dimecres, 30 de març del 2016

de crema de coliflor amb tartar de gamba. Video Recepta


Avui a Gastronosfera surto cuinant una crema de coliflor amb tartar de gamba, un plat més que fàcil i que personalment m'encanta. La gràcia principal està en fer servir un crustaci el més fresc possible i en la ametlla que s'afegeix a la crema i li dona un sabor diferent :)

Podeu veure el text i informació en aquest link

dilluns, 28 de març del 2016

d'arròs amb sipia - recepta d'un dinar familiar

arros negre de sipia, garrofo i gambot

Aquests dies hem descansat una mica i hem aprofitat per a fer alguns àpats en familia. Un ha estat un arròs, tradició obligada a casa nostra. En aquest cas un arròs de sipia al que en un arranque li hem afegit garrofó... amb èxit segons el meu criteri particular. La resta és una base canònica vegetal (porro, ceba, pebrot verd, all), una mica de vi blanc i un bon fumet per a banyar l'arròs prèviament saltat amb la marca vegetal. Arrossejat per a que el gra quedi més suelto i per a que la sípia ja començi a traspassar sabors al oli:

"Salvo cuando se hace el arroz con calamares, pulpo, sepia, etc., animales de carne muy firme es mejor cocinar el arroz con el pescado dentro de la manera que yo les digo (es refereix a introduir-lo un cop l'arròs porta ja cinc o sis minuts de cocció) para evitar que el pescado se deshaga. Gran parte del sabor del pescado se transmite al aceite durante el sofrito; por tanto, ese requisito que puede emplearse o no en el arroz a banda es imprescindible en el arròs junt"
Fernado Gallar, Andanzas y pitanzas (1983).
Instituto de Estudios Alicantinos
ISBN 84-00-5311-7

En definitiva, que ens hem fotut un bon arròs en la millor companyia :)

La recepta: Arròs de sipia

Ingredients (4 per):

Una sipia gran, de kilet i una mica més
300 g d'arròs (bomba en el nostre cas)
Dos porros

Dos pebrots verds
Dues dents d'all
Una ceba tendra
Brou - fumet de peix - aigua
Dues bossetes de tinta (opcional)
200 g de garrofó (in our case, congelat, aix)

Sal, oli, pebre
Mig got de vi blanc

Procediment:

Tallem les verdures menudament i les posem a una cassola amb oli i una mica de sal, foc moderat per a que el porro no s'enrosseixi o es cremi. Les tindrem uns minuts fins que s'estovin.

fons per a arròs negre de sipia i garrofó

A continuació afegim els garrofons, que també tindrem uns minuts per a assegurar que quedin cuits amb el temps de cocció de l'arròs. Al cap de tres o quatre minuts posem el vi blanc i evaporem l'alcohol.

afegint el garrofó al arròs negre de sipia

Afegim la sipia tallada en bocinets i la saltem per a integrar tota la marca.

afegint la sipia al arròs negre de sipia i garrofó

Afegim el brou, la tinta si hem decidit fer-la servir i rectifiquem de sal i pebre. Ja se sap que tal i com diu Fernando Gallar en el seu gran llibre 'Andanzas y pitanzas' el caldo del arroz debe estar siempre francamente salado.

xup xup arròs negre de sipia i garrofó

Acabem amb setze minuts de cocció que serveixen per anar planxant els gambots, fotre's la copeta de vi que encara ha sobrat i fer anar tant la llengua com les olives del vermut... una festeta, vaja :D

diumenge, 27 de març del 2016

d'espardenyes de mar. Video de com s'extrau la part comestible.


Espardenyes, video on queda clar com s'extrau la musculatura longitudinal de la pobre bèstia que en definitiva és el que ens jalem amb fruició :)

Vist al Facebook de Miquel Safont Mosquera


Posted by Miquel Safont Mosquera on martes, 16 de junio de 2015



dimecres, 23 de març del 2016

de tapa per setmana santa


No words needed... :P

La foto me l'ha enviat la familia, suposadament des de Mérida però te més aviat pinta de meme...francament divertit :D

diumenge, 20 de març del 2016

de crestes de verdura, pollastre i ras el hanout. Recepta.




La super xermaneta també és amant de cuinar, i ens ha fet per al tàper -gràciesssss- unes crestes que a part de bones també son maques ja que les fa en format medalla, que ens agrada molt.

