dissabte, 28 de febrer de 2015

decuina al CUINA, vuit anys on the road.

Just a començament d'aquest Març 2015 aquest blog fa vuit anys. I que coincideixi amb l'aparició com a blog de mes a la revista CUINA és un joiòs regalet que mai hagués ni imaginat quan vaig començar tot parlant del Barcelona Degusta (que sembla que torna) i reclamant la tornada de l'Isma Prados a TV3 (en això no hem tingut sort, catxis).

decuina.net a la revista cuina

In any case, qui ho havia de dir que fariem 8 anys -que en anys de gos son 56 i en anys de blogger deuen ser uns 80-. Gràcies als que us passeu a passejar per aquest blog pleistocènic!
Sí, tot plegat una entrada un pèl #me #myself #andI
Heh! gràcies de nou :)

divendres, 27 de febrer de 2015

de piquillos farcits con lo que tiene la Paqui en casa

Aquesta combinació és el resultat d'un repente que li va agafar a la mare tot veient els piquillos farcits de bacallà al pilpil que va fer en Berasategui al programa RobinFood per celebrar el programa número 100.
Malgrat no ser exàctament el mateix programa que era quan s'emetia per  ETV -algun bou i alguna esquella es va perdre el dia infaust en que la princesa del pueblo va passar per plató-  al meu criteri conserva encara bona dosi de passió culinaria i cuina saborosa que el fa atractiu i interessant.
I quan està en Martin Berasategui encara més, la veritat.

Pimientos del piquillo farcits

En tot cas, i tornant al fil de la noticia... a la mare se li va encomanar un puntet d'aquesta passió martiniana i va decidir fer per dinar uns piquillos farcits amb el que tenia a mà al rebost. Que ni canviaran la historia de la cuina paneuropea, ni la de la cuina panhispànica ni tans sols la de la cuina familiar. Però que han vingut de fàbula per deixar anar que m'agrada Robin Food encara que yanoesolmihmo. :P


Pimientos del piquillo rellenos con lo que tiene Paqui en casa:

Ingredientes:
1 bote de pimientos del piquillo 
Puerros
Cebolla
Hojas verdes de escarola
1 lata de sardinas en aceite de oliva
7 dientes de ajo
Crema de leche
1 cucharada de harina y un poco de leche para la bechamel

Procedimiento:
Hacer un sofrito con los puerros, cebolla y las hojas de escarola, todo finamente picado. Añadir las sardinas en puré. Añadir la cucharada de harina y darle unas vueltas. Dejar enfriar.

Una vez fría añadirle la leche para tener una mezcla suave. 

Rellenar los pimientos  (reservas unos cuantos para la salsa) y reservarlos en una fuente al horno.
Sofreir los ajos. Hacer una salsa con los pimientos, los ajos y un poco de crema de leche pasar por el minipimer hasta que salga una salsa fina.

Salsear los pimientos y poner al horno unos 10 m. Quizás no sea muy glamurosa la receta pero estaban realmente buenos.

dijous, 26 de febrer de 2015

del Wearable Tomato Project, una idea que canviarà el món... o potser no.


Del departament de idees loques ens arriba aquest estri enginyós que ho canviarà tot. El wearable tomato project és un giny capaç de proporcionar un bon tomàquet al esportista sense que aquest hagi d'aturarse ni necessiti fer servir les mans per a recuperar sals i vitamines.
Un cop a la linia de flotació d'una indústria que ens aliena i sedueix amb productes absurds de marketing isotònic i  que ens ens vol fer oblidar que de vegades la solució més senzilla és la que millor funciona...ja ho va dir Einstein que cal simplificar sempre al màxim!


Bogeria hilarant que segons entenc és un anunci de la empresa Kagomejp dedicada als suscs i hortalisses. Vista a WTF de Microsiervos

dimarts, 24 de febrer de 2015

del biberó birra, home... posnó...

Tu i jo sabem que els nens ho relativitzen tot i que son molt més forts del que ens pensem. I que la cervesa mereix un millor tractament gastronòmic del que sovint li donem a casa nostra. Però sincerament, fer que el seu biberó tingui forma de cervesa per a engolar a gallet no sembla la millor de les influències per a pujar un fill.

