Tinc molts lligams amb Vilanova i la Geltrú. De tipus familiar i de tipus vivencial: de petit vaig passar alguns estius amb la iaia fent vacances i em resulta impossible no sentir un punt de nostàlgia cada cop que hi faig petjada. Aquesta vila m'agrada. Es lo que hay.
Fa unes setmanes em van convidar (gràcies Anna!) a la tercera edició de la seva Nit Gastronòmica. Vetllada pensada per a mostrar el múscul gastronòmic de la ciutat, amb productors locals -començant per el peix de la seva llotja- i restaurants que es van repartir la tasca d'elaborar un menú. Es tracta d'atraure turisme en base a la gastronomia del peix. Good point, keep that track.
La terrassa de La Daurada Beach Club. Lo peta.
La veritat és que la festa impresiona, començant per la ubicació digna-de-anunci-d'estiu-de-cervesa-mediterrània (ya tu sabeh). La Daurada Beach Club és enorme i situada a la punta d'un dels espigons del port proposa un paisatge sensacional per als capvespres: Vilanova i el mar. Tremendo, necessito tornar. També la mida del banquet era espectacular, per cert, ben animat per un presentador molt xalador i trempat. El nombre? Doncs mira... no el recordo, però quedi la seva pericia aqui anotada.
Que desfilin el patró dels pescadors, professionals històrics de la ciutat i cronistes gastronòmics reputats és un petit plaer voyeur per al forani, i un sa exercici d'autoestima per als locals.
És una nit per a reivindicar-se i agradar-se, si es fa amb moderació és un exercici ben sà i natural.
El peixet fregit va obrir el sopar, i ens va deixar un record sensacional.
Ara bé, seeeempre el ara bé...repartir el menú entre diferents equips que treballen fora de la seva cuina habitual provoca alguns problemes en la continuitat i coherència dels diferents plats.
Entenc que encarregar el sopar a un sol restaurant pot portar problemes de convivència veinal de mida bíblica. En la meva opinió, però, si la vetllada vol excel.lir en la part mengívola trobo que alguna alternativa s'hauria d'explorar.
Com que no seria gaire just fer un anàlisi plat a plat, jugar fora de casa és sempre una dificultat adicional, així que deixarem constància gràfica dels dos plats que més ens van agradar :)
Copazo de Gin tònic (tot i que no és el meu cas) amb ginebra també local (MG). També vem tastar patates xip Piqué, bona qualitat.
Vam ser-hi una bona colla de blocaires, a.k.a. los antiguos reyes del mundo hasta que llegó Instagram. Una aposta arriscada, corren temps de foto, hashtag i ja està.
Per això he passat dels pensaments a les paraules. No querias blogger? Pues toma entrada! :) :) :)
