de Nadal 2012 (3). Entrants: Amanida bebible

Per a fer aquest entrant de Nadal heu de dedicar-li una mica de temps per a escaldar els tomàquest cirerols i confitar-los en un almibar lleuger. Han de quedar dolços tot i que no cal que siguin com la melmelada. Simplement dolços confitats una estona en almibar a molt baixa temperatura per a que no es desfacin.

Alhora necessiteu extraure aigua de tomàquet, que és tant com dir que cal que piqueu tomàquets i els poseu en un colador amb un bol a sota. Tota l'aigua de vegetació que deixen anar és justament l'aigua de tomàquet que volem. Penseu-hi: és tomàquet i aportarà la fase líquida del plat amb tota la coherència del món!

Se li afegeix una fulla de alfàbrega perque l'alfàbrega és un regal dels deus que ens aporta aroma, sabor i en darrera instància i com a complement ideal... una mica de color. Es clar que quan em vaig documentar sobre el tema via email amb el mestre i amic Xesco Bueno (autor i creador de la recepta) li vaig preguntar directament per el color i em va contestar molt diplomàticament que pensar més en el color que en el sabor és de indocumentat gastronòmic. Oui! ces't moi!!

"A mí, personalmente, añadir cosas a un plato sólo porque dan color me parece una falacia, algo que no se sustenta por ningún lado: las cosas se añaden porque suman, porqe complementan , xq contrastan... xloq sea, pero principalmente es su sabor lo que me hace decidir, el color es secundario aunque importante tb.  El criterio del color es algo muy frecuente entre los que no son cocineros pero las gusta construir cosas bonitas en los platos.  Eso es justamente lo primero que me cargo en cualquier clase o demo, quien me justifica que pone algo por color me lo zumbo, así sin más, a la yugular! :-)

Tomate + albahaca = mediterraneamente, esencia gustativa en boca, fresco y fragante."

Ja veieu, fent enfadar als mestres via email. Ara, de debó, escaldeu/peleu uns cirerols i guardeu-los un temps en almibar suau del 50%. De debó, és una delicia suprema.

de Nadal 2012 (4). Sopa de ajo castellana by El Pingue

Aquest any les circumstàncies socio econòmiques són les que són. I en el moment de dissenyar el nostre menú de Nadal per a la familia ens vem plantejar que haviem de trobar la manera de regalar sabors potents i intensos sense necessitat de portar a taula elements gourmet d'alta gama. A tots ens agrada el foie (a tots els de la familia, quicir) però no és el moment i per primer cop en els darrers anys no hem tingut foie a la taula de Nadal.

Això és un problema? De cap manera! Hi ha ingredients i preparacions tan bones com el foie que són molt més assequibles i properes. I no estic fent un al.legat contra els productes de luxe, no és pas la meva intenció, com a minim avui. Després de triar i remenar entre els plats suculents de perfil i extracció social baixa ens vem decidir per una sopa de ajo castellana que l'avia Esther va ensenyar a la mare del Roberto (el pingue). I ell ens la va ensenyar a nosaltres en una de les millors jam sessions que s'han fet al ultra-show que és Robin Food.

Al video ja s'explica per sí mateixa, una preparació humil però boníssima de les que no apreciem com mereix perque és barata i la podem fer quan volguem. Però en realitat és una fotuda barbaritat sàpida que posa palote, calent i tot el que es vulgui gastronòmicament parlant. Només ha faltat l'ingredient 'temperatura exterior': si arriba a estar nevant jo crec que prenent la sopa d'all calentona i veient la neu a l'exterior aconsegueixo que tota la familia se'm posi a plorar.... (muha-muha-muhahahahaha).

de Nadal 2012 (3). Entrants: seitons amb pinya o melmelada

Uns entrants espectacularment bons, que vem descobrir aquest estiu al Restaurant Ca l'Esteve. A sobre de boníssims, són molt fàcils de fer. Ho tenen tot!!

