Avui nova videorecepta a Gastronosfera.com
Pinya saltada amb rom i sopa de coco, es a dir, els components de la pinya colada en postre :)
Teniu el video sencer a un salt de clic, aquí, a Gastronosfera.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruita. Mostrar tots els missatges
dissabte, 27 d’agost del 2016
de video recepta: pinya saltada amb rom i sopa de coco
Avui nova videorecepta a Gastronosfera.com
Pinya saltada amb rom i sopa de coco, es a dir, els components de la pinya colada en postre :)
Teniu el video sencer a un salt de clic, aquí, a Gastronosfera.
diumenge, 6 d’abril del 2014
de magret d'ànec amb mandarina i vermut blanc.
Fa un parell de setmanes la gent de www.esdemercado.com em van oferir la possibiltat de col.laborar amb ells d'una manera senzilla i directa: ells em faciliten els ingredients i jo faig la recepta corresponent al blog. Quina recepta? La que el cuerpo me pida, simplement.
D'entrada la cosa sembla una mica sorprenent: si les parades estan al mercat, quina necessitat hi ha de que m'ho acostin a casa? Passejar per el mercat és un dels grans plaers dels enamorats de la cuina, però no sempre es pot fer. I sobre els preus: no hi ha un sobrecost afegit tot i que amb les fluctuacions del mercat de vegades pot estar una mica per sobre i en altres hores pot estar una mica per sota.
Tenir la opció de comprar els ingredients de mercat des de casa és una possible solució(alerta, compres a parades concretes de diferents mercats, no és una compra genèrica), en el meu cas una bona solució. Els motius són obvis: visc a fora de Barcelona.
Revisant les parades que ofereixen productes a la seva web em vaig endur una alegria personal, ja que força de les que apareixen són parades de les que he parlat (bé) durant els darrers anys aquí al blog o a altres plataformes on m'han deixat col.laborar com va ser la 365bcn.com. Parades com Bolets Petràs, Bacallaneria Masclans o Verdures Cal Neguit són icones particulars de la familia i trobar-les allà va ser un indicatiu de que com a mínim compartim gustos per els proveïdors de qualitat que habiten a l'excel.lent ecosistema dels Mercats de Barcelona.
Podeu fer un cop d'ull als productes molons clicant aquí: www.esdemercado.com
D'aquesta llavor arriba avui aquesta recepta, un magret d'ànec amb mandarina i vermut blanc que vaig complementar a la comanda (why not?) amb un dels meus postres preferits: un recuit de Fonteta amb melmelada de figues.
La combinació de magret d'ànec amb una salsa dolça o melmelada és molt clàssica i tradicional, i personalment soc un enamorat de la mandarina que aporta dolços però no acidesa. El vermut és també una manera d'afegir multitud d'aromes i per tant una major produnditat al conjunt (què és el vermut sino vi perfumat amb desenes de botànics?)
Aquesta recepta és una adaptació d'una similar del gran cuiner Bruno Oteiza, jo he rebaixat la quantitat de sucre i he afegit el vermut blanc, he posat més escalunyes i més mandarina. M'agrada cuinar amb vermut! :P
Magret d'ànec amb mandarines i vermut blanc
Ingredients (2 pax)
Ingredients facilitats per la botiga online esdemercado.com
1 magret
10 escalunyes
8 patates petites
70 g de sucre
Mig got de vermut blanc
10 mandarines
Oli d'oliva
Sal
pebre
Farigola
Julivert picat
Procediment:
Saltar les patates senceres i les escalunyes pelades en una paella amb un raig d'oli d'oliva, la farigola i el julivert al gust. Quan comencin a estovar-se, les posem en una font apta per al forn i cap a la sauna a 180 º C durant 30-35 minuts. Reservem.
Fem el suc de 8 mandarines i les reservem.
Per fer la salsa de mandarina, posem el sucre en un cassó. Quan agafi color i consistència de caramel rosset, afegim el vermut i evaporem l'alcohol mentre dissolem el caramel. Afegim el suc de les mandarines, salpebrem i ho reduim tot per a que quedi una salsa lleugera però una mica lligada. Apartem del foc i hi afegim els grills de la mandarina completament pelats 'en viu' i la pell de la mateixa tallada en bastonets el més petits possible (assegurar retirar la part blanca de la pell, que és amargant)
Salpebrem el magret , fem uns talls superficials en forma de rombe pel costat de la pell i el daurem en una paella sense gens de greix durant 6 minuts aproximadament (primer amb la pell cap avall perquè deixi anar el greix ) .
