisarem als guanyadors de reserva per a mirar que en cap cas es perdi alguna plaça del taller :)

I com ja comença a ser un clàssic....


PD:  Si feu un comentari 'anònim' per a participar,  deixeu algun email (escrit tipus mimail/arroba/dominio.com de cara a poder contactar amb vosaltres si  guanye!!)

d'Excursió al MACBA convidat per Braun. I jo en sandàlies!!!

Rebo una invitació de Braun per a assistir a un misteriòs esdeveniment que s'esdevindrà una tarda de dimarts al MACBA. Collons, obrir el MACBA un dimarts per a un sarao demostra múscul social i econòmic... encara que faci caloreta hi haurè d'anar amb pantaló llarg. Accepto el mail i em preparo els texans tot i que no aconsegueixo renunciar a les sandàlies. Mai podrè passar per gent fina, queda demostrat.

Tot i això, quan arribo i em trobo rodejat de tacó, pantalons de pinça i arracada llarga penso que potser en faig un gra massa amb això de donar tanta importància a la comoditat. En tot cas, com que el grup és força nombrós és probable que la meva informalitat passi més desaperçebuda. I de tota manera, ja es tard per tornar a casa a la recerca de quelcom més apropiat.


Al vestíbul del MACBA ens trobem una col.lecció d'electrodomèstics icònics de Braun. Les primeres ràdios de la dècada dels anys 30 saluden silenciosament en les seves peanes i ens expliquen com Hitler va obligar a fabricar l'enginyer Braun (perque Braun és el cognom del fundador) un receptor de ràdio molt ecònomic....que només pogues sintonitzar la emissora del règim. Tot i que l'encàrrec no sembla gaire dificil per a un enginyer de la capacitat  de Herr Braun, comet un petit 'error' i dissenya un altaveu per a la radio que quan s'acopla físicament a l'antena permet rebre també la senyal hertziana de les emisores extrangeres. Que tuno el Braun, minipunto per a ell i molta merda per als nazis.

Quan acabem la visita per les dècades electròniques, encara no sabem del cert a què hem vingut. Però amb la eficiencia de la gran empresa, de seguida apareix devant nostre el protagonista de la nit. La nova Minipimer de la sèptima generació. Engalanada amb l'acer inoxidable la veritat és que llueix formosa la punyetera. Ens expliquen la gran novetat d'enguany: un botó-pulsador regulable que proporciona control sobre la velocitat de rotació de la màquina. Tenim bonic  video amb càmeres lentes molones.


A continuació vem poder admirar la esplèndida màquina en acció, de la ma del xef Marc Bosh. Que ens prepara 'gaspatxo' de mango (si no porta pa per a mi no és un gaspatxo), tartars de tonyina (puristas absténganse) i altres delicies en format mossegada. Veure-la funcionar em fa venir gana.... de tenir-la.







Quan acaba l'esdeveniment, al sortir, a la porta, al final, en el temps de descompte...em donen una bossa que conté una caixa que guarda un Minipimer 7. Cap a casa, i ara com em trec jo aquest somriure idiota de la cara?

dilluns, 16 de setembre del 2013

de planazo per al dia 28: en ocasiones salvar enanitos


Hi ha persones que semblen tocades per la divinitat de saber impulsar les seves propostes amb la energia positiva que tanta falta fa en aquests dies de merda, dita la expresió com a descripció breu del desastre social que ens han muntat bancs, salvadors de bancs amb diners públics i altra gent molt remenadora de cireres.
Es clar que com que servidor no creu gaire en les divinitats, mes aviat penso que el mèrit d'aquestes persones cal atribuir-lo exclusivament a elles mateixes i potser també a les families que els han criat d'aquesta manera. Una d'aquestes persones és l'Alberto, conegut a casa com 'el enocasiones', que la està tornant a liar en una nova aventura juntament amb el Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri.

En aquesta ocasió, el vermut irredent té com a coartada el salvar de la perdició als set nans que tant goig van tenir compartint sostre amb la bonica Blancaneus. Es clar que jo diria que no es tracta tant de salvar als nans com de fer-ho amb nosaltres mateixos, o com a mínim a la nostra personalitat vermutera.