#NOÉSAIXÒCOMPANYS #NOÉSAIXÒ


A la venda per dotze dollars
Vist a toyland

d'arròs amb favetes i salsitxes blanques weisswurst



Més plats aptes per a carmanyola o tàper, provinents de les Extremadures i molt ràpids d'execució. Són contundents i ajuden a recuperar força de cara a una tarda de laboralitat intensa. Ep, i sino... doncs simplement ajuden a que vingui la nyonya per a fer una migdiada professional :)

La recepta:
Arròs amb favetes i salsitxes blanques weisswurst


Ingredients:
Favetes fresques tan menudes que es menjen amb la pell, un grapat aproximadament igual a la quantitat d'arròs. 
Mig gotet d'arròs per a cada comensal.
Pebrot verd, vermell, tomaquet, ceba 
Un gotet de vi blanc
2 salsitxes weisswurst -les blanques especiades-
cilantre i sal
Brou d'os de pernil.

Procediment:
Fem un sofregit posant la ceba a una cassola amb oli, quan comença a daurar afegim les verdures i les tenim fins que estoven. Afegim les favetes tallades i sofregim deu minuts més. Finalment les salsitxes tallades en monedes.
Afegim l'arròs en sec i l'anacarem una mica.
Acabem apujant el foc a tope, donem gas i afegim el brou.


diumenge, 22 de febrer de 2015

de bacallà fresc al forn amb fonoll

bacalao fresco al horno con hinojo

Servidor és molt més del bacallà dessalat que no pas del fresc, que em sembla una mica mancat de personalitat i força. Però de tant en tant també és convenient aprofitar un bon preu i gaudir de bones rodanxes (amples, per favort!) sucoses acompanyades per verdureta al forn. La recepta és de la mama, que sempre és un punt extra :D

Bacalao fresco al horno con hinojo:

Ingredientes:
Bacalao cortado a rodajas (gruesas)
3 puerros
1 bulbo de hinojo
pimientos del piquillo asados
3 cucharadas de tomate frito
aceite
un poco de sal
vino blanco al gusto, mostaza a la antigua

Procedimiento:
Hacer un sofrito con los puerros y el bulbo de hinojo cortado a trozos.
Cuando ya está prácticamente hecho añadir los pimientos del piquillo , el vino blanco y el tomate frito. Rectificar de sal.

En una bandeja para el horno, disponer un lecho con el sofrito y colocar encima los trozos de bacalao bien embadurnados de mostaza.
Meter al horno unos 10 m y llamar a la familia a comer.

dijous, 19 de febrer de 2015

de cuina japonesa en miniatura. Quan sigui gran vull ser japonès...


Et penses que ets un cuinetes? Ahhhh, no crec que puguis superar la comparació 'cuinetera' amb aquesta persona (japonesa, as usual) que realment practica la cuina en miniatura literal. Te un canal de Youtube sencer que em provoca una tremenda admiració.
De gran espero poder ser japonès!





Via Sploid

diumenge, 15 de febrer de 2015

de pa challah, un pa jueu de festa similar al nostre brioche


De la divisió familiar dedicada a la cuina ecumènica amb seu a Mérida, ens arriba aquest pa de la gastronomia jueva. Que a casa ens ha recordat molt i molt al pan de ovo que tant gaudim a Bergantiños quan podem escapar-nos uns dies fins a la terra de la clorofila. De fet, te una textura molt similar al brioche però amb la salvetat que no porta llet entre els ingredients.

Challah és el nom que els jueus donen al pa consumit durant la festa del sabbath a diferència del lechem que és consumit la resta de dies no festius.


Receta de pan Challah, by Paqui

Ingredientes:
300 g de harina
1 cucharadita de sal
1 cucharadita de azúcar (se puede añadir más -depende de lo goloso que se sea)
25 g agua
100 g zumo de naranja
6 g levadura seca
40 g miel
35 g aceite
2 huevos + 1 para el pincelado
raspadura de limón
clavo de olor molido, a gusto
semillas de amapola

Procedimiento:
Mezclar la levadura con 25 g agua tibia y dejar en reposo 10 m.

Mezclar el harina, sal, azúcar, huevos, miel, aceite, zumo de naranja, las raspadura de limón y el clavo de olor.

Amasar durante 5 m tapar y dejar en un sitio cálido durante 1 hora.

Amasar para desgasificar durante 2 m y dejar reposar durante 30 m.

Amasar nuevamente y dividir la masa en seis porciones.
Hacer tiras (40 cm) para hacer dos trenzas.
Se unen y se colocan en la bandeja del horno en un lugar cálido durante 40 m.