Tallem el magret en filets fins i els disposem al costat de la mandarina i les escalunyes. En un plat al costat podem posar les patates, si ens agrada més les posem també amb el magret. Reguem lleugerament amb la salsa dolça de mandarina i vermut i posem alguens escates de sal per sobre. Menjar al moment per a que no es refredi, heh!
De postres una delicia de textura sedosa i sabor làctic. Recuit de Fonteta -amb la senyal del drap a la superfície- i una mica de melmelada de figues. No-es-pot-demanar-més a un dinar de dissabte :)
dissabte, 13 de juliol del 2013
de mama's fruit. Projecte refrescant, vitamínic i social.
Una bona iniciativa per a refrescar-nos el dissabte.
Mama's Fruit comercialitza fruita fresca tallada i llesta per a consumir i ho fa contractant persones en risc d'exclusió laboral -que equival a dir exclusió social- . Repartint en tricicle refrigerat per el centre de Sevilla m'agrada molt més aquesta oferta que la munió de parades de mercat on ofereixen el mateix ocupant uns metres que per a mí s'han de destinar a la venda d'aliments de mercat.
Però tornem al tema que ens ocupa, Mama's Fruit és un exemple de que hi ha marge i espai per a bones idees. Idees amb potencial de negoci i que tenen el valor afegit del retorn social més enllà del obligat benefici -al cap i a la fi si una empresa sobreviu és precisament perque és capaç de generar beneficis-.
La única cosa que no em convenç és un detall sense importància d'aquells que només pot cridar l'atenció a un malalt de les tonteries com és servidor de vostés: Tapas de fruta? Una fruita tallada, fresca i atractiva no és una tapa. És una macedònia, és un refresc, és un postre... però una tapa? No importa, el nom no fa la cosa i entenc que de cara a la venda -sobretot turística- ha de ser un bon reclam la paraula 'tapa'. Espero que la idea funcioni i els hi vagi molt bé, perque ara a l'estiu a Sevilla veure apareixer un d'aquests tricicles carregat amb vitamines refrescants ha de ser una alegria infitina per a la retina!
El preu? Doncs ja el veieu a la foto... 2 euros servit i posat a la ma. Qui en vol?
És molt improbable que servidor vivint on viu acabi tastant una d'aquestes combinacions de fruita, però és igual, aquí el que compta és la idea i la combinació amb l'interés social de la mateixa. Vitamines per a la societat! Molta sort :)
Mama's Fruit comercialitza fruita fresca tallada i llesta per a consumir i ho fa contractant persones en risc d'exclusió laboral -que equival a dir exclusió social- . Repartint en tricicle refrigerat per el centre de Sevilla m'agrada molt més aquesta oferta que la munió de parades de mercat on ofereixen el mateix ocupant uns metres que per a mí s'han de destinar a la venda d'aliments de mercat.
Però tornem al tema que ens ocupa, Mama's Fruit és un exemple de que hi ha marge i espai per a bones idees. Idees amb potencial de negoci i que tenen el valor afegit del retorn social més enllà del obligat benefici -al cap i a la fi si una empresa sobreviu és precisament perque és capaç de generar beneficis-.
La única cosa que no em convenç és un detall sense importància d'aquells que només pot cridar l'atenció a un malalt de les tonteries com és servidor de vostés: Tapas de fruta? Una fruita tallada, fresca i atractiva no és una tapa. És una macedònia, és un refresc, és un postre... però una tapa? No importa, el nom no fa la cosa i entenc que de cara a la venda -sobretot turística- ha de ser un bon reclam la paraula 'tapa'. Espero que la idea funcioni i els hi vagi molt bé, perque ara a l'estiu a Sevilla veure apareixer un d'aquests tricicles carregat amb vitamines refrescants ha de ser una alegria infitina per a la retina!
El preu? Doncs ja el veieu a la foto... 2 euros servit i posat a la ma. Qui en vol?
És molt improbable que servidor vivint on viu acabi tastant una d'aquestes combinacions de fruita, però és igual, aquí el que compta és la idea i la combinació amb l'interés social de la mateixa. Vitamines per a la societat! Molta sort :)
dimarts, 5 de juny del 2012
de sopa fresca de síndria i tomaquet de la tieta Mari
Aquesta sopa fresca de síndria ens la va preparar la nostra tieta Mari (que gran
cocinera, pordió) en el darrer dinar familiar. Presidit ja per la
caloreta i amb aquesta sopa de síndria fent el paper d'amanida líquida,
no ens la vem prendre de postre sino com a entrant. Triunfo total.
