divendres, 27 de maig del 2016

de cap nen sense bigoti. Campanya solidaria amb el Banc d'Aliments


Al nostre voltant hi ha problemes que alguns s'estimen més que no veiem. Total, només un 42% del jovent està a l'atur així que la cosa està millorant, anem bé. Malgrat tot, existeixen els problemes i un d'ells és que hi ha nens que no tenen una bona nutrició. Més de 350.000 nens no tenen accés aliments bàsics com la llet. I és a casa nostra.

#CapNenSenseBigoti

Aquesta campanya està adreçada a aconseguir llet, un aliment que a alguns nens els manca de forma habitual. I la distribució es farà via Banc dels Aliments, que com a minim a mi em dona molta confiança i garanties.


 
Per a colaborar no cal gran cosa, una petita donació que pot anar fins i tot fins als 2 euros (llet per a un mes per a un infant!!) i obviament d'aquí cap amunt. Una altra manera de colaborar és fer-ne difusió, here we are, heh!


I finalment, hi ha el detall de fer-te una foto amb el bigoti i pujar-la a la web de la campanya, per a posar un simbolic punt de simpatia. Es clar que si hem de ser sincers, algun gest dels que surten semblen una parodia de gran dictador del S XX. Per si de cas, jo posaré el ditet una mica en corva i si puc... cara de Magnum.


En tot cas, una causa que val molt la pena i a més a més molt fàcil de donar-hi suport.
Què, t'hi apuntes?

dilluns, 23 de maig del 2016

del Kitsch a Barcelona. Llibre d'Anna Pujadas



Fa un temps vaig rebre un correu enviat per Anna Pujadas, una proposta per a participar en un llibre sobre diferents visions del kitsch barceloní. Un tema prou ample i poc concret com per a que cadascú en poguem fer una llista personal que en certa manera també ens defineix.

El tema és que en el moment tampoc no vaig copsar del tot quina era la magnitud del projecte, que fa uns díes ha vist la llum en forma final de llibre editat  per l'Ajuntament i on l'Anna ha fet un recull classificat de llocs, establiments, objectes i moments kitsch de la ciutat.

Hi ha un apartat gastronòmic, on vaig esmentar entre altres els entremesos servits en masies urbanes , amb parets de pedra farcides d'estris agrícoles que fa dècades -o segles- que s'han tornat objectes ornamentals. Heh.

En tot cas, també hi ha criteris de fons, com l'Ada Parellada i la seva descripció de metàfora marinera -ai, Artur, ets un influencer!?!-  sobre com s'enreda els turistes en algunes zones de la ciutat.



M'agrada que al llibre no es jutja com a positiu o negatiu el kitsch, tot i que també hi ha molta crítica. Per exemple, la Sagrada Familia en surt força esquitxada com a icona kitsch. Em sembla que el dia que retirin els carnets de catalanitat als que no ens agrada la estètica exterior del temple expiatori, potser no estaré sol!

Ja he dit que hi estiguis o no dacord, al llibre hi ha uns quants zascas, no?


Kitsch BarcelonaAnna Pujadas
Editorial: Ajuntament de Barcelona
Pàgines: 340
Format: 15x15
ISBN: 978-84-9850-863-5

dijous, 19 de maig del 2016

de recepta: Filet de porc amb salsa de café i duxelles de xampinyons


El cafè emprat en una salsa es transforma de beguda en condiment, correcte?
I es que amb la potència que té bé el podem fer servir per a la cuina, i si és amb una mica de brandy aleshores és salsa de cafè que recorda al carajillo? La cosa es complica.

En tot cas, una tècnica que em va suggerir en Xesco. Fàcil i bona per a recuperar la glassa de la paella i construir salses. La teniu a cop de clic al Gastronosfera:

http://www.gastronosfera.com/es/recetas/carnes-y-aves/solomillo-con-duxelle-de-champinones-y-salsa-de-cafe-facil-y-sabroso


dilluns, 16 de maig del 2016

de recepta: Cigrons amb escamarlans i panxeta de porc


cigrons amb escamarlans i panxeta - Garbanzos con cigalas y panceta


Aprofitant que és l'any internacional del llegum i en col.laboració amb la marca Gvtarra -que ha proveït el llegum- he volgut cuinar uns cigrons: Esferoide irregular que ens alimenta des de que els cartaginesos van passar per la península camí de la conquesta de Roma.
Ells van marxar però el cigró es va quedar, com en els acudits del Capri però en bó.

