dissabte, 31 de maig de 2014

de la guia definitiva per obrir un restaurant hipster i trendy

La guia definitiva si vols obrir el teu propi restaurant hipster, trendy, modernocongafas i barba amb bicicleta.


Algunes perles:

-Si abans era un pub, bateja'l com a taverna.
-Deixa tot el cablejat a la vista i serveix les begudes en gerres sense raó aparent.
-Necessites un cambrer amb barba
-i una cambrera que sembli raruna.
-Cada pissarra del teu local ha de mostrar una frase motivacional, una cita de cine o similar que els teus clients puguin pujar a Instagram
-Que tot sigui massa car, però anomena-ho artesà, organic o quelcom similar
-Fes una aposta massiva per les xarxes socials, oblida la carta de vins
-Si han llegit els darrers twitts és el primer que cal preguntar als clients
-Posa algun llibre antic o decoració extravagant en algun lloc del local

-I finalment, molt important, obre el restaurant en una part llardosa de la ciutat però que estigui a punt de patir un procés de gentrificació

Via thepoke

divendres, 30 de maig de 2014

de Pizza Underground: petit concurs de reconeixement visual


Petit concurs: Algú sap qui és el perla rosset amb el cabell llis? El segon començant per la dreta. Per cert, aquests cràpules fan versións de Lou Reed però amb lletres que parlen de pizza... ¿Adonde me dejé ayer la guillotina...?

Via Vice

de winners per al Parc Agrari del Baix Llobregat...

Sorteig express i resultat express:

Els guanyadors són Carme Arce de Cuinetes-Carme i Gemma i Quim de Qui te gana somia truites. Felicitats als dos i ho sentim molt per a tots els altres blocaires que us veu inscriure i que no heu guanyat :(.

Avui us contactarem per concretar els detalls :)


dimarts, 27 de maig de 2014

de sorteig: Press Trip al Parc Agrari del Baix Llobregat

Atenció que estem de sorteig express!
Qui es vol apuntar a una sortida molona al Parc Agrari del Baix Llobregat? Serà el proper dimarts 3 de Juny per la tarda i aqui teniu el programa. 


Qui es vulgui apuntar només ha de deixar un comentari en aquesta entrada. Farem el sorteig dijous 29!! :)
Va, animeu-vos que serà fantàstic conèixer aquesta realitat just al costat de la nostra ciutat!!

de mitjes pintes exactes

Unes mitjes pin
Una idea imbè
Que m'ha cridat l'aten


Els venen online aquí, no m'hi trobaran.

diumenge, 25 de maig de 2014

de Spain Brekkie Wrap, Bocata spanish de McDonald's Autralia


Així veuen la gastronomia espanyola a McDonalds Autralia...que s'han documentat molt bé.
El barret de torero que sembla una disfressa de Mickey Mouse és molt jefe...
Ozú!

dissabte, 24 de maig de 2014

de discurs de Jose Andrés a la GW University


Discurs motivacional de Jose Andrés, el cuiner spanish que més ho peta als States i en bona part culpable de la meva afició al fogó blocaire. Els hi dona molt simpàticament la txapa als estudiants en una d'aquestes cerimònies d'entrega de diplomes tant típiques de les pelis ianquis. En aquest cas de la Universitat George Washington. El discurs és en anglès, ho sento perque no he trobat una versió subtitulada. Sorry.

Brometa inicial molt simpàtica sobre tots els que han refusat fer el discurs fins a que li van demanar a ell, marcant muscul de celebrity. Però el missatge principal és quina pot ser la raó de convidar un xef per al discurs? A partir d'aqui la seva historia vital començant per ajudar a cuinar al pare a cuinar que l'encarregava de la ingrata tasca de portar la fusta i tenir el foc ben viu en els dinars familiars. El seu pare al veure'l trist li va dir: 'hijo, si controlas el fuego, solo si eres capaz de controlar el fuego llegarás a ser un cocinero'. La base com a imprescindible per a ser un bon cuiner.

La resta és literalment, una narració del seu somni americà. El somni americà és obviament una llegenda, però com totes les llegendes també conté alguna cosa de veritable i explica el tarannà dels poble que la ha creat.


