Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dolços. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dolços. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 de febrer del 2017

del post-panettonisme: la colomba pasquale



És la Colomba Pasquale un invent fill de la necessitat: la necessitat de continuar mantenint en forma massa mare i maquinaria dedicada prèviament a la dura tasca d'elaborar panettones. Així va nèixer a la dècada dels 30 del segle passat.

"El Panettone és la puta Capilla Sixtina del forn", ens diu en Daniel Jordà, ese poeta.
I la Colomba és una catedral barroca, afegeix servidor.

El mestre es posa seriòs i jo callo. "La fòrmula de la colomba és menys enriquida que la del panettone. Posem una mica menys de rovell, una mica menys de greix i una mica menys de moltes altres coses. Això fa que el procès d'elaboració no sigui tan lent ja que la massa no ha d'aixecar una quantitat tan gran d'ingredients afegits i evoluciona abans". 


Però es fa igual, amb la mateixa massa mare. Amb el mateix amor i amb la mateixa feinada. Al final es pengen cap per aball... tot igual. Però amb forma de bonica colometa de Setmana Santa.
És el post-panettonisme penso, sempre estic carburant rucades.

Està boníssima, sujuru.

dijous, 24 de novembre del 2016

de video-recepta: pudding de nous, poma àcida i curaçao


Video recepta nova publicada a Gastronosfera.com
Un pudding que és versió d'un que fa anys li vaig veure a l'Isma Prados. Jo li poso curaçao i ell feia servir ratafia. He perdut catalanor!

La entrada original amb les explicacions extenses les podeu trobar en aquest link.

dissabte, 12 de novembre del 2016

de Bcn&Cake. Postres, tallers i sorteig d'entrades.

bcn&cake poster

El proper cap de setmana torna la fira més dolça i -crec que no arrisco massa si ho suposo- també més cuqui de la Barcelona comestible. El BCN&Cake és una fira anual (aquest any amb seu a les Drassanes) en que es parla de llepolíes a dojo: Com fer-les, com incorporar ingredients sorprenents i el que em resulta més llunyà: com decorar-les

Des de el punt de vista de yours truly, el més interessant és aprofitar el ventall de tallers. Aprendre per a utilitzar-ho a casa. Em resulta ben interessant el taller sobre l'isomalt (dissabte 14:30h), el de xocolata (dissabte:18:30h), pastisseria vegana (diumenge 16:30h) i el de un noi nou que comença ara i promet bastant: Panes Creativos per Daniel Jordà (diumenge 17:30h)

daniel jordà al bcn&cake

Els tallers i tot el programa complert el podeu trobar aquí.



Bonus track especial per a la nova secció Biblio Golosa. On hi haurà llibres sobre reposteria per a consultar i llegir durant la fira. We love books, sweetheart!

Us interessa? Tenim disponibilitat de cinc lots (dues entrades cadascun) per als que ens deixeu un comentari en aquesta entrada. Sorteig el dimarts per a que hi hagi temps de confirmar i fer les gestions :)



dijous, 25 d’agost del 2016

de coca d'estiu: amb pinya i melmelada de nabius



A l'estiu també es fan coques, com a minim a la familia en fem. De fet les fa la mare, je.
Aquesta és d'aquest mateix Agost. Tremenda.


Coca de piña y arándanos

Ingredientes:

Para la masa de coca:
400 g de harina de fuerza,
2 huevos ,
60 g de mantequilla,
125 g de azúcar,
ralladura de 1 limón,
1 cucharada  de agua de azahar,
ralladura de naranja (opcional)
25 ml de leche entera,
5 g de sal,
1 sobre de levadura de panadería y piñones para adornar,
1 huevo batido para barnizar. 

Piña y mermelada de arándanos

Procedimiento:
Esta es la masa base de coca. Después  se le pone encima lo que quieras. Fruta escarchada, crema, cerezas, etc.

Esta coca  la he hecho con una parte que me sobró de masa de la coca de Sant Joan.
La he hecho con lo que tenía en casa que ha sido: mermelada de arándanos  y piña en rodajas.

Hacemos la masa, que ha de quedar blandita. La dejamos reposar hasta que doble el volumen. Después de estirarla y desgasificarla la ponemos en la bandeja del horno haciendo una coca de 1 cm de groso + o -.
Le ponemos los ingredientes: crema, cerezas, etc. En mi caso ha sido la piña y la mermelada de arándanos. Unos piñones por encima y se espolvorea un poco de azúcar.
Dejamos que repose hasta que suba  el doble.

