decuina.net

debat: cuina tradicional vs tecnologia culinaria

2012-02-17T09:53:00.000+01:00

Us porto avui un document molt interessant que ha penjat l'Ada Parellada al seu blog Semproniana. No el coneixeu? Doncs passeu-hi que darrerament porta un ritme infernal d'actualització diaria i l'Ada hi aboca molt coneixement i carinyo.

El document és un dossier/resum sore la trobada 'Cuina tradicional i tecnologia, poden conviure?' organitzada per l'Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria.

Starring: Tana Collados (Cuines TV3), Toni Massanés (Dir. Gen. Fundació Alicia), Ada Parellada (Restauradora i -aixó m'encanta- mestressa del Semproniana), Claudi Mans (UPF), Milagros Perez Oliva (periodista El Pais) i Eva Pomares (Periodista El Punt Avui).

Aquí teniu el link.

http://www.occ.upf.edu/img/imatges_cms/QSAM7-CAT.pdf

En la meva opinió falten cuiners i sobra pregunta.
O sigui, que mai he entés la confrontació que es fa entre la cuina tradicional i la tecnològica quan per a mi només hi ha la cuina bona i la cuina dolenta. Les altres batalles que les faci aquell qui té interessos en les mateixes.

El tema dels pocs cuiners ja ho entenc: era una jornada sobre comunicació i no pas sobre estricta cuina. En tot cas, un document ben interessant i ple de moltes reflexions. En la meva opinió val molt la pena dedicar-li una estoneta, us el recomano.

de xips no comestibles però inolvidables.

2012-02-16T23:57:00.001+01:00

Val, ni és una recepta ni és comestible ni de fet és gaire gastronòmic. Però jo si pogués a la oficina faria servir aquests post-its en forma de patata xip.
Alerta que fan olor de xip. I a més a més... no engreixen. A que són macos!

I de los creadores dels postit amb forma de patata xip.... també en forma de nachos i de galeta de Nadal!!

Via contentdesign

de sopa modernista

2012-02-16T07:12:00.000+01:00

De la recopil.lació de receptes del que probablement serà el llibre més quieroynopuedista de la dècada (400 euracos del ala): Modernist Cuisine

Una 'simple' sopa de pastanaga caramelitzada. I digo yo... que tot aixó serà per a aconseguir aquella situació d'oxímoron aparent: pastanaga que té més gust de pastanaga que les pastanagues. No?
Aquí teniu redactada la recepta complerta.

Vaja, cuina ultra-tecnològica i tinc curiositat per coneixer la opinió d'alguns grans amics grans cuiners sobre el tema...
La idea de portar-vos el video m'ha vingut tot llegint el blog de Garbancita on també apareix el video de la truita a ratlles que es cuina al forn de vapor. Que jo no se com estarà de bona, però es tan preciosa que sembla de plàstic.

de recepta de coca (Dani Jordà)

2012-02-15T06:41:00.002+01:00

Aquesta és la recepta bàsica de la masa per a fer focaccies i pizzes que ens va donar en Dani Jordà. Amb el pastat per autòlisi (que vol dir el pastat sense pastar).
Amb la massa que vem fer durant el seu taller vaig preparar a casa aquesta coca, una flamiche de salmó i una pizza de pebrots (literalment, no en plan descriptiu). Us poso avui la coca -una mica passadeta la cocció calçótida, ho reconec- que estàva boníssima i més endavant la flamiche. Un descobriment total!

Coca de calçots i sobrassada.

Ingredients:
Per la massa:

500 gr farina
250 ml aigua
30 gr mantega
20 ml oli
10 gr sal
10 gr de llevat

Topping:

Un manat de calçots
Unes llesques de sobrassada
Unes cullerades d'allioli
Sal, oli, pebre

Procediment:

Recordeu que farem servir el pastat per autòlisi (explicat aquí). I senzillament ho barrejem tot en un bòl amb la ma. Ho barrejem uns 30 segons i ho deixem en una superficie sobre la que hem posat una mica d'oli. Veieu el video:

Ho deixem reposar uns 15 minuts i treballem la masa durant uns deu segons. Tornem a deixar reposar uns quinze minuts.
Operació que repetirem quatre vegades. I ja ho tenim tot pastat.

Nota: Si volem i podem repetir més cops la operació, podem fins i tot baixar el llevat a cinc grams per kilo de farina: com menys llevat més fàcil ho te la farina per a desenvolupar la xarxa de gluten que formarà la estructura. Hem de pensar que no estem fen un pa, sino una coca o una base de pizza, focaccia,... no necesitem que s'aixequi molt durant la cocció.

Finalment no tenim cap altra feina que estirar la masa en una planxa de forn i preparar els calçots. Jo a casa els he fet a la planxa ja que no tinc barbacoa: nets i pelats, un cop de planxa per deixar-los tendres però ferms.

Posem una capa d'allioli sobre la massa i a sobre els calçots. Al forn a 250 graus uns 10 mins. Quan en porti sis o set, posem els talls de sobrassada per sobre. Així no es desfà totalment i no queda la coca massa oliosa.

També hi podria haver posat un romesco a la base en comptes d'allioli, però no en tenia i entre setmana no m'hi veig preparant un romesco: no tenia el chichi para farolillos.
En fi, que ara ja teniu les proporcions de la massa del mestre Jordà i espero que us decidiu a provar de fer-la perque és realment fàcil la tècnica de l'autòlisi.

dels ous de Sant Valentí (amb perdó)

2012-02-13T22:30:00.000+01:00

demaneu els bunyols: són com bombons de bacallà!!

2012-02-12T22:39:00.001+01:00

Convidats per Quim Marqués i de la ma de Carme Gasull, un grup de blocaires ens acostem encuriosits al restaurant La Lola de Las Arenas.
Comfesso d'entrada que mai he sopat a un restaurant de centre comercial així que tinc certes expectatives al respecte. Digui-li expectatives, digui-li prejudicis. Meeeeec, error: La lola de las Arenas és un restaurant de tapes d'una dignitat i excel.lència que no es mereix els meus prejudicis!!

Només us diré que, amb els bunyols de bacallà, ja tenim raons sobradíssimes per a apropar-nos fins a La Lola... personalment els grans guanyadors de la nit. Quina delicia!

La vetllada comença amb l'starbase i la reina galega del seu cor arribant mitja hora abans al centre Las Arenas per a poder visitar mínimament aquest nou pol consumístic de Barcelona. Per cert l'aparcament subterràni circular és d'aquells que fa gràcia a les ments simplones i poc avançades.
A mi em va fer gràcia la disposició circular dels cotxes. Heh.

Per a arribar fins a La Lola, t'has de fer una bona pujada mecanitzada, que sincerament em va semblar força alegòric: cap al cel de Barcelona (de 4 plantes, ehemnnnn) i us asseguro que val la pena aquesta peregrinació. Es clar que qui vulgui té ascensors -fins i tot panoràmics-, però a mi m'abelleix més la pujadeta consumista entre les tendes trending.

El post és llarg perque no s'hi van posar per poc i ens van servir 15 plats diferents inclosos els postres. O sigui que anem per feina...

Autoexplicatiu, no? Una amanida russa amb llagostins picadets per dintre i serradures de pernilet per fora. Començem bé!

Una miqueta de mostra del producte que s'hi gasten. Un pernil 'Dehesa de Extremadura' que algun cop haviem mirat amb ullets a la nostra tenda de pernil de capçalera i també unes anxoves de textura suau i saboroses.

Croquetes i bunyols de bacallà. Combo triomfador. Amb uns bunyols que quitàven el sentío. Deliciosos fets directament de bacallà dessalat al punt perfecte, o sigui sense cap massa interior. Directament bacalla amb una textura suau i sucosa envoltats d'un cruixent daurat amb la coroneta d'allioli de mel. Això no són bunyols, això són bombons!!

Calamarsets i mandonguilles ben saboroses, els calamarsets un punt picants. No és lo meu el picant, però al personal li agrada i això és el que compta. De moment anem cap al pleno al quince.

A mig sopar m'adono de que en Tiriti té la millor lectura tàctica del joc que el mateix Xavi i el verb punyent d'un Messi de la vida. Resultat, situació gloriosa a la taula rodejat de dones. Gran Lluis.

Arriba el moment dels entrepans...

Un català amb un pa dels que m'agraden: tou i ben molsut -no hi busqueu cruixent crosta que no la trobareu pas-. M'encanta.

I un altre dels impactes de la nit, uns mallorquins en formació. Pa de brioix ben farcit de sobrassada i formatge. El toc del sucre glass per sobre és un altre combo: aporta la dolçor -recordem el clàssic sobrassada + mel- i alhora confereix al conjunt la sensació mental d'estar menjant una ensaïmada. Genial.

Uns pepitos, que també són part de la història gastronòmica del tapeo universal, es a dir, del tapeo de casa nostra. Van arribar al final i tot i l'estat full de les nostres panxes no en va quedar ni un. Això ja ho diu tot.

Fora del menú previst, arriba aqueta bomba amb salsa brava com a primicia. La salsa definitiva en carta serà diferent, però nosaltres ens hi posem amb entusiasme a donar la opinió :D

Els postres, ja em perdonareu, no els vaig fotografiar perque a aquestes alçades havia perdut l'oremus, el cap i les neurones en les converses que com podeu imaginar volaven de banda a banda de la taula tot analitzant el sopar, els blogs, els cuiners, el SEO, el SEM, el sursum corda i la mare de totes les entrades. Hi havia uns macarons fantàstics, però no tinc la foto :(

O sigui, que hem fet pleno al quince i tot estava boníssim. No us puc dir altra cosa, que jo no soc crític i només faig cròniques!!heh!!

Com va preguntar en Massitet (de casta le viene al galgo) perque La Lola, perqué aquí i perque ara?
En Quim ens va contestar que La lola es deia el primer restaurant on va treballar, que el lloc és privilegiat per les vistes i perque els companys de cúpula estan fent també esforços notables i ara... perque es van enamorar del local.

Moltes gràcies a la tripulació de La Lola de las Arenas. A Antonio, cap de cuina, a la Carme que ens va convidar i al Quim Marqués -un dels alma mater de l'assumpte i que també capitaneja El suquet de l'Almirall a la Barceloneta-

web: http://www.laloladelasarenas.com
Ubicació: Cúpula del centre comercial Las Arenas
934 255 714 - Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385

de big bang coliflouer

2012-02-11T22:19:00.000+01:00

Dues reproduccions de explosions tràgiques... reproduides amb fragments de coliflor. Sense paraules.

Nagasaki (1945), Space Shuttle Challenger (1986) - Historic explosions depicted with cauliflower by Brock Davis.
Via Inspire.2ia.pl

de recomanació sabatina al 365bcn: cursos al Delishop

2012-02-11T08:03:00.002+01:00

Havia d'arribar el dissabte en que al 365bcn.com recomanés gaudir d'un dels cursos de cuina que imparteixen al Cooking Space de Delishop. I concedeixo que m'he deixat endur per la part menys important: les impresionants instal.lacions, xul.les, maques i modernes.
En realitat el principal valor està en la qualitat dels professors i de la proposta general. Però que voleu, un és jove i impresionable!! ;-P

Com sempre, tinc el morro de demanar-vos perfavort que cliqueu en aquest link (o el logo del 365bcn)
I si us agrada la recomanació li poseu un 'Me gusta' de Facebook o una piuladeta de twitter. Ja sabeu, el ego del blocaire...i tal.

Digo yo que si el Capitan Kirk y el Sr. Spock precisaran un dia el cocinar unas albóndigas en salsa para salvar (¡una vez más!) a la humanidad. Y si además lo tuvieran que hacer en Barcelona... probablemente se decidieran por la cocina del Delishop Cooking Space.
Más modernas no las tiene nadie en toda la Flota Estelar, y su look recuerda a los puentes de mando de las naves clase Galaxia.
Claro que lo importante es que dan cursos de todo tipo y pelaje (desde bases de cocina a míticos arroces, pasando por el fashion-victim taller de Gin-tónics). Y además, cuando termina la clase te cenas lo cocinado durante el taller.
En el caso concreto del combinado espirituoso, para mayor regocijo de la flota de taxis de Barcelona, I suppose.

d'autòlisi, quan la massa treballa per tú

2012-02-10T08:21:00.000+01:00

Tinc al forn la entrada complerta sobre aquest fenòmen del pa que és en Dani Jordà, del que vaig tenir el privilegi de gaudir un taller al Delishop aquesta setmana. Durant el mateix vem aprendre moltes coses, però la que més em va sobtar (i agradar) va ser la utilització de l'autòlisi per a fer el amassat.

Aquesta tècnica consisteix en deixar que la massa per a fer pa o bases de coca... faci la major part de la feina ella mateixa. Sona bé, oi? Autolisi deriva del grec i significa literalment 'trencarse un mateix' i es que en aquesta tècnica les cèl.lules de la farina absorveixen tanta aigua que acaben reventant elles soletes.

El temps total d'amassar que ens va mostrar en Dani diria que no supera els dos minuts.
Tot i que el procediment total es força més llarg ja que cal esperar un quartet d'hora entre les successives sèries d'amassat. És brutal i sorprenent, perque al final tens un resultat excel.lent.
Tot i que en dies de stress soc partidari de fer un amassat tradicional o bé aixecar pedres. I jo no soc euskaldún.

El sistema consisteix en barrejar la farina i l'aigua (segons el Dani amb això ja tindrem quasi el 80% de la feina feta), i deixar-lo reposar de forma que la mateixa farina en una massa ben hidratada crei les cadenes protèiques de gluten que són la malla que dona elasticitat i estructura al pa.
Es deixa uns 15-20 mins, s'afegeix la sal i el llevat i se li dona un meneo de 10 segons i a tornar a reposar. Es fa tres o quatre vegades... i ja tenim una massa llesta.

Aquí teniu la sessió 'llarga de la muette' que deu durar uns 40 segons. És la que ens va fer el Dani per a una flamiche i unes focaccies que vem degustar allà mateix. Més simple no pot ser!!

Una de les claus de l'autòlisi és no posar la sal inicialment ja que endureix la massa.
En el nostre cas el que hi havia d'inici era una mica de llevat i mantega a la barreja inicial per a simplificar-ho tot. El llevat força la massa a pujar i impedeix la correcta formació de cadenes del gluten, per tant son barrejes de molt poc llevat (ens va parlar que si tenim temps de repós llarg es pot fer amb 4 o 5 grams de llevat per kilo de farina!).

Com us dic, tres vegades més de meneo (10-15 segons, no cal més. Plegant la massa sobre si mateixa per a que agafi força) i deixant descansar els 15 o 20 minuts i posant una mica d'oli per sobre la bola de massa per a que no es deshidrati.

El resultat.... flamiche a la autòlisi

I focaccia a la autòlisi

En la propera entrada us passo la recepta de la massa i el que he perpetrat jo a casa amb la que vem fer al Delishop sota la seva supervisió: una coca de calçots amb sobrassada.

Moltes gràcies a en Dani Jordà per el seu mestratge i també a Delishop per convidar-me a la festa del 5e aniversari (on ens van obsequiar a tots els assitents amb un taller i ara ja sabeu quin vaig escollir jo, hehehe... privilegiat!!)

de patates fregides per 22.000 euros. A pagar.

2012-02-09T21:24:00.003+01:00

Una noticia de urgència que m'ha sorpres i que servirà per acabar el dia d'avui que ha estat dedicat al 'art' (veieu les cometes, oi?)

Unes patates fregides valorades judicialment en 20.000 euros.
Com és possible? Doncs perque aquestes miserables patates eren el motllo en el que un artista va fer una obra per a una galeria. La galeria(Mosel und Tschechow) i l'artista(Stefan Bohnenberger) es van barallar i ara la cosa ha acabat als tribunals. Li han tornat la obra però no les patates de la inspiració.

Com que la galeria no pot tornar les patates fregides originals...ha de pagar 22.000 euros al campió.

Aquí teniu l'advocat del artista mostrant la obra final, i com que li han perdut les patates originals... que eren del 1990!!!!! doncs ara toca pagar.
Están locos estos romanos!!!

La noticia complerta aquí (i no és un link a Elmundotoday)

de la boca fins al anus project (M2A)

2012-02-09T08:26:00.001+01:00

Ja em disculpareu el títol, però no és pas cap cop d'efectisme al titular. Es que la proposta que us porto es diu exàctament així: M2A (mouth to anus, de la boca a l'anus).
Comfesso que a la primera impressió de sorpresa, es va succeir rapidament una certa suspicàcia respecte al que els artistes contemporànis sovint ens proposen (i ara que hem de lamentar la mort d'una figura icònica com Antoni Tàpies encara tinc més fresca aquest debat interior). I al cap de pocs minuts va tornar el convenciment de que la proposta és interessant i que escapolint la escomesa del fet artistic i centrant-me en la part informativa i divulgativa la proposta és MOLT interessant.

Stefani Bardin és l'artista que ens proposa una instal.lació basada en els primers experiments científics (realitzats per el Dr. Braden Kuo) que han resseguit amb una microcàmera el recorregut interior dels aliments dins el cos. Alerta que la cosa és certament visceral.
I ho han fet tot gravant les diferències que apareixen en el procés de la digestió quan aquests aliments són d'origen industrial (molt processats i amb afegits que en garanteixen la conservació llarga) o aliments produits a casa.

Que no s'entengui això com la típica crítica alarmista sobre la quantitat de conservants i afegits que trovem als nostres menjars processats. Que aquests triguen més en ser digerits és un fet, no una opinió i sino mireu la imatge superior: pasta tipus noodle amb el mateix temps de digestió. A la esquerra la industrial i a la dreta la casolana (que ja pràcticament ha perdut tota la estructura). I en el fons té llògica: si han de durar més, si han de ser més dificils de colonitzar per tercers organismes de cara a que ens els poguem cruspir nosaltres.... és normal que siguin justament menys digeribles. Ep, parlant sense voluntat de fer ciència. Conversa de bareto. Però sembla del tot raonable.

Una de les conclusions que podem extraure, a banda de la 'duresa' digestiva que pugui tenir el menjar industrial és que la persona voluntaria que es va cruspir els noodles i la càmera no mastegava gaire, perque sincerament el nivell estructural inicial dels mateixos dona que pensar. Es clar que a l'art tot s'hi val i en la ciència no però això no és exàctament ciencia, oi?

Aqui teniu un bonic video explicatiu de tot el procés, alerta retines sensibles. Hi ha fragments lleugerament hardcore.

La meva conclusió: cap novetat. Sempre millor els aliments casolans el menys processats possible. Això ja ho sabíem però en tot cas, ara tenim un estudi mèdic més i una instal.lació artística ben impactant que ho pregonen.

Aqui teniu l'enllaç al projecte artístic.
Via La información

de donutoptríes (síndrome Homer-donutwalsky-Simpson)

2012-02-08T13:23:00.000+01:00

El meu oculista diu que estic obsessionat per el menjar i que el meu problema no és la vista sino el que es coneix com el síndrome Homer-donutwalsky-Simpson. 25 donuptríes per hemisferi, un autèntic cuatrodonuts!
Que digui el que vulgui, jo no ho veig clar.

Desde aquí

decuina decunya deconya

2012-02-07T21:45:00.002+01:00

En Martí és una d'aquelles persones que predica amb l'exemple. I justament és el seu exemple el que molts prediquen però pocs practiquen.Ell fa temps que practica la generositat a internet (compartint coneixements, compartint somriures) i es mereix aquesta petita falca de suport. Aquesta petita 'cunya'.

El proper 25 i 26 de Febrer, en Martí (persona, cuiner i fotògraf) ens proposa aquests tallers per a treure-li profit a la nostra càmera. Així descriu la proposta ell mateix...

"Tan si tens una càmera compacta amb la que creus no poder fer res de res com si tens una càmera rèflex que mai has mogut del mode automàtic o si et perds amb tants valors, velocitats i ISOs. Aquest és el teu taller!"

I aquí el teniu en acció en un taller diferent ja que no era personalitzat i pràctic, sino un taller teòric per a tres dotzenes de blocaires:

Per la meva banda, només em queda testificar de nou que si hi hagués molts 'Martí' en l'ecosistema de la xarxa el món seria més amable, més generós i -sorprenentment donat la seva edat- més madur.
I aquesta falca és només una manera d'agraïrli el que ja ens ha donat a tanta gent. Si el coneixeu sabeu de que parlo. Si no el coneixeu, encara hi sou a temps!! És un puto crack i jo de gran vull ser com ell.

Podeu trobar tota la informació al blog de la seva pàgina 365mm.cat.

I per cert, feu una ullada al blog. FLIPAREU AMB LA QUANTITAT DE DADES I CONEIXEMENTS QUE EN MARTÍ COMPARTEIX DESINTERESSADAMENT

decuina.net a la cuina de carbó. Podcast num 1

2012-02-07T15:27:00.000+01:00

El programa d'avui a La Cuina de Carbó (Mireia Carbó, COM Ràdio). Temà: del magnetrón al microones (i 20 receptes de microones aportades per els oients).

Es pot escoltar aquí

Ja sabeu com és la Mireia, una pura anfetamina natural, heh!

decuina.net a la cuina de Carbó. A la ràdio (toma2)

2012-02-07T08:55:00.002+01:00

Doncs avui tornem a tenir cita amb la Mireia Carbó a COM Ràdio i espero que els Déus de l'Olimp siguin aquest cop més generosos i deixin tancada la caixeta de Pandora. Així i podrem explicar d'una vegada les nostres cuites amb el magnetró. Que és el tipic tema que un porta entusiasmat i al final li diuen friky jajaja.

El programa a partir de les 12h es podrà escoltar en bonic streaming de audio per internet a la web de COM radio. I quan tingui el fitxer posaré el podcast, of course.
Us torno a deixar algun document multimedia del tema al final del post. I abans alguna recepta de microones que si tenim ocasió deixarem anar al programa :)

Aquesta és del meu pare:

SARDINES ESCABETXADES

Necessitem:

1 kg sardines

6 grills d’all

1 ceba mitjana

oli d’oliva (1 tassa de les de cafè)

10 grans de pebre negre

1 cullerada gran de pebre vermell

4 clavells d’espècia

Vinagre (2/3 d’un got d’aigua)

Vi blanc (2/3 d’un got d’aigua)

Aigua (1 tassa de les de cafè)

julivert, llorer, sal i pebre blanc en pols.

El.laboració:

Netejar les sardines, treient-li cap i budells; reservar-les.

En recipient amb tapa, posar l’oli, la ceba tallada més aviat prima i els grills d’alls pelats i sencers; remenar i posar-ho al microones 5 minuts a tota potència. Treure i afegir el pebre vermell; remoure una mica. Afegir la resta dels ingredients, exceptuant les sardines, la sal i el pebre blanc; coure 7 minuts. Salpebrar les sardines amb sal i pebre blanc al gust; ficar-les a l’escabetx –calent– i coure 2 minuts, tapades i a màxima potència.

Treure i abocar dins un recipient hermètic, quan siguin fredes.

Un parell de dies al frigorífic i assoliran l’excel.lència.

i ara, com diria la Loll...... als videuuuuuuuuuus!! :-P

de recepta del 1611: longanizas

2012-02-06T09:45:00.000+01:00

"Unas longanizas pondré aquí porque las suele comer bien el Rey mi señor. Tomarás carne de los solomos de puerco, que no tenga mucho gordo, y la cortarás con revanadillas menudas, y las echarás en adobo con agua y sal y un poquito de vinagre, y sazonarás en todas especies, salvo nuez, que no ha de llevar, sino pimienta, clavo y jengibre, y le echarás unos pocos cominos de manera sepa bien a ellos, y esté todo en adobo veinticuatro horas.
Luego, henchirás las longanizas, y ponlas a enjugar. Estas no llevan ajos ni orégano, y si le quieres echar algun ajo, ha de ser asado y poco."

Francisco Martinez Montiño
1611
Cuiner Major del Rey de España.

Fantàstica recepta plena de divertida linguística gastronòmica. M'encanta!

descartat al menú del Restaurant PSOE

2012-02-05T08:54:00.002+01:00

Un retrat gastronòmic del plat elmininat ahir del menú, al Restaurant PSOE.

Potser... massa ceba? XD

de recomanació sabatina: Pasta fresca al mercat de la concepció

2012-02-04T08:05:00.000+01:00

La meva recomanació d'avui per al 365bcn és una parada del mercat de La Concepció, on la Nuria ven pasta fresca i també la el.labora devant del personal que s'hi apropi. Feu-la xerrar, que es ben simpàtica.

Aquí podeu trobar la recomanació al 365bcn
Si hi aneu i em voleu fer somriure li podeu clicar al botó inferior del 'me gusta', o del twitter o del google+. Cada cop que NO ho feu algú m'obligarà a veure videos de gatets que cauen...heh!

Si alquilaran sillas me sacaría el abono.
En ‘Farina’ puedes darte el lujo de masajearte las retinas viendo como elaboran algunas de sus pastas frescas a tiempo real. In your face.
Preguntad vuestras cuitas y dudas a Nuria. Ella es la comandante y también grumete del puente de mando de la parada, y pertenece a la estirpe de paradistas locuaces y alegres. Como tiene que ser, hablamos de mercados.
Claro que de casta le viene al paradista: tienen también su rinconcito en los mercados de Hostafrancs y Sant Gervasi.
Tremendo goce verla trabajar y luego enchufarse un buen plato de esa pasta recién elaborada cuando llegamos a casa.
Si alquilaran sillas me sacaría el abono.

de pastís de carn inspirat en el Gordon Ramsay Shepherd's pie

2012-02-03T14:59:00.000+01:00

Com que ahir era dijous, vaig voler retre homenatge al insigne Gordon Ramsay. A desfermades fuetades verbals ha repartit amor i carinyo dins del seu programa Kitchen's Nightmare (malson a la cuina). Programa del que cal diferenciar molt bé una meravellosa primera temporada rodada a Escòcia -terra natal del interfecte- i una segona etapa americana que és digne de ser passada per on ell fa passar molts cops el menjar dels establiments rescatats: les escombraries.

Si heu vist les dues versions del programa crec que coincidireu amb mí. A la etapa ianqui hi ha una estructura rígida fins a la exasperació, aplicant sempre la mateixa recepta argumental i amb uns guions abosultament pautats (pruebo tu comida puajjj-me meto en tu cocina repuajjjj-me discuto contigo y salgo a tomar el aire-no cocinais suficientemente rápido durante el servicio-nueva carta y sonrisas)

En tot cas, jo en gaudeixo molt dels programes que els dijous ens serveixen a Nova, i per aixó vaig decidir fer una versió d'una recepta que li he vist fer servir a en Gordon com a mínim per salvar a quatre restaurants. El pastís de carn.
Es clar que jo n'he fet la meva versió, en part obligat per no tenir exàctament tots els ingredients i en part perque si no m'hi diverteixo no puc ser feliç, i val la pena sempre mirar de ser feliç.

Pastís de carn inspirat en el verb florit i la recepta de Gordon Ramsay

Ingredients:

600 grs de carn de vedella picada (en Gordon fa servir xai, però jo no en tenia)

1 ceba gran

1 pastanaga

Una cullerada de salsa Worchestershire

Una cullerada tomàquet doble concentrat
Un grapat de farigola

Una branca de romaní
Mig got de vermout Yzaguirre reserva (el Gordon un got de vi negre)

300 ml de brou de pollastre

Un kilo de patates
Mantega
2 rovells d'ou
Tres o quatre cullerades d'allioli (en Gordon formatge parmesà ratllat)
Formatge ratllat per a gratinar
Oli, sal i pebre

Procediment:

Pelem i tallem les patates i les posem a bullir en aigua amb sal. Quan estiguin cuites les passem per l'escurridor i les aixafem amb una forquilla fins formar un puré. També es pot fer la versió restaurant amb un passapuré i deixant-ho finíssim. Afegim els rovells i l'all i oli juntament amb una mica de mantega fosa i reservem.

Preparem la carn posant en una cassola la ceba a sofregir amb una mica d'oli, juntament amb la pastanaga tot ben picadet. Afegim la carn picada a foc fort un parell de minuts i quan ha agafat color però no està seca hi posem la salsa, el tomàquet i les herbes.

Aquí aniria el vi, vermut en el meu cas, que deixarem reduir bé sense remenar. Aboquem el brou i ho deixarem coure fins que ha reduit i tenim una salsa lligada amb la carn.

En una safata posem la carn i per sobre extenem el puré amb l'allioli. Posem una mica de formatge ratllat per sobre i tot plegat anirà al forn 180 graus aprox uns 15 mins fins que estigui gratinat.

Es clar que sempre podeu fer directament la seva versió, al cap i a la fi suposo que ningú pot negar que quasi sempre té tota la raó quan fustiga als xefs mandrosos i porcs que surten al seu programa (recomano de nou la temporada escocesa... res a veure amb els degenerats que surten en la versió americana)

de com vaig dir que sí i vaig ser jurat

2012-02-02T18:24:00.000+01:00

Quan em van proposar participar com a jurat del concurs de receptes de Nueces de California vaig dubtar uns microsegons i vaig acceptar.
Podria gronxar-me una mica dient que vaig fer un 'David Hasselhof'.:
Dije 'No, conmigo no conteis' y les colgué. Y dije, y si me vuelven a llamar diré 'Sí'.
Me llamaron y dije 'Sí'.

Però ni els vuitanta van ser meus ni em vaig fer de pregar. Vaig dir que sí i punto, com damisela de peli Disney devant una petició de matrimoni.
Ja aclareixo que a canvi de res, quicir que no he rebut cap lot en espècies ni res similar, simplement participar i experimentar una mica la sensació de ser jurat...jo de jurat.... quin paligru no?

I els meus dubtes de com em resultaria de complicat escollir un plat o un altre dels que tingues a la llista es van esbair molt ràpidament en quan vaig veure aquestes Sardines marinades en cítrics amb salsa romesco de nous (de California, hehehe).
La seva autora és blogger, curiosa coincidència. Es clar que en el moment de votar no coneixíem el nom ni cap dada del autor, o sigui que és en efecte una coincidència. I la resta de companys del jurat deuen haver pensat com jo perque la meva favorita ha estat la finalment guanyadora.

La recepta la podeu trobar al seu blog: www.cocinaconpoco.com
I la de la resta de finalistes a la pàgina del concurs: http://www.nuecesdecalifornia.com/concurso-2011-05.html

Vaig votar aquestes sardines perque són una idea refrescant, original, barata, saborosa, fruitera (I love fruita als plats) i vistosa. Per a mi ho tenia tot.

No em queda més que felicitar a la guanyadora, Ana Chilet. També a la resta de receptes finalistes i per acabar agrair a Nueces de California que hagin volgut comptar amb la meva participació. I ja va sent hora de que inserti el seu logo... hehehe.

decuina a la cuina de Carbó (COM Radio)

2012-02-02T07:23:00.000+01:00

Avui si tot va com està previst i les inclemències no ho impedeixen farem la nostra primera (i desitjem que no sigui la darrera) col.laboració al programa de la Mireia Carbó a COM Radio. Entre les 12h i les 13h ens podreu escoltar i per suposat a posteriori penjarem l'audio corresponent. (En directe Aquí)

Nota: el programa final es pot escoltar aquí

AL FINAL LES INCLEMÈNCIES FAN POSPOSAR LA COL.LABORACIO. Esperem que tinguem data alternativa el més aviat possible :(((

De que (anàvem a parlar) parlaré? Doncs ja sabeu... historietes, curiositats, ciència,... una píndola sobre els temes que em posen palote.

Per a la secció hi ha suport en contingut multimedia, és aquest:

descobriment de La faba de las galaxias

2012-02-01T13:03:00.000+01:00

Una nova vistia de la enginyosa tira còmica 'La Faba Fabián' de Moncho Sejas.

I deu ser veritat, perque alguns quan menjen fabes noten un agument de la força interior.

de mandarines a 0,015 €/kilo... baratetes, ¿No?

2012-01-31T21:19:00.002+01:00

Us porto les interessants reflexions d'un productor del camp, al que li paguen les mandarines a 1,5 cèntims d'euro el kilo. Heu llegit bé, uns miserables 0,015 €/kilo de mandarines.
Jo les he trobat al supermercat del costat de casa a 1 euro el kilo, que si fòssin les mateixes mandarines suposaria més d'un 6000 % d'augment de preu.

Alguna cosa fa olor de podrit a les cadenes de distribució i no precisament de Dinamarca.

http://arrobasdenaranjas.wordpress.com/2012/01/30/rebajas-forzosas-40-toneladas-de-mandarinas-por-solo-600e/

Els malpensats podrien pensar que és una exageració, tot cercant la venda online dels seus productes. He consultat persones de confiança (sí, eu falo de tí celtiña) que sense entrar en la veracitat concreta del cas, em confirmen que els agricultors en general malviuen amb els preus que els ofereix la gran industria de canal alimentari i que amb explotacions petites no es pot ni somiar amb una subvenció que doni per a un sou. Altra questió seran els grans terratinents i similars... però avui no parlem d'aixó.

Recordeu: les mandarines que compreu al súper en origen poden estar pagades a 15 cèntims d'euro el kilo.
És aquest el model de producció agrícola que volem per al pais?

de com escalfar el dia, amb somriures

2012-01-31T08:08:00.000+01:00

Fa fred oi? Ja vindran temps més calurosos!! Començem per somriure si no es que tenim la cara congelada!!

desde ara diumenge vol dir Karakia

2012-01-30T07:08:00.001+01:00

Per a molts no serà pas una novetat, però per a altres sí i penso que val molt la pena que tothom conegui que la nova temporada del Karakia (el gran programa del 33 sobre les cuines del món a casa nostra) s'emetrà cada diumenge per la nit (sobre les 21.50h. Abans un capítol repetit de temporades anteriors).

Per als de fora que no poden veure la televisió catalana via TDT us recomano que feu servir la eina TV3 a la carta, allà trobareu tots els Karakia on es fa un petit retrat de la realitat social d'una complexitat que ha vingut per a quedar-se (agradi o no a als capsigranys extremistes) i sobretot on podreu veure cuines i plats d'arreu del món cuinades per els mateixos ciutadans dels diferents racons.

Atcualització, com ve diu la Marina tenen una web amb les receptes i els videos :). Gràcies Marina!

de mongetes de diumenge un puntet diferents.

2012-01-29T19:41:00.005+01:00

Un petit apunt ràpid només per apuntar que si tot canvia jo també ho faig.

Tinc per costum de tant en tant dinar mongetes amb botifarra els diumenges. No pas per un absurd exercici de reivindicació nostrada (quin sentit tindria?) sino perque és un plat que d'alguna manera em recomforta l'esperit i alhora resulta d'alló més econòmic (crisis? What Crisis?)

Tot fugint de la rutina, he acabat acumulant un bon grapat de combinacions per a saltar les mongetes, una de les meves prefrides quan no me les faig 'a la tradicional' és saltarles amb all, julivert, un puntet molt suau de gingebre i salsa de soja.
No es pas que sigui millor que altres maneres, simplement a mi m'agrada i ho volia compartir.

És o no és un dietari el blog? Ho és no? Doncs aixó :)

de recomanació sabatina: Granja Dulcinea

2012-01-28T08:11:00.000+01:00

La recomanació d'avui al 365bcn, un establiment que porto grabat en la memòria.

http://www.365bcn.com/2012/01/28/granja-dulcinea-de-la-calle-petritxol-un-suizo-es-una-maquina-del-tiempo/

Cuando H.G. Wells escribió su novela sobre la máquina del tiempo, se olvidó mencionar la que tenemos en pleno centro de Barcelona: la Granja Dulcinea.

Recuerdo como siendo un tierno infante, con las orejas congeladas y la nariz en modo estalagmita, sus taza de xocolata amb melindros era el punto de mayor felicidad de los paseos del sábado por la tarde. Ha pasado el tiempo e incluso nos han robado el verdadero frio invernal (o eso parece) y sin embargo, cuando entro y zambullo el melindro en el chocolate (ahora me lo pido en modo suizo, con nata montada) me transmuto en Marty McFly.

No diga Delorean, diga Dulcinea y póngame otro chocolate, Doc.

de curry variationen: mandonguilles de vedella

2012-01-27T07:26:00.000+01:00

Ahir volia fer unes mandonguilles un pel diferents (per allò de tal variaràs tal menjaràs) i vaig tenir la pensada de cuinar-les com els típics curris de les cuines orientals i que vaig descobrir ja fa anys amb en Jamie Oliver. Diria que durant un parell de temporades dels seus programes de la serie Oliver's Twist el curry de X es feien servir conceptualment com molts de nosaltres vem 'abusar' del risotto fa un parell o tres d'anys.

Ara ha tornat l'arrós sec, el caldós i fins i tot el cremós a la nostra vida (i també s'hi ha quedat el risotto es clar) i es veu que començo a explorar les meves pròpies variants de currys. En aquest cas un curry de mandonguilles de vedella. Per al tàper, es clar :)

Curry de mandonguilles de vedella:

Ingredients:

600 grs de carn picada de vedella
Una llesca de pa d'ahir
Un pebrot vermell
Un pebrot verd
Una ceba de figueres
Una llauna de llet de coco
Una cullerada gran de curry
Sal, oli, pebre
Gingebre
Arros blanc per a acompanyar.

Procediment:

Començem picant finet la ceba i els pebrots, que posarem en una cassola amb oli i sal, ho tindrem fins que estiguin ben estovats. Quan ja els tenim, hi afegim el curry i el pebre, li donem un parell de voltes i ho triturem per a que al final ens quedi tot ben fi.

Mentre es fan els vegetals, podem condimentar la carn al nostre gust (jo li he posat també una mica de sal, curry, pebre i gingebre) i remullem el pa en llet ben talladet a troços. L'objectiu del pa és ajudar a que no quedin massa dures ja que la carn és de vedella i no té tant de greix com la de porc.
Ho pastem tot junt i formem les mandonguilles que passarem per oli per 'segellar' per fora i afegir al plat un puntet de gust torrat (Maillard in action).

Finalment, a la cassola inicial hi posem 'la salsa' de pebrots, ceba i curry. Hi afegim les mandonguilles i una llauna de llet de coco. Ho courem uns 10 minuts per a que les mandonguilles es facin per dintre. I l'acompanyament tradicional és un arrosset blanc posat al costat, en el meu cas dins del tàper.

de comensals japonèsids enfadats. The game.

2012-01-26T15:13:00.002+01:00

O sigui, continuem amb la serie de videos extranys perque a aquest no m'hi puc resistir.
Haurem de convenir que només a un poble com el japonés se li pot acudir crear un joc arcade en que un comensal ben enfadat ha de colpejar i moure la taula per a demostrar que no li agrada el que el cuiner li posa a la taula. I fixeu-vos bé, estan totes les maquinetes ocupades!!

Es tracta de crear un pollastre al restaurant -bonus sevahabéunfollón- , molestar a la resta de comensals -bonus ¿Estoesrojano?- i per acabar un èpic titànic que descobrireu al final del video -extra life s'hamataopaco-

descobrint les pizzes al estilo fotomatón #ahivalaostia

2012-01-25T18:03:00.000+01:00

¡¡Por las orejas de Spock, el martillo de Thor y el bastón del maestro Yoda!!

La veig, la vull, la necessito. On estava aquesta màquina automàtica quan em vaig anar a fer les fotos del DNI la darrera vegada?

Fotomatón + pizza = planazo.

de púding de poma àcida, nous i curaçao

2012-01-25T08:09:00.004+01:00

Una recepta de postre que vaig publicar fa ja molts anys en la seva variant de llimona, però que a mi encara m'agrada més si el perfum és el de la taronja. Un púding, que és la forma que tenim els que no som pastissers avançats d'assegurar la jugada i que el postre surti sucòs i tendre vulgui o no vulgui la providència.

En aquest cas amb fruita àcida, fruita seca i xarrupet de curaçao :)

Púding de Poma àcida, nous i aroma de taronja (curaçao)

Ingredients:

2 pomes tipus granny-smith
100 g de nous pelades i trossejades
2 copes curaçao (licor de taronges)
1 branca de canyella

ALTRES INGREDIENTS:
600 cc de llet
2 llesques de pa del dia anterior
6 ous i 2 rovells d'ou
150 g de sucre
100 g de sucre per a fer el caramel
la pell de 1 taronja

Procediment:

Preparem un caramel ros (no gaire fosc) amb el sucre i dues copes de curaçao (licor de taronja). Si no en tenim, podem fer servir ratafía o un altre licor dolç.

Pelem les pomes i tallant-les en daus grans, que daurem en una paella amb una mica de mantega i 50 grs de sucre. Aquesta caramelització no és imprescindible però li aporta uns sabors més intensos i torrats al final.

A banda, posem en un bol els sis ous i dos rovells, que batrem juntament amb 100 grs de sucre. Com que és molt ou es desfarà el sucre amb facilitat i de seguida ho tindrem. En una cassola posarem els 600 cc de llet a escalfar amb la pell de la taronja i una branca de canyella. Quan estigui apunt de bullir i ja s'hagi aromatitzat la deixem refredar una mica -per a que no ens qualli els ous batuts- i la barrejem al bol (colant la pell, of course).

Nomes ens falta afegir la poma daurada, les dues llesques de pa del dia anterior (si no és del dia anterior també serveix) i els 100 grs de nous pelades i en trocets.

La barrreja va al motllo i d'aquí al forn a 140 graus durant uns 45 minuts. El resultat és un púding sucòs i perfumat, molt amorosit per la poma àcida i que segurament és el meu púding preferit.

Sí, ja se que la foto no podria tenir un Martí Seal of approval (per començar no està iluminada desde darrere). Però a les 7 del matí preparant el tàper per al dinar no m'hi veig amb el cartronet reflectant... necessito unes altres condicions hehe. Però Martí, sujuro que m'hi poso :)

de videos caòtics amb xarops i maizena!!

2012-01-23T19:55:00.000+01:00

La vida no és gens linial.

Si entenem per linialitat que les respostes devant de estímuls proporcionals també són proporcionades. Es a dir, petites variacions provoquen petites modificacions de la resposta. I està clar que podriem trobar centenars d'exemples al nostre voltant on aquesta proporcionalitat lineal no s'aplica, començant per les apassionants discussions de folletín venezolano de la parella que viu a sobre del nostre pis. Un bon exemple del que és la teoria del caos.

Si baixem al terreny d'allò que anomenem realitat física, aleshores la cosa es simplifica però també trobem exemples de no linialitat a la nostra mateixa cuina.
És una vegada més, la presència torbadora del que s'anomena física del caos i atractors caòtics. Sembla complicat? Ho és, però no patiu, que no hi entrarem en detall i ens centrarem en algunes parts ben vistoses.

Anomenem fluids newtonians(o linials) a aquells que mantenen una viscositat constant devant de canvis de la temperatura i la força lateral aplicada. L'aigua és un bon exemple de fluid Newtonià o linial.

En canvi a les nostres cuines en tenim un munt de fluids no newtonians (o no linials), sense anar més lluny la mel que és un producte ben natural manifesta justament aquest comportament més complexe. si sobmetem la mel (o un xarop en aquest cas) a variacions de la força lateral aplicada obtenim unes respostes que mai obtindriem amb un raig d'aigua.

Atenció la diferència no està en que una és mes viscosa que l'altre, sino en que sotmesa a forces la mel reacciona de formes curiosíssimes i caòtiques.
Fixeu-vos sino en aquest raig de xarop quan la cinta va mica en mica reduint la velocitat:

Predir amb fòrmules la forma final que dibuixarà el raig és dificilíssim, perque qualsevol petita, minnúscula variació de les condicions incials (temperatura, cabdal del raig, velocitat de la cinta,...) causarà que la resposta final sigui molt diferent. Això sí, impossible de predir (caòtica) però amb uns patrons concrets cada vegada (el que s'anomena atractor caòtic).

D'exemples de fluids no newtonians dins la nostra cuina n'hi ha més, i alguns surten a la tele, o no recordeu aquella piscina plena de aigua i farina de blat que va fer famós en Flippy?

Un fluid que devant la presió (forçes laterals) canvia la seva viscositat!! I es torna tan viscós que si hi camines no t'enfonses i si et quedes quiet sí!! Fantàstic oi?

I fins i tot es poden crear sistemes ben senzills amb un fluid de maizena i un altaveu!!

Avui poca cuina i 'molta' física,però si has arribat fins aquí probablement es que has trobat la entrada entre curiosa i divertida.

Objectiu aconseguit, doncs!

Via Microsiervos

de Taller de fotografia gastronòmica: el video complert

2012-01-22T14:25:00.000+01:00

I es que ja tenim aquí els videos del Taller que ahir vem muntar desde Gastrbloc@ires amb el mestratge de Martí Sans (365mm.cat) i a les instal.lacions del Restaurant Ca l'Esteve. Estem particularment cofois de com ha funcionat tot en aquesta ocasió i del excel.lent resultat final de la trobada.(Fin de la declaració institucional)

La generositat del Martí permet que aquest taller quedi penjat a internet a l'abast de tothom, una actitud que personalment trobo fantàstica i que va en direcció oposada als atacs a la llibertat de la xarxa. Compartir coneixement, és l'esperit que en la meva opinio hauria de dominar internet. Al final dels videos teniu el link per a baixar-vos els apunts en pdf que també ha allotjat al 365mm.cat.

37 blogs assistents, 43 oients in situ i un bon grapat més en la retransmissió en streaming.
No ens podem pas queixar, sobretot perque en Martí ens va mostrar les bases que com a blocaires necessitem per a realitzar bones fotografies gastro. Desde el tipus de càmeres i equipaments bàsics, fins a la il.luminació i tractament de la llum i el flash. Tot això en la primera part amb una explicació final de les bases del revelat digital. Fantàstic (tot i els problemes puntuals de cobertura que tenia el micro inalàmbric).

En la segona part, un exemple en viu i en directe de fotografia gastro: un manat d'espàrrecs, una càmera conectada al ordinador i un Martí explicant el pas-a-pas de la jugada. Encara més fantàstic que la primera part segons la meva percepció.

En aquest enllaç podeu trobar ELS APUNTS EN FORMAT PDF que ha preparat en Martí!! :)
I aquí la crònica d'alta velocitat que ja ha penjat el Magne Tiriti!! Conforme aneu publicant cròniques les anirè posant aquí també :)
Aquí la crònica de l'Anna (la taula d'en Bernat)
La crònica de Fem un mos
La crònica de Cuinetes
La crònica d'olleta de verdures

I per acabar, les manetes de Xesco Bueno i l'equip de Ca l'Esteve ens van proveir del material fungible que ens van permetre acabar com a nosaltres ens agrada: al voltant de la taula i gaudin de bons plats i gran conversa!!

I la foto de grup a la sortida, just abans del 'momento gintónic' hehehe.

de recomanació sabatina: Cal Neguit al 365bcn.com

2012-01-21T19:47:00.001+01:00

Avui al 365bcn.com la recomanació és clorofil.la a tope, verdor i salut. La parada de Cal Neguit al mercat de La Boquería.

http://www.365bcn.com/2012/01/21/cal-neguit-clorofila-en-el-mercat-de-la-boqueria/

“Hoy no te lleves escarolas”, me dijo. “Hoy no es el el dia para llevar escarolas”.
Y no hizo falta más.
No me quiero poner tierno, pero desde ese día Cal Neguit conquistó mi monedero y mi cesto (que oigan, ya es mucho conquistar). Llevan sirviendo clorofila verde que te quiero verde desde el 1877 (que ya es mucho servir) y siempre su muro vegetal es un órdago a la alimentación sana.
Y que dure, siusplau.

de streaming, Taller de fotografia blogger en directe.

2012-01-20T22:54:00.000+01:00

Aquest dissabte realitzem l'esperat (com a mínim per a mi) Taller de fotografia blogger i ens posem en les enteses mans de Marti (365mm.cat). Els que hi tingueu interés el podeu seguir via streaming (si la tècnica es comporta, heh!) .

Ho podeu fer a la pàgina http://livestream.com/gastroblocaires o bé aquí mateix ja que deixo la finestreta oberta. L'hora de començament oficial és a les 11h del 21/01/2011. Endavant les atxes!!!

gastroblocaires on livestream.com. Broadcast Live Free

de nit televisiva: Fotografia gastro, pelis gastro, documentals gastro

2012-01-20T18:09:00.000+01:00

Avui tenim sessió doble d'interes gastronòmic.
Per una banda al Canal 33 a les 21.45h dins el programa Fotografies tindrem una pinzellada del món de la fotografia gastronòmica professional de la ma del reputat Francesc Guillamet (entre altres, fotògraf de elBulli). Sembla que ens hagi posat un escalfament per al nostre taller de demà!!!!

I a la 2, a les 22.10h la emotiva pel.lícula 'elBulli, last waltz' i el documental 'El pollo, el pez y el cangrejo real' on es mostra alguns aspectes de la preparació dels cuiners per als grans concursos de cuina internacional.

Ja tenim nit complerta, nit comansi!!!

de menú homenatge a Santiago Rusiñol a l'Ateneu Barcelonès (1893)

2012-01-20T07:10:00.001+01:00

Banquet que a principis de l'any 1893 es dona en homenatge a Santiago Rusiñol i Prats, amb motiu de la conferència que aquest donà en el Ateneu Barcelonés. Menú redactat per Pompeu Gener en català mitjeval.

"Gran àpat lemosí que alquns ciutadans onrats e gays fadrins de la comtal Ciutat de Barcelona donen al Gran Ferroveilaire e Pintor prehuat Mestre Jaume Russinyol ab motiu daver feyt forta xerradiça e rahonament de gran pes [...] en latheneu de la ciutat nostra lo xxi iorn del mes de Janer del ayn de la nativitat del Senyor Deus Sanct Jesus Christ 1893.

ACO ES LA FARTANERA

Anroures, raures, apit i oliuetes, langoniça de Vich e altres...
----------
Arroc de peixos, cipies, pops, petrines e tomaquet e ayls e talerines,
caragols cuyts a la peterreylada e muscles per aicels qui acó no agrade.
Lom de porch e salsitges ab fesols per fer un sostre mort als caragols.
----------
Ametles, figues seques, pets de monja, formatges, pances, nous e alcuna tronja.
----------
Vin negre daiceyl fort del Priorat,
e vin francés ab qus agafe el gat.
Café ab rom e tabachs e bon profit
E Deus sia lohat e benehit.

AMEN."

Extret del llibre 'El libro de la cocina española. Gastronomía e historia' de Nestor Luján i Joan Perucho.

Aquests muyayos no s'hi posaven per poc i tenen el detall de fer uns musclets per als que no siguin gaire fans dels 'caragols'. Oui c'est moi.
I que m'en dieu de la descripció del vi fort del Priorat??? Recordo que quan jo era petit el vi del Priorat estava molt lluny de la seva consideració actual.
En tot cas una perla meravellosa aquest menú redactat en aquest català antic que s'enten i alhora a mi em resulta en certa manera entranyable. No puc acabar el post de cap altra manera...

E Deus sia lohat e benhit.

de pizza boomerang (video)

2012-01-19T07:19:00.001+01:00

Un anunci simulat, un exercici de creativitat viral de la agència barcelonina 'Sofa' i un penis retallat amb una pizza.
No està malament com a sinopsi oi? Benvinguts passeu passeu...

de vegades la forma i el contingut coincideixen

2012-01-18T13:00:00.000+01:00

Un video preciós vist a I+D en mi cocina de Garbancita. i que també vul portar aquí. M'agrada el contingut però també reconec que la estètica i la forma d'explicar la història em sembla sensacional.

El video l'ha editat una cadena de restaurants de burritos mexicans que presumeix a la seva web de naturalitat i proximitat als productors. Serà veritat? Esperem que sí i que la aposta els hi surti bé! El que està clar és que la comunicació la tenen molt i ben treballada :)

de Beer Smith, un software per a fer cervesa

2012-01-18T09:26:00.003+01:00

Que la cervesa artesana és un fenòmen en creixement és ben conegut, i que també molts afeccionats al nectar del lúpul es fan les seves pròpies cerveses casolanes també és cada cop més comú. Si sou dels bojos per la cervesa que es proposen navegar per les daurades aigues del mar de la birra autosuficient...

..heu de saber que teniu la possibilitat de portar una mica més enllà la vostra afició i passió. Ara podeu utilitzar el Beer Smith, un software dissenyat per a enmagatzemar, consultar i programar les vostres pròpies receptes de cervesa casolana.

I es que les receptes de cervesa són fòrmules força exactes (en això són similars a les de la reposteria) que en funció del tipus de cervesa final que es vulgui han d'acomplir certes regles i proporcions. Amb aquest programa la feina serà una mica més fàcil ja que en calcula els resultats a partir de les condicions inicials.

El Beer Smith versió 2.4 que podeu trobar aquí

Tot i que llògicament, com a abstèmi flexible de mentalitat laxa no entra dins els meus plans comprar el programa per els 28 dollars que costa. Però no descarto baixar la demo de 21 díes per allò de fer la corresponent investigació intel.lectual, que sempre és recomanable...

de calamar i verdures (potón i tàper)

2012-01-17T10:30:00.000+01:00

Un guisat molt fàcil de fer i perfecte per al tàper.
En realitat he posat 'de calamar', però a la bossa l'anomenen 'rejo' i sembla ser que són les potes del potón. Dona un resultat molt verbenero...heh!

Guisat de calamar (rejo) i verdures

Ingredients:

Un pebrot vermell
Un pebrot verd
Mig gotet de salsa de tomàquet casolana
Una ceba gran
Un litre de fumet de peix
Mig kilo de rejo cuit (que jo he comprat ja cuit i congelat al Mercadona)
Un grapat de patates per a estirar més o menys el guisat (en funció a quants sóm de familia, posguerra style)
Mig gotet de vi blanc
Sal, oli, pebre

Procediment:

Començem tallant les verdures tan finet com podrem i posant-les a la cassola per a sofregir-les en una mica d'oli. Això ens donarà el fons del plat i també s'hi poden posar carbassons, pastanagues,... el que tinguem.
Quan està la verdura ja feta, afegim el gotet de vi blanc i l'evaporem dos minuts. A continuació hi posem una mica de salsa de tomàquet i salpebrem.
Ja tenim el fons que jo personalment trituro una mica amb el túrmix per a que quedi més desfet.

Aquí i afegim les patates tallades a troços i el fumet de peix, que courem per uns 15 mins fins que estiguin fetes. A mitja cocció jo li afegeixo les potes de potón tallades perque no es desfan gens i així aporten també un puntet de sabor.

I això es tot, ja us he dit que era molt fàcil i directe. Un bon plat de tàper per a fer la nit abans mentre contestem els correus o veiem el nostre Mentalista preferit....

de butterbeer. La cervesa de Harry Potter (puaj)

2012-01-17T00:01:00.000+01:00

Més video curiositats. La recepta de la cervesa de mantega de Harry Potter (pot alguna cosa sonar més repugnant que les paraules 'cervesa de mantega'?).
Presentada per uns ianquis, és clar...

de no one has eaten before!!

2012-01-16T14:43:00.003+01:00

Diari del capità. Data estelar 160112.1445

La nau estelar Enterprise ha trobat una nova forma de vida, un ésser amb la forma de nadó gegant. Hem tractat de re-modular els escuts per a alimentar-ho pero la forma de vida ha desenvolupat una reacció defensiva i apuja un camp d'energia obscura just al devant de la seva cara!!

Via Microsiervos

de sopar a La Calèndula (Girona)

2012-01-15T23:36:00.000+01:00

Girona ha fet feina gastronòmica i es nota. Ja fa temps que han aconseguit crear marca i comptant amb alguns dels estandarts d'abast mundial han sabut crear teixit hosteler i gastronòmic al darrere.

Aprofitant que aquest cap de setmana ho han petat moltíssim amb la iniciativa Girona10 (allotjaments per 10 euros, menús complerts per 10 euros, museus completament oberts i activitats diverses) vaig aconseguir taula per a sopar a un dels restaurants que feia temps tenia il.lusió de visitar: La Calèndula.

Iolanda Bustos, que juntament amb el seu company Jacint són els impulsors del projecte (xef i sala respectivament), té una presencia ben activa i ditxaratxera a la xarxa. A la seva pàgina (www.iolandabustos.com) compta amb molta informació i també amb nombroses receptes en format video!!

Total, que feia mooooolts mesos que frisava per poder visitar casa seva. I no estava pas equivocat, evidentment. Ja sabeu que jo no faig crítica gastronòmica: no en se. Així que us explicaré el que vaig viure aquesta vetllada saborosa.

La seva proposta per aquest dissabte era un menú ple de productes gironins ( a destacar els salsifins) i per a mi amb un gran protagonista indiscutible. Uns bracets d'ànec que no sé a quin gimnàs havia anat aquest ànec per a tenir uns bracets tan bons. La salsa dels salsifins serà d'ara en endavant el meu record gastronòmic per a acompanyar la ciutat de Girona. Així de bo era el plat.

Per a aperitiu vem tenir uns xips especiats de moniato. Com que a mi el format xip no em causa una gran emoció us diré que el toc de les espècies hi aportava un matis interessant ja que jo juraria que hi havia ginebró i el regust de tot plegat era original i divertit.

Una crema de carbassa i castanyes amb crostons de bacallà i botifarra negra.

Molt bona, un plat de cuina casolana ben sofisticat amb el bacallà i la botifarra negra. Sobretot la botifarra tallada molt fineta i que em vaig deixar per al final lligava fantàsticament amb la crema on la reina del meu cor -galega ella- va agrair la presència de la castanya. I la veritat, amb la rasca que fotia a Girona una crema calentona era el maridatge perfecte!!

Uns bracets d'ànec amb salsifins i picada de carquinyolis.

Com ja he dit abans, una proposta sense cap concessió al que no és essencial: sabor, sabor i més sabor. Un plat de cassola amb aquests bracets d'ànec tendres i melosos que no aconseguíen treure protagonisme a una salsa es-pec-ta-cu-lar als meus ulls i sobretot al meu paladar. Uns salsifins tremendos, amb un sabor d'emoció!!

Un postre de ravioli de pinya farcit de gelat de vainilla i fulles de menta.
El postre refrescant amb un gelat molt i molt fí i la pinya tallada primeta (tampoc és aquest el meu format preferit per a la pinya) van posar un final dolç i preciosista al sopar.

Vem sortir encantadíssims, amb la sensació d'haver tastat un Hit personal amb aquest ànec amb salsifins i amb el convenciment de que la proposta culinaria de la Iolanda és tan ferma i lluminosa com evident és la seva simpatia en aquesta imatge.

A poc que hi poguem, hi tornarem. Gràcies també al Jacint per la seva amabilitat i simpatia durant el sopar!! :)

La Calèndula

Travessia de la Creu, 33

Girona 17002

tel 872 03 33 33

www.lacalendula.net

de Pep Salsetes en la seva salsa

2012-01-14T07:11:00.000+01:00

Avui, un regalet en forma de video que m'ha arribat via Txell i Kike, Kike i Txell o la cuina vermella. Ells participen molt activament en el moviment de cuina i menjar sostenible de la seva comarca a través del grup Slow Food Vallés Oriental. I a part són blocaires i amics.

Per als que no coneixeu quí és en Pep Salsetes, o per als que el coneixeu i el voleu coneixer una mica millor que sempre paga la pena, us porto un video acabat de sortir del forn. Literalment donat a llum als internets fa menys de 24 hores.

En Pep treballa desde fa uns anys de forma intensa en la recuperació i conservació de varietats vegetals tradicionals del Vallès i que els temps accelerats en que hem viscut s'han vist arraconades i sovint el.liminades per les pressions comercials de multinacionals que han imposat determinades varietats de les que algú sol tenir uns drets i patents registrats. I no sempre els dolents són els de la multinacional: també una part de culpa és nostre: dels que les cultiven i dels consumidors que no ho hem sabut defensar amb encert.
Però com veureu al video, no tot està perdut i la feina de recuperació ha donat i continua donant alguns bons resultats.

Ell mateix es defineix més com a cuiner, que com a gastrònom, ja que el seu interès està en la cuina dels productes de temporada molt més que en la alta excel.lència gastronòmica. I en general podreu observar que en uns quants minuts de conversa ens mostra un parell de carretades de sentit comú a la cara. Fins i tot té el senderi d'haver-se barallat amb tots els consellers d'agricultura anteriors de tots els colors i augura el mateix futur per al nou amb el que encara no ha tingut temps.
Si això no és revelador...

deute saldat: la resposta al concurs d'ahir és...

2012-01-13T08:19:00.005+01:00

Doncs vet aquí la resposta de la pregunta d'ahir sobre què recoi significava tota aquella fòrmula matemàtica tan recargolada i extensa:

I la resposta -alerta que me la jugo- quasi ens la va donar l'Antonella de La pasta per als catalans. I dic quasi perque tinc clar que coneix l'origen de la expresió matemàtica i -aquí és on me la jugo: portant la contrària en tema de pasta a una italiana- on ella veu un temps de cocció jo hi veig una descripció matemàtica de la superficie de la pasta en questió.

Anem a pams, ja que me la jugo, m'explico.

Aquest passat 2011 ha aparegut un meravellós llibre que desitjo, diria que pecaminosa i fins i tot luxuriosament: Pasta by design de George L. Legendre Ed. Thames & Hudson.

En el mateix llibre, i segons la descripció que apareix en la pagina del editor, per a quasi un centenar de tipus de pasta diferent s'ha realitzat una classificació en families per la seva relació a nivell de forma i per a cada tipus una fitxa on explica els seus origens, etimologia i forma de fabricació.
Així com també una equació amb la seva corresponent representació gràfica que dona com a resultat una corva complexa de gran similitud amb la pasta.

Each spread is devoted to a single pasta, and explains its geographical origin, its process of manufacture and its etymology – alongside suggestions for minute-perfect preparation.

Next the shape is rendered as an equation and as a diagram that shows every distinctive scrunch, ridge and crimp with loving precision. Superb photographs by Stefano Graziani show all the elegant contours.

Es a dir, les equacions són complexes expresions matemàtiques per descriure cada pasta diferent. I d'aquí que la nostra pregunta inicial sigui com bé deia l'Antonella un galleti (és com els nostres galets però amb una cresta punky!!).

El que jo trobo tan bonic del tema no es estrictament gastronòmic, concedeixo. Es pot menjar i gaudir de la pasta igualment sense delectar-se amb una ullada a aquest llibre meravellós que en bona part és un exercici estètic. Però com deia MakiNavaja, en un mundo sin ética, a las buenas personas solo nos queda la estética i en algunes ocasions convé fer una pasejada per els barris alts de la mateixa.

I aquest exercici de descripció matemàtica de corbes tridimensionals que es correponen a formes reals de pastes complicades, arrugades, plenes de crestes i valls... les trobo meravelloses.

Aquí podeu veure unes quantes representacions més en un article del New York Times (cliqueu a la imatge inferior)

Es tracta en definitiva, d'un nou llibre que m'ha sorprés per la seva originalitat i per la seva evident relació amb la ciència i la cuina, cosa que molts sabeu que a mi em posa especialment tendre. Digui-li tendre, digui-li burraco.

de mini concurs ultra ràpid express

2012-01-12T17:45:00.000+01:00

Un ràpid mini-concurs, amb la solució aquesta nit o demà al matí.
¿ALGÚ SAP QUE ÉS AIXÓ? (No, Martí. Tú NO pots participar ;-P )

PD: sujuro que té a veure amb la cuina i el menjar... heh!

de porrusalda way of life...

2012-01-12T00:47:00.001+01:00

Aprofitem que hem superat ja les 1.000 entrades a decuina.net per a fer homenatge a tres ítems importants a la nostra vida -cadascún en el seu àmbit i amb importància diferent, es clar-.

El primer homenatge...al tàper, o carmanyola o com li vulguis dir, que m'acompanya cinc dies a la setmana i a voltes és el petit espai de gaudiment en díes laboralment dificils i altres vegades és un petit espai de maldecap sempre barrinant qué fer que sigui diferent, saborós i ràpid. Val a dir que quasi sempre ho aconsegueixo.

El segón homenatge, a la mòmia del mar, el bacallà. Ingredient fetitx de la familia. Però molt fetitx, lo nostre és un delit genètic... o algo similar.

I finalment (last but not least, obviusly) a la figura paterna, que va ser la primera que ens va preparar a mi i a la meva xermaneta una porrusalda amb bacallà. Vull imaginar que en una nit freda d'hivert que és com a mi més m'agrada aquest plat. M'ha quedat el record del gust intens i la sorpresa d'aquell plat de nom extrany i 'exòtic'. Porrusalda.

Porrusalda de bacallà.

Ingredients:

Més senzill impossible:
Bacallà dessalat i esqueixat en bocins grans (sino al coure es desfà i no el trobarem)
Uns quants alls porros
Unes quantes patates
Sal, oli, pebre.

Procediment:

Començem posant el porro a la cassola i sofregint-lo suaument amb una mica d'oli. Al tanto que el porro es crema força facilment.

Quan el tenim estovat, afegim les patates trencades en bocins (trencades, no tallades. Per a que surtin els midons i ajudin a espessir el caldo).

També hi afegim el bacalla esqueixat i omplim amb aigua fins a cobrir-ho tot. Ha de bullir suaument (no volem que el bacallà es desfaci) fins que les patate estiguin cuites. Normalment no cal afegir-hi sal, ja que el bacallà en porta de sobres. Jo al final hi poso un punt de pebre molt.

I quan ja la tenim cuita... al tàper i bon profit!!

desde Jarre&Oldfield que no veia res d'igual...

2012-01-11T18:39:00.001+01:00

Continuem amb la jornada de les curiositats, després del Pastís darwinista....un paio que s'ha construit un sintetitzador amb olles, tapes i plats!!

No habia vist res tan impresionant en música electrònica desde que Jean Michele Jarre i Mike Oldfield es van menjar la boca en els premis de la MTV.

(Via geeks are sexy)

de dolça evolució. Pastís darwinista!!

2012-01-11T08:30:00.002+01:00

Un pastís del que Sheldon Cooper (the last Great Hero) estaria orgullòs.
El pastís evolucionista!!

I ja que parlem d'evolució... un dels meus videoclips preferits. Inquietant, potent i cru.
Pearl Jam 'Do the evolution'
(it's evolution, baby!!!)

de oca a oca i un llibre de gastronomia porque me toca

2012-01-10T07:21:00.000+01:00

Les ments dèbils van estar tot l'any passat donant la pallisa amb la suposada profecía Maya del final dels temps. Jo en combinacions còsmiques de planetes i eixos de la Via làctia no hi crec més enllà de la llei de Kepler (en temps iguals, el radio vector que uneix la Terra i el Sol escombra arees iguals en el seu desplaçament)

Hi crec perque les dades ho certifiquen i només i sempre que sigui per a explicar de forma irracional succesos positius. Com per exemple la atzarosa i rocambolesca combinació de succesos diguem-ne astrals que van conduir a que un exemplar del 1970 del històric llibre 'Historia de la Gastronomia Española' escrit (es veu que no precisament a quatre mans) amb el també important Joan Perucho.

Posem per exemple que volem estimar les probabilitats de que dos grans bibliòfils (siguem clars, lo d'aquest parell va més enllà del bibliofisme. Uns ionquis de la celulosa i el format arbol muerto). Dos bibliofils comentava, en una nit barcelonina impartint un curs en una fisna tenda de delicatessens a Passeig de Sant Joan.

Algú pica a la porta -ja tancada per lo intempestiu de la hora- i li dona al dependent ja a punt de marxar cap a casa un exemplar de Historia de la Gastronomía Española. L'ha trobat abandonat en un banc de la cantonada juntament amb altres llibres de novela i ha pensat que 'como vosotros teneis cocina, os puede interesar'.

Aquest dependent, en comptes de quedar-se el llibre...pica a la porta del cooking space interior per entregar aquest llibre a Monsieur Panxeta -el primer dels dos verbivers protagonistes-. Que veient la joia que li porta el dependent entre mans, pensa inmediatament que l'altre verbiver -en Xesco- li està gastant una broma. No serà el cas aquesta nit, que altres nits no es descarta pas coneixent el tarannà de la parella. Una mitja volta li permet comprovar com en Xesco continua donant la classe sense coneixer l'arribada de la joieta.

Un cop acabada la classe, la mateixa situació còmica però al revés: en Xesco incrèdul pensant que en Panxeta li pren el número. Però no, realment aquest llibre alliberat a dos cents metres ha aconseguit fer-ser arribar fins a les mans adeqüades. Tal vegada com si fós l'anell únic forjat per Sauron.

I ara arriba la carambola còsmica més bonica per a un servidor. Aquest parell, coleccionistes impenitents, intercanviadors de llibres amb altres enganxats de la seva condició... decideixen que el camí d'aquest exemplar acaba a la estanteria del meu menjador.
Clac! tot encaixa i un cop més l'univers em fa una clucada d'ull.

I sino, fixeu-vos el format en que em van fer entrega del llibre: embolicat en paper de plata i de diari imitant a un entrepà dels que gastàven els extingits obrers de la construcció!!

La meva conclusió és clara: ni mayas ni pebrots, el que has de fer es aconseguir rodejar-te de bones persones i és probable que això sí que acabi canviant el teu món.
I ja em disculpareu, espero, el totxo de entrada per a explicar-vos que tinc un nou llibre a la biblioteca personal. Però justament per a aquestes coses vaig començar a escriure aquí.
Tot i que el meu cap de departament de SEO i MÀRKETING diu que quan hi ha més de deu linies es perden lectors a mansalva... que collons sabrà ell de blogs!!

destrossant coses amb el microones.

2012-01-09T09:23:00.002+01:00

Un divertimento per començar la setmana amb somriures. Us imagineu com quedaria una pastillaca de sabó si la fiquèssim al microones a tota pastilla? I una bossa de 'nubes'? I unes gominoles JellyBeans? I uns llums de guarniment de Nadal?

Doncs ara no cal que espatlleu el vostre microones fet totes aquestes proves.
Amb aquesta bonica pàgina podeu visualitzar els resultats còmodament desde la vostra pantalla. Sense patir per si explotarà o no i sense haver de fer servir el fregall un cop acabat l'experiment...

Podeu fer les vostres proves clicant a la imatge o directament en aquest link.
I si teniu curiositat i esperit científic, podeu jugar a deduir perque cada objecte, cosa o aliment es comporta com es comporta devant de la radiació de microones. La clau està en el presència de l'aigua en el mateix (o de metalls en alguns casos).

d'esmorzar de cullera, forquilla, trident i pala a Ca l'Esteve

2012-01-08T19:49:00.000+01:00

Diuen els periodistes de raça (que deu ser això? Sona una mica de l'antic règim) que no hi ha res més antic que el diari d'ahir.
Suposo que en món del blog no hi deu haver res més antic que l'esmorzar d'ahir, així que aquí deposito en el meu dietari personal el festival que ens hem atorgat avui a Ca l'Esteve un servidor, en Xesco, en Dani, en Francesc i en Sergio. O sigui, els perpetradors de les trobades Gastrobloc@ires.

He de dir que jo m'he portat bé i al arribar a casa he fet migdiada. Altres de la colla han anat a comprar xurros i uns segons han anat a la cuina i s'han fet ous ferrats amb xistorra. Ara si algú m'explica perque el més gordo soc jo li estaré molt agrait o m'hauré de començar a replantejar la validesa de la primera llei de la termodinàmica en aquest univers.
Graciesssssss

Que quedi clar per això, que ha estat un esmorzar de feina.......pfffffffffffffffffff

de churros, cherous, xurros i reggaetón.

2012-01-08T08:51:00.000+01:00

Fa uns dies va sortir la notícia sobre un diari Xilé que habia de indemnitzar alguns dels seus lectors per una recepta en que si es seguien les instruccions pas a pas, al introduir uns xurros que estàven al voltant dels 22 graus en un oli a 250 graus es produien unes explosions tremendes. Veure les fotografies de les cremades que van patir les víctimes m'ha fet desistir de la meva intenció inicial de fer alguns 'txascarrillos' sobre els xurros explosius.

Però documentant-me per al tema, he trobat una altra joia multimèdia ben escaient, on unes amables gringues en un descomunal exercici d'integració amb els seus veins mexicans del sud ens preparen una cosa similar a un cagalló que elles anomenen 'cheros' i que metafòricament són en efecte... un xurro.

Al loro amb els ingredients exòtics com la 'járina' o el 'aceite de vegetable muchou' que penso anar a buscar al super de productes 'latinos' més proper. Cal destacar l'encomiable esperit de conya amb el que adornen la dramaturgia. Tot circulant en segón pla o simulant caigudes i crits absurds fora de càmera.
Sincerament entendridor.

Que no us espanti la longitud del video, els últims quatre minuts només tenen audio regaetón que és exàctament el que li escau a aquests 'cherous'

de 365bcn, fotos, mercats i ganes!!

2012-01-07T00:42:00.000+01:00

Aquest any per invitació d'en Nacho Bueno i La Salsera em converteixo també en fotoblogger (photoblogger?) setmanal i cada dissabte donaré la meva foto-opinió sobre algun racó o producte de Barcelona ciutat. Tot dins del projecte col.lectiu 365cities que s'ha posat en marxa tot just el primer dia del 2012.

Jo m'he proposat sobretot trobar i recomanar molt producte i parades de mercat (però no només de mercats viu l'starbase es clar. Hi haurà també altres coses). I avui si tot ha sortit com està programat començo la singladura amb la primera recomanació a partir de les 8h. Podeu podeu visitar clicant a la imatge superior o en aquest link: Fruites Torrent amb més de 30 tipus de tomàquets al Mercat de Santa Caterina.

Atenció, perque estic armat amb una càmera, moltes ganes i una autorització gentilment proveida per Mercats de Barcelona per a poder fotografiar els 39 mercats de la ciutat comptal... ens veiem als mercats o qué?

de reis catapúm!!

2012-01-06T09:43:00.002+01:00

I els reis han tornat a sorprendre totalment aquest individu republicà. Amb la cintura trencada com un Alcorta de la vida devant de la cola de vaca de Romario, hem reconec. Aquí em teniu vestit de blanc mentre la reina del meu cor fa de les seves.

Si a partir de un parell de setmanes les fotos de platillus i carmanyoles surten millor il.luminades i composades hi haurà dos culpables. El primer, el meu inesperat regal de reis (gràcies reina):

I el segón, el mestre (de fotografia i de vida) Martí Sans de 365mm.cat que ens farà un taller sobre la fotografia gastronòmica el proper dia 21 a Ca l'Esteve.

Oh, quin matí tan maco que fa, oi?

de canelons de la Mireia Carbó < 'El videuuuuuu!!'

2012-01-04T21:14:00.000+01:00

Mireu, quants blocaires no hem fet els canelons de la Mireia Carbó? En conec com a mínim set o vuit dotzenes!! (a ojo de 'sevillanu' heh!)

Doncs he trobat la recepta en video gravada per la mateixa Mireia!! Està en castellà, que per suposat no és pas cap inconvenient però sí que resulta extrany en els primers minuts escoltar-la: amb la de hores que hem acumulat de vol en català amb aquesta crack de la divulgació culinaria.

Jo els vaig fer ja fa temps amb èxit total a casa, cosa que ja sabíem perque és una recepta de la Carbó i encara estic esperant que em falli alguna. En tot cas, vaig voler passar a la historia familiar atrevint-me amb els canelons que són una mena de revàlida familiar. Perque diguem-ho clar, fer bé els canelons suposa entrar a la història gastronòmica de la familia. AQUÍ EL POST.

Doncs a med de poder gaudir de les receptes de la Mireia a través del Youtube, tenim el mega-hit canelonaire que tant i tan bons resulten (i fàcils, perque el sistema es ben senzill). Bravo.... Mireia! Heh!!

de BotiSoda, la beguda de socarrel (i pits i tetes).

2012-01-04T10:14:00.000+01:00

Personalment tinc el dubte de si els ianquis són/estan bojos o simplement tenen un nivell superior al nostre de sentit de l'humor i capacitat d'autoparodia. Sospito que les dues coses són certes i no pas autoexcloents.

En tot cas, quan em vaig trobar amb aquest refresc de sabor a cansalada vaig flipar i no vaig poder evitar la imatge d'un insigne diputat del Parlament Català tot fent unes olivetes i prenent el piscolabis: m'estic posant com un bacó!!

I ara qué? Doncs ens toca fer camí a nosaltres. Com a poble no ens podem deixar perdre la batalla de la identitat cultural ni que sigui en estat liqüescent.

I potser toqui deixar-se de collonades i tebieses com la Cat-Cola i anar realment a la reivindicació cultural de debó.
El desllurigador de la identitat cultural bebible del país no és pas una cola! La cola és una imposició clarament imperialista!!

El que ens cal es una botifarra_amb_mongetes_soda. Una beguda que sigui inconfundible i que fins i tot Marta Ferrusola i Mohamed Jordi estiguin orgullosos de guardar al seu frigorific. Una beguda senyera.

La BotiSoda. Ben nostrada, molt de socarrel.

Potser algú us comenta que ara no toca plantejar-s'ho i que hi ha altres retallades que són més importants....ens volen distreure!! BOTIFLERS!!

I en un deseperat i lamentable intent per a incrementar les visites a aquesta entrada, aprofitem per a incloure una bonica imatge amb pit i tetes indicant que és una beguda Halal (en realitat no fa falta que porti botifarra de debó, oi? Que farem més negoci!! )

de gírgoles, alls tendres i llagostins. Taper edition.

2012-01-03T08:19:00.000+01:00

Una combinació de tàper que es pot fer en cinc minutets i que ens alegrarà el dia (bé, això ja és més opinable però hem d'apostar fort per l'optimisme que ja vindrà la jornada a apretar-nos les mandonguilles).

Gírgoles, llagostins i alls tendres.

Ingredients:

Mig kilet de llagostins pelats.
Una safata de gírgoles
Un manat d'alls tendres
Dues culleradetes de conyac
Sal, oli, pebre

Procediment:

Pelem els llagostins i els hi treiem aquest fil negre que tenen a dins fent un petit tall longitudinal d'un cm i mig. S'ha de treure perque és l'intestí de la bèstia. Us agrada menjar intestins bruts? Doncs millor el treieu.Reservem.

Nota: amb els caps, que és el millor dels llagostins, en fem una salsa 'americana' que reservem congelada per a futures delícies...

En una paella ample hi posem una mica d'oli i saltejem els bolets tallats a troços, jo no hi poso encara la sal per a que no deixin anar tota l'aigua de cop i quedin bullits en comptes de saltats. Quan ja quasi estan, afegim els alls tendres talladets a rodanxes i fem tres inhal.lacions profundes del perfum 'Eau d'ail jeunne' numero 5. Una delicia.

En un parell de minuts afegirem els llagostins i els saltem breument ja que no volem menjar pneumàtic sino tendres i sucosos fruits del mar. Al final del tot, afegim el conyac i o bé esperem a que evapori l'alcohol sense remenar la paella o bé podem rinxolar el rínxol i flambejar que sempre fa un toc espectacular.

Finalment salpebrem i li podem afegir una mica de julivert picat per acabar de donar-li un aspecte encara millor... i cap a la carmanyola o tàper!!

de boutades: refranero español (I)

2012-01-02T20:37:00.000+01:00

"De noche, todas las lentejas son pardinas"

de Rocky Meat Horror Show

2012-01-01T22:13:00.000+01:00

La figura d'acció definitiva, la càrnica proteina en corpòria presència.
L'homenatge a la maduració artesanal de la carn.
La sublimació alimenticia de la industria de l'entertainment.
EL NINOT FINAL: Rocky 'The Meat' (la carn de Rocky).

I "només" costa 70 dollars en aquesta tenda online.

El que donaria jo per cuinar un estofat amb aquesta carn madurada a ma, golpe a golpe. Verso a verso.

de música i paraules. Bon any 2012

2011-12-31T09:58:00.000+01:00

Tanquem any i per tant toca fraccionar mentalment alló que és continuitat. Ho faré com ja ha esdevingut tradició personal: amb una mica de música per a desitjar-vos el millor any 2012 possible i algunes reflexions sobre la meva trajectoria blocaire.
Sento donar la xapa, però fins a nova ordre això continua sent un dietari personal i de tant en tant aquestes coses passen.

A partir de demà començo a participar en un projecte de photoblog col.lectiu anomenat 365cities, dono ja les gràcies per endavant a Nacho i la gent de La Salsera per haver-me proposat participar (tinc assignat els dissabtes del 365bcn #oleyo).

Aixó torna a demostrar que haurè d'acceptar la realitat:els fets continuen desmentint aquella autoimatge residual que jo mateix havia construit de blog iconoclasta, raruno i condemnat a l'ostracisme. Raruno s'accepta, la resta de coses deberán abandonar la casa. Gracias por haber participado.

També continuem amb força i ganes el projecte de Trobades Gastrobloc@ires amb en Xesco, en Dani, en Francesc i en Serjo.
El proper dia 21 tenim un sarao convocat que potser sigui el que més il.lusió em faci dels que hem muntat -deixant a banda la emoció adolescent del primer per motius obvis-. Martí de 365mm i Apunts de cuina ens farà un taller sobre la fotografia gastronòmica per a bloggers. Ja en som 35 apuntats però Ca l'Esteve és gran i si tens ganes també t'hi pots afegir. Clica Aquí.

I ja per acabar, el 2011 va veure el neixement de Punt de cocció, la nostra vessant radiofònica a Radio l'Hospitalet. El neixement i la mort prematura -Crisis, What Crisis?-
Però com proclament els anglesos... el Rey a muerto!! Viva el Rey!!
El 2012 tornarem a navegar per les hertzianes, tenim la confirmació i ja us avisaré quan sigui inminent.

I això es tot, després de la xapa... la música per a acomiadar l'any. I per donar el toc gastronòmic a la entrada... UNA DECONSTRUCCIÓ!! Si si, Gene Kelly deconstruit per Jamie Cullum. Brutal.

I dues perles pop, que avui em sento de colors.

Un cant a la llibertat personal i creativa. Amaral colpejant als ous a la famosa industria discogràfica, muntant xiringuito independent amb boicot de les radiofòrmules inclós.
Hacia lo salvaje sempre!!

I al final color, color de vida i per molts més anys que la poguem compartir. Yellow en aquest cas, que és un color ben alegre!! O no? MOLT BON ANY 2012.

de pica-pica factor 1.000.000 escala pitcher

2011-12-29T07:03:00.002+01:00

Quan en Pantxeta em va advertir que la cosa era picant -i per una vegada no estàvem parlant d'explicar acudits sino de pasta de curry vermell- no vaig pensar pas que en realitat aquella mena de pasta estava feta amb sang d'Alien de la Nostromo.

Picar és poc. Estic al 95% segur que al Senyor de los Anillos, en Gandalf va obrir les portes de Moria amb un pinzellet i un pot d'aquesta pasta.
Això ho esmorza Belcebú.

La recepta? Mes tard. Ara estic pendent que arribi l'helicopter del Seprona amb el diposit d'aigua.

de Flan Yerno el Mangarín, Royal Iñaki's Edition.

2011-12-27T23:21:00.000+01:00

Els clàssics a la cuina, que sempre estan de moda.

Feliç dia dels Innocents...

PD: la caricatura completa original és de El Jueves i la caixa... doncs és la original del Flan Chino Mandarín :-P

definitivament potser el millor anunci de vins... o no, es clar.

2011-12-27T17:44:00.000+01:00

Inicialment tenia pensat fer servir aquesta paròdia d'anunci de vi per al dia 28, sants innocents i víctimes com sóm del marketing papanates.
Però com que m'ha sorgit una idea propia a la que li tinc 'carinyu' doncs avanço una mica aquesta entrada per a deixar espai a la parida pròpia.

Amb vostés, els vins Winfield Farms. Amb grans de raim veremats a mà un a un per autèntics nens mexicans....(kkabrons XD)

Via microsiervos

de pasteis de bacalhau. Fado meu Fado.

2011-12-27T07:30:00.000+01:00

Creixem, amb col.laboracions internacionals incloses!!
Aquesta és una recepta lusitana que aprofita la gran qualitat del bacallà dels nostres cosins portuguesos. Sincerament, he comprat bacallà en supermercats "Dia" de Portugal amb una qualitat excel.lent i a uns preus irrisoris. Una pixadeta a la boca del bacallà dels nostres linials (altra cosa és aquesta meravella d'establiment que trobem per les nostres terres: la bacallaneria. Dessalat al punt i amb anys d'experiència!! Em trec el barret).

Nosaltres com a ens familiar, quan ens acostem a Portugal via Badajoz no anem pas a cercar les proverbials peces de tovallola i fines estovalles de fil, nosaltres a Portugal hi anem a buscar bacallà, mantega i de tant en tant alguna ampolleta de vinho verde per a refrescar l'estiu.

En tot cas, i tractant de retornar cap a temes gastronomics, us porto avui la recepta d'uns pastissets de bacallà que visualment em recorden molt a unes croquetes o fins i tot als repápalos dels seus veins extremenys.
Torrats i saborosos, aquests pastissets són una bona alternativa per a menjar la proverbial mòmia marina i saborosa que tant ens agrada a casa.

A més la recepta la poso en portugués, que és una llengua que m'agrada per la seva sonoritat i que s'enten perfectíssimament -a banda de disposar del traductor de google just aquí a la columna de l'esquerra-. Però de debó no fa ni falta.
A més, és com ens la ha fet arribar la Paki, comentarista habitual en lusitana llengua al nostre blog. I per tant, tal com comenta és tal i com apareix la seva recepta. Un copia-pega de llibre.
Això sí, ells no tenen costum de cridar. Són un poble gens sorollós i per això encara els estimo més. Cal doncs, llegir-ho baixet baixet....

Pasteis de Bacalhau.

Ingredients:

600g de bacalhau demolhado (bacallà esqueixat)
800g de batata (patates)
Entre 3 a 4 ovos (ous)
1 cebola bem picada (ceba)
2 dentes de alho picados (all)
1 dl de azeite
Salsa picada q.b. (julivert/perejil)
Pimenta q.b.
Noz-moscada q.b.
Sal grosso q.b.
Azeite q.b.
Óleo para fritar

Preparação:

1. Coza as batatas em água temperada com sal durante 30 minutos.

2. Numa outra panela com água, coloque o bacalhau a cozer durante 10 minutos.
Depois do bacalhau cozido, retire-o para um prato e deixe arrefecer.
Depois de frio, limpe o bacalhau de espinhas e peles e desfie-o.

3. Numa frigideira, leve ao lume o azeite a cebola e os alhos.
Deixe refogar ligeiramente, apenas para alourar sem queimar.
Passado 10 minutos, já com a cebola refogada, junte o bacalhau e deixe refogarlentamente, até o bacalhau ficar totalmente desfiado.
Mexa de vez em quando, para ajudar o bacalhau a desfiar.
Passado 5 minutos, com o bacalhau refogado e desfeito, apague o lume.

4. Depois de cozidas, retire as batatas e faça puré das batatas.
Junte o bacalhau e a salsa ao puré.
Tempere com pimenta e com noz-moscada e misture tudo muito bem.
Junte um ovo de cada vez ao bacalhau e mexa tudo muito bem.
Esta massa deve ficar bem ligada e consistente para que os pastéis não fiquemmoles.

5. Passe 2 colheres por azeite e retire uma colher de massa.
Passe a massa de colher em colher até ficar no formato do pastel de bacalhau.

6. Frite em óleo bem quente.
Vire os pastéis para fritar de ambos os lados.
Depois de fritos, coloque num prato com papel absorvente e estão prontos a servir.

de real soylent green... però si està fet amb espinacs!!!

2011-12-26T14:00:00.000+01:00

O sigui, ho podria haver deixat per al dia 28 però es que #nopuedornopuedornopuedor resistir-me.

Aqui teniu un enllaç on està explicat qué és originalment Soylent Green, 'made of people' es a dir menjar fabricat amb gent de la pel.lícula 'Cuando el destino nos alcance'. Guasons els fabricants que posen el segell 'people food' (menjar de gent), juasssss.

A la venda a Thinkgeeks per 8.99 dollars

de avances en gastronomia de la chuche: hamburlacasito

2011-12-25T19:39:00.000+01:00

Avances en gastronomia de la chuche. La hamburlacasito.

Una foto trobada a internet prou idiota com per a fer-me somriure. A que mola?

desitjos de bon Nadal per a tothom i el recull de receptes

2011-12-24T09:11:00.001+01:00

Tot està molt més conectat del que sembla. Com a mostra, un video d'esperit amable (i en certa manera, Nadalenc).

MOLT BON NADAL A TOTHOM!!!
FELIZ NAVIDAD A TODOS!!
BO NADAL PARA TODOS!!!

Aqui teniu els links a les receptes del nostre Nadal del 2.011

Espirals cruixents

Terra

Capuccino de ceps

Amanida de Nadal

Cua de bou

Coulant de torró

decuina.net a la radio. Punt de cocció episodi 14 (i final)

2011-12-23T21:32:00.000+01:00

Darrer Punt de cocció gràcies a les retallades de l'Ajuntament de l'Hospitalet sobre els seus mitjans de comunicació públics.En el programa ja rajem adeqüadament (i moderada) sobre el tema.

Avui fem el nostre speech particular (petit) sobre com ens ho hem passat de bé a la ràdio, donem les gràcies als companys (sobretot a la Laura Alsina i al Crístian) i parlem de tres temes que teniem pensats per a diferents seccions:

- Els formatges amb 'inquilins' (+ info a gominolasdepetroleo)
- La màgia de les crispetes (+ info aquí a decuina.net)
- Un menú de la Saturnalia Romana (+ info a derecoquinaria-sagunt)

També donem la recepta de la cua de bou de Xesco Bueno amb la guarnició incorporada i fusionem el feo y el malo en uns malos malíssimos als que si poguèssim els donariem amb la gunmachine virtual... gràcies a Gordon Ramsay per donar la darrera frase i tancar la porta al sortir (però darrera darrera, al final de tot de tot)

Aquí podeu descarregar l'Audio del darrer Punt de cocció (en uns anys valdrà una pasta!!)

Un enorme plaer que espero que pugui tenir continuitat en altres emisores, i en això estem treballant...

de postres de Nadal: Coulant de torró de Xixona

2011-12-23T01:30:00.000+01:00

I acabem la sèrie de receptes de cara a aquest Nadal del 2011 amb els postres que vem preparar per a la familia: Coulant de torró de Xixona.

La gran majoria ja sabeu que el coulant és una creació de Michel Bras a qui se li va acudir crear un pa de pessic cuit al punt en que per fora està cuallat i en canvi en el centre la mateixa massa encara està en estat liquid.
I es clar, la gràcia és que es tracta de la mateixa massa i no pas un farcit. Es a dir, canvia la textura de sòlida a líquida però el sabor és exàctament el mateix.
En aquesta ocasió i aprofitant la proposta de l'Alfonso i el seu blog derechupete vem pensar que per al Nadal el millor és canviar la formulació clàssica de xocolata per una de torró de xixona.

La recepta la he modificat una mica, ja que li he posat menys crema de llet per a que el sabor de torró sigui més intens ja que la nata tendia a enmascarar-lo una mica per al meu gust. I aquest és el resultat del nostre

Coulant de torró de Xixona.

Ingredients:

300 grs de Torró de Xixona
6 ous de tamany mitjà
Mitja cullerada de canyella
50 grs. de sucre glass
100 grs de farina
Una mica de sal
100 ml de crema de llet
Mantega per als motllos

Procediment:

Pintem els motllos (he fet servir els de flam del Mercadona) amb mantega i hi espolsem farina. L'objectiu és que al acabar els coulants surtin fàcilment.

Separem les clares i les muntem a punt de neu, podem posar una mica de sal per a facilitar el muntatge.
Batem els rovells amb el sucre glass, afegim la canyella i un puntet de sal.

Afegim la farina tamissada als rovells fins a formar una crema untuosa. Hi afegim les clares a punt de neu barrejant amb una llengua de forma suau, envolvent i de baix cap a dalt. L'objectiu és barrejar bé però que no es perdi l'aire capturat dins les clares.

Esmicolem el torró i el desfem amb la crema de llet en un cassó, ho barrejem tot plegat en el bol i omplirem els motllos anteriors.

Aqui podem escollir congelar-los o bé fer-los inmediatament. El temps de fornejat canvia ja que en el meu forn i a 190 graus els congelats triguen uns 15 minuts i els que no ho estan aprox uns 10 mins.
En tot cas, heu de fer proves amb el vostre forn fins a trobar el punt en que les parets estan cuites i l'interior encara liquid.

Nosaltres el vem prendre amb una bola de gelat de llet merengada, el contrast calent del coulant i el fred del gelat és una passada.

BON NADAL A TOTHOM I MOLT BONES FESTES!!

de gastroregal que no et deixarà indiferent.

2011-12-22T19:41:00.001+01:00

Busques un gastroregal especial per a la persona que estimes? Aquí tens la solució!!

Arriba el picnic 2.0, perque s'ha acabat aquestes incòmodes cistelletes de mimbre amb les estovalles a quadres per anar a prendre un entrepa rodejat de pseudonatura. S'han acabat aquestes maleides taules portàtils per a portar fins a la pseudonatura i que pesen com un fiambre i mai no calçen ni la meitat de bé del que calça la meitat de la població de casa nostra.
S'han acabat les cues i caravanes en diumenges estiuencs amb els nens, els nebots, el parent i la sogra tot tornant de fer una volta i un picnic a la pseudonatura.

ARA ET PORTEM LA PSEUDONATURA A CASA!!

NETA

PULIDA

INSTALABLE AL MENJADOR

I 100% GARANTIDA SENSE FORMIGUES.

LA TAULA PICNIC 2.0, LA TAULA DEFINITIVA!!

Via iNewIdea

I de regal.... unes estovalles!!!

de pica-pica/aperitiu del Nadal 2011: espirals inflades

2011-12-21T00:36:00.000+01:00

Uns snacks que no es que siguin especialment nadalencs, perque són per a tota ocasió però que nosaltres ens vem divertir preparant per aquest Nadal 2011: pasta inflada. De la de tota la vida, espirals en aquest cas però obviament es pot fer amb qualsevol pasta o també amb arrós (i obtenir així uns bonics grans d'arrós inflat que permeten fer divertimentos saborosos com aquesta paella cruixent).

El procediment és molt i molt senzill

El procediment és molt i molt senzill, simplement cal sobrecoure la pasta -al dente no val, no- i aleshores escòrre-la i assecar-la al forn molt suau (30-40 graus) fins que torna a quedar com quan la vem comprar. Seca i eixuta, la passarem per oli ben calent -atenció, si no està prou calent no s'inflarà-.

En el següent video podeu veure com s'infla:

Un cop inflada, se li poden afegir els sabors que es vulguin. En el nostre cas, curry, pimentón de la vera i unes 'tradicionals' de sal i pebre. No en va quedar ni una!!
Per cert, aquesta és una més de les receptes i tècniques que hem aprés amb Xesco Bueno durant el 2011. To er mundo é güeno!!

de plats i receptes de Nadal > Cua de bou amb la guarnició incorporada

2011-12-20T22:15:00.000+01:00

I arribem a la recepta del plat principal d'aquest Nadal, la cua de bou o rabo de buey que tots sabem que en realitat de bou en té ben poc perque els bous són avis raríssimes en el nostre ecosistema gastronòmic. Cua de vaca i vas que te matas, tens sort si no és cua de vedella.

En tot cas, vivim temps dificils per a la lírica i per a les carns de bitxo envellit així que cuinem amb els materials que tenim que en aquesta ocasió han estat excel.lents (ja s'ho val, ens va costar tot un matí de voltes per els mercats fins a trobar les cues que ens agradàven).

La recepta com ja he vingut explicant en la resta d'entrades dels plats del menú Nadal 2011 és del xef Xesco Bueno perque aquest any li hem volgut retre just homenatge. Jo només m'he permés fer alguns canvis en el puré de carbassa i també donar la brassa telefònica i per mail amb dubtes i preguntes que el Xesco ha contestat amb paciència infinita.
La gran idea, la gràcia d'aquesta cua no és només que està presentada sense ossos i en format terrina... la gràcia és que la guarnició està a dins i són uns macarrons amb salsa de carbassa!!

Cua de bou by Xesco Bueno (aquí la recepta original):

Estofado de buey

3kg de rabo de buey cortado en trozos de tres centímetros

3 litros de caldo oscuro de buey

Aceite, sal y pimienta

Freír el rabo de buey poco a poco en una sartén hasta que coja color. Salpimentar y poner en una cacerola cubierto de caldo oscuro. Cocer hasta que esté muy tierno. Colar. Reservar el jugo. Deshuesar el rabo y desmenuzar la carne.

Puré de calabaza

1kg calabaza

50gr mantequilla

Sal, pimienta y nuez moscada

8gr azúcar

200gr agua de vichy

(Jo he fet una bresa de fons amb ceba, all i porro abans)

Macarrones

125gr de macarrones hervidos a la inglesa y refrescados

Montaje

En un molde adecuado disponer una capa de carne desmenuzada de rabo y mezclada con un poco de jugo (poco). Después poner una capa de puré mezclado con macarrones y acabar con otra capa de carne. Dejar reposar en frío.

Acabados

Una porción de pastel de rabo, macarrones y calabaza

Un poco de puré

Un poco de salsa reservada y reducida

Unos pocos macarrones

Calentar en una sartén o en horno el trozo de pastel. Calentar el puré. Calentar los macarrones con un poco de salsa reducida. Poner en el plato el puré, después la carne y acabar con unos macarrones.

d'entrants de Nadal 2011 (2): Terra o aperitiu de sorra saborosa

2011-12-20T00:00:00.000+01:00

Un nou entrant per a aquest nadal que hem aprés de la ma del xef Xesco Bueno.
En aquest cas una divertida manera de presentar un gotet que recorda aquells experiments que feiem a l'escola on posàvem a germinar una mongeta o una llentía en un gotet de iogurt.

En aquest cas el llit no és un cotonet humit, sino una simulació de sorra formada per una picada de fruits secs torrats, ceba fregida cruixent i carquinyolis.
Es clar que les proporcions i ingredients particulars poden canviar segons el moment i les ganes. Aquesta llibertat és el que podriem anomenar el nostre particular efecte Terroir?

Per sobre d'aquesta sorra saborosa s'hi distribueixen germinats variats i amb remolatxa cuita podem tallar uns filets de forma que simulem tenir fins i tot uns cuquets donant voltes per el nostre jardí.

Us asseguro que l'efecte saborós de agafar una culleradeta d'aquesta sorra amb els germinats és fantàstica perque hi trobem els cruixents, els salats i els dolços (del carquinyoli)

Terra:

Ingredients:
Uns 200 grs de ametlla torrada i salada
Uns 200 grs d'avellana torrada (ganxetes, si és de Reus millor, oi?)
Uns 100 grs. d'anous pelades.
Cinc carquinyolis (es pot posar una altra galeta torrada i cruixent)
Uns 300 grs de ceba fregida cruixent (abans només la trovaba a Ikea i ara també als Mercadona)
Un paquetet de germinats variats
Un parell de remolatxes cuites

Procediment:

Posem els fruits secs, els carquinyolis i la ceba en el vas americà i ho triturem tot fins que està finet i sembla sorra. Disposem la sorra en el fons dels gotets i a sobre hi posem els germinats i les tires de remolatxa.
NO CAL AMANIR AMB RES, els olis dels fruits secs s'encarreguen de que tot quedi saboròs, suau i 'humit'. Sembla mentida la sensació tan agradable que dona mastegar aquesta sorra a la boca!!

d'entrants de Nadal 2011 (1): capuccino de ceps i trompetes de la mort

2011-12-18T23:33:00.000+01:00

Us presento avui una més de les receptes del dinar de Nadal del passat dissabte. Suposo, dedueixo, penso i sospito que la feina frenètica de cuinar per a 15 persones que estimes et manté en una tensió competitiva (que diria en Guardiola) i tot i tenir-ho al cap no et deixa meditar sobre aquella persona a la que estimes, enyores i que va maxar durant aquest any.

D'aquí la cançó que encapçala la entrada. Viva la vida.
Avui sí que he tingut temps per enyorar i per a fer-ho amb tranquilitat. Sorbito a sorbito en una tarda de diumenge profunda i plena de records. Igual que també és profund i dens aquest capuccino de bolets on el brou porta el gust de les trompetes i la crema porta el perfum i la intensitat dels ceps (boletus edulis)

Capuccino de bolets.

Ingredients:

El millor brou o caldo que puguis trobar (més endavant dono alternatives)
30 grs de ceps secs
30 grs de trompetes de la mort
Mig litre de crema de llet (nata líquida)

Procediment:

Jo he fet servir una part del brou de carn que he obtingut de tenir estofant 3.5 kg de cua de bou en un caldo fosc de carn, ja només amb això us juro que el caldet feia levitar. Però hi ha alternatives diverses per als que no puguin o vulguin complicar-se tant la vida: Un bon brou de carn o de pollastre (en aquest cas el pots enriquir amb unes cullerades de Bovril que és un concentrat de carn amb força qualitat).

Personalment trobo que el millor és un brou o caldo de procedència animal, tot i que un brou vegetal també serviria es clar.

Portem el caldo fins a la ebullició i el treiem del foc, hi aboquem les trompetes de la mort que contribuiran a enfosquirlo encara més (com més fosc, més similar al café, no?). Reservem

Posem la crema de llet en un cassó i la escalfem sense que arribi a la ebullició, també la retirem i hi infusionem els ceps. La deixem refredar i la colem.
La tindrem a la nevera fins que estigui ben freda i aleshores la muntem. Aquesta serà la 'crema' del nostre capuccino.

Finalment i com a divertimento, nosaltres hem servit el capuccino en un d'aquests termos en que has de pressionar el tap per a posar-te el café. La nata perfumada a part la agafava cadascú amb una cullareta.

Amanida de nadal, les receptes d'aquest nadal 2011

2011-12-17T23:34:00.001+01:00

Avui ha començat el Nadal a la nostra familia.
I es que la reina galega del meu cor, la meva super-xermaneta i jo mateix tenim l'honor de disparar cada temporada el tret de sortida a les festes amb el dinar nadalenc avançat. Com que hem de fer tandes perque sóm diverses cases, a nosaltres ens va tocar ser els primers i obrim temporada.

Aquest és un evident avantatge ja que sempre ens trobem a la tropa fresca i amb moltes ganes de batalla de forquilla i ganivet.

Començo doncs la sèrie on aniré posant les diferents receptes del que hem servit avui (quasi totes elles de Xesco Bueno, amic, xef i blogger al que hem volgut retre un sincer homenatge i al que hem d'agrair els consells i la paciència amb els dubtes que li hem transmés), que inclourà la quallada de foie, el capuccino de ceps, la prueba de cerdo -inevitable referència als origens extremenys de bona part de la tribu-, la cua de bou, la sorra terràquia, els coulants de turró i per suposant l'amanida fantàstica d'escarola, seitons i taronja amb dues vinagretes.

Que és justament el que us porto avui.

Amanida d'escarola, taronja i seitons a les dues vinagretes.

Ingredients:

Escarola
Seitons en vinagre suaus
Dues taronges
Un grapat d'anous

Vinagreta de plàtan:

Dos platans
El suc de tres llimes o dues llimones
Sal, oli d'oliva verge
Pebre

Vinagreta d'olivada:
Dues o tres cullerades d'olivada negra
Sal, oli, vinagre de xerés i pebre.

Procediment:

Netejem i tallem la escarola a bocins còmodes per a portar a la boca. Ens assegurem que està ben seca i la disposem de base.
A sobre repartim els seitons en vinagre intercaladament amb grills de taronja pelada 'en viu', es a dir, sense ni restre de la pell blanca i amb els grills separats sense la membrana. Per entre la escarola hi podem posar unes quantes anous pelades i partides a bocins que li quedaran molt bé.

Per a fer les vinagretes, pelem i aixafem un plàtan o dos, al que afegirem un bon raig de suc de llimona o de llima, un punt de sal generós i finalment un bon raig d'oli. Com que el plàtan tendeix a espessir-se jo de vegades li afegeixo just abans de portar a taula un rajolí d'aigua i ho torno a barrejar per a que sigui més fluid. Si el platan no és tal, i és banana sense gaire dolçor es pot afegir una culleradeta de sucre glace o sucre impalpable. Aquesta vinagreta és fantàstica per que és agre, és salada i és dolça. Tot alhora.

Per a la vinagreta d'olivada, o triturem nosaltres mateixos un bon grapat d'olives negres d'aragò -sense pinyol- i afegim aquest puré a una vinagreta clàssica de oli, vinagre de xerés i sal... o comprem el puré d'olives fet i repetim la operació.

Nosaltres hem servit la amanida sense amanir (valga la rebuznancia contradictoria) i cadascú s'ha posat la combinació de vinagretes que més l'ha seduit... jo comfesso que la de plàtan és una cosa que me vuelve loco que me vuelve loco....

de 'va con todo' y no lo adivinas que ya te lo he dicho.

2011-12-17T00:21:00.003+01:00

L'imperi Romà va caure entre altres coses per la 'molície' i les panxes mitxel.líniques i decadents. Els ianquis cauran també per la cansalada, perque estan francament malalts...

Xiclets de bacon, gominoles de bacon i pastilles de menta amb bacon. ¿Como te quedas?

decuina.net a la radio. Punt de cocció ep. 13

2011-12-16T17:12:00.001+01:00

Punt de cocció de divendres 16 de Desembre, on a part de les notícies, opinions i recepta (gentilment cedida per surfzone) tenim la preciosa historia del temps en que Berlin va ser bombardejada.... amb caramels.

I aquí el corresponent podcast per a qui tingui ganes de sentir-lo. Per acabar... Primer prendrem Manhattan i després ho farem amb Berlin.

Clica AQUÍ per a fer el download del programa.

de café café. Portugal 1 - España 0

2011-12-16T07:15:00.001+01:00

A proposit de l'interessant article que publicava Paco Nadal al seu blog sobre la cultura del café a Portugal (quin pais tan maco) i la diferència amb el maltracte que sovint es dona al café a les nostres terres, vaig intercanviar mails amb la nostra lectora titular lusitanofalante. Tambe s'ha de dir que mica en mica la cosa va canviant i poden trovar bons baristes també a casa nostra, però encara és inhabitual.

I m'ha enviat una llista dels noms amb que els cosins peninsulars anomenen els seus cafés, i es que em resulta tan maco i musical aquest idioma!! I a sobre quan entres a un bar portugués la gent no crida, ja ho he dit molts cops : adoro i admiro aquest poble que als restaurants parla en tó moderat i té la paraula obrigado tatuada als llavis.

bica--café tomado em chávena própria. -expresso- Em Porto usa-se o termo cimbalino
galão--café com leite servido em copo alto.
carioca--café enfraquecido com água fervente.
café cheio--café feito com muita água.
bica escaldada o café curto ou italiana
café abatanado com mais água, servido numa chávena maior

o garoto leite em chávena pequena com um pingo de café

a meia de leite café com leite servido numa chávena grande.

o nescafé saquete de café solúvel e água a ferver à parte, para o cliente misturar.

Nota, Chávena = Tassa.

I jo que fa anys pensava que Portugal era territori del café excessivament torrefactat i resulta que ens passen la ma per la cara amb aquest tema!!

de (soprenents?) rovellons de desembre (níscalos)

2011-12-15T08:37:00.000+01:00

Per a mentalitats poc avesades a la recolecció boletaire com la meva, no deixa de sorprendre que en les darreres dues setmanes hi hagi força personal recollint rovellons als boscos de Catalunya. Ho se perque m'ho han dit i perque els he vist dins de la cistella, o sigui que no es pas cap llegenda urbana de un amic que te un cosi que n'ha vist a un que....
Que no haviem sentit que aquest any rien de rien i que ja s'havia acabat i que havia estat un desastre la temporada de bolets? Em reconec força ignorant en tots els temes de la caçera de bolets.

Si us doneu una volta per els mercats en trobareu força a les parades (tot i que obviament molt ens arriba de fora, de ben lluny). I tot plegat amb una baixada de preu considerable respecte a fa aproximadament un mes. No es pas que em queixi, però sí que em sorpren.

Espero que disculpeu l'estat de la vitro de la foto, que està feta en plena batalla i sense preparació de cap tipus. Sempre podria haver-li passat el drapet com ho va fer en Sergi i vigilar que no hi hagués cap contrallum xivato. Es clar que jo no soc pufessional i ells sí.

Arrós cremós de rovellons

Ingredients:

Un bon arrós (gràcies Manel i Miquel per avisar hahaha)
Un bon grapat de rovellons (níscalos)
Dos porros
Quatre o cinc salsitxes de pollastre
Una ceba
Tres dents d'all
Una mica de farigola (tomillo)
Brou suau de pollastre
Sal, oli, pebre

Procediment:

Tallem la ceba, el porro i els alls en bocins petits i els posem a sofregir suaument en una mica d'oli a la cassola. Quan els tenim ben estovats, afegim els rovellons tallats i els saltejem per a que perfumin una mica l'oli. Finalment les salsitxes tallades petites i amb tot aixó ja tenim el fondo (no teniu salsitxes? Doncs poseu daus de pernil, de cansalada,...).

Perfumem amb la farigola i el pebre i posem l'arrós uns segons abans d'afegir definitivament el caldo. Jo he anat afegint el caldo mica en mica -una mica com un risotto- per a tenir el control de com volia que em quedés de caldós al final.

Però vaja, també podeu posar una mica més del doble de caldo que d'arrós desde el principi i esperar els 18 mins aprox de cocció que té l'arrós de mitjana.

Jo no se que té la farigola i els bolets que em tornen boig. Ara bé, reconec que m'hagués agradat que fes una mica més de fred, per a tenir aquella sensació tan maca de confort mentre a fora plou i glaça i tu et fots amb la xermaneta i la reina del teu cor un bon arrós amb bolets :)

de ungletes per la vida. Hi ha d'haver de tot.

2011-12-14T19:00:00.000+01:00

Això de menjar-se les ungles no es pas un fet gaire gastronòmic, la veritat. Però si les decores adecuadament, les ungles poden ser al.legories sobre menjars i begudes. Al.legories cutres majoritariament, no parlem d'alta poesia visual... però al.legories al cap i a la fi.

Encara no se si em fan venir gana o em fan 'venir ganes'. Yatusabes.

Vist a http://pienspolish.tumblr.com/

No se si em fan venir ganes de res que no sigui marxar ràpidament (fast run)

Vist a http://thisisnailporn.tumblr.com/post/14064840133/fast-food-nation

Algunes em fan venir ganes de seure en una butaca, caríssima però butaca.

Vist a http://www.tumblr.com/liked/by/pienspolish/page/2

I finalment el millor pot ser que et vinguin unes ganes terribles de beber para olvidar segons quines coses que veig per els internets...

Vist a http://pienspolish.tumblr.com/

Heh!

d'un més un igual a dos (metres)

2011-12-14T00:20:00.006+01:00

Alguns habituals coneixeu la meva passió per Ca Massita. Jo sóc massitista, perque em sembla que un sac de farina és un bon lloc per a situar unes coordenades a partir de les quals començar a desciure el món i la vida. Com a físic se que no hi ha un sistema de referència universal, però també se que n'hi ha de privilegiats per sobre d'altres.

I aquesta familia de forners de Vinarós han compartit amb tots nosaltres aquest video èpic, amb música de Carles Santos -tot i que en alguns moments inicials he pensat que sortirien els Sith a atonyinar Jedis amb els seus tubs fluorescents de colors-.
En el video trobareu com es fa una farinà de dos metres de llarg, aquest dolç tradicional d'aprofitament on la farina del centre, sense amassar, cou fins a formar una mena de massapà al.lucinant.

Trobareu més info i documentació a la entrada dels olleta de verdures, o sigui el Massitet i la Susanna.
#loflipo #nen

demential Physical Coca-cola Automotive

2011-12-13T17:00:00.000+01:00

El video és pilladament gastronòmic, però... qui té ganes de somriure una mica?
La explicació del fenómen de la Coca-Cola i els Mentos (Físic, que no pas químic) ja la vem donar aquí.

I ja que aquest riu de cola passa per Antequera, aprofito per assenyalar que aquest experiment és una bona manera de visualtzar la tercera llei de Newton 'a tota acció li succeeix una reacció de igual força i sentit invers'. Es a dir, la força amb que s'empeny cap endarrere la coca cola desfermada en aquest cas és la mateixa que rep 'el cotxe' per anar cap endavant.

Via Microsiervos

de la importància de tenir el botifarró ben ferm.

2011-12-13T10:06:00.000+01:00

Una de rapideta per al tàper, que fem tard. Aquí el principal tema és que jo encara tenia al congelador unes fabas de Bergantiños, que venen a ser com unes 'pochas', es a dir, mongeta collida quan encara verdeja i per tant amb un temps de cocció breu i una dolçor i finura sensacionals.

La barreja tradicional de casa seria fer unes mongetes amb botifarra crua o botifarra negra, així que vaig voler fer la prova amb botifarrons (a.k.a. morsilles). De botifarrons n'hi ha molts tipus, a mi els que m'agraden més són de ceba però amb cós, fortets. Sense que al primer cop de calor ,es desfacin com el prestigi dels handbolaires de vasca hidalguía embraguetats regiament.

Oi que hi havia el llibre de 'La importancia de llamarse Ernesto'? Doncs també té la seva importancia tenir un botifarró ben ferm sempre que sigui possible!... Heh, això sona prou hardcore? Era la intenció.

La recepta no pot ser més senzilla, però us asseguro que vosaltres dinareu bé i saborós... mentre perfumeu l'ambient del menjador de la feina. Perque on hi hagi un botifarró que es tregui el Eau de Rochas. Podem dir que es fa notar a l'ambient.

Fabas amb botifarró i porro.

Ingredients:

Mig kilo de fabas, pochas o mongeta cuita.
Dos botifarrons de ceba ferms.
Un porro
Dues dents d'all
Sal, oli, pebre.

Procediment:

Fa vergonya escriure'l i tot de lo simple que és hehehe

Tallem els porros en rodanxes i els saltem a la paella amb una mica d'oli. També afegim els alls.
Quan estan estovats afegim els botifarrons tallats en rodanxa per a que es rostin lleugerament per l'exterior.
Finalment, afegim les fabas i salpebrem al gust.

Admet gotet de vi, xarrupet de vinagre suau, goteta de picant,... en fi.. variacions al gust.

de Savoy Truffles, notes que enganxen by The Beatles

2011-12-12T21:00:00.000+01:00

Enganxadíssim a la cançó 'Savoy Truflle' dels Beatles, però molt eh!!

On gran part de la lletra son els bombons continguts dins d'una caixa de la marca Mackintosh Good News (un dels quals es deia Savoy truffle) i que George Harrison va dedicar al seu amic Eric Clapton. Un ionqui de la xocolata.

Cream tangerine and montelimar,

A ginger sling with a pineapple heart,

A coffee dessert, yes you know it’s good news,

But you’ll have to have them all pulled out after the savoy truffle.

Cool cherry cream and nice apple tart,I feel your taste all the time we’re apart,

Coconut fudge really blows down those blues,

But you’ll have to have them all pulled out after the savoy truffle.

Brutal, dame más trufas!! Dame más!!

de risotto de salmó amb lo nostre arrós

2011-12-12T08:04:00.000+01:00

Una de les coses que salvo del saló degusta va ser retrobar-me amb la Eva i en Jordi (lo nostre arrós), als que habia conegut en el sopar del colectiu de restauració Tarrgona Essència.
Amb ells vaig poder xerrar una estona en el seu stand dins de l'espai Prodeca on presentaven la seva nova cervesa d'arrós. Aprofitant el seu coneixement de la terra (ells són d'Amposta) els vaig interrogar una mica sobre la seva visió del món cooperatiu -justament aquell dissabte estava en plena ebullició la polèmica explosió del cas de la cooperativa arrossera de l'Aldea- i en general sobre el sector.

Ells van per lliure, així que està clar que tot i no manifestar cap objecció concreta al món cooperatiu (són ben prudents i assenyats, que els bloggers després ho xerrem tot! heh!) ells van decidir... doncs aixó, anar per lliure.

Em van obsequiar amb un paquet del seu arrós bomba i un altre de carnaroli. Respectivament adeqüats per a arrossos secs tipus paella i tipus risotto. Unes joietes.

Vaig decidir començar per un risotto.

Vaig decidir incorporar el salmó a troços ben grans, que s'hi trobi. És curiós perque abans tenia tendència a esmicolar ben petit tot alló que afegia com a saboritzant al risotto. Per a que dominés la textura cremosa del arrós sobre un amarat global del sabor en corresponent.
Però darrerament -com podreu veure també en el proper arrós de rovellons- em diverteix més fer-ho amb bocins grans i trobar-hi els elements. Si no és divertit, no mola així que faig segons em diverteixi.

Arrós cremós de salmó / risotto de salmó.

Ingredients:

Mig kilet d'arrós arboreo.
Uns 700 grs. de salmó fresc (que n'hi hagi pordió!)
Dues cebes grans
Unes dents d'all
Brou suau de pollastre (o aigua si no en teniu)
Mig gotet de vi blanc
Sal, mantega i pebre

Procediment:

El procediment base del risotto ja és famosíssim però el tornarem a posar per alló de la completitud que ens explicaven a les classes de matemàtica a 'la facu'. Heh.

Començem daurant en mantega la ceba i l'all tallats a troços petits. Daurar no és la paraula, han de quedar tous i translúcids però sense agafar color. Alerta amb la mantega que si posem foc massa fort la cremem.
Un cop tenim això, hi afegim el gotet de vi blanc i evaporem l'alcohol. Fins aquí la preparació base de tot risotto.

Mentrestant jo he anat daurant a la paella els talls de salmó, perque volia afegir no només el gust del mateix a l'arrós sino que tingués aquest regustet del daurat de planxa. Reacció de Maillard en diuen.

Posarem l'arrós a la cassola per a anacarar-lo, es a dir, fregir-lo lleugerament sense torrar fins que es torna blanc i comença a absorvir el gust de la mantega perfumada amb la ceba i l'all. Aquesta operació serveix per a que al final ens quedi més 'suelto' tot i ser un arrós cremós.

Afegirem el brou mica en mica, tornant a afegir quan l'arrós el vagi bebent, i quan porti deu o dotze mins de cocció li afegim els troços de salmó (es que jo crec que si el poso desde el principi el salmó es desfarà... y eso no!!)

Anirem removent, però quan ja tenim el salmó jo no li dono gaires voltes més, per alló de la integritat estructural. Al final en aquesta ocasió jo no li vaig afegir l'extra de mantega (mantecare) perque ja em semblava que la dieta anava al límit. Aixó sí, uns musclets al final també hi van caure per a contribuir a donar més color.

I bé, aquí teniu el resultat, que per cert estava ben bó i la veritat, quan tenim un arrós de qualitat com el del jordi i l'Eva val la pena cuidar-lo una mica perque et respon moltíssim: la estructura final del plat era fantàstica amb un arrós tendre però ferm. Bravo!

de unicorn meat (pelotillas de unicornio en lata)

2011-12-11T20:37:00.000+01:00

Igual algú te ganes de jalar-se unes mandonguilles d'unicorn... i no ho dic pas com a simbol del final del buenismo.

Alerta, que això és un producte real a la venda, el que passa és que el contingut no és exàctament carn veritable de veritable unicorn. Un regal apropiat per al nadal d'amic invisible si et sents una mica sanguinari i conyon.
¿Oyes esos unicornios como chillan por las noches? ¿Los oyes,Clarisseeeee?

degusta 2011

2011-12-10T18:39:00.001+01:00

Us deixo les meves notes de camp sobre el saló Barcelona degusta d'aquest 2011, que vaig tard amb la entrada per la complicada redacció de la mateixa..

Algunes ponències destacables a part,.... 'esto es todo lo que tengo que decir'.

Si voleu una opinió extensa, raonada, raonable de perque 'no és això companys', podeu acudir a un dels meus blogs de capçalera, tot i que en Francesc es prodiga massa poc: http://misnotasdegastronomia.blogspot.com/2011/12/barcelona-degusta-2011.html

de llentíes de batalla i tàper.

2011-12-10T08:28:00.000+01:00

Unes llentíes tuticolori. Llentíes express perque són de pot, ja bullides. Com a mínim tenen el pedigrí de ser pardines però no es pas que sigui imprescindible, com us dic és un plat ràpid i potent per a la carmanyola o tàper.
Són en tot cas, llentíes de batalla.

Tranqui, Mel. Que parlem d'unes llentíes pràcticament vegetarianes (no ho són perque faig servir brou fosc de carn per a potenciar el fons del plat).

Llentíes de batalla:

Ingredients:

Un pot de llentíes bullides

Un mig kilo de carbassa aprox

Dos pebrots vermells

Dos pebrots verds

Tres dents d'all

Un porro

Tres cullerades de reducció de fons de carn

Un got de brou de pollastre

Sal, oli, pebre

Procediment:

Comencem tallant totes les verdures i els alls i posant-les a la cassola amb una mica d'oli, a foc mig fins que estàn estovadetes. Si volem accelerar el proces podem posar-hi una mica de sal i tapar -però no molta sal que el brou de després ja la porta-. Veure la foto superior.

Un cop les tenim 'potxades' es tracta d'afegir les llentíes ben netes i escorregudes del liquid amb que venen al pot. Les saltarem una mica amb les verdures i jo personalment necessito potenciar una mica el plat amb el brou de carn i el brou de pollastre. Es clar que això no és pas estrictament necessari.

decuina.net a la radio: Punt de cocció episodi 12

2011-12-09T17:18:00.001+01:00

Ja tenim aquí el Punt de Cocció episodi 12, dedicat a narrar la vida de la insigne Marquesa de Parabere. Que no era marquesa ni falta que li feia, ella soleta es va enfrontar a la familia i marit per a obrir el seu restaurant i ella soleta es va escriure un llibre amb 4.500 receptes a mode de gran recopilació del la cuina espanyola de la primera meitat del segle XX.

El podeu descarregar aquí: http://www.megaupload.com/?d=FSVTEXNJ

Una dona de armas tomar que si fos ianqui, ja tindria peli, secuela, precuela i versió en 3D. En fi, mica en mica s'omple la pica i aquí estem per posar la nostra goteta de reconeixement.

També, tenim notícies, novetats, fires, bodas, bautizos y comuniones.
I recepta es clar, i secció d'opiniò al final. Justet abans del postre de músic.

d'avanç informatiu...

2011-12-09T09:14:00.000+01:00

Dues ego-notícies momentànies fins que pugui posar el mp3 amb el programa d'avui. Síp, una mica...

Avui el Punt de cocció que m'agrada especialment, dedicat a la biografia de La Marquesa de Parabere. Una dona extraordinaria que és molt poc coneguda en l'ambient gastronòmic fora dels cercles més cultes (bé, tampoc cal que siguin cercles acadèmics. Que jo no soc precisament un erudit en història gastronòmica). En tot cas, una figura infrarepresentada en l'imaginari col.lectiu dels fogons.

Autora d'un dels llibres bàsics de la història culinaria espanyola del Segle XX i de fet de la de tots els temps, tinc la sospita que si fós un home potser el seu paper estaria més reconegut. Així que he decidit dedicar-li la part principal del programa d'avui i col.laborar modestament a mitigar la injusticia.

El programa d'avui és un must-have, però no per el programa (faltaria més) sino per la seva protagonista: la Marquesa de Parabere.

Quan el tingui poso el mp3 i si el voleu sentir en directe que mola més i ho podeu fer via la web de Radio l'Hospitalet AQUÍ a les 12.30h
Total avui és festa per a mitja humanitat d'aquesta nova provincia d'Alemanya que tan racionalment organitza les seves festivitats. Eficiència germànica!!

A banda, us comento que m'han considerat digne de ser jurat en un concurs organitzat per Nueces de California, ells sabran les raons per a tal decisió que segur que n'hi deu haber alguna, heh!! En tot cas jo molt honorat per el reconeixement.
Es un concurs de receptes on comparteixo honors amb altres blogs i cuiners de prestigi. O sigui, doblement honorat.

Els permis son bastant potents, així que si us interessa, cliqueu a la imatge superior i feu-ne una ullada :)
I ja paro.

de 32.000 calories en una sola gominola gummy bear

2011-12-08T18:53:00.001+01:00

Me desorino toa. Un osito de gominola de 32.000 calories amb el seu propi videoclip molongo (catxondíssim) per a promoció. 200 dollars costa la criatura.

No me lo compro ni loco, pero em trec la boina devant la tonteria. Així la vida és més divertida.

de bones idees al lineal

2011-12-08T02:00:00.001+01:00

Entrada especialment dedicada als cuiners 2.0 que van (anem) amb els nostres mòvils piulant i facebookejant per la vida. El que s'anomena científicament el homo nerdalensis culinarius.

Una curiositat que m'he trobat aquesta setmana als supermercats LIDL i que m'ha resultat interessant, ja que obre moltes possibilitats.
Alguns dels productes nadalencs tenen a la etiqueta del preu un codi QR (aquests codis bidimensionals que amb el temps suposadament substituiran als codis de barres) i que si els llegeixes amb un telefon inteligent et porten fins a la web de receptes del supermercat.

De fet la cosa funciona tan bé, que si teniu un lector al vostre mòbil, podeu llegir el de la foto que us adjunto i us portarà a una recepta de 'Bloc de foie gras en tostadas con higos confitados'. Que per cert forma part d'un conjunt de video receptes que tenen com a protagonista al mateix Sergi Arola i que ens poden donar alguna idea sobre com treure partit als productes que tenim al rebost (http://www.lidl-recetas.es/recetas)

En fi, que de tant en tant també està bé trobar-se bones idees i petites ajudes als linials de supermercat. Un altre dia ja farem algun post denuncia per compensar tanta bona crítica...

PD: Això sí, a la vitro d'en Sergi li podien haver passat un drapet humit en condicions, que quan fan el plànol a contrallum la cosa esdevé una mica esgarrifosa. Heh!!

de taller de gastrofotografia per a bloggers!!

2011-12-07T00:15:00.001+01:00

Apunteu-vos aquí en aquesta entrada o bé en el event corresponent al Facebook:
http://www.facebook.com/events/149768378461515/

Si voleu coneixer el treball del insigne Martí Sans....http://www.365mm.cat/ ¿Te lo vas a perder!?!

de mandonguilles de tàper amb la guarnició de sèrie

2011-12-06T00:30:00.000+01:00

De cara als plats de Nadal, em comentava fa uns dies un gran cuiner i millor amic una idea que em va semblar fantàstica: incorporar la guarnició dins del element a guarnir i complementar. Ara no us posaré aquí exàctament al que es referia perque el plat forma part del menú de Nadal i si Mordor té molts ulls que vigilen la meva familia es pixa a la boca de Mordor.

Així que aquest cap de setmana, he volgut aprofitar el concepte d'incloure les guarnicions i he fet unes mandonguilles de carn de porc i vedella que incorporen dins seu bocins de pastanaga fregida i pebrot fregit. A banda de la tradicional picada d'all i julivert i la cansaladeta també molt picada que hi acostumo a incorporar.
La idea és que la salsa exterior tingui sobretot gust del tomàquet i ceba sofregits (puntet de pastanaga també perque m'agrada el color ataronjat que li dona a tot el conjunt) però el gust del pebrot i la pastanaga com a a tal ho trobem al fer anar la mandíbula amb les protagonistes del plat. No és exàctament la idea que aplicarem al menú, però ja dona alguna pista.

Jo no se que pensaran la reina del meu cor i la superxermaneta del resultat (les dues tenen el tàper corresponent). Però a mi m'ha agradat molt el resultat final i trobo que li dona un extra de contrast al joc pilotasso vs salsa.

Mandonguilles amb la guarnició incorporada:

Ingredients:
Per a les mandonguilles.
500 grs de carn de porc i vedella.
Tres dents d'all
Dos pebrots verds i dos pebrots vermells
Tres pastanagues mitjanes
Uns tallets de cansalada
Dues llesques de pa remullades en llet
Sal, pebre negre.
Un ou

Per a la salsa:
Unes quantes patates
Dues cebes tendres grans
Dues pastanagues
Tres cullerots de salsa de tomàquet
1l de brou de pollastre suau
Dues dents d'all
Mig gotet de vi ranci (o sino, doncs vi normal)
Sal, oli, pebre
Julivert

Procediment:

Començem preparant les mandonguilles tallant finament els pebrots i fregint-los breument en oli. Han de quedar fets però no deshidratats, per a que encara tinguin gust i donin suavitat a la mandonguilla. Reservem.
Fem el mateix amb la pastanaga tallada molt i molt petita, en brunesa. Reservem.
Finalment també passem uns instants els alls picats per la paella de forma que podem juntar la carn picada, l'all, el pebrot i la pastanaga.

Salpebrem el conjunt i li afegirem el pa remullat en llet tallat petit, per a que les mandonguilles ens quedin tovetes. Finalment rectifiquem de sal i pebre i ho acabem barrejant tot amb l'ou, que fa de ciment en aquest cas.

Formem les mandonguilles i les passem per farina, d'aqui a una paella per a daurar-les per fora -estaran encara crues per dins- i les reservem.

En una cassola, posem una mica d'oli amb la ceba, la pastanaga tallada a trocets i els alls. Això ha de passar-s'hi uns deu o quinze mins a foc mig per a que quedi tou. Afegim el vi per a evaporar-lo i finalment la salsa de tomàquet.

Pelem i tallem les patates i les afegim a al sofregit, posem també el brou i coem les patates fins que estan el punt que ens agrada. Jo les retiro per passar la salsa per la túrmix, això és opcional.

Finalment afegim de nou les patates i acabem de coure les mandonguilles afegint-les també. Acabem espolsant julivert picat per sobre i ja tenim unes mandonguilles 'amb la guarnició de pebrots a dins'. Heh.

de blogs contra la fam. El blog i les receptes recopil.lades.

2011-12-04T23:07:00.001+01:00

Ja estan publicades les receptes amb que 87 blogs van voler contribuir a donar difusió al Gran Recapte del Banc dels Aliments 2011. El treball en grup ha funcionat de nou i entre uns quants hem pogut fer la feina de copiar i enganxar de forma que ja les tenim classificades.

Les podeu trobar recollides al blog: 'blogscontralafam.blogspot.com'. Classificadetes i ordenadetes per ingredients principals pertanyents a la llista del Gran Recapte.

Gràcies als que veu participar en la campanya de suport a la campanya. Esperem que mica en mica poguem contribuir a altres causes similars que en el fons, no deixen de ser la mateixa causa comú. Visca els blogs de trinxera i la seva capacitat de movilització per les coses que valen la pena!! :)

de llibres saborosos: Les receptes de La Taula d'en Bernat

2011-12-04T11:30:00.000+01:00

Poc menys de 24 h és el que m'ha calgut per a repassar amb fruició el llibre que l'Anna Rius i Mas ha publicat sota l'explicit títol de 'Les receptes de la taula d'en Bernat'. Ahir ho posava al facebook i avui està feta la primera lectura complerta. Per devoció, per afició i per admiració.
El 'vaig a fullejar-lo un moment per a fer-me una idea' es va convertir ahir al vespre en 'una pàgina més i vaig a passar la aspiradora. #telojuro'

Hi trobareu 30 receptes de cuina 'blogger'. Que vol dir per a mi cuina 'blogger'? Doncs una cuina on es barregen la recepta de la mare però una mica tunejada com jo la faig, la recepta del restaurant que admiro però una mica tunejada com jo la faig i finalment alguna altra recepta que jo he inventat tunejant i combinant algunes altres receptes que vaig veure ja no recordo a on.
Trobareu aquestes receptes de l'Anna, tunejades sí, però sempre desde el respecte absolut als origens. Es nota molt que l'Anna és una dona ben amoblada. Una dona de senderi!!

Vist desde la meva trinxera particular, em resulta sorprenent i fascinant que aventures personals com pugui ser un blog s'enlairin i evolucionin fins a prendre corpòria presència en format de llibre.

'De moment, però, la màgia d'un llibre és quelcom que no tenen els blogs. Tenen moltes altres coses, sí, però no tenen e ltacte dl paper iels manca romanticisme. Són encara massa 'moderns' per pertànyer a la memòria del paladar.'
Xesco Bueno, en el pròleg del llibre.

De moment a mi ja se m'ha girat feina, doncs la reina galega del meu cor ha demanat amb aquella forma de demanar que té més força que els tancs de la Acorazada Brunete que li faci el pastís de tres xocolates. Una de les coses que m'ha agradat és que l'Anna segueix aquesta regla blocaire de citar les fonts -es a dir, de retre homenatge a aquells que ens han il.luminat el camí- i en aquest cas cita a Lacuinadecasa com a font original de la recepta.

Quan un llibre de receptes et genera feina vol dir que ha assolit la seva fita principal, oi? Doncs això ja ho tenim!! Moltes felicitats Anna!! Prueba superada en el nostre cas!! hahahaha.

Si teniu ganes de tastar el llibre, al blog de l'Anna hi trobareu els punts de venda.
I si teniu ganes de tastar literalment alguna de les receptes, el proper dimarts 13 de Desembre al Restaurant La Sargantana de Badalona hi haurà un sopar justament preparat per el xef Ignasi Niubó amb algunes de les receptes del mateix llibre!!

de 'fideuà teriyaki' carmanyola experience

2011-12-03T17:30:00.001+01:00

La tradicional salsa teriyaki japonesa es fa amb mirin (un vi suau d'arrós), sucre, salsa de soja i sake (licor d'arrós). Costa d'imaginar una combinació que evoqui més a la cuina japonesa oi?

Fa pocs dies el meu amic Francesc em van regalar un enorme pot d'aquesta salsa i vaig decidir fer-la servir per a condimentar uns pits de pollastre de carmanyola. Però cercant donar-li una volta més vaig pensar en fer servir aquest pollastre com a base per a uns fideus.

Però no uns fideus d'arrós no, uns fideus dels que a casa sempre hem fet servir per a fer la nostra fideuà. Em sentia moderadament agosarat i em va semblar divertit. Certament cal anar sempre cercant alguna coseta que li posi el punt a la carmanyola.

Us presento doncs, la teri-fideuà o la fideuà teriyaki.

FIDEUÀ TERIYAKI

Ingredients:

Aprox. 600 grs de pit de pollastre
Dues cebes tendres tallades en brunesa (quadrats petits)
Uns 250 grs de fideus de fideuà
Dues dents d'all
Uns 200 ml de salsa teriyaki
Uns quants xampinyons shiitake
Sal, oli , pebre

Procediment:
Preparem els pits de pollastre tallant-los en tires i saltant-los en una paella o cassola. Quan ja estàn quasi fets afegim la salsa teriyaki i rectifiquem de sal i pebre.
Amb això ja tindriem per a la carmanyola i és ben simple, però aleshores els tallem en trocets i reservem.

En una cassola (jo he fet servir un d'aquests woks occidentalitzats de culo plano galletero) posem una mica d'oli i afegim la ceba i els alls. Fem a foc suau fins que estàn tous però no han agafat color.
En aquest moment, afegim els fideus per a fer unes voltes i que es 'torrin' una mica per a l'exterrior. Els arrossegem vaja.
Finalment posem la carn amb la salsa i l'aigua necessaria per a la cocció. Puntet de sal i pebre de nou i ja ho tenim.
Es podria posar brou suau de pollastre, però jo he volgut posar-hi aigua per a mantenir el gust de la salsa teriyaki el màxim possible. Bé, i tampoc no tenia brou així que igual l'argument és una mica ventatgista.

Quan està cuit -6 mins en el meu cas- hi podem posar una mica de julivert picat per sobre i ja tenim carmanyola diferent per a portar a la feina!!

前方にトーチ

de preparatio benevolentiae. El vi de Nadal ja és aquí.

2011-12-03T12:33:00.001+01:00

Dissabtes de feina i preparatius per al nadal, perque ara més que mai #mañanaesnavidad.

Avui hem anat a buscar el vi que gaudirem la familia i els amics durant aquest Nadal 2011. Digueu-me romàntic, però jo soc dels que realment sí que gaudeix de la familia i amics en aquestes festes.

I que duri.

Com teniu vosaltres el dinar de Nadal? Ja esteu en preparatius? El punt principal que tenim pendent és encarregar la cua de bou del nostre menú, que la veritat és que no n'he comprat mai i l'hem de cercar!!! Cap al mercat falta gent!!!