Ver En Ocasiones Veo Bares en un mapa más grande

El proper dia 28 gimkana, de les que són sanament gamberres. Es a dir, el proper dia 28 somriures i vermut. Planazo. Als que us hi volgeu apuntar, visiteu el blog de EnOcasionesVeoBares, perque jo ho he publicat tal com raja: amb la convocatoria anunciada però a manca dels detalls. Un cop mes, m'ho he fet a sobre. Però  de fet si no us hi voleu apuntar visiteu la web igualment. I recupereu una mica l'esperit de barra, braves i palillu. Imprescindible.

de Carl Warner, paisatges comestibles de traca i mocador.

Carl Warner per començar la setmana, un artista britanic que crea paisatges fets amb materials comestibles. Sensacionals, em quedo sense paraules. Gràcies super-xermaneta per posar-me sobre la pista!






De traca i mocador. Aquí el teniu en acció:



Podeu consultar tota la seva obra a la web: http://www.carlwarner.com

diumenge, 15 de setembre del 2013

de perdona'm pare perque he tornat a pecar

És veritat que quan anem a França ho fem per compartir hores de joia amb la iaia Marina, ferma resistent de la retirada republicana, membre històrica de la CNT i dona de armas tomar. Però també és cert que a banda d'aquest regal, aprofitem i fem una mica de ratzia sobre el comerç local.

Ratzia de xai, civilitzada, a la moderna, es a dir... pagant. I què voleu que us digui, donat que ahir ja vaig cometre el pecat capital de la gula, no vindrà ara de que us posi unes fotos i així també posi la creu en el pecat de la supèrbia.

Paella sabatina, gens canònica. Feta per la iaia Marina, 84 anyets i fent paellas. Tekags.

 Cantal, Comtè, Iraty, Perac,Chausse au moines, Meule, Coulommiers,... Vive le fromage, cony.

Una coca amb crema i poma, vive la coca, cony.

La rosette, una mena de llonganissa amb el tamany del salami, i les rillettes (d'ànec aquest cop). Em tornen boig aquesta mena de patè fet amb la carn desfilada. BOIG.



dissabte, 14 de setembre del 2013

de pa fàcil ciabattoide amb Iban Yarza



Extraordinari pa ciabattoide amb la recepta de Peter Reinhart (autor de El aprendiz de panadero, llibre imprescindible) i explicada per Iban Yarza al programa més molón de la cuina hispana: Robin Food. Trio de ases i resultat fantàstic. No ens hem pogut resistir a fer-lo a casa. No es pot fer pa més fàcilment!!!

Ingredientes de la masa,

500 g de harina panificable
375-415 g de agua helada (una jarra con mucho hielo)
10 g de levadura de panadero (3 g si es seca de sobre)
10 g de sal

Procedimiento

Se deslíe la levadura en el agua helada y se mezclan todos los ingredientes con la mano o con una cuchara, tendría que quedar una masa pegajosa, poco más que un denso puré. Se mezcla someramente y se pliega un par de veces la masa sobre sí misma y se mete a la nevera toda la noche. La idea es que la masa no coja temperatura.
Al día siguiente, se vierte la masa sobre una superficie bien aceitada y se pliega intentando que adquiera tensión. Se deja fermentar 30-40 minutos y se vuelve a plegar (añadir aceite a la superficie de trabajo si fuera necesario). Al de otros 45 minutos la masa se habrá relajado otra vez, la volvemos a plegar con cuidado de no desgasarla. Repetiremos esto otra vez si fuera necesario (si la masa aún no ha cogido volumen).

Una vez la masa casi haya doblado su volumen, la volcamos con cuidado sobre una superficie muy enharinada y la cortamos en dos largas tiras que transferimos con las manos bien enharinadas a una hoja de papel de hornear. Las dejamos reposar media hora y las metemos al horno a 250º C. Durante los primeros 10-15 minutos de la cocción creamos humedad (mediante un vaporizador y/o una bandeja metálica en la que echamos agua cuando el pan entra en el horno). Pasados esos 10-15 primeros minutos, retiramos la bandeja de agua y proseguimos con la cocción a 230-240º durante otros 25 minutos.
Pasado ese tiempo el pan está cocido, podemos dejarlo con el horno apagado otros 30 minutos para una corteza más crujiente.