Al horno. El mío es de gas y solo tiene mínimo medio máximo. La puse al máximo.

Cuando esté dorada por encima se saca.
Y después a comer y a mojar según guste.

dijous, 17 de març del 2016

de galetes de taronja, canyella i civada


La secció portuguésida de la familia és afeccionada a les bolachas (galetes) i els tapets i brodats. Aquesta recepta de galetes porta taronja i canyella, amb el que fins i tot yours truly els hi clava mossegada tot i no ser molt fan del format galetero. La civada també hi dona un toc interessant.

Si algú pensa que estan un pèl massa fetes, doncs estic totalment d'acord. Però és el que té el bloguerisme verité: així han sortit del forn. Heh! :P


Bolachas portugueses de taronja i civada

Ingredients

2 taronges (o, però si vols fer el sabor més intens taronja)
90 g de farina de blat integral
200 g tasses de civada
20 g de sucre morè
2 ous
35g d'oli d'oliva 
Un pessic de sal, un pessic de canyella
5 g de llevat (un sobre)

Procediment

Preescalfar el forn a 180º C. Ratllem la pell de taronja i la barregem amb el seu suc, els ous, la sal, la farina, la canyella i el sucre. Admet túrmix si es vol.
Afegir a poc a poc les tasses de farina de civada, opcionalment es pot enriquir amb altres fruites, perles de xocolata, etc.
Barrejar i disposar sobre paper de forn formant les galetes gruixudes.  
Coure al forn durant 20 minuts. Treure en quan es començen a enrossir.

diumenge, 22 de novembre del 2015

de queijadinhas, recepta dolça portugèsa


La banda portuguèsida familiar està que ho peta amb el tema reposteria lusitana. Així que ho aprofitem per incrementar el nombre de receptes dolces del blog. En aquest cas unes queijadinhas de leite que en certa manera recorden molt a les quesadas pasiegas que es fan per el nord peninsular.


Queijadinhas de leite


Ingredients:
500 ml leche
100 g harina
2 huevos
300 g azúcar
100 g queso fresco (puede ser requesón)

Procediment:
Se bate con contundencia el azúcar con los dos huevos, se le añade la harina poco a poco para que no se formen grumos, después la leche y finalmente el queso fresco.
Se mezcla bien (yo lo he hecho con la batidora)

Se rellenan los moldes sin llegar al final (crece, aunque después, una vez se saca del horno baja).
Se pone en el horno a máxima potencia. Vigilad que cada horno es un mundo. Cuando estén doradas por arriba, sacar del horno.

Bom apetite!

dilluns, 5 d’octubre del 2015

El meu primer unboxing: una dotzena de piononos

piononos isla granada

Fa anys que soc fan dels piononos, les torrades de Santa Teresa i els babà al rom. Que no és el mateix però tenen en comú ser dolços molt dolços, molsuts i humits. Per aquelles fortunes de la vida aquest cap de setmana m'han portat un carregament de piononos de Granada. 
Aquests pastissets tenen el seu origen en la visita del Papa Pius IX (Pio Nono) va fer a Granada l'any 1897, son una planxa borratxa d'almivar i enrotllada amb una capa de crema (la base) i un barretet de crema cremada que representa el capell blanc que corona la testa dels papes catòlics. 

Com que m'ha fet molta ilusió l'enviament, m'he fet el meu primer unboxing: aquest gènere absurd en que la gent posa a internet el procés de treure un producte de la seva caixa original. Ja veieu, l'absurd mai ha estat un impediment per a aquest blog...






Us asseguro que quan obro la nevera escolto veus celestials que res han d'envejar al que les temptadores sirenes oferien als mariners grecs...i jo no tinc cap màstil on lligar-me. Ai las.

PD: Què, envejeta? Doncs a Barcelona podeu trobar piononos a la Casa de Granada de la Av. Meridiana ;)

dilluns, 8 de desembre del 2014

de mantecadas, historia i recepta molona!


Va ser en un viatge a Galicia quan vaig conèixer de prop el món de la mantecada  (en català normatiu mantegada però a mi em costa traduir i normalmente dic mantecada i endavant les atxes). Una tarda de coneixença familiar amb una aproximació molt radical a una forma de veure el món gastronòmic vehement i d'idees molt clares. Va ser total compartir-ho amb l'Esedidió (a.k.a. Alejandro) i el seu fill Santi. D'aquella llavor ha nascut aquest article que explica la historia de la mantecada i una recepta espectacular de la mateixa.