Pasado este tiempo de pincela con el huevo batido con una pizca de sal.

Espolvorear con semillas de amapola y meter al horno previamente calentado durante 15 m.

de la cuina que més mola (avui)

A la NCC Enterprise en tindran una, i quan jo sigui gran també en vull una d'aquestes.



Transformable Kitchen from Rockwell Group on Vimeo.

divendres, 13 de febrer de 2015

de la carxofa i la successió de Fibonacci...

Origen imatge

Sabeu qué és la successió de Fibonacci? És una serie infinita de nombres naturals on cada número és la suma dels dos precedents i que comença amb 1 i 1. És a dir, 1,1,2,3,5,8,13,21.34,...

Aquesta successió de números (una part de la mateixa, no la infinitud es clar) es troba comunment en molts elements biologics com per exemple el nombre de punxes que formen una espiral a la pell de la pinya, les pinyes dels pins o el nombre de pipes als cercles d'una flor de girasol. També en la disposició geomètrica de les carxofes, en que la corona de pètals cuirassats formen una espiral on les voltes tenen també sempre aquests números.

Curiòs oi? Quan pelem la carxofa estem face to face amb una particularitat matemàtica. I si tinguèssim un llum estroboscòpic fins i tot podriem fer un video tan bonic i espiralat com aquest :)


Vols mates? Doncs menja pipes!!!! :P

Origen imatge

via cuarto derecha

dimecres, 11 de febrer de 2015

d'Apps al Generació Digital. Alvideu.

El programa Generació Digital ens va demanar a quatre blogaires,blocaires,bloggers de la jalamenta fer recomanacions de apps molones sobre el tema. La Gemma, la Nuni, l'Anna i servidor vem passar una tarda entretinguda per a gravar-ho. Perque sembla mentida el temps que es triga en gravar aquest minutet i mig :D

dilluns, 9 de febrer de 2015

de filloas de la reina del meu cor i melmelades de la Mercè Lloreda

Una (de taaaaaaantes) cosa xules de la reina del meu cor és que un diumenge per la tarda es pot aixecar del sofà com impulsada per un resort, deixar la batamanta com els mosqueters es treien la capa abans de la batussa i exclamar 'vou facer filloas'. Momentasso.




Les filloas de la Cris

Ingredients:
4 o 5 ous
200 g de farina
1l de llet
la pell d'una llimona

la pell d'una taronja
un polsim de sal
Un rajolinet d'oli per a la barreja


Procediment:
Posem els ingredients en un bol gran i els barrejem bé fins que es forma una crema fina i homogènia que deixarem una bona estona a la nevera (30 o 40 minuts). Si tenim un bon troç de cansalada el fem servir per anar lubricant una crepera o paella ampla. Sino, també ho podem fer amb un pinzell amb el que pintem d'oli el fons. Anem abocant la quantitat justa de massa per a cobrir el fons el més finament possible per a cada filloa. Foc fort i quan està començant a aixecar la vora, és el moment de donar-li la volta.

Si a sobre tens al rebost les melmelades que t'ha enviat la Mercè Lloreda, la cuinera mare d'una amiga que hi te la ma trencada (la mare, la filla encara ens ha de portar un tàper o algo...:P) el pack del diumenge està complert. A la foto, melmelades de taronja (amb la pell tallada en brunesa finíssima, pràcticament sense polpa, una feinada), una brutal de kiwi amb cardamom (gran combinació, aromàtica i original), de fruita vermella i de mandarina. Ben equilibrades de sucre i sabor a fruita, les cítriques especialment molones.


Algunes de les filloes ens les hem fotut directament mentre encara èren tèbiones. Altres simplement amb sucre doblegades amb mocador, la majoria farcides de les melmelades de la Mercè i finalment un parell fins i tot les hem caramelitzat amb el bufador un cop farcides. Les premium :D



Gràcies Mercè per aquestes delicies de fruita! 
I la reina del meu cor... fantàstica...parapaparaparaaaaaaaa

diumenge, 8 de febrer de 2015

del coravin, un estri que permet servir vi sense obrir les ampolles

detall coravin al restaurant les magnòlies

Ahir dinant al restaurant  les Magnòlies d'Arbúcies (gran menú gastronòmic de la ma del xef Victor Trochi) vaig veure per primer cop en funcionament aquest sistema (Coravin) que permet servir copes de vi sense extraure el tap de suro. El principi és simple: una llarga agulla penetra el tap i tant serveix per a introduir gas neutre (Argò 65, en còmodes càpsules similars a les dels sifons culinaris) com per extraure el vi necessari.

