dijous, 31 de juliol de 2014

de salsitxa farcida amb ositos de goma. Li-te-ral-ment

Un candidat a producte puajipuaji del 2014: la salsitxa farcida de ositos de goma.
Mefistófeles riu molt fort i  es toca a l'infern mentre pensa en tots aquells que comprin aquest bratwurst.  Muhahahahaha.




Via Neatorama i Kramarzuk's

dimarts, 29 de juliol de 2014

de Jordi Cruz vs Emil. Face to face al Versió RAC1. (Audio)


Ahir al Versió RAC1 es va produir aquest face to face entre el xef i jutge de Masterchef Jordi Cruz i el concursant que clarament era el millor cuiner de la edició 2014. Segons el xef no va guanyar perque es tracta de premiar evolucions i no pas nivell absolut, idea que personalment no compro de cap de les maneres.

En tot cas, evident capacitat mutua per encaixar tot i que quan el xef considera que s'ha de posar gallito s'hi posa ràpidament (dos cops com a minim, una quan li diu a Emil que si ha d'analitzar a fondo el plat que el va eliminar 'te irás calentito', i l'altre a preguntes d'un dels col.laboradors de critica televisiva)

Un document interessant de mitja horeta del Versió RAC1, del que Jordi Cruz serà col.laborador gastronòmic de nivell durant l'estiu. Sincerament, per a mi fins i tot supera al mestre Fermí Puig que s'encarrega d'aquesta tasca en la temporada regular. Ahir parlant de barbacoes (en una altra mitja hora prèvia) va donar una sèrie de dades tècniques ben interessants.


diumenge, 27 de juliol de 2014

dels Fogons de Canadal, dinar familiar a la Jonquera


Vuitanta sis anys contemplen la Iaia Marina, i a ella li continua agradant seure a taula i teixir una bona conversa. I a nosaltres explicar-ho aquí com fem a cada visita que la vida ens regala amb ella.

A banda de gaudir de la jornada per la Catalunya Nord amb passejades per Amelie-les-Bains, Argeles-sur-Mer i la -per a nosaltres- inevitable Cèret, vem voler creuar la 'frontera' i acostar-nos a dinar a la Jonquera. Haviem demanat consell a Susanna i Massitet (gràcies!), que conèixen bé la zona i ens van proveir de una bona llista de locals empordanesos. Al final per questions logistiques i de reducció de kilometratge vem escollir els Fogons de Canadal. A la Jonquera.

Un restaurant situat a mig kilòmetre del llargarut nucli urbà i en plena falda de la montanya, amb terrassa porxadeta i menjadors de pedra omnipresent.


Un menú de preu contingut (dissabte migdia, raccions generoses, menú complert excepte café: 18 euros).
En el que va brillar especialment el plat de canelons d'ànec amb salsa de ceps. Molt potent, aromàtic i sucós.


També molt bó el gaspatxo amb guarnició. Amb força presència d'alvocat, mescla ben interessant.


Bona la sípia a la planxa, acompanyada d'unes patataes tallades en rodanxa de moneda molt curioses. I una bona salsa de romesco que aportava complexitat. No gaire galdosos els entrecots, que a pesar de la bona pinta estàven massa fets. Un consell: demaneu poc fet si els voleu al punt ;)



A les postres va agradar la crema catalana i sobretot el 'somni de Tramuntana', un gelat de vainilla amb trocets d'albercoc i uns puntets de fruites vermelles. Una bona alternativa per a quan volgueu dinar a la ciutat fronterera més 'al limit' que tenim. Perque a veure, ja se que no és Tijuana ni de lluny i és un pèl injust destacar-ne només això. Però és el que em va colpir la retina: passejar-se per La Jonquera un dissabte de Juliol va ser un festival de trailers aparcats, francesos omplint carros de la compra amb enormes pots de tramusos i caixes de mantecados als hipermecats Escudero i finalment moltes (però moltes) bacallaneres al carrer.