All the info in...>>
http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/mantecadas-200-anos-de-dulce-historia-y-una-receta-actualizada


De debó, si voleu conèixer la diferència entre la mantega, la mantega cuita, el que antigament era mantega ciuta (que tenia una certa fermentació), el mateix ghee,... no us perdeu l'article. I si podeu aconseguir mantega cuita (molt similar a la mantega clarificada però extreta de sèrum làctic producte de les formatgeries)... no us ho penseu!!! :)1

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/mantecadas-200-anos-de-dulce-historia-y-una-receta-actualizada

PD: Els comentaris sobre les mantecadas i les mantegues de qualitat... per favór al Gastronosfera :)))


dimecres, 10 de juliol del 2013

deixa la tapa baixada al acabar! No? (el water que es menja)


Del pais del sol naixent ens arriba el dolç definitiu. Si, potser nosaltres tenim caquetes fetes de massapà, però sincerament, crec que ens guanyen per golejada: montable, xuclable, reutilitzable i de bonics colors llempants. Com a home de gènera masculí, tinc el dubte existencial de si al acabar la llepolia haig de deixar la tapa pujada o baixada... heh.


dissabte, 17 de novembre del 2012

de recomanació sabatina: Forn Núria

Texte publicat originalment al blog 365bcn.com, sius barrufa podeu clicar a la imatge i allà fer un 'megusta' o un 'lotwitteo' i tal :)


 
Una sola pieza de estas bombas calóricas tiene suficiente energia para calentar durante el invierno toda una pequeña ciudad siberiana y se rumorea que era el combustible de los grandes submarinos soviéticos en las décadas de guerra fría. Esos oscuros tiempos pasaron, pero nos queda el la dulzura suprema y almendrada con sabor de la miel en los pastelillos sirios del Forn Núria.

Forn Núria
Calle Tallers, 69. Barcelona  [MAPA] | ☏ 93 318 46 40

dissabte, 17 de març del 2012

de recomanació sabatina, Papabbuble Barcelona

Recomanació dolça de dissabte: Coneixeu Papabbuble? Una botiga nascuda on el Barri Gòtic ja toca el mar, on fabriquen els caramels a la vista dels clients. Un lloc petit i amb la màgia del somriure de la llaminadura.

Clicant a qualsevol de les imatges o aquí trobareu la recomanació complerta al 365bcn, i com sempre, us demano que si us agrada i endolceix el vostre dia li cliceu al 'megusta' o 'twitter' que trobareu al final de la recomanació mateixa.
Ah! sí, també hi ha el botó del google+, es clar. No se com l'he pogut oblidar... heh!


 




diumenge, 25 de desembre del 2011

de avances en gastronomia de la chuche: hamburlacasito


Avances en gastronomia de la chuche. La hamburlacasito.



Una foto trobada a internet prou idiota com per a fer-me somriure. A que mola?


dijous, 8 de desembre del 2011

de 32.000 calories en una sola gominola gummy bear

Me desorino toa. Un osito de gominola de 32.000 calories amb el seu propi videoclip molongo (catxondíssim) per a promoció. 200 dollars costa la criatura.


No me lo compro ni loco, pero em trec la boina devant la tonteria. Així la vida és més divertida.

diumenge, 21 d’agost del 2011

del dulce perfecto

Sabeu aquell flim on el George Clooney s'enfronta amb resignació meritoria a la 'Tormenta perfecta'?
Doncs jo no se posar aquella mirada zen de resolució imperturbable devant l'avenir del precipici, ni molt menys gaudeixo de la benedicció del careto del George.
Però el que si vaig trobar la setmana passada va ser 'el dulce perfecto'.  Perfecte per a  quí?

Doncs per a mi, es clar.


I es que durant el sopar del dijous vem estar comentant amb la màgica parella sevillana (Cati&Abe, Abe&Cati) com m'agradaria tastar els piononos. Dels que sospitava que eren el dolç més bó que hom pot trobar sobre la terra que han petjat els homes. Així sense exagerar i aprofitant que ells viuen a Sevilla i no s'espanten per metàfores hiperbòliques varies.

I resulta que els molt 'tunantes' tenien piononos a Torremejia, on passen les vacances molt aprop de casa del meu avi Juanito. Així que sense avisar, com aquell practicant que et clava la hipodèrmica abans de que et donis compte ens van treure un platet de piononos per a que els tastèssim.

No us sabria descriure la meva cara, i no pas perque no l'hagi vist. Sino perque era una mena de Gollum eufòric perque per fí ha trobat mi tesssssoro, heh!