coravin restaurant les magnòlies

Isidre Fradera servint el vi amb l'estri de les galàxies... :)

D'aquesta manera no s'introdueix aire que pugui oxidar el vi, aquest es conserva molt més temps  i els restaurants tindran més opció per a oferir vins a copes. Es clar, a casa també pot permetre anar alternant diferents ampolles sense haver d'acabar-ne una per a evitar que s'espatlli.
La durada teòrica de la conservació està garantida per un any si el tap està en bones condicions... no està pas malament, oi?


divendres, 6 de febrer de 2015

de presentació de la Ruta del Bacallà 2015... hi vols anar???

Si tens un blog culinari o gastronòmic i tens lliure el proper dilluns al volts del migdia... et pots apuntar a la presentació de la Ruta del Bacallà 2015 que es farà dilluns dia 9  amb la presència dels xefs Victor Quintillà i Lluis Tomàs (showcooking al canto!) i degustació de tapes, aperitius i platillos.


Què cal fer per apuntar-s'hi? simplement deixa aquí un comentari o envia un mail a gastroblocaires-arroba-gmail-punt-com amb les teves dades i blog. Sí, cal ser blocaire per a accedir a les invitacions :P



d'avenços en ous durs. Èstris que molen.

Avenços en ous durs:

Motllos per a donar-los forma, un cop pelats abans que es refredin cal posar-los en els motllos pilotaires i esperar a que prenguin la forma. Es certament una collonada, però si pogués en tindria un al calaix :D

#megustaloquierolonecesito





La idea és de Aviachi Tadmor, i la vaig veure a designtaxi

dimarts, 3 de febrer de 2015

de panets valencians que semblen llonguets però no ho son...

mantequetes valencianes

Aquests panets els ha cuinat la mare, que és panàfila militant i molt do-it-yourself. Son una mena de llonguets enfarinats (trobo que algun va més posat de farina que el Vaquilla en sus malos tiempos, però a panet regalao no le mires en enfarinao). La recepta la va treure del blog Recetas BBSS i allà en diuen Mantequetes segons apareix en un llibre editat per la Chene valenciana fa 18 anys.

La veritat és que la cerca de mantequetes a google no m'ha retornat res a banda d'aquesta mateixa recepta o sigui que és un tema que caldrà investigar una mica més :)
En tot cas, son uns panets esponjosos i flonjos, de crosta molt fina i poc cruixent. A mi em semblen ideals per  a sucar salsa: son tot esponja absorvent, heh!

Recepta de mantequetes (original de Marisa Gonzalez)

Ingredients

massa fermentada:

- 15 g de llevat fresc
- 1 culleradeta de sucre
- 100 ml d'aigua mineral tèbia
- 170 g de farina de blat

Massa de pa

- 400 g de farina de força
- 180 g d'aigua mineral tèbia
- 180 g de massa fermentada
- 2 g de llevat fresc
- 1 culleradeta de sal


Procediment:

Col · locar en un bol el llevat fresc esmicolat. Tenir en compte que el llevat ha d'estar a temperatura ambient.
Afegir l'aigua tèbia i el sucre. Barrejar fins que el llevat estigui ben dissolta.

Incorporar la farina a poc a poc barrejant amb la cullera de fusta fins que estigui totalment integrada i es formi una bola que es desenganxi de les parets del bol. Passar la bola de massa a un bol untat amb oli. Tapar amb film transparent i deixar fermentar a temperatura ambient fins que dupliqui el seu volum o preparar la nit abans i deixar-lo a la nevera. L'endemà, treure-ho i deixar que torni a doblar el seu volum.

Treure la massa fermentada de la nevera. Deixar a temperatura ambient i tapat. 1 hora aprox.

Tamisar la farina juntament amb la sal. Fer un forat al centre i abocar l'aigua temperada, el llevat fresc, la sal i la massa fermentada. Remenar amb una cullera de fusta fins que la massa comenci a aglutinar. Treballar després amb les mans fins que es separi de les parets del bol.