El millor de tot, obviament, va ser compartir taula i conversa amb aquesta dona que 'La Retirada' va portar fins a França. I avui com a bonus tenim a la nevera alguna cunyeta de Comté i de Tomme. Vive la revolution.



dissabte, 26 de juliol de 2014

de xocolata geomètrica i fascinant


Preciós projecte xocolatero i artistic per homeantjar l'arquitecte i dissenyador de mobles holandés Gerrit Rietveld, en que figures geomètricques ocultes dins un gran cilindre de xocolata van apareixent mil·límetre a mil·limetre. Fascinant.

Aghhh, jo vull uns quants d'aquests encenalls!!!




Via Gizmodo

divendres, 25 de juliol de 2014

d'Alberto Chicote, 'Pesadilla en el Metro' al Versió RAC1


Ahir dijous va ser noticia el ratolí que van gravar dins una màquina expenedora a la estació del Metro de Sants Estació. El pequeñoroedor es fotia les galetes en una màquina que se suposa blindada per a bitxos.



Per la tarda al Versió RAC1 d'estiu, el seu (poc aconseguit en termes d'imitació) Alberto Chicote va voler fer un cop de ma a Metro de Barcelona per a millorar el servei i la higiene. Heh.

- ¿Una rata en la comida? ¿Pero que mieeeeeerda de restaurante es este? ¡Esto es un puto desastre! XD
 

dimarts, 22 de juliol de 2014

d'on i com arriba el cafè fins a la nostra tassa? Meravellosa animació amb tot el cicle de vida del cafè

Una absolutament meravellosa presentació sobre el cicle de vida del café desde que es planta en vivers fins que arriba a la nostra tassa. Per a fer-se una bona idea de les succesives etapes que ha de recorrer.
Especialment interessant m'ha semblat on explica que el processat de les 'cireres' de café es pot fer de manera tradicional amb un assecament sota la influència del sol o bé de forma industrial via maquinaria que en fa un processat i fermentació en humit.
Després arriba la neteja per saccejada, el torrat del mestre i la molta que variarà el tamany en funció del tipus de cafetera que hem de fer servir.

Aquesta delicia la vaig trobar via Salvador Sans de Cafés el Magnífico


Brought to you by:BizBrain.org | Open in a New Window

dilluns, 21 de juliol de 2014

d'esmorzar de forquilla en imatges, final de temporada 2013-2014


 
 Foto Nuni

Darrer esmorzar de forquilla a Ca l'Esteve d'aquesta temporada 2013/2014. Un festival de productes de l'hort. No calen gaires lletres, la veritat... :)
 
Cebes, pebrots i albergínies fetes al forn Josper, tomàquets de quatre tipus amanits.

Pebrotets de liliput, no n'hem trobat cap que piqués, heh.


Foto Esther Fuentes
Truita de patata i carbassó, també n'hi havia amb xoriçet per als més carnivors.

Foto Angels Puntas

EXTRAORDINARI l'escabetx de sorell sobre alberginia blanca. PLA-TA-ZO

Foto Esther Fuentes

Carns variades, peus de porc, galta, botifarra crua, botifarra negra... i qui volia... ou ferrat. Colesterol? What colesterol?



El mestre Xesco ens ha preparat un arrós en una cataplana, un estri portugués amb forma de llentía gegant on les viandes es couen de forma similar a quan ho fem en una papillote.


Arròs de rabassoles -o culmenilles en català no normatiu- i peus de porc. Ole.

Foto Esther Fuentes
Síndria i meló. El segón especialment dolç i provinent també de l'hort del restaurant.

Foto Nuni
Final de festa amb cafetó i tertulia al porxo. 
El millor dels blocs són els blocaires.

dissabte, 19 de juliol de 2014

de la silenciosa substitució: frankfurt de porc per frankfurt de pollastre

Recordo que quan era petit -anàva a posar també jove però sona ja a sarcasme...heh- tots els paquets de salsitxes tipus frankfurt eren fets amb carn de porc. Les de pollastre no existien gairebé i durant anys van ser sorprenentment més cares.

Després van arribar les salsitxes frankfurt de pollastre amb gall d'indi barates del morir. Per la senzilla raó que es fan amb 'carn separada mecànicament' el que ve a significar que agafen carcasses i retalls diversos i els passen per màquines espremedores de forma que tota la fibra càrnia surti extrusionada en una mena de polpa de proteïna que no vulguin vostès veure.


