deu ser una broma: m'he quedat sense cebes!!

El dia que em vaig oblidar de comprar ceba tendra i vaig fer unes mandonguilles.
Perque sense ceba sóm. Però sóm menys. És claríssim.ç

Com que de tota manera sóm, menjem. I si menjem, millor si ens fem un bon plataco per a gaudir de la estoneta. O no? Aquestes mandonguilles han anat de carmanyola.




Mandonguilles de vedella quan em vaig trobar sense ceba.


Ingredients:

500 grs de carn de vedella picada
3 patates generoses
250 grs de xampinyons
500 grs. de tomàquet madur
Quatre o cinc dents d'all
300 grs de pastanaga
Julivert
Una copa de vi ranci
2 cullerades de salsa romesco
Sal, oli, pebre
Una mica de farina
Dues llesques de pa
Mig got de llet
dues fulles de llorer

Procediment:

Com que no tenim ceba, haurem de fer el procediment de sofregit però he decidit canviar la ceba per una base de pastanaga. S'ha de vigilar el tema de que no quedi massa dolç, però t'evita posar sucre per a que el tomàquet no quedi acid i alhora dona un punt interessant al fons del plat.

Pelem les pastanagues i les tallem en làmines, a la paella amb oli i a fer-se suaument.
Pelem la meitat dels alls, els tallem en làmines i quan la pastanaga està cuita li afegim per a que perfumi l'oli.
Podem ratllar el tomàquet si tenim pressa, o pelar i tallar treient les llavors. L'afegim a la pastanaga i fem el procediment normal de sofregit. Recordeu salpebrar i posar el llorer -que al final retirarem-.

Quan ja tenim fet el sofregit, afegim el vi ranci i l'evaporem durant uns minuts. Passem per la turmix, colem i reservem.

A banda, saltem els xampinyons. La meitat tallats en troços grandets per a que es trobin. L'altra meitat la saltem tallats en brunoise molt petita, els incorporarem a la carn per a les mandonguilles.

També saltem la meitat dels alls que quedàven, tallats també molt petits.
Ara preparem les mandonguilles, salpebrant la carn i afegint els xampis petits i els alls. Hi afegirem el pa sucat en llet i tallat molt petit per a que les mandonguillles quedin flonjes. Com que son de vedella aquest pas és necessari ja que tenen menys greix que les de porc.

Donem forma a cada mandonguilla, la passem per farina i la posem a daurar en oli. Només daurar, ja es couran al final.

Per acabar, fregim les patates -així ho fan a Extremadura i de tant en tant jo també ho faig, en comptes de coure la patata en brou o la salsa les afegeixen fregides-.

I ara ja només ens queda posar a una cassola el sofregit, afegir-hi les mandonguilles i coureles vuit minutets. Al final posem els xampis grans i les patates. La salsa romesco com a concepte de picada.

delicia de carmanyola, I'm serious!

Una idea fantàstica per a portar un dinar bó, bonic i barat a la carmanyola. La idea la vaig agafar del blog Velocidad Cuchara de la blocaire Rosa Ardá. A la que de pas felicitem per haver quedat primera en el concurs de gastroblogs. Concurs que durand unes setmanes ha estat planejant sobre els caps d'una part força concreta de la comunitat gastroblocaire.

Algún dia haurem d'analitzar entre tots el tema concursos. Desde el que munten les marques per a que desenes de blogs difonguin els seus logos i productes pràcticament a canvi de res, fins als concursos de votacions on no es munten sistemes de registre.
Home, encara que només sigui per simplificar la feina de la organització d'estar controlant si un o altre compleix les normes de votació.

Tornem a la cuina.


A la seva proposta, la Rosa preparava una lasanya de carn però substituint la capa de pasta per capes de pa Bimbo.
Ha de ser marca Bimbo? Doncs no, es clar. Pa de motlle és el 'conceto'.
Però com que a la Rosa la vaig coneixer a la trobada de breadstorming que van muntar la gent de Bimbo fa uns mesos he volgut conservar la clucada d'ull. Perque ens ho vem passar molt bé, vem estar molt a gust i en el meu cas l'esforç que hi van posar mereix aquest reconeixement.
Però està clar que qualsevol pa de motllo serveix per a fer la recepta, of course.

Jo vaig decidir fer una versió vegetal amb carbassó, sofregit de tomàquet i ceba i unes bledes saltades amb all.
Donat l'excel.lent resultat també farè versions càrniques, de tonyina, de peix arrebossat, recoberts de salsa de tomàquet en comptes de beixamel,... tot un món de carmanyoles per descobrir!!

En aquest cas el que mes em preocupava era la lleugeresa de la beixamel, ja que no m'agraden gens les beixamels espesses. La cosa empitjora si el destí és la carmanyola, ja que la beixamel guanya en espessor cada vegada que s'escalfa.
Així doncs vaig fer una beixamel quasi liquida i vaig deixar el formatge sense gratinar posat al cim de la lasanya-pastís.

Amb el cop de forn microones del dia següent a la feina va quedar perfecte, unutosa i gratinada. Anem amb la recepta.

Pastís-lasanya vegetal amb pa Bimbo:


Ingredients:

Llesques de pa de motllo
Un carbassó ben gran
Unes cullerades de sofregit de tomàquet casolà.
Un grapat gran de fulles de bleda.
Dues dents d'all.
Formatge ratllat de colorets (queda més maco i m'agrada el gust del gouda)
Sal, oli i pebre

Per a la beixamel:

Tres cullerades de farina
Una cullerada de mantega
Aprox mig litre de llet
Sal i pebre



Procediment:

Tallem el carbassó en daus petits (brunoise) i el sofregim en una paella fins que comença a estovar, en aquest moment hi afegim el sofregit casolà i reservem.

Saltem les bledes amb uns alls tallats a làmines fines, per a que donin aroma però no molestin en el moment de portar a la boca. Salpebrem i reservem.


Treiem la crosta del pa i disposem una primera capa al fons. Hi posem el sofregit amb el carbassó (foto 1). Una nova capa de pa i li posem les bledes amb all (foto 2).

El.laborem la beixamel (desfer la mantega, posar la farina i cuinar-la un parell de minust, afegir la llet i remenar amb unes varilles. Primer una mica de llet, després més fins aconseguir una textura molt lleugera. Salpebrar).


Finalment, posem la beixamel per sobre la lasanya i cobrim amb el formatge. En el meu cas, com us dic, no el vaig gratinar fins que el vaig posar al forn de la feina.

No m'agraden els gratinats recalentats i sobretot la beixamel s'espessa a cada cop de calor i acaba sent una massilla. Ideal per a tapar forats de paret però no gens agradable al meu paladar.


I en fi, que ens va encantar i que repetirem la fòrmula amb les variacions comentades. Merci a la Rosa per la seva idea i endavant les atxes!!