Els piononos són un dolç de discutit naixement, ja que a la història popular que l'atribueix a la visita papal de Pius IX (Pio-nono) hi ha també altres autors que indiquen l'origen àrab del dolç. La veritat és que abans de cercar per internet els origens, jo mateix vaig pensar que amb tanta canyella i mel allò em semblava molt més un voluptuòs postre àrab que no pas un ascètic postre papal.

En aquesta pàgina he trobat una bona explicació del pionono, de la que extrec alguns fragments:

 
Aunque son confusas las historias que se cuentan sobre sus orígenes, Grani atribuye su nacimiento a la influencia árabe: "ésta parece ser la procedencia más acertada" señala, dado los ingredientes utilizados en su elaboración (la canela es fundamental). 

Sin embargo, también nos cuenta que algunas fuentes remontan su aparición a hace poco menos de dos siglos, ya que "lo hacen en relación a lo mucho que le gustó al Papa Pío IX”. Tal y como nos relata la leyenda fue el Pontífice quien indicó que desde entonces la mitra adoptase la forma del pionono. Señala Grani que el nombre se le atribuye por la forma cilíndrica de la tiara papal...


La repostería de la época hispano-musulmana se caracteriza sobre todo por el empleo de materias primas como la canela y la miel, todavía hoy podemos encontrar muestras de esta cocina en dulces árabes como la shubarquía y la pastela, que con su característico sabor nos trasladan a otras épocas. 

La producción del pionono está ligada a Santa Fe desde el principio y eran varios los obradores que elaboraban el postre, y cada uno intentaba variar y mejorar la receta original dándole personalidad propia al producto sin perder su sabor tradicional. 

En tot cas, us puc ben assegurar que per el que fa a mi, he trobat el dolç perfecte. Suau, molsut, humit, dolç, especiat, cremós i dolç. He dit dolç?
I els culpables són aquesta parella de extremenya i andalús que a la foto només semblen la meitat de simpàtics del que són en realitat!!


GRACIAS ABE Y GRACIAS CATI!!

dilluns, 7 de febrer del 2011

de blocus legio regia campanyae (II) + pdf

Continuem amb la crònica de la trobada blocaire de l'Empordà, primera part aquí.


Dies Saturni V Frebuarius MMXI - Partv secunda.
Crònica de l'historiador Anfibius Blocarius Màximus, escriba de la segona legió blocaire de l'imperi dels sentits.

Recordem que la legió blocaire està en campanya, ja ha guanyat la batalla dels formatges sota el comandament del general Caius Martí. I ara afronta la segona part per a conquerir la felicitat golafre: les melmelades i jalees.


Sota un sol tan brillant com la bondat de la dehesa Ceres, els legionaris ens asseiem al voltant de la taula, sobre un pati de paisatge empordanès i pastures verdes. Encerclant en habil tàctica i concentrant les nostres forces. Les melmelades cauran, us ho prometo.



Formem en cercle al voltant de la taula, on les jalees i mermelades d'El Rebost de l'empordanet ens esperen.

Penseu que en Manu ens suggerirà una tremenda complexitat del món de fer melmelades? De com de dificil és fer una melmelada excelsa? Que ens digui que els percentatges, equilibris i receptes són quelcom misteriós i fora de l'abast dels mortals? Es farà l'interessant i alquimista?

Doncs NO!!

En Manu en tres minuts ens deixa clar que fer melmelada és un acte simple, històric, senzill i amable. No he dit pas fàcil ni sense valor, que consti en acta.

Bé, no se si ell és conscient que ens ho deixa clar, però quan diu que la quantitat de sucre a posar en una mermelada és totalment lliure i que si només hi vols posar 100 grs. per cada kilo de fruita no hi ha cap problema... aleshores jo ja he captat la idea.





Quan coneixes una mica en Manu, ja veus que les seves dificultats no són la manca d'imaginació per trobar noves combinacions, o la manca de materies primeres ni cap problema derivat de l'ofici propiament.

El principal problema que ens transmet, es la sensació de trobar-se sovint embarbussat en una legislació reductiva i limitadora. Una legislació que l'obliga a passar per certs procediments, a anomenar o no anomenar els seus productes de certes formes. Es a dir, que l'obliguen a pensar i veure les seves melmelades d'una forma que -sospito jo- no és la que ell voldria.