GW Commencement 2014: José Andrés from The George Washington University on Vimeo.

divendres, 23 de maig de 2014

de la capacitat del plaer gastronomic segons Brillat-Savarin


Resulta curiós i paradoxal que en J. Anthelme Brillat-Savarin -autor del primer gran tractat de filosofia gastronòmica- i gourmand i dedicat a exprèmer amb fruició el suc del gaudi alimentari  tingués en tan poca estima la capacitat de percepció del plaer del que som capaços els humans.

Segons la seva visió de la jugada, l'èsser humà està molt més capacitat per a la percepció del dolor que no pas del plaer. Així ho expresa en aquesta obra que en la meva opinió és un imprescindible -ara en diuen un must- per a tots aquells que ens agrada parlar, pensar i donar-li voltes al tema de la gastronomia:

"En primer término, encontramos aplicada aquella verdad, por desgracia demasiado general, que proclama que el hombre está más fuertemente organizado para el dolor que para el placer.
En efecto, la inyección de substancias acres, agrias o amargas en sumo grado, son capaces de hacernos sufrir sensaciones extremadamente mortificantes o dolorosas. Hay quien opina que la causa porque el ácido hidrociánico mata instantáneamente consiste en el dolor vivísimo que produce, que sin extinguirse no lo resisten las fuerzas vitales.
A la inversa, muy pequeña extensión posee la escala que recorren las sensaciones agradables, y aunque la diferencia sea bastante notable entre el sabor insípido y el que sionjea al gusto, no aparece, por cierto, grande el intervalo entre lo que se está reconocido como bueno y lo que tiene fama de excelente. Esto queda explicado con el ejemplo siguiente: Tómese como primer grado de la escala el cocido confortante, sin grasa y substancioso; como segundo, un buen trozo de vaca y como tercero, faisán guisado hábilmente."
Fisiología del gusto. J. Anthelme Brillat-Savarin


Estic en total desacord amb aquesta afirmació i em sembla que aquesta escala és d'un reduccionisme que esparvera. Tot i això, reconec que també m'he trobat amb personal que menja com les gallines i pràcticament tant li fa el que li posin al plat, talment sembla que tot li produeix la mateixa sensació de confortant atipament animal.
És el vostre cas? Sou de pocs matisos en el gaudi o per el contrari teniu paladar sensible? Molt millor ser del segón grup, on vas a parar... :D

dijous, 22 de maig de 2014

de baking simulator, el joc culinari més idiota

La setmana passada ja vem parlar del joc (fake) sobre el simulador d'esmorzars per a Wii, però si es tracta de fer jocs idiotes aquí en tenim un que ho peta moltíssim. El 'Baking simulator', un joc creat en només dos dies (es nota) i que pertany al gènere dels 'simuladors'. Qui vol simular fer un pastís? Au, a jugar... heh!




Via Theawesomer

dimarts, 20 de maig de 2014

de las migas i el seu sorprenent origen aristocràtic.

A Gastronosfera he publicat un article sobre els origens de las migas, una mica d'història (sabeu qué són els hormigos? I les poleás?), una classificació, alguns videos  i també receptes molones (inclosa recepta portugesa, que també fan migas!!)


Podeu consultar l'article clicant AQUÍ (al final de tot hi ha els botons de compartir a les xarxes socials si voleu ajudar a  difondre l'article ;) ):

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/migas-gastronomia-popular-de-origen-aristocratico

I amb bonus de col.laboracions blocaires de la M.Àngeles (cookmetender) i en Miquel (lesreceptesdelmiquel)


de la venganza de los adipocitos, a tomar por culo tu páncreas


Avui una entrada nutricional:

Si en Jordi,  el  meu dietista, m'expliqués aixi els perills del meu sobrepès -¡detector de eufemismos activado!- segur que tindria més èxit en la seva creuada per fer-me perdre kilos. Aixins, sí!

Gordo: A tomar por culo tu páncreas. La venganza de los adipocitos.

diumenge, 18 de maig de 2014

de La Cocina de Naneta, meravellòs còmic culinari

Aprofitant el Saló del Còmic BCN 2014, us porto una petita obra meravellosa de les que per la història que ens explica, per la qualitat del dibuix i l'exquisida utilització del color i per les receptes que ens acosta...toca el cor del lector. Com a mínim el meu: La cocina de Naneta.