El farcit el fa amb el que te, cuina d'aprofitament, en aquest cas amb pit de pollastre, carbassó i ceba. Tot i que el punt més interessant és la utilització de Ras el hanout. Aquesta mescla d'especies ens entusiasma a casa, i la fem servir gairebé tant com el curri i el garam massala,les altres barreges d'especies d'abast global.

Ingredients:

Pit de pollastre
Carabassó
Pebrot verd
Ceba 
Ras el hanout
Sal
Pebre
Ou
Crestes


Procediment:

Tallem el pit de pollastre a tires, salpebrem i hi afegim una bona cullerada sopera de ras el hanout. Reservem. 

Tallem en brunoise el carabassó i en rodanxes primetes el pebrot verd. Salpebrem. i saltem al wok amb un rajolí d'oli deixant  les hortalisses ben fermes.

A banda, tallem ben petit una ceba (de mesures generoses) que daurarem a poc a poc en una paella.



Quan ja tenim totes les hortalisses al punt, les reservem i al wok afegim el pit de pollastre, saltem breument, retirem i hi barregem els ingredients del farcit.

Estenem les crestes a la safata del forn que haurem precalentat, hi posem el farcit, una mica d'ou a les vores i tapem amb una altra creta, premem suaument a les vores. Finalment pintem amb una mica més d'ou a la superfície i cap al forn fins que estiguin daurades!

divendres, 18 de març del 2016

delafé, lo más bonito del mundo y la tortilla feliz


La nova de Delafé, un dels nostres embellidors acústics preferits. A més a més, en el nou video...cuinant una truita! Lo más bonito del mundo! Estamos bailando, estamos cocinando!!




dijous, 17 de març del 2016

de galetes de taronja, canyella i civada


La secció portuguésida de la familia és afeccionada a les bolachas (galetes) i els tapets i brodats. Aquesta recepta de galetes porta taronja i canyella, amb el que fins i tot yours truly els hi clava mossegada tot i no ser molt fan del format galetero. La civada també hi dona un toc interessant.

Si algú pensa que estan un pèl massa fetes, doncs estic totalment d'acord. Però és el que té el bloguerisme verité: així han sortit del forn. Heh! :P


Bolachas portugueses de taronja i civada

Ingredients

2 taronges (o, però si vols fer el sabor més intens taronja)
90 g de farina de blat integral
200 g tasses de civada
20 g de sucre morè
2 ous
35g d'oli d'oliva 
Un pessic de sal, un pessic de canyella
5 g de llevat (un sobre)

Procediment

Preescalfar el forn a 180º C. Ratllem la pell de taronja i la barregem amb el seu suc, els ous, la sal, la farina, la canyella i el sucre. Admet túrmix si es vol.
Afegir a poc a poc les tasses de farina de civada, opcionalment es pot enriquir amb altres fruites, perles de xocolata, etc.
Barrejar i disposar sobre paper de forn formant les galetes gruixudes.  
Coure al forn durant 20 minuts. Treure en quan es començen a enrossir.

dilluns, 14 de març del 2016

de frittata de borraja. Recepta!



La borraja (borratja en català normatiu) em transporta a la infància. La mare ens la mencionava quan parlava del tipus de cuina casolana que havia viscut de petita. Cuina d'origen rural i extremenya.

La marca navarresa Gutarra em va oferir colaborar amb ells (seva és la borratja que apareix en aquesta entrada) i per algun mecanisme mental desconegut vaig acabar fent una frittata italiana de borraja -documentada al fabulós llibre 'Il cucciaro d'argento'-. Altra vegada emportat per San Gúguel i les filies personals em vaig deixar influir per una recepta de Jamie Oliver en que a la frittata hi incorpora formatge ricotta i així he acabat amb aquest plat colorista i variat.

Alguna dada de la borratja

Membre del grup de la familia Boriaginàcees, aquesta planta presenta una tija i fulles completament cobertes de pels. És força ferèstega i capaç de crèixer en vores de camí i altres indrets complicats de forma espontània.
L'origen etimològic està en discusió: per a uns prové del llatí 'borra' (pel) i d'altres l'atribueixen al mot àrab abu rash (pare de la suor, se suposa que aquesta planta fa suar).

La temporada principal és a la tardor, sobretot al començament d'estació. Un cop depilada, el seu sabor a la cuina és intens i elegant. El resultat final es més elegant del que la planta sembla prometre. En tot cas, la meva ja venia neta i cuinada o sigui que la part laboriosa me la he estalviat.