Us poso un exemple, si sumes els ingredients que per llei ha de portar una gelea (o gelée, per favor que cool) resulta que sumen un 105%. No fa falta ser de ciències per entendre que la llei està mal redactada.
O que el mínim per a una gelea ha de ser de 60 graus brix. Això significa que les gelees sempre seràn uns productes ultra-dolços i si volem fer per exemple una gelea de vi carinyena... haurà de ser ultra-dolça. Legalment no podem tenir una gelea amb gust de vi carinyena!!


Paradoxal? I tant que sí!!
Per això les gelees d'el Rebost de l'Empordanet oficialment no es diuen gelea, sinó que es diuen 'llàgrimes' - salsa dolça gelificada-.

En Manu ens va explicar un anècdota: va visitar les oficines de consum amb la recepta de la seva gelea de vi i una gelea també feta per ell que acomplia la normativa respecte de la quantitat mínima de sucre.
Tothom (parlo del funcionariat present) va escollir la gelea amb gust de vi com a la més bona, però la llei diu que ha de tenir 60 graus brix de dolçor. No va poder ser, és més bona però no pots vendre-la com a gelea. Ens haurem de fotre, Manu.
Dura lex, sed lex
(la llei és dura, però es la llei)

Dura lex, sed lex? De debò? Aleshores com es que hi ha mermelades etiquetades com a aptes per a celíacs? Que potser tenen gluten les fruites?
Resulta que les melmelades que sovint trobem als lineals de supermercat contenen en alguns casos farines.
Farines? Però com farines? La melmelada no és fruita, sucre, aigua i un element acidulant?

Doncs sembla ser que algunes mermelades tenen un contingut de fruita tan baix (crec recordar la xifra del 2%) que en realitat el que porten majoritariament són farines per a donar cos i textura.
De fet, el que porten de fruita són els troços visibles i poc més.
I per això a nivell industrial resulta que tenim melmelades no aptes per a celíacs, una nova paradoxa. Com pot ser si les fruites no tenen gluten? Doncs ahhh...


En Manu amablement ens ha facilitat un dossier on s'expliquen moltíssimes coses interessants al voltant de la melmelada i les seves circunstàncies.
Li he preguntat si ho podia distribuir al bloc i m'ha contestat que sí, amb el que m'ha donat una alegria a mi i una estoneta de felicitat aprenent a vosaltres (o refrescant als que ja en sabeu molt)

Hi ha dues grans parts, la primera més occidental -i amb la que jo personalment em trobo més còmode- i una segona on ens explica una mica la seva manera d'utilitzar (utilitzar és haver après i assimil.lat, no?) els coneixements que va adquirir en els seus viatges a la India i paratges remots i orientals.



A destacar que en la majoria de casos, al Rebost de l'Empordanet utilitzen com a endolçidor el xarop d'agave en comptes de sucre. Aquest xarop prové d'una planta mexicana externament molt similar al mític Aloe Vera i del que també en fan el tequila.
Però no patiu, que a les mermelades només és dolçor sense alcohol.

No vull acabar sense donar la meva visió personal sobre un dels temes que vem estar comentant durant la xerrada.
Estic d'acord que molts dels reglaments i lleis estan fetes amb els peus, algunes son directament absurdes i a sobre els poderosos tenen els instruments per saltàrseles...
però jo no voldria pas que no n'hi haguès cap de normativa alimentaria. Com ja li vaig comentar al Manu en directe, el sentit comú i la confiança en el productor em desapareixen quan estic al lineal del supermercat.
M'estimo més que les grans marques tinguin marcs i reglaments dels que estic segur que sovint s'escapoleixen, però que en tinguin. No em vull ni imaginar la barra lliure...

En tot cas, i tornant a lo nostre, a casa ja fa un parell d'anys que haviem tastat les llàgrimes de pebrot del piquillo amb vermout (Izaguirre, de Reus. Per a més senyes i secrets).
Deliciosa i perfecta.

Aquest dissabte, sota el cel de l'Empordà vem tastar també les llàgrimes de Violetes, les llàgrimes de Pedro Ximenez, les llàgrimes de Gin-tònic i també dolç de tomàquet, de ceba,...


Sincerament totes bones, i algunes extraordinàries!! Les meves favorites són la de violetes (per lo suau del perfum floral i la bona combinació que farà a les vinagretes) i la de Pedro Ximenez (no sé que em passa amb aquest vi dolç que nopuedonopuedonopuedo resistir-me).
Aquestes dues han vingut cap a casa, es clar.

I queda per a la tercera part el dinar, el video i el poc que vem poder estar al celler Espelt... com veieu la jornada va donar molt i molt de si!!