Si es fa amb panificadora, abocar l'aigua tèbia, afegir la sal en un extrem de la cubeta. Abocar la farina, el llevat fresca i la massa fermentada. Prémer el programa pastat. Quan els ingredients de la massa estiguin ben integrats, apagar la panificadora i treure la massa.

Bolcar la massa sobre una superfície enfarinada i treballar uns 10 minuts fins que quedi homogènia i elàstica.

Untar un altre bol amb oli, col·locar la massa i tapar-la amb paper film. Deixar llevar durant 1 hora-hora i mitja o fins que dobli el seu volum. Dependrà de la temperatura ambient. Dividir la massa en porcions d'uns 85 g. Formar boles i deixar reposar 5 minuts. Tapar amb un drap.

Formar les mantequetes. Doblegar la part superior cap al centre. Doblegar la part inferior fins que una amb la superior. Segellar amb els dits, donar-li la volta i aplanar amb la mà. A la mitja hora fer un tall longitudinal amb un ganivet ben esmolat o un bisturí. Donar-los la volta i deixar, el tall a la part de sota. Deixar llevar altres 15 minuts.

Preescalfeu el forn a 250º, posar a la base un recipient amb aigua. Acabat el temps, donar-li la volta als panets i escampar una mica de farina amb un tamís o colador.

Ficar la safata al forn preescalfat. Baixar la temperatura 230º i enfornar 10 minuts, calor sota. Als 10 minuts, obrir el forn perquè surti tot el vapor, treure el recipient amb aigua amb molta cura i enfornar 10 minuts calor dalt-baix. Anar observant per si cal baixar una mica la temperatura.

Refredar els panets sobre una reixeta.

diumenge, 1 de febrer de 2015

d'esmorzar de forquilla - Gener 2015 - i llibres del segle XVIII

Amb l'any començat, tornen els esmorzars de forquilla a Ca l'Esteve. Una ocasió aproximadament mensual per a entaular-se a gaudir de la bona cuina del mestre Xesco i de la conversa animada per la energia positiva. Avui ha coincidit amb una trobada de cotxes 600, costa molt ser adorable si estàs fet de ferro però aquestes màquines ho aconsegueixen una miqueta.

600 a ca l'esteve

I també hi ha hagut sorpresa per al cocinillas, que ha rebut de part de la Gemma i en Jordi una caixeta de clics que li aniran molt bé per al proper Nadal...

manel cocinillas i els playmobil

El menú ha estat tran frugal com sempre, amb una truita de patata i ceba, uns encurtits amb olives de la casa...
truita de patates ca l'esteve esmorzar de forquilla


encurtits ca l'esteve esmorzar de forquilla


Tot seguit uns calçots -que a Ca l'Esteve fan 'nets'- amb una salsa densa i untuosa.

calçots ca l'esteve esmorzar de forquilla

Unes carxofes farcides amb cranc:

carxofes amb cranc esmorzar de forquilla ca l'esteve

Unes costelletes de cabirol arrebossades i pintades amb una salsa de mostassa i mel:

costelles cabirol esmorzar de forquilla ca l'esteve

Un arròs de cap-i-pota amb gambes, què voleu que us digui, ja estàvem en modo festival...

arròs de cap i pota i gamba esmorzar de forquilla ca l'esteve


I per a postres una crema catalana amb carquinyoli, tot molt etèri.

crema catalana esmorzar de forquilla ca l'esteve

La Marina ens ha portat unes galetes amb forma de bicicleta que ens hem cruspit en el moment cafetó. Tan maques com els 600 de fora o més encara. I hem pogut conèixer a l'Arlet, la filla d'ella mateixa i el Manel generós

galetes bicicleta marina tapat de tapes

I a la sobretaule, en Xesco ens ha mostrat alguns dels seus exemplars històrics bibliogràfics. Entre altres un Arte Cisoria escrit per Enrique de Villena l'any 1423 i publicat al 1766. I un Juan de la Mata del 1741. El millor no ha estat veure aquetes joies de paper sino les explicacions del mestre al voltant de les mateixes. El coneixement ens mou tant o més que les viandes.

xesco bueno mostrant llibres arte cisoria esmorzar de forquilla ca l'esteve

llibre juan de la mata xesco bueno esmorzar de forquilla ca l'esteve

Nota: foto curiosa ja que de fons es veu al Manel fullejant el meu exemplar de Arte cisoria... del 1967, que per contrast semblava un alegre jovenet pre adolescent... tot i haver nascut abans que servidor. Grans moments!