Marieta és una simpatiquíssima avia octogenària creada per el dibuixant Nob, en aquest còmic repassa receptes tradicionals en companyia de la seva familia i dels seus records. 'Naneta' és com l'anomena la seva neta, que no sap pronunciar bé el seu nom. 



Una obra imprescindible per als amants de la cuina dibuixada que em va xivar la Cristina Chanche. Gràcies!

La cocina de Naneta
96 pags
Cartoné
Color
18x24 cm
ISBN 978-84-15850-33-5
Preu: 15 €
Editorial: dibbuks



de menú rossejat al Restaurant Hotel Antiga Calafell

Aquí tenim la segona part de la crònica del Restaurant de l'Hotel Antiga de Calafell. En aquest cas per a explicar el Menú Rossejat de Calafell que és l'altre menú al que em van convidar. Aquí el gran protagonista és la cassola de fideus rossejats, es a dir, torrats prèviament a la cocció de forma que conservin el midó dins la pasta cercant que el fideu quedi 'suelto'. En aquest sentit la etimologia sembla clara: rossejar: fer ros, 'enrossir', daurar.
Com ja vaig comentar anteriorment, en Salvador fa una cuina estrictament canònica i tradicional, amb les receptes tal i com les va aprendre de la seva àvia i la seva mare. I es nota, tant a la carta com als plats: tradició sense concesions!!


Aquest és el sofregit per a l'arròs, que no formava part del menú però que vem poder guipar a la visita a la cuina. Algú té un trocet de pa a l'abast?...heh.



Entrant: una esqueixada amb el tomàquet ratllat, a mi personalment m'agrada més quan el tomàquet està tallat en brunesa o cubs petitons, ratllat trobo que 'aigualeix' una mica el conjunt. en tot cas, a sota aquesta capa de vermellor hi ha una bona quantitat de bacallà ben dessalat i menudament esqueixat. Barrufa.


Aquest és el ultramorter divino de la muerte que acompanya els àpats. Si hagués pogut me l'hagués endut a la butxaca de darrera del texà. Però  no vaig poder, jo comfesso el meu pecat de pensament. Allioli, ora pro nobis.


La cassola de rap amb patates, ben tradicional amb un fons gustós de peix de roca i lleuger toc de pebre vermell. La patata cuita al punt i el rap abundant és del tipus de pell negra -el que menys aigua perd durant la cocció i per tant el que menys encongeix i manté millor la estructura-.


Veieu el plat? Doncs em vaig cascar dos. Ehhh, ja he dit abans el tema de ser pecador... oi?


La cassola de fideus rossejats, un plat tot potència de sabor sense cap entrebanc. El gust concentrat al suquet de peix i fideus sueltos rossejats i acabats al forn. No es veu però al plat hi vem posar cullerada grossa del allioli. Festival.


Per a acabar un pastís de  formatge molt cremós i tendre, es fonia a la boca i el sabor era de dolç pujadet i lactic punyent. Un final espectacular de d'un àpat que conecta amb la tradició acadèmica de la cuina de Calafell ben executada. I café al pati espectacular del Hotel, pordió!! Quin goig!!!


Menú Rossejat de Calafell (27 euros + beguda)
Hotel Antiga ***
Plaça Catalunya, 29
Calafell
Tel 977 69 06 38
http://www.antiga.info

dissabte, 17 de maig de 2014

del Kopi Luwak, hi ha crueldat en una tassa de cafè?


Ja fa anys vaig dedicar una entrada a explicar quina era la particularitat del 'millor' café del món, aquest café que un cop passat per el tracte digestiu d'un tipus concret de civeta adquireix un aroma i sabor que el fan el més exclusiu i car del planeta. La teoria -l'origen natural del fenòmen- ens diu que aquests animals escullen el café al seu punt òptim de maduració, gra a gra, de forma que el resultat del procés químic dins el seu cos amb els millors grans possibles és una benedicció de la naturalesa que els humans hem sabut descobrir i gaudir. Si ets ric, es clar, sino te jodes. Es lo que hay.