Precisament per el seu paper com a 'plat de taula', a la seva recepta jo m'he permés afegir-li una mica de sal, perque a la vida se li ha de donar la pinzellada personal. A més, té l'avantatge que no és un més dels centenars de 'gaspatxos' de fruita que corren per internet i els restaurants. Perque a veure, un gaspatxo és un gaspatxo i no fa falta dir-ne gaspatxo quan no ho és. Es clar que ara a qualsevol cosa apilada n'hi diuen 'milfulls' o sigui que...malos tiempos para la lírica en aquest sentit.
En tot cas, boníssima la sopeta i és ben fàcil de fer.
Sopa fresca de síndria amb alfàbrega i gingebre
Ingredients:
Sindria (6 kg aprox)
Tomàquets (4 o 5 tomàquets madurs ben grossos)
Alfàbrega fresca en bona quantitat
Gingebre fresc
Sal i pebre (opcional)
Procediment:
Netejem la síndria treient totes les llavors i l'escorça, la triturem i colem.
Netejem els tomàquets treient tota la pell i llavors, triturem i colem.
Un cop tenim el liquid element, afegim alfàbrega fresca picada fina i gingebre fresc.
Quant gingebre? Doncs al nostre gust, que en això del element amb aroma de 'colònia' la cosa és molt personal.
Finalment rectifiquem de sal i li afegim un pel de pebre negre si ens bé de gust.
Servir freda, es clar!!
dimarts, 31 de gener del 2012
de mandarines a 0,015 €/kilo... baratetes, ¿No?
Us porto les interessants reflexions d'un productor del camp, al que li paguen les mandarines a 1,5 cèntims d'euro el kilo. Heu llegit bé, uns miserables 0,015 €/kilo de mandarines.
Jo les he trobat al supermercat del costat de casa a 1 euro el kilo, que si fòssin les mateixes mandarines suposaria més d'un 6000 % d'augment de preu.
Alguna cosa fa olor de podrit a les cadenes de distribució i no precisament de Dinamarca.
http://arrobasdenaranjas.
Els malpensats podrien pensar que és una exageració, tot cercant la venda online dels seus productes. He consultat persones de confiança (sí, eu falo de tí celtiña) que sense entrar en la veracitat concreta del cas, em confirmen que els agricultors en general malviuen amb els preus que els ofereix la gran industria de canal alimentari i que amb explotacions petites no es pot ni somiar amb una subvenció que doni per a un sou. Altra questió seran els grans terratinents i similars... però avui no parlem d'aixó.
Recordeu: les mandarines que compreu al súper en origen poden estar pagades a 15 cèntims d'euro el kilo.
És aquest el model de producció agrícola que volem per al pais?
Jo les he trobat al supermercat del costat de casa a 1 euro el kilo, que si fòssin les mateixes mandarines suposaria més d'un 6000 % d'augment de preu.
Alguna cosa fa olor de podrit a les cadenes de distribució i no precisament de Dinamarca.
http://arrobasdenaranjas.
Els malpensats podrien pensar que és una exageració, tot cercant la venda online dels seus productes. He consultat persones de confiança (sí, eu falo de tí celtiña) que sense entrar en la veracitat concreta del cas, em confirmen que els agricultors en general malviuen amb els preus que els ofereix la gran industria de canal alimentari i que amb explotacions petites no es pot ni somiar amb una subvenció que doni per a un sou. Altra questió seran els grans terratinents i similars... però avui no parlem d'aixó.
Recordeu: les mandarines que compreu al súper en origen poden estar pagades a 15 cèntims d'euro el kilo.
És aquest el model de producció agrícola que volem per al pais?
diumenge, 31 de juliol del 2011
de bacallà amb orellanes, mistela i ... Radio l'Hospitalet
Aquest dilluns i en bona part gràcies a la generositat del Roger, tinc l'enorme plaer de ser entrevistat al programa 95 graus Farhenheit de Radio l'Hospitalet. I a més serà en directe (perque jo ho vaig demanar així) sobre les 13.20h aprox.
Els que em coneixeu una mica sabeu que la radio és el mitjà de comunicació que més em sedueix i sense cap dubte el que acumula més hores en els meus comptadors particulars.