Aquest llegum és històricament denostat,Tito Livio va fuetejar la frase 'los hispanos comen garbanzos a todas horas'. No te glamur i sovint s'ha associat a la menja primaria, gairebé rupestre. Fins i tot el mestre Santi Santamaria ho va escriure en algun llibre o article: poc refinat el cigró. No es pot encertar en tot! ;P

També han existit defensors ilustres del cicer arietinum. El gran Carlemagne en va albirar les possibilitats alimenticies, decretant el cultiu obligatori a tota granja de l'imperi. Bien Carlos, bien.

La recepta que he cuinat porta escamarlans per a donar-li finura i pantxeta de porc per a donar-li suculència. El Fumet, el sofregit i el pebre vermell son la linia de baixos que acompanya amb contundencia la melodia principal. És el groove, del que Bruno Mars en sap un niu.

En serio? Un video musical en un post de cuina?
Si home si, l'objectiu és fer venir salivera mentre no pots aturar els peus.
Too hot (hot damn!),Too hot (hot damn!) Don't believe me, just watch!


Recepta: Cigrons amb escamarlans i panxeta.

Ingredients

600 g de cigrons cuits de qualitat

500 g de escamarlans
300 g de panxeta de porc
1 Kg de peix de roca (opcional)
Un parell de cebes tendres
Dues dents d'all
Una cullerada sopera de pebre vermell fumat de La Vera
Mitja copa de vi blanc
Unes cullerades de sofregit de tomàquet

Alguna herba aromàtica (farigola, romaní,...)
Oli d'oliva verge extra
Sal
Julivert


Abans de l'acció: escamarlans, peix de roca, panxeta de porc i cigrons

Procediment

Començem netejant els caps dels escamarlans i posant-los en una cassola on les rostem uns segons, afegim alguna verdura que tinguem a ma i coem per 20 minuts per a obtenir un fumet. Si volem podem afegir també una mica de peix de roca per potenciar-ne el sabor.

En una cassola gran posem oli i fem la ceba i l'all picadets, coem lentament fins que agafi una mica de color. Hi aboquem el pebre vermell i tot seguit afegim la panxeta de porc en bocins i daurem amb foc fort per a que agafi una mica de color. Afegim la copa de vi i evaporem l'alcohol, moment en que posem unes cullerades de sofregit casolà i les herbes aromàtiques.
  

Quan ha reduit i està sec, hi posem els cigrons escorreguts i un parell de cullerots de fumet del cap de les galeres. Tornem a reduir tranquilament per a que es mesclin els sabors de tots els ingredients.



A banda coem els escamarlans (jo els he fet al vapor, 30 segons al microones. Per assegurar el punt ja que m'agraden elàstics i sucosos) i amb el turmix fem un oli de julivert amb una miqueta molt miqueta d'all. Refrescarà el conjunt un cop al plat.

Plat de cigrons amb escamarlans i panxeta - Garbanzos con cigalas y panceta


dijous, 12 de maig del 2016

de tot es comèdia i la xerrada sobre el pa del passat diumenge



Podcast del passat diumenge al Tot és comèdia de la Cadena SER Catalunya. Tertulia constructiva i didàctica sobre el pa i el món que l'envolta. Amb final matxacante del Putuchef Daniel Jordà i la seva declaració sobre la masa mare: potser està sobrevalorada?

Aprox la segona mitja hora del programa :)


diumenge, 8 de maig del 2016

del receptari del Profesor Capo.

Amb la obra de Nicolás Capo hi tinc tanta distància racional -el seu enfoc trofoteràpic està a les antipodes de la meva mentalitat científicament convencional- com proximitat emocional.
Des de menut he fullejat els seus llibres a les estanteries de casa. Coses de tenir uns pares post hippies i aquestes afortunades coses.

Petits llibres de noms interessants com 'Gazpachos para el verano' on s'avançava la moda que sembla haver-se imposat a molts locals d'anomenar 'gazpacho' a tota sopa freda d'estiu. I d'altres que ja de petit em fèien arrufar arrufar el nas amb escepticispme com el 'La cebolla contra el cáncer'.

Libros recetas profesor Capo

De la ma de Sergi Frèixes -comisari de la excelent exposició Menús de guerra- he conegut el llibre 'Recetario del profesor Capo, el impulsor de la cocina vegetariana' editat per Larousse i en el que és coautor juntament amb la periodista Patricia Serrano, Ondina Capo -filla de Nicolás Capo- i Sonia Capo -neta-.