Es tracta de preparar (o comprar, es clar!) unes melmelades de pebrot del piquillo (en el nostre cas amb reducció de Pedro Ximenez), una altra melmelada de tomàquet i un puré de pinya natural.
Amb aquetes preparacions, o altres si us venen de gust (poma? pera? taronja?..) us busqueu una bona llauna de seitons (boquerones) en vinagre: Es tracta d'enrotllar-los deixant un espai al interior per a farcir amb les melmelades i purés dolços.

Un consell: vem provar de fer la variant posant una mica de sal i pebre a la pinya per allò de fer experiments. La pinya està bona però el conjunt baixa la nota perque aleshores perd una part del contrast dolç-salat amb el seitò.

Amb la family va triomfar sobretot el de tomàquet, per cert.

d'escudella 2012. Pas a pas a temps real

En bonitas fotos a todo color, la escudella i carn d'olla 2012 edition
a mesura que es va el.laborant aniran pujant les imatges. Que no tinc altra feina que estar fent un post en viu i en directe? Doncs mira... No. :P

de Nadal 2012 (2). Entrants: Ravioli d'esqueixada i sopa de pastanaga.

Un entrant deliciós de nassos (vaja, deliciós de collons però queda políticament incorrecte si ho dic així. I més en unes festes tan cuquis com els dies de Nadal. El lector no tendrá en cuenta la expresión para su juicio final de la entrada. Bórrese del acta.). Un petit bagul de bacallà encapsula els ingredients canònics d'una esqueixada. El ravioli que ha d'estar fresc de la nevera posat en un petit mar de sopa de pastanaga tèbia... no ho puc evitar: deliciós de collons.

Per al muntantge cal picar el més finament possible pebrot verd, pebrot vermell, ceba tendra i oliva negra. Ho barrejet tot i ho amanim amb una mica de sal i oli. Reservem.

Comprem un bacallà que per comoditat jo vaig adquirir congelat. La idea és aprofitar que quan s'està descongelant hi ha un moment que es pot tallar però alhora encara aguanta molt bé la estructura. Aixo facilita molt el moment de tallar tant fi com sigui possible.

Utilitzant un motllo de fer glaçons, posem a les parets oli i les làmines de bacallà. Farcim amb la barreja que acompanya normalment la esqueixada i posem a la nevera per a que agafi consistència. Mentrestant farem una crema de pastanaga tot bullint pastanaga amb cebes. Quan estan toves les triturem i passem per el colador per deixar la sopa molt fina. Salpebrem i només ens quedarà posar la sopa amb el ravioli al mig...

de Nadal 2012 (1). Entrants: Steak Fuet

Una idea símple per als entrants o pica-pica de les festes de Nadal. I i que amb el toc de la vinagreta correcta es converteix de boníssima en espectacular. Tallar un fuet i mig (el millor que trobis, per cert. Si és fuet i vols enamorar busca el millor fuet possible que puguis abastar) i tallar-lo tan petit com puguis.
Es necessita temps, però val la pena.

Ho barrejes amb tomàquet també tallat tant petit com el fuet per a que no es distingeixi i ja tens el teu tartar de fuet base. Aquí has de posar a treballar la imaginació i fer una vinagreta molona que marqui el teu perfil. Nosaltres li hem posat una vinagreta amb una cullaradeta de mostassa (a la antiga no, l'altre per a que no es vegin les llavors), oli i  suc de llimona.

Aquesta idea la vaig aprendre en un taller de la ma del xef (i amic) Xesco Bueno. Ell l'havia aprés també d'un amic (actualització: la idea li va arribar de @pantumaca)  i així anem fent cadena. Compartir és estimar i seguim cursis en mode nadalenc....

de Nadal en crisi: Cuando la pobreza entra por la puerta el foie salta por la ventana

Primer Nadal de la dècada on no farem cap entrant amb foie. Aquesta puta crisi està fent tornar els clàssics dels 80.

Cuando la pobreza entra por la puerta, el foie salta por la ventana.

Això sí, amor i somriures no faltaran al menú. #aporellos