Sí, internet m'ha permés expresar-me a través d'aquet blog i tal. Però lamentablement no puc tenir una ràdio a casa (siguem clars, ho he projectat però... quí em faria la continuitat a les hores que estic a la feina?).
Si alguna cosa em fa rodar el cap, perdre l'oremus i levitar lleugerament és (apart de la reina del meu cor)... un micròfon de ràdio.
Per a la ocasió he volgut inventar aquesta recepta, ja que en les dues entrevistes anteriors que ha fet a blocaires (la Mar i la Merçè) la Laura Alsina -a la sazón conductora del programa- ha acabat la mateixa demanant una recepta.
No es dirà que no he fet els deures, altra cosa és la nota.
Sigui quina sigui aquesta nota, en el meu cas penso que és saníssim afegir el famós 'Necesita mejorar' que ens va portar la ESO.
Per a aquells que arribeu fins aquí tot seguint les ones hertzianes de Radio Hospitalet, gràcies per l'interés i al final d'aquestes paraules hi trobareu la recepta. Sou nous i per tant us aviso que sovint el meu teclat em porta per camins no gaire directes fins a les receptes...
Mentre barrinava quina podia ser la combinació final de sabors, tenia claríssim que l'ingredient principal seria el bacallà. Tòtem familiar inamovible dels nostres panteons gastronòmics i que també em serveix de tocada de gònades a cert lector gallec que és molt erudit, en sap moltíssim, té una afilada esgrima dialèctica però al que no li agrada el bacallau.
Una veritable llàstima, perque estava a punt de demanar-li el matrimoni. Otra vez será, celtiña de los cohone :-P
Com quasi bé sempre que intento agrupar les coses que he aprés i així muntar alguna recepta que no sigui llegida directament dels mestres que en saben de debó, hi acabo afegint algun toc de fruita.
Ja em disculpareu el ascuasardinisme recurrent. Espero :-)
I ara, per fi, la recepta. Que alguns pensaran que ja era hora... i la veritat és que tindran raó.Alerta que si cliqueu els botons sonarà l'audio!!
Però ja ho he dit altres vegades, amb això del blog jo m'hi vull divertir i es clar: la recepta ja la sabia quan m'he posat a escriure la entrada.
Bacallà confitat amb orellanes d'albercoc (orejones de albaricoque), mistela i suc de llimona.
Ingredients:
Per a la falsa melmelada d'orellanes d'albercoc:
200 grs d'orellanes
Una copa de mistela de moscatell
Pebre negre
Mig got de suc de llimona
Per al bacallà confitat:
Uns lloms ben macos de bacallà dessalat
Unes patates grans per a fer la base i també per ratllar per al cruixent
Dues dents d'all
Oli d'oliva verge
Per al fals 'pil-pil' de julivert:
L'oli amb la gelatina de confitar el bacallà
Julivert fresc picat
Procediment:
Començem preparant la 'melmelada', picant les orellanes d'albercocs a ganivet en tires. Els posem en un cassó amb la mistela de moscatell a foc moderat i les tindrem uns 10 mins màxim (no volem que es desfacin del tot ja que aleshores perdem la textura). Quan està feta, afegim pebre negre i el suc de llimona. Jo afegeixo el suc al final de la cocció perque si cou perd frescura i al meu gust queda més amargant. I el que buscava era un matís cítric.
Si hagués tingut llima, hagués posat suc de llima en comptes de llimona.
El bacallà el confitarem en oli en un cassó alt i estret (per a que amb menys oli ja ens cobreixi el bacallà). A l'oli hi posem uns allets pelats per a que deixin anar part de l'aroma (el greix de l'oli com tots els greixos és un transmisor de sabors excel.lent)
Ha de ser a foc suau, idealment que l'oli estigui entre 55 i 60 graus. Es a dir, que no arribi a 'bullir' i per tant el bacallà es faci dolçament i suau.
El tindrem just fins que les làmines dels lloms de bacallà començen a voler separar-se. Pot ser al voltant d'uns tres minuts amb el meu foc.
A banda, tallem unes làmines gruixudes de patata que fregirem. Si podem treiem part de l'oli del bacallà (el que no tingui gelatina de la que ha deixat anar la mòmia del mar) i el fem servir per a fregir la patata. Jo per donar el toc cruixent i ja que no tenia ametlla laminada a casa, he ratllat una mica de la patata i al final també la he posat en l'oli a foc fort fins que s'ha daurat.