En la meva opinió, el principal interés d'aquest llibre rau en que amb accés directe a les fonts històriques -tant d'arxiu familiar com la memòria directa de la familia- hi apareix documentada la naixença i desenvolupament de la teoría i alimentació vegetariana al nostre país. I en el bon ús d'aquest material per a crear una obra exhaustiva i complerta que descriu el panorama d'un moviment que mescla alimentació, sexualitat, salut i de fet, filosofia de vida.

Moment de la presentació -original, en format taula rodona i on Ondina capo ens va acostar de forma tendre i encantadora la figura del seu pare- el passat dijous 5 de Maig de 2016

També trobem un receptari vegetarià, amb receptes actualitzades i cuinades al restaurant l'Hortet que fa 25 anys va posar en marxa la familia de la ma d'Ondina Capo a tocar del mercat de La Boqueria. Receptes ben pautades i ilustrades, per cert.

Jo no soc vegetarià, i de fet em deleixo per la carn per sobre qualsevol altre ingredient, però obviament només amb verdures també es pot assolir l'alta qualitat gastronòmica. I la veritat, necessito augmentar la presència vegetal a la meva dieta. Que m'ho ha dit en Jordi el meu dietista. Heh.

Aquest text on s'acusa al carnívor de lasciu apareix en el llibre, tot i que la foto és de la exposició Menús de Guerra. Je m'acusse!

Per als interessats en la història culinaria del nostre país, és un llibre que ilumina de primeríssima ma una linia de pensament alimentari que va ser molt influent i trencadora. Una obra de consulta que ajuda a escatir arguments i entendre origens d'unes idees que com ja he explicat son antagòniques en lo personal i en canvi, emocionalment properes. Per a mi, un autèntic must,vaja!


Recetario del Profesor Capo. El impulsor de la cocina vegetariana.

ISBN:
 978-84-16641-05-5
Formato: 18,50 x 23,50
Encuadernación: Rústica Hilo
Nº páginas: 224


divendres, 6 de maig del 2016

del Gluten Free Museum, obres d'art famoses versionades sense blat



El Gluten Free Museum és un blog de Tumblr on aparèixen famoses obres d'art versionades per a que no hi aparegui el gluten.




També hi ha imatges icòniques de l'art més modern i customitzades. La alegria del nen sense pa pot ser la mateixa pero el missatge canvia totalment, no?


Les que més m'agraden són les obres 'costumbristes' que mostren la vida rural al voltant del blat, en que realment es copsa la importància d'aquest cereal en la nostra història, o a mi m'ho sembla.



Via culturainquieta

dimecres, 4 de maig del 2016

la nostra cuina pot ser burgesa si nosaltres no ho som?



I si com jo penso, ens han volgut vendre la moto de que sóm classe mitjana quan en realitat sóm classe treballadora empenyorada. Com pot ser que la nostra cuina sigui en moltes ocasions una cuina burgesa? Perque a veure, en el menjar i si ens ho podem permetre sí que som senyoritus... o no?

"Con la aparición de las clases medias urbanas en el S XVIII y sobre todo en el S XIX, se produjo una alianza entre las dos cocinas, la popular y la culta, la inconsciente y la voluntaria, que ha dado en llamarse 'cocina burguesa', codificada en numerosos tratados y que manteniendo la solidez y los aromas de la cocina campesina añade la inquietud y la clase de la alta gastronomía. Por ejemplo, las salsas.

Si la cocina regional y campesina tiene un fondo y una seriedad que permiten compararla con el caballo de tiro y de labor, si la alta gastronomía tiene las virtudes elegantes y la fragilidad del pura sangre, la cocina burguesa es lo que los domadores de caballos llaman un medio pelo: trota pero no galopa. (...) por otra parte la cocina burguesa no excluye la invención -al contrario de la cocina estrictamente tradicional, que se transmite con la rigidez de un código genético-. Todo cordon-bleu introduce voluntariamente en la receta su toque personal."
Jean François Revel.
Un festín de palabras. Ed. Tusquets

ISBN 84-8310-506-3

diumenge, 1 de maig del 2016

de la cassola que fa els saltats tota sola (Video)

Hipnòtic i desconcertant. Ja sabem que aquestes coses existeixen però no ens agrada que ens matin el romanticisme :D



Vist al Facebook de Juan Molina