dilluns, 3 de febrer del 2014

de nyàmeres, cuina andorrana (I)

Aquest cap de setmana hem estat gaudint de l'Andorra gastronòmica (una petita gran desconeguda?) i de la seva cuina d'alta montanya. Mentre processem i païm la informació, us avanço aquest plat de nyàmeres que vem poder tastar al restaurant Borda Raubert, a La Massana.


La nyàmera és una planta del mateix gènere del girasol, cultivada per els seus tubercles (i no només a Andorra es clar) tot i que actualment és un conreu força escàs. Adquireix una alçada de fins a 1,5 metres i les seves flors recorden a les del cosí girasol però de mida més petita i una morfologia més simple.


Ens les van servir crues tallades en fi carpaccio sobre una base de formatge fresc que no enmascarava el seu particular sabor de 'patata acarxofada' tot i que cal aclarir que la textura no és pas similar a una patata crua ja que al no contenir fècula en boca no transmet cap sensació farinosa. Un crec refrescant i saboròs que va servir d'aperitiu per a un dinar potent i pirenaic. Andorra? Hi tornarem perque hi ha molta teca: Sabeu que des de fa molt poquet estan fent uns bons vins riesling? :O

8 comentaris:

Tapa't de tapes ha dit...

Sembla que vau gaudir d'Andorra, doncs!

Bet ha dit...

M'apunto aquest restaurant, ja vaig veure algunes de les fotos i feia bona pinta! Cada any hi anem a Andorra, així que caurà!

Ruben ha dit...

No sé si n'he menjat mai. Crues, segur que no... em sembla que em faria angúnia i tot :-(

Miquel ha dit...

A Andorra les Bordes sempre ha estat sinònim de menjar bé, encara que no gaire econòmic, per lo menys quan jo hi pujava molt sovint per motius laborals.

Margarida ha dit...

No n'he menjat mai, però segur que, per la manera que ho descrius, m'encantaria.
Sempre descobreixes coses noves!
Petons

No tot són postres ha dit...

Nyàmeres, cuina andorrana, bordes... neu... bona companyia... i la Dolça fent de mama pel Baix Camp... què hi farem!
Estem a l''aguait de noves andorranes.
Ptnts
Dolça

Ricard Sampere ha dit...

No he menjat mai i em faria gràcia... Jo soc de tastar-ho tot.

Ara fa anys que no trepitjo Andorra, però recordo haver-hi menjat bé.

En el tema rislings adaptats, soc una mica crític... Els aconsegueixen correctes, però pel mateix preu, sempre en trobes d'alemanys superiors..

Ja sé que queda bé el "romanticisme" de "ohhh.. és u riesling d'Andorra, però és el que et dic.. Altre cosa seria si el preu fos inferior..

el taller de cuina ha dit...

De nyàmeres només n'he menjat en crema, boníssima. I crues es digereixen bé? no és com la patata?
Salut!