Que Bolets Petràs et convidi a collir bolets amb ells deu ser equivalent a que la Duquesa de Alba et convidi a viure una jornada d'aristocràcia decadent: lo más de lo más. O sigui, gama alta full equip en coneixement del sector i la materia primera. Entrar por la puerta grande a la plaza.
¿No serà un camagroc, senyora duquesa?
No sé que pensarà l'equip de Petràs de la meva comparació (en el fons espero que s'entengui que parlo que son uns Grandes de España del món boletaire), però el meu profe de redacció m'ha posat un 6,5!! He pensat portar-li un cistellet quan vagi a la revisió d'examen.
I és que com podeu veure, no només ens van saber portar a troç de muntanya on fins i tot neòfits com jo mateix vem saber trobar algun bolet... es que ens van preparar d'entrada un esmorzar de pa amb tomàquet, embotit, refrescos i café amb llet que ja valia la pena la excursió per els somriures que va despertar. Tants somriures com el kit d'emergència boletaire 'mushroom's hunter' amb unes secallones, uns pans i una mica de formatge que ens van donar...'per si us perdeu'. Grandes!!
Foto: Cuinetes (Nuni)
Després ens van conduir per el bosc aconseguint que cap de nosaltres s'hi perdés de tant mirar a terra buscant i rebuscant el desitjat rovelló. Que us dic una cosa, la muntanya està plena de uns bolets que s'anomenen rovellons de cabra que són un fotut FAKE de campionat. Es poden distingir perque al trencar-los deixen anar un liquid blanc sospitòs. N'hi havia centenars, i a sobre els cabrons són molt i molt macos!! No quantes desenes de vegades vem preguntar al Jordi -peacho guía de paciència proverbial- si 'aquest és bó, Jordi?'... i no ho era.
I per acabar, ja que començavem amb menció a la Casa de Alba...ens van mutar una carpa per a que ens sentissim com a aristòcrates en una caçera de cochinos jabalins amb el xef Xesco Bueno al comandament dels fogons. El mestre, fidel a la seva linia habitual ens va fer treballar i cadascú es va fer el seu papillote de bolets amb rostit (cada papillote signat amb el nom per a evitar baralles que ja sabem com som els blocaires... heh!). I per acabar el dinar un arrós de ceps i calamars que quita el sentío. Ja m'he comprat un equip complert de espionatge Mission Impossible per a entrar a la cambra cuirassada secreta on el Xeco en guarda la recepta.
El millor serà que ens veieu la carona de gaudi en aquesta peliculeta de tres minuts. Jo crec que parla per sí sola. Gran sortida, gran jornada i moltes gràcies a Petràs per haver-nos convidat.