Ara, tots els paquets de salsitxes frankfurt low cost que em trobo etiquetats simplement com a 'salsitxes tipo frankfurt' tenen com a ingredients aquesta carn de pollastre i gall dindi separada mecànicament. I només els que són una mica més cars i "premium" estan fets ... amb porc. De flipar.

Per descomptat, en tot cas estem parlant de carns legalment comestibles i al cap ia la fi això de picar ossos i tendons no deixa de ser esprémer al màxim la capacitat alimentària de cada animal ... però a mi em fa coseta.
 I que la indústria ens hagi substituït al cap d'anys un producte (frankfurt de porc per frankfurt de pollastre) així a la calladeta ... en fi.

divendres, 18 de juliol de 2014

de tasta, toca, olora. Viatge sensorial de Fundació Alicia i Comediants per a la sordceguera


Tasta! Toca! Olora! 
és un projecte de Comediants i Fundació Alicia dins el marc del Festival GREC 2014.
En el mateix, via una adaptació de 'Ratatouille' per a sordcecs ens podem aproximar a com viuen la gastronomia i la alimentació les persones que pateixen ceguesa, sordera o ambdúes coses.

La web del projecte: http://www.tasta-toca-olora.com/
Les sessions dins el GREC seràn el proper  dilluns 21, dimarts 22 i  dimecres 23 de 10h a 20h -cada hora-

Com a bonus, hi participa l'Ada Parellada.  Que és no només gran cuinera sino persona a la que admirem per la seva capacitat de bonhomia, creativitat i capacitat de treball. És un bonus, però... quin bonus :D


http://www.verkami.com/projects/9160-tasta-toca-olora

del que sigui, però fem una festa!

Un amic galllec em fa arribar la prova  de que  hi ha pobles en que els brainstormings per a fer festes gastronòmiques són d'extrema apertura mental. Com  més festes millor, i si ha de ser festa da paella en el Concello de Silleda doncs endavant.

El tema és fer una festa, jalar i divertirse :)


dimecres, 16 de juliol de 2014

del tast de la cervesa: el que vaig aprendre a la Cervesera Artesana

Fa unes setmanes, via Nuni vem tenir el plaer de a visitar La Cervesera Artesana. Un local de Barcelona on el.laboren la seva pròpia cervesa -una modalitat que a centre europa no es pas extranya- en unes instal.lacions situades dins el mateix establiment i que estan a la vista de la clientela.



El que més em va agradar de tota la conversa que vem tenir amb l'Olaf i en David va ser l'estona en que ens van explicar la millor manera de fer un tast de cervesa, que per motius obvis és diferent que el procediment del vi. Tenir mestres que et descriuen cada pas per a que l'entenguis i ho puguis aplicar en el futur és un dels grans plaers que em dona la vida. I no ho dic per dir.

Obviament, el que segueix està molt lluny de ser un taller de tast com Escoffier mana, però sí que són algunes de les coses que m'han quedat gravades i que ja aplico desde aquell dia :)

Primer fet evident: la cervesa té escuma -de fet no es diu escuma, sino que n'hem de dir crema-.
La qualitat de la crema (tamany i regularitat de les bombolletes que la formen, perque la crema és una emulsio i concretament una dispersió coloidal) així com el color de la mateixa és un primer paràmetre a valorar. També la seva persistència en el temps i la forma en que va deixant marca a la paret del got o copa. Els dibuixos i figures d'escuma reben el nom d'encaix de Brusel.les.


Encaix de Brusel.les, que va marcant cada glopada. Fuente


Un segon paràmetre -que aquí si que coincidim amb el vi- és el color i el grau de transparència de la cervesa. I vam aprendre a deixar marcada la nostra petjada dactilar i tractar de veure-la a través del got. D'aquesta manera ens fem una bona idea de com de tèrbola és la cervesa. El color i l'aroma previ a fer la glopada ens suggereix com de intensos seran els matisos torrats i amargants que hi trobarem, però no sempre coincideix! Això forma part del joc del tast :)

Una cervesa daurada amb escuma molt persistent i gens amarga. La rossa, my favourite. Molt lleugera i amb poc caracter amargant.

També es clar, els aromes que despren. Va ser curiós quan ens van recomanar fer un primer glop de cervesa lleuger per a fer una entrada en la boca, sense analitzar. I analitzar el segón glop amb detall concentrant-se en la diferència de sabor més dolç en la punta de la llengua i amb domini dels amargs un cop passa cap a la gola. La persistència d'aquest amargor i de la sensació general, un altre factor.



La cervesa fosca podria semblar la que havia de ser més forta i amarga, però no ho va ser pas. Una cervesa prou amorosida amb retrogust a regalèsia, força espectacular. Em va recordar llunyanament a una cola de la que en diré zero lletres del nom, juas.


Desde aquí vull donar les gràcies al David i a l'Olaf -a la foto en la zona d'el.laboració situada al final del local- per el seu mestratge i les dues horetes que es van passar practicant una mica d'òsmosi del coneixement a servidor i resta d'assistents. Moltes gràcies!

La Cervesera artesana, Sant Agustí 14. Barcelona
http://www.lacervesera.net/

dimarts, 15 de juliol de 2014

de cenas temàticas Zouk: Hisop. Gallina de piel.

Zouk Magazine es bien
Hisop es bien

o dit d'altra manera

Albert Molins es muy bien
Oriol Ivern es muy bien
Y La suma de las partes es más que el total.



"Definitivamente hay que perder el miedo a la llamada alta cocina. Demasiados mitos, lugares comunes y demasiadas aprensiones al respecto. Pau Arenós escribió que esta era la cocina de los valientes, pero, quizás, tampoco es para tanto. Si eres de aquellos que nunca se ha atrevido a ir a uno de estos restaurantes, en Zouk Magazine queremos animarte a hacerlo y por eso hemos organizado esta cena temática que no te puedes perder.
La cena tendrá lugar el próximo 7 de octubre a las 20.45h en el restaurante Hisop, poseedor de una estrella Michelin, donde su chefOriol Ivern, servirá un menú pensado para la ocasión y que no nos ha querido desvelar. Antes de empezar la cena, los asistentes recibirán una pequeña introducción sobre los fundamentos de este tipo de cocina. Durante el servicio, Oriol Ivern presentará cada uno de los platos y explicará que técnicas ha usado y con qué intención las ha usado. Al finalizar y si hay ganas, tendrá lugar un coloquio entre todos los participantes y Oriol Ivern."
Foto: Albert Santamaria

Direu que Octubre queda molt lluny, i tindreu raó. Però m'he assabentat avui i m'he he fet el post a sobre. As usual.
Els que pogueu anar-hi no us ho perdeu perque el preu és sensacional (66 euros menú maridat d'un estrella Michelin) i l'Hisop val cada cèntim que costa en la meva humil opinió.

Els detalls els teniu a la seva web:

http://www.zoukmagazine.com/event/cenas-tematicas-con-zouk-magazine-desmontar-mitos-de-la-cocina-de-vanguardia-en-hisop/


de limón jefesito-ninja slicer video. sliiiipzas!!


A l'estiu fa calor, i per a la calor les llimones van estupendes.
Aquest noi molt alfa amb un matxet està preparant una quantitat ingent que servirà per a refrescar un poble sencer. Viu al limit de tallar-se un ditet...ponte un guante de esos de malla o algo hombreeee :D

PD: Extrabonus silly category  per ser un video vertical. Els videos verticals son lo piór!

dilluns, 14 de juliol de 2014

de la sobrassada: sabor Balear a la enèssima potència

La sobrassada, el paradís per  als amants del porc, el pebre vermell i la textura untuosa. O sigui, el meu paradís.


En aquesta entrada a Gastronosfera.com compto amb  l'ajut inestimable de la Xesca Coll, en Xisco  Guarí i el mestre xarcuter Xesc Reina (ja veieu, un post XXX) per a explicar  algunes de les claus d'aquest producte. I també cinc receptes molones per a complertar el  menú. Un post completito, un post Comansi? Aquí teniu el link si voleu aprendre cosetes de la sobrassada...

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/sobrasada-enesima-potencia-del-sabor-balear-historia-elaboracion-y-recetas

Si us agrada podeu deixar els comentaris allà, explicar com cuineu amb sobrassada i si voleu col.laborar en la difusió doncs al final  de tot trobareu els  botonets de compartir a les xarxes socials :)

diumenge, 13 de juliol de 2014

de 15 mins analitzant càpsules de café... crazy? barista!

Cómo te lo diria... 15 mins per a fer un anàlisi de càpsules de café sembla un temps excessiu. Com també ho sembla el nom del autor: 'Crazy Barista'. :D

 

dissabte, 12 de juliol de 2014

derrotant als Borg amb unes cerveses (Star Trek powered post)

És tot el contrari a una cultura cervesera de debó, però es que.... me desorino tóa.

CÓMO DERROTAR AL COLECTIVO BORG CON UNAS CERVECITAS...

divendres, 11 de juliol de 2014

de lleguminofòbia: la sorprenent fòbia a les mongetes cuites :O

Bondeia!
Avui he aprés que existeix la leguminofòbia. La por absoluta i incontrolable cap als  llegums.
Ja puc anar a dormir? Bona nit!


Rob Griffiths ha deixat la seva feina de xef al restaurant Milton Keynes per patir una incontrolada fòbia cap a les mongetes cuites -que denomina com a 'dimonis taronjes'-. Declara que en quant les veu ha de sortir  corrents, cosa  força incompatible amb  la  feina de xef.

Ja sé que és una enfermetat -i com a tal mereix tot el respecte, que no està pas renyit amb un puntet d'humor segons el  meu parer-. És sorprenent i té un punt divertit aquesta fòbia a les mongetes cuinades. Espero que es posi en tractament i la superi :)

Via DailyMirror

dimecres, 9 de juliol de 2014

de IISspresso: capsuletes de café a l'espai


Sabieu que a la Estació Espaial Internacional també es podran prendre un espresso cada matí? (alerta, a la velocitat orbital que tenen troben un 'matí' o sortida de sol cada poques hores :P) i serà amb capsuleta peròoooo resulta que no és la marca del George (lo siento chicas) la que ha desenvolupat el tema tècnicament.

L'astronauta Alexander Gerst s'havia queixat una mica que només tenien café en pols via twitter, així que ràpidament algun encarregat del màrketing de Lavazza va decidir posar-hi solució i marcar-se un tanto.



Com es veu a la foto, la principal novetat visible és que el café va a parar a la poc glamurosa bosseta standard de jalamenta del astronauta per a ser convenientment xarrupada. Els mecanismes interiors han substituit tots els tubs de plàstic per acer més resistent. Pes total de la cafetera: 20 kg.



Via microsiervos

dimarts, 8 de juliol de 2014

de la bellesa: música i espècies culinaries

Via Pantxeta (cómo le  añoramos, lisensiado) de Sucesos Gastronómicos, ens arriba aquesta bellesa en forma  de video especiat i musical que quasi es pot olorar. Just sit and relax...


dilluns, 7 de juliol de 2014

de 'cerveza hasta en los huesos': pròtesis fabricades amb bagàs de cervesa

Fanàtics de la cervesa: el bagàs (bagazo) que és el subproducte sòlid obtingut en la fabricació de la cervesa té una nova aplicació sanitaria: fabricació de mòduls per a la regeneració òssia. Al tenir alts continguts en fosfor, calci, silici  i  magnèsi i un cop processat es pot  fer servir com a base per a afavorir el creixement i regeneració dels  òssos.

Tal com sona: 'cerveza hasta en los huesos'. Espectacular.

diumenge, 6 de juliol de 2014

de tatakis, tatakis everywhere



Hoy me he levantado dando un salto mortal,
me he quitado el pijama sin usar las manos. 
Dando volteretas he llegado al baño y he gritado"¡Estoy hasta los cojones de encontrarme tatakis en todas partes!"


Quina creu això de les modes :D

dissabte, 5 de juliol de 2014

de cul de porc: rectum boneless pork inverted...

Rectes de porc, invertits i desossats.
Culs de porc, invertits i desossats.
Encara estic intentant entendre com es treu un òs del cul d'un porc. Cap de les idees em sembla elegant.



No es pas que m'escandalitzi de que es mengi fins el forat del cul, del porc es menja tot i nosaltres bé que ens fotem els callos que són justament part de l'intestí i dubto que no hi sigui aquesta part. Però em fascina el boneless. Sense òssos. I també una mica el inverted.