La recepta: Frittata de borraja

Ingredients

Un bon manat de borraja o un pot de borraja ja cuita
Un manat d'alls tendres
Sis ous
Un formatge ricotta (serveix mató i també requesón)
Un grapat d'olives d'Aragó (serveixen també kalamata, per exemple)
Tomàquets cirerols
Un parell de patates vitelotte (patata normal també serveix, però no queda tan cuqui. Heh!)
Oli d'oliva verge extra
Sal i pebre
Mig got de llet
Una llesca de pa

Procediment


Pelem i tallem les patates, que fregim prèviament per a que no quedin crues al final.


En una paella que pugui anar al forn, posem un fons d'oli d'oliva verge extra, en el que saltem un parell de minuts l'all tendre tallat. No s'ha d'enrossir, només estovar una mica.
Mentres es fa l'all, posem a remull el pa (en comptes de la tradicional recepta italiana de frittata de borraja en que el pa es mulla en aigua, jo l'he posat amb llet)


Afegim a la paella la borraja ben escorreguda i el pa també escorregut. La missió d'aquest és fer el resultat final més amorós i tendre. Saltem uns minuts per a eixugar la mescla i salpebrem al gust.
Retirem la borraja, batem els ous -aquí he tornat a salpebrar- i els posem a la paella per a assegurar que la base té una bona capa d'ou.


Afegim tot seguit la borraja i repartim per sobre el formatge ricotta desfet, posem els tomàquets tallats, les patates vitelotte, les olives (sense pinyol!) i unes tijes d'all tendre per a aromatitzar el conjunt. Ho posem tot al forn precalentat, que cogui uns 5 miuts a 215 graus.


dijous, 10 de març del 2016

de Rossini, la òpera, els macarrons i els tresorets de biblioteca



El que no sabré mai és com a un veterano militant anarcosindicalista com és el meu pare, se li va acudir en plena resvolusió del 68 comprar i guardar una revista com aquesta de jalamenta... això sí, que me la hagi regalat és más que bien. Perque és un dels grans tresorets de la meva biblioteca particular!!! :D

"Como es sabido, Rossini era tan fácil músico como perezoso. En 1816, Francesco Barbaia, famoso empresario del Teatro de san Carlo, de Nápoles, le encargó una ópera,Otello, y para componerla le ofreció el Palazzo Berio, que este empresario poseía. El jovial Rossini estuvo seis meses como huésped del buen Barbaia comiendo y bebiendo e invitando a amigos. La música no avanzaba un paso...
(...)
Al fin Barbaia se hartó y una noche los criados sigilosos, raptaron a Rossini, lo encerraron en una habitación y allí quedó el maestro a ración de macarrones hervidos con agua, hasta que acabara su ópera, que todavía no había comenzado.. Le pasaban dos mezquinos platos diarios de macarrones por un torno. A las veinticuatro horas, Rossino lanzó por el torno la obertura de la futura ópera. Luego en pocos días salieron los tres actos y  fue liberado. Sin embargo, Barbaia, que no sabía de música, se enteró luego que estos tres actos sólo tenían de original los números 1,2 y 3 que los encabezaban: rossini había repetido infatigablemente toda la obertura adaptándola a la buena de Dios a los diálogos, para recobrar su libertad y comer aquellos timbales de macarrones trufados que eran su delicia."

Nestor Luján
Fragmento de la pieza Rossini y los macarrones.
Historia y vida, pag 96 . 1968

dimecres, 9 de març del 2016

de video relaxant: tallant la perfecció


Ziiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip! Mestratge del tall.
Via facebook de l'Oriol




중국 요리사들의 소름돋는 칼솜씨 ㄷㄷ
Posted by 요인배 : 요리를 인터넷으로 배운 사람들 on sábado, 30 de enero de 2016

dilluns, 7 de març del 2016

de quiero un café. No, en serio, quiero un café!

Els dilluns tengo un nosequé quenosé quemepasa
M'encanta el 'desculpe' del final, molt cortés, Heh!
Vist al Facebook de Barista Kim,



PARA OS VICIADOS EM CAFÉ
VEJA O QUE ACONTECE QUANDO O CARA É VICIADO EM CAFÉ
Posted by Tá Sabendo Legal on viernes, 19 de febrero de 2016

dimecres, 2 de març del 2016

de Falafel Jihad, Vegan Black Metal Chef rides again


Tres anys sense que el Vegan Black Metal Chef sortís per aquí és massa temps. Mea culpa.
Però aquesta Falafel Jihad (s'ha de ser poc politicament polit, amb la que tenim a sobre!) s'ho mereix: