M'arriba per sorpresa el llibre que voldria tenir el meu pare a la tauleta de nit, que com us he explicat alguna vegada és talment com si fós nascut al delta del Met-Kong. Arrossaire fins a extrems inaudits.
100 maneras de cocinar arroz, de la editorial Bainet. Una bona idea: aprofitant l'ingent fons multimedia que tenen acumulats en tants anys de recepta televisada, es poden permetre el luxe de fer llibres com aquest.
Cent receptes amb l'arròs com a gran protagonista que van desde les amanides refrescants fins als postres més dolços i amb receptes de les icones de la casa Karlos Arguiñano, Bruno Oteiza, Ramón Roteta, Eva Arguiñano, Enrique Fleischman i Iwao Komiyama. He trobat a faltar l'Isma Prados, que té un estil actual en les seves receptes que acostuma a agradar-me molt.
Seria un repte divertit fer un menú complert basat en l'arròs? Té algun sentit? Fa falta que en tingui?....
Com darrerament ens té acostumats l'editorial, incorporen codis QR a les receptes de forma que pots visualitzar el video resum de les mateixes mitjançant el mòvil o l'Ipad. Una curiositat que per als més experts potser no passa d'aquí però per a public més novell els pot resultar una molt bona ajuda que els faci perdre la por a entrar al fogó arrossaire. Si ho veus fer, costa menys.
Aquest és un missatge particular insertat en el post public per a que li quedi clar al interessat.
Si apà, en farem molts d'aquests arrossos apà. No pateixis, sí.