Finalment, amb l'oli que queda al cassó i que conté la gelatina, muntarem un fals pil-pil afegint-hi una bona quantitat de julivert picat i passant-ho tot per el turmix. Si tenim sort emulsionarà una mica i queda amb un gustet molt bó de bacallà amb julivert.
Per muntar el plat, posem una làmina de patata amb un parell de lloms de bacallà per sobre. Afegim el cruixent de patata (o d'ametlla si en teniu) i al costat hi posem una qnelle de la melmelada d'orellanes amb mistela i llimona. Acavem amb el pil-pil de julivert que li aporta sabor i un preciós color verd.
Que vagi de gust i .... en quant tingui la gravació penjaré l'audio en un irreflenable exercici d'ego-turisme!!
PD: Els botons estan extrets d'aquesta pàgina sensacional per a riure una estona:
http://www.davidalandi.es/l2h/segonahoritzador/
Els que em coneixeu una mica sabeu que la radio és el mitjà de comunicació que més em sedueix i sense cap dubte el que acumula més hores en els meus comptadors particulars.
Sí, internet m'ha permés expresar-me a través d'aquet blog i tal. Però lamentablement no puc tenir una ràdio a casa (siguem clars, ho he projectat però... quí em faria la continuitat a les hores que estic a la feina?).
Si alguna cosa em fa rodar el cap, perdre l'oremus i levitar lleugerament és (apart de la reina del meu cor)... un micròfon de ràdio.
Per a la ocasió he volgut inventar aquesta recepta, ja que en les dues entrevistes anteriors que ha fet a blocaires (la Mar i la Merçè) la Laura Alsina -a la sazón conductora del programa- ha acabat la mateixa demanant una recepta.
No es dirà que no he fet els deures, altra cosa és la nota.
Sigui quina sigui aquesta nota, en el meu cas penso que és saníssim afegir el famós 'Necesita mejorar' que ens va portar la ESO.
Mai vaig entendre que el 'necessita millorar' no es posés també als que ho treien tot amb bona nota.
Per a aquells que arribeu fins aquí tot seguint les ones hertzianes de Radio Hospitalet, gràcies per l'interés i al final d'aquestes paraules hi trobareu la recepta. Sou nous i per tant us aviso que sovint el meu teclat em porta per camins no gaire directes fins a les receptes...
Mentre barrinava quina podia ser la combinació final de sabors, tenia claríssim que l'ingredient principal seria el bacallà. Tòtem familiar inamovible dels nostres panteons gastronòmics i que també em serveix de tocada de gònades a cert lector gallec que és molt erudit, en sap moltíssim, té una afilada esgrima dialèctica però al que no li agrada el bacallau.
Una veritable llàstima, perque estava a punt de demanar-li el matrimoni. Otra vez será, celtiña de los cohone :-P
Com quasi bé sempre que intento agrupar les coses que he aprés i així muntar alguna recepta que no sigui llegida directament dels mestres que en saben de debó, hi acabo afegint algun toc de fruita.
Ja em disculpareu el ascuasardinisme recurrent. Espero :-)
I ara, per fi, la recepta. Que alguns pensaran que ja era hora... i la veritat és que tindran raó.Alerta que si cliqueu els botons sonarà l'audio!!
Però ja ho he dit altres vegades, amb això del blog jo m'hi vull divertir i es clar: la recepta ja la sabia quan m'he posat a escriure la entrada.
Bacallà confitat amb orellanes d'albercoc (orejones de albaricoque), mistela i suc de llimona.
Ingredients:
Per a la falsa melmelada d'orellanes d'albercoc:
200 grs d'orellanes
Una copa de mistela de moscatell
Pebre negre
Mig got de suc de llimona
Per al bacallà confitat:
Uns lloms ben macos de bacallà dessalat
Unes patates grans per a fer la base i també per ratllar per al cruixent
Dues dents d'all
Oli d'oliva verge
Per al fals 'pil-pil' de julivert:
L'oli amb la gelatina de confitar el bacallà
Julivert fresc picat
Procediment:
Començem preparant la 'melmelada', picant les orellanes d'albercocs a ganivet en tires. Els posem en un cassó amb la mistela de moscatell a foc moderat i les tindrem uns 10 mins màxim (no volem que es desfacin del tot ja que aleshores perdem la textura). Quan està feta, afegim pebre negre i el suc de llimona. Jo afegeixo el suc al final de la cocció perque si cou perd frescura i al meu gust queda més amargant. I el que buscava era un matís cítric.
