El video l'ha editat una cadena de restaurants de burritos mexicans que presumeix a la seva web de naturalitat i proximitat als productors. Serà veritat? Esperem que sí i que la aposta els hi surti bé! El que està clar és que la comunicació la tenen molt i ben treballada :)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris menjar escombraria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris menjar escombraria. Mostrar tots els missatges
dimecres, 18 de gener del 2012
de vegades la forma i el contingut coincideixen
Un video preciós vist a I+D en mi cocina de Garbancita. i que també vul portar aquí. M'agrada el contingut però també reconec que la estètica i la forma d'explicar la història em sembla sensacional.
El video l'ha editat una cadena de restaurants de burritos mexicans que presumeix a la seva web de naturalitat i proximitat als productors. Serà veritat? Esperem que sí i que la aposta els hi surti bé! El que està clar és que la comunicació la tenen molt i ben treballada :)
El video l'ha editat una cadena de restaurants de burritos mexicans que presumeix a la seva web de naturalitat i proximitat als productors. Serà veritat? Esperem que sí i que la aposta els hi surti bé! El que està clar és que la comunicació la tenen molt i ben treballada :)
Etiquetes de comentaris:
menjar escombraria,
videos
dilluns, 3 de gener del 2011
de McReality BurguerBytes (con queso)
Van neixer alhora.
Aplegats per l'instant del rellotge i separats per les implacables diferències de classe.
Les mans que els van acaronar mentre creixíen no eren pas les mateixes.
Mans castigades i aborrides per al pobre desgraciat. Mans que li donen l'imprescindible per a que ningú no els hi pugui retreure manca d'atenció. Ningú vol que l'acusin de negligència.
Per al ric, mans de manicura sempre perfecta, que l'acaronen i mimen per a que acompleixi el seu destí d'estel fugaç. Llum, color i esteroids de paper couché.
I no va passar com al conte, on algú confòn bressols i el jove princep acava vivint existència de pagesot mentre el rei es pregunta d'on diantre ha sortit un fill tan rude i maldestre. Aquí la roda va girar rodona, l'engranatge social va fer clic!. Sense fisures.
El McRoyal afortunat, il.luminarà els rètols de fluorescent lascivia calòrica, maquillat, inflat, entrenat, operat amb botox, silicona i el que fagi falta.
Mentrestant el McRoyal proletari acabarà esmicolat sense cap remordiment entre els queixals d'un 'quepassanen' de la vida. I a sobre mastegarà amb la boca oberta, el guarro.
Aquí podeu trobar un esplèndid blog (en anglès) on s'han dedicat a fer fotografies amb els productes reals servits a algunes de les cadenes de menjar ràpid comparant-los amb els seus propis anuncis.
I atenció, que el tema és transversal. Aquí no es tracta de colpejar el baixventre del omnipresent pallasete del McDonalds. També n'hi ha per al Burquer King i Taco Bell.


Fins i tot es pot veure que si per aquelles coses de la vida et servissin ún amb els acabats tal i com s'anuncíen... probablement no hi cabria ni a la seva mateixa capsa...

Sabem que els actors i actrius van maquillats, que ningú no està tan bó. Però que la rossa massissa (o rubiazo marmóreo, que también vale para el caso) de carns sucoses acabi sent una pellofa esllangueida i trista... no és de rebut.
I es que els guapos són els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú.
Aplegats per l'instant del rellotge i separats per les implacables diferències de classe.
Les mans que els van acaronar mentre creixíen no eren pas les mateixes.
Mans castigades i aborrides per al pobre desgraciat. Mans que li donen l'imprescindible per a que ningú no els hi pugui retreure manca d'atenció. Ningú vol que l'acusin de negligència.
Per al ric, mans de manicura sempre perfecta, que l'acaronen i mimen per a que acompleixi el seu destí d'estel fugaç. Llum, color i esteroids de paper couché.
I no va passar com al conte, on algú confòn bressols i el jove princep acava vivint existència de pagesot mentre el rei es pregunta d'on diantre ha sortit un fill tan rude i maldestre. Aquí la roda va girar rodona, l'engranatge social va fer clic!. Sense fisures.
El McRoyal afortunat, il.luminarà els rètols de fluorescent lascivia calòrica, maquillat, inflat, entrenat, operat amb botox, silicona i el que fagi falta.
Mentrestant el McRoyal proletari acabarà esmicolat sense cap remordiment entre els queixals d'un 'quepassanen' de la vida. I a sobre mastegarà amb la boca oberta, el guarro.
Aquí podeu trobar un esplèndid blog (en anglès) on s'han dedicat a fer fotografies amb els productes reals servits a algunes de les cadenes de menjar ràpid comparant-los amb els seus propis anuncis.
I atenció, que el tema és transversal. Aquí no es tracta de colpejar el baixventre del omnipresent pallasete del McDonalds. També n'hi ha per al Burquer King i Taco Bell.


Fins i tot es pot veure que si per aquelles coses de la vida et servissin ún amb els acabats tal i com s'anuncíen... probablement no hi cabria ni a la seva mateixa capsa...

Sabem que els actors i actrius van maquillats, que ningú no està tan bó. Però que la rossa massissa (o rubiazo marmóreo, que también vale para el caso) de carns sucoses acabi sent una pellofa esllangueida i trista... no és de rebut.
I es que els guapos són els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú.
Etiquetes de comentaris:
burguer king,
fast food,
hamburgueses,
humor gastronòmic,
manel,
mcdonald's,
menjar escombraria
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)