El que no habia imaginat és que aquest mateix sistema social que tenim muntat en que si no ets ric te jodes, fa que hi hagi una explotació fastigosa i menyspreable de les pobres civetes, condemnades a viure en miserables gàbies sense llibertat de moviments, sense conèixer ni relacionarse amb els seus congèneres i obligats a una dieta exclusiva de café que els malnodreix i fa enmalaltir.

No te gaire mèrit dir que ja no em barrufa una tassa de cafe Kopi Luwak, entre altres coses perque mai no he tingut ni la opció a tastar-lo, està fora del meu abast econòmic. Però com a minim queda expresada el meu fàstic i condemna per a aquesta pràctica de maltractament animl -i de pas a totes les demés que converteixen la vida d'un animal en un infern només perque hi ha un profit econòmic-.



Aquesta info m'ha arribat via Salvador Sans, torrador i apassionat del cafè.

divendres, 16 de maig de 2014

de 'Croqueta y Empanadilla' menjant-se el cul. By Ana Oncina

Divertida la idea del llibre de Ana Oncina: fer un còmic sobre el matrimoni  del Senyor Croqueta i la Senyora Empanadilla. L'esperit general del còmic és amable i un pèl cuqui.
Però hi ha de tot, també moments on literalment, un li menja el cul a l'altre.

#megustaloquierolonecesito


Al loro:


dijous, 15 de maig de 2014

de Daniel Jordà al programa Art&Teca de Radio4 amb Andreu Vinyas i Isma Prados


En Daniel Jordà és amic, bona persona i forner. Gran forner.

Molts dels que us feu la volteta per aquí ja el coneixeu i sabeu que combina la persistència de l'ofici de fer pa de matinada amb la creativitat de la més alta gastonomia. I dissabte passat va ser el convidat del programa Art&Teca de Radio 4, espai conduit per Andreu Vinyas amb la col.laboració d'Isma Prados.
Al Art&Teca juguen al millor dels dos mons: jalamenta corporal i jalamenta cultural. En aquesta ocasió amb un forner que també pertany a la mateixa lliga del món creatiu i gastronòmic.

En el programa en Daniel dona força informació sobre la seva particular forma d'entendre el seu ofici i quin és el camí que l'ha portat a ser un dels grans referents gastropanarres del país. És amic, ja ho he dit abans, però que és el Condeduque de la farina i el llevat no es pas cosa meva: és vox populi.

En tot cas, una edició que em va resultar particularment interessant d'aquest programa setmanal de dissabte :)


Aquí podeu baixar el fitxer mp3 del programa:
http://mvod.lvlt.rtve.es/resources/TE_SARTECA/mp3/6/8/1399661179786.mp3

Aquí podeu escoltar el programa online per la web:
http://www.rtve.es/alacarta/audios/art-teca/art-teca-10-maig-2014/2554710/

dimecres, 14 de maig de 2014

de bible of barbecue, el llibre refinitiu de la barbacoa.

La biblia de la barbacoa
El llibre refinitiu per a les barbacoes, perque no només explica com fer la barbacoa sino que ell mateix es fa servir per a fer-la: la caixa de carbó, la sal als papers, l'alumini per fer les patates al caliu,... tre-men-do.

#megustaloquierolonecesito

via Facebook de Pantxeta - Gastromimix.

dimarts, 13 de maig de 2014

de wii breakfast simulator, cuando el futuro nos alcance.

Si van fer un joc per fer veure que surts a còrrer sense sortir de casa (perdò, a runnejar!!) fent saltirons davant el sofà... també podrien fer un joc per fer veure que es prepares un esmorzar -anglosaxò es clar- i així treure nous comandaments molons.

No us ho creieu? Demà la segona part. Avui de moment.... esmorzar amb la wii!!! :D


dilluns, 12 de maig de 2014

dissabte, 10 de maig de 2014

de chocostars, tauletes icòniques de xocolata


A la meva tenda cuqui preferida (la que dirigeix la Mónica i que es diu A petit Santander) tenen aquestes xocolates icòniques. Estic frisant per obrir-les i veure quina és la de 70% de cacao i quina és la de xocolata blanca.

Tota la gama a chocstars.com, uns cracks en això d'evitar pagar drets d'imatge i fer somriure!


