Congelats els llavis somrients, demano amb insistència un arbre de nadal, figuretes del pesebre que en realitat vull per a jugar com a soldadets i una zambomba. Aquell estri sorollòs de coloraines llempants que costa tant de fer sonar i que quan sona és com un pet d'elefant.
Passejem devant de la catedral i les mares ens fan entrar a tendes de roba -qui vol roba? jo vull joguines- i decoració. Haurem d'anar a Vinçon, que és on està tot el que és diseny i així veiem el Passeig de Gràcia amb els fanals de Gaudí. Mira Òscar, aquests fanals són de Gaudí, com la Sagrada Familia. No et trequis els guants!!
I sobre tot, sobre tot, sobre tot vull un suís amb molta nata, a la granja del carrer Petrixol.
-No, que hi ha molta cua!
-I qué? Però si portem tota la tarda fent cues i anant a llocs que no m'interessen!!.
Aquestes mares...
Barcelona, mogollón, llum, color, foscor, música, persones, èssers humans que no són persona, rastos, Catedral, esglèsia del Pí, Sta. Llúcia, caganers, Sta. Caterina, Rambles, Portal de l'Àngel, gelats (?), carrer Petritxol, mural horrible de Mirò, més mogollón i compres d'ingredients per al dinar de nadal.
NADAL.
Com quan era petit però sense que tingui ganes de tenir una 'zambomba' de coloraines. Oh wait...