Per el que he trobat, es fan servir a Tailandia com a substituts del calamar per a fer 'a la romana'. Anelles de cul de porc arrebossades o en tempura.

Via Neatorama

dijous, 3 de juliol de 2014

de la granja en una piscina. Una solució alimentaria familiar.


Tenia un company a la universitat que sempre afirmava que fer un forat al  jardí de casa per omplir-lo d'aigua era potser una de les coses més idiotes que fa el ser humà posseit per l'esperit del status i la decadència. Bé, jo no hi estic del tot d'acord, però entenc la critica de fons a un sistema social insostenible si es  vol  estendre a la majoria  de la gent.

Aquesta familia de Phoenix va decidir convertir el seu particular 'forat de jardí' en una mena de super-granja on cultiven vegetals, tenen peixos per jalar i mantenen un subministre continuat d'ous i aviram. És força espectacular la quantitat d'elements que intervenen en el seu sistema. El resultat és que no compren aliments al súper més enllà del café, oli i cereals. Teniu tota la info i documentació al respecte a la seva  web http://gardenpool.org/

Sensacional.

  

Via UPSCL

dimecres, 2 de juliol de 2014

de taller pràctic de sushi a Taller de sabores

Fa uns dies vaig ser convidat a d'un taller pràctic d'el.laboració de sushi a Taller de Sabores. És un taller d'iniciació que dura un parell d'hores-en tenen un altre d'avançat-.
N'he fet un resum amb fragments de video que he publicat a gastronosfera.com i que recomano a tots aquells que tinguin ganes d'apropar-se al món del sushi a casa i encara no ho hagin fet mai. Com dic a l'article, amb el sushi em passa una mica com quan faig pa: em relaxa. I és perque és un procès 'senzill' però molt metòdic. El punt que més em fa patir és encertar la cocció exacte de l'arròs.


Si teniu ganes de veure el procediment  i llegir l'article podeu clicar en aquest link:

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/taller-practico-de-sushi/

I si us agrada i voleu colaborar a difondre'l podeu clicar al 'megusta' i el tuister que hi ha al final de l'article a  Gastronosfera :)

dimarts, 1 de juliol de 2014

frijoles negros, caldo blanco. Cuina tradicional amb resultats 'moleculars'

Un interessant video sobre una recepta tradicional peruana que en realitat té moltes similituds amb alguns enfocs que es fan servir actualment als restaurants. I un punt de show: frijoles i un brou que canvia de color :)

I aportació interessant que apareix en els comentaris del video: la ceba i el llard són ingredients hispànics exportats a Sudamèrica. Sovint parlem del que va arribar (blat de moro, tomàquet, patata, pebrots,..) però obviament també molts dels ingredients nostrats van passar a formar part de les receptes ben tradicionals d'allà :)

de Zouk Magazine num2, revista gastronòmica online (i gratuita)


Ja ha sortit en número 2 de la revista gastronòmica online Zouk Magazine. 200 pàgines donen per a molt i entre altres coses (no nos cabe todo ni lo hemos podido leer todo aún) hem pogut llegir un excelent article de David Valdivia analitzant el sector de la microcerveseria artesana, un passeig força detallat per la proposta culinaria de Francis Paniego o un recull de llibres gastronòmics amb el que estem molt en sintonia. També hi ha text literari d'un dels meus escritors preferits sobre gastronomia, en Jordi Luque. Encara no l'he llegit, però sempre m'agrada com escriu en Jordi, és un dogma de fe.


Un cop més, em trec el barret davant aquells que agafen tota la provisió de carn i la posen a la graella (per cert, també especial barbacoa en aquest número del Zouk). Corren temps d'una aridesa extrema en que tothom tenim la paraula canvi constanment a la boca i però no sembla que el paisatge social evolucioni gaire. Per això quan algú li posa totes les hores i la vida en un projecte com aquest a mi em sembla acollonant. O sigui, sombrerazo per a l'Albert Molins.


En fi, la revista completa la teniu a un cop de clic. Gratuita i tota per a vosaltres. Permet també la descàrrega en pdf desde el menú superior ;). A gaudir!