Bola extra:



divendres, 9 de maig de 2014

de crema catalana, natilles, crème brûlee: diferències i similituds

Teniu clara la diferència entre natilles i crema catalana? Bàsicament la proporció de midó i el cremat del sucre. I amb la crème brûlee? els aromes, la crema de llet i el midó again -el midó és clau-

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/natillas-crema-catalana-creme-brulee-y-crema-pastelera/

Com que jo no les tenia totes, he fet aquesta peça sobre natilles, crema catalana, brûlée, crema pastissera i gema de cobertura amb l'ajut dels pastissers Marc i Jordi Rodellas.


La podeu trobar a un clic, al  següent link cap a Gastronosfera. A tots els amics que us passeu per aquí i molts també admireu la feina d'aquests xalats del cacau... al final de l'article ens podeu ajudar a difondre amb els botonets de 'like' de Facebook i de Twitter :P

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/natillas-crema-catalana-creme-brulee-y-crema-pastelera/


dijous, 8 de maig de 2014

de Constructing Albert (Adrià). Olives sfèriques.

Admiro en Jordi Luque. Admiro el seu nas per escollir temes sobre els que escriure i sobretot, com ho fa. Per això seguint-lo a ell vaig arribar a aquest projecte d'equip que estan fent Unto i Trueday Films.
Una película documental anomenada 'Constructing Albert' que ens mostrarà com funciona l'ecosistema culinari que Albert Adrià està muntant amb els seus projectes 41º, Tickets, bodega 1900,...

De tant en tant apareix alguna perla que ens mostra l'avançada de tota aquesta feina, com és el cas d'avui: una petita peça on veiem en com es preparen les olives sfèriques (encara recordo amb gallina de piel la versió kalamata que vaig degustar al 41º,...oh-dios-mio).

A part de la pàgina de la película, també podeu consultar i anar seguint com evoluciona la feina de Constructing Albert a la seva plana de Facebook:

https://www.facebook.com/constructingalbert


dimarts, 6 de maig de 2014

de Gelinaz, el grup que més ho peta!!

Arran de la publicació de la llista que la revista Restaurant fa anualment amb un rànking dels millors restaurants del món s'ha parlat força de Gelinaz, un colectiu de cuiners avanguardistes entre els que hi ha el que aquest any encapçala la llista, Rene Redzepi. Si no ho he llegit malament, setze dels 27 membres d'aquest moviment estan inclosos a la llista, amb el que podem concloure que estem davant un moviment que talla el bacallà actual de la alta gastronomia.

I qué és Gelinaz? Doncs ho explica un dels membres del grup, el xef peruà Gastón Acurio:

"¿Qué es Gelinaz? Un movimiento formado por los cocineros mas atrevidos del mundo que promueve que la creatividad y las ideas deben ser compartidas con todos. 
Un movimiento que ha decidido viajar por el mundo llevando este mensaje. 
Para ello, Gelinaz organiza una noche mágica en diferentes lugares del mundo."

"Qué sucede esa noche. 
2o de los cocineros mas transgresores del mundo se reunen para cocinarles a 70 personas cada uno un plato. 20 platos en una noche. 
Estos platos son platos únicos creados por ellos rindiéndole homenaje a una idea, un producto, un plato, un cocinero, una cocina que represente algo importante para ellos en dicho lugar. 
En Bélgica las recetas giraron en torno a una receta de pollo para lo cual cada cocinero invento una nueva receta que le rendia homenaje. 
ademas la acompañaron con un artista, con una canción, con vinos etc. 
una noche mágica de gastronomía, música, arte, diseño, creatividad. "

"El cocinero sale al escenario, explica su receta, la sirve a todos, y luego el siguiente. 6 horas emocionantes de creatividad, compromiso y libertad."



Sota la bandera de la creació lliure i la combinació amb l'art, aquests cuiners munten happenings gastronòmics de sis hores per a setanta comensals. No he sabut trobar com es pot un fer comensal, per cert. En aquestes vetllades tots els plats són variacions d'una recepta concepte concret. Cada cuiner proposa un plat relacionat amb la 'llavor' original. Aquest és el plat de pulpo al cilindro que Gastón Acurio va proposar per a la vetllada celebrada a Lima:


 I els cuiners van presentar 22 versions, variacions o interpretacions.


Tot acompanyat sempre amb actuacions artístiques en la mateixa sala mentre es desenvolupa l'àpat.
Per una banda la idea em desperta curiositat i una certa simpatia. I per l'altra banda cada cop em costa més entendre la necessitat que la gastronomia de vanguardia desbordi plats i estovalles per a crear experiències globals i sensitives amb performance, art i shows diversos. Em distreu.

Com que no he anat mai a un sopar Gelinaz i dubto molt que mai hi pugui accedir, m'hauré de conformar amb quedar-me amb la mirada curiosa tatuada als ulls. Heh.

Podeu consultar videos i més documentació a la web del mateix grup: http://www.gelinaz.com/ 

dilluns, 5 de maig de 2014

de Marc Rodellas, genio loco de la xocolata!

Per un quítame allà esas cremas pasteleras vaig coincidir una tarda al obrador de la familia Rodellas. Temple de la xocolata situat a Sant Celoni i on en Marc i en Jordi piquen pedra temperada per a fer feliços als clients i guanyar-se la vida.

En Marc portava una setmana treballant full time en una escultura per a exposar en el Museu de la Xocolata , ens un concurs anual del gremi de pastissers. Em va saber greu destorbar-lo aquelles dues hores sabent la feinada que encara tenia a sobre.
Penseu que m'ho va retreure? Al contrari, aquest troç de pa encara em donava les gràcies per distreure'l una mica!

Vaig prometre no desvetllar el secret de quina era la escultura, i ho vaig acomplir tot i tenir un blog de cuina que ja és molt acomplir. I quan va penjar aquest video on es veu la enorme quantitat de feina invertida, li vaig demanar permís per a poder posar-lo aqui, a casa meva.

Sabeu el que és millor del video? El final.
Perque al final es demostra de quin gran cacao està fet en Marc, mastegant a la situació de la pèrdua  d'una gran part de les hores invertides (no totes!!!). Un pastisser excepcional.

diumenge, 4 de maig de 2014

de Firatapa i Fira de Sant Isidre a Viladecans



¿Alguien ha dicho tapa? Perque si hi han tapes hi ha braves, i si hi ha braves i amics aleshores hi ha starbase. Preguntada la organització, ens han xivat que hi ha 40 establiments i que el preu del tiquet és de 12 leuros i inclou 5 tapes salades, 4 tapes dolces i una beguda.

A banda d'aquesta jornada de jalamenta  popular, durant la setmana també es celebra la Fira de Sant Isidre, amb diferents activitats entre les que hi ha alguna de tema gastronòmic:


Especialment divertit ens sembla el concurs d'allioli i el showcooking amb degustació de l'arròs de camp. Sabor a tope :)


Com veieu hi ha activitats per a molts horaris i gustos diferents,... ens veiem a Viladecans?

dissabte, 3 de maig de 2014

divendres, 2 de maig de 2014

de tipus d'arrosos, receptes i tast experimental


Avui en un article de Gastronosfera tinc la  gran sort de poder explicar un tast/experiment que vem poder fer gràcies a la invitació que ens va fer al Manel cuinagenerosa i a yourstruly el xef, blocaire i sobretot  amic Xesco/gastromimix.

Es tractava de tastar in situ sota condicions controlades cinc tipus d'arròs diferents per a copsar-ne les diferències a nivell visual, olfactiu i sàpid. Els vem bullir durant 12, 15 i 18 minuts en aigua sense sal i vem procedir a tastar-los i fer-ne unes fitxes.


A banda també he posat una introducció amb els diferents tipus d'arròs i les característiques teòriques de cadascuna (amb  receptes molones de MGlória, Margot i Ada Parellada). Ha quedat un post llarguet, però amb  molta informació tant en el pla teòric com el pràctic. El voleu llegir? Punxeu en aquest link :)

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/arroz-con-ciencia-tipos-usos-habituales-y-estudio-comparado/

I  si us abelleix i ens voleu comentar alguna cosa, us prego que ho feu allà i que quedi tot concentradet.Si us barrufa especialment  i ens voleu ajudar a fer-ne difusió,  allà teniu els botons de Likes, Tuisters i demés ;)