El bacallà el confitarem en oli en un cassó alt i estret (per a que amb menys oli ja ens cobreixi el bacallà). A l'oli hi posem uns allets pelats per a que deixin anar part de l'aroma (el greix de l'oli com tots els greixos és un transmisor de sabors excel.lent)
Ha de ser a foc suau, idealment que l'oli estigui entre 55 i 60 graus. Es a dir, que no arribi a 'bullir' i per tant el bacallà es faci dolçament i suau.
El tindrem just fins que les làmines dels lloms de bacallà començen a voler separar-se. Pot ser al voltant d'uns tres minuts amb el meu foc.
Finalment, amb l'oli que queda al cassó i que conté la gelatina, muntarem un fals pil-pil afegint-hi una bona quantitat de julivert picat i passant-ho tot per el turmix. Si tenim sort emulsionarà una mica i queda amb un gustet molt bó de bacallà amb julivert.
Per muntar el plat, posem una làmina de patata amb un parell de lloms de bacallà per sobre. Afegim el cruixent de patata (o d'ametlla si en teniu) i al costat hi posem una qnelle de la melmelada d'orellanes amb mistela i llimona. Acavem amb el pil-pil de julivert que li aporta sabor i un preciós color verd.
Que vagi de gust i .... en quant tingui la gravació penjaré l'audio en un irreflenable exercici d'ego-turisme!!
PD: Els botons estan extrets d'aquesta pàgina sensacional per a riure una estona:
http://www.davidalandi.es/l2h/segonahoritzador/
divendres, 15 de juliol del 2011
de cine!!
Veure avui al Tiriti a La Vanguardia entrant a la pre-estrena de Harry Potter m'ha portat records.
De petits anàvem al cine com qui anava d'excursió. Eren altres temps de el programa doble, amb l'acomodador al que li faltàven tres dits (quina angunieta quan tallava les entrades) i la inmensitat d'una sala de 600 persones. Ara el cine del poble és un parking.
El programa doble era la clau per a que una tarda de cine convertís el temps en irrelevant. Entrant a les quatre de la tarda amb un sol espatarrant i sortint de la foscor a la nit primerenca convertit en Skywalker.
Uns temps ... que ja no tornaran? (atenta la compañía a la campaña dels cines Urgel de reposicions de programes dobles).
De tant en tant podem convertir anar al cine en una petita aventura si en comptes de comprar el bossot de crispetes a preu de caviar ens emportem de casa amagat a la bossa, de contrabando, d'estrangis... el berenar per gaudir durant la pel.lícula. Es que ara està prohibit portar menjars de fora al cine del costat de casa.
La idea és del llibre 'Com fet a casa' de l'Ada Parellada i també ens serveixen com a esmorzar de molts diumenges. Però al cine tenen un toc infantil que m'encanta.
Boines farcides de plàtan i xocolata.
Ingredients:
Unes ensaimades individuals
Un platan per cada dues ensaimades
Un paquet de gotes de xocolata (jo gasto les del omnipresent Sr. Hacendado)
Una mica de mantega
Opcional per a molt guarros de la dolçor: una cullerada de llet condensada o dulce de leche a dins.
Procediment:
Obrim les ensaimades.
Posem el plàtan i la xocolata (opcional llet condensada o dulce de leche). Tapem i una mica de mantega.
A la sandwitxera i quan estiguin daurades ... alehop!
Reconec que és una puta barbaritat calòrica, però colarme amb les boines al cine és la millor forma que tinc de tornar a viure aquell cuquet infantil que em despertava la sessió doble.
De petits anàvem al cine com qui anava d'excursió. Eren altres temps de el programa doble, amb l'acomodador al que li faltàven tres dits (quina angunieta quan tallava les entrades) i la inmensitat d'una sala de 600 persones. Ara el cine del poble és un parking.
El programa doble era la clau per a que una tarda de cine convertís el temps en irrelevant. Entrant a les quatre de la tarda amb un sol espatarrant i sortint de la foscor a la nit primerenca convertit en Skywalker.
Uns temps ... que ja no tornaran? (atenta la compañía a la campaña dels cines Urgel de reposicions de programes dobles).
De tant en tant podem convertir anar al cine en una petita aventura si en comptes de comprar el bossot de crispetes a preu de caviar ens emportem de casa amagat a la bossa, de contrabando, d'estrangis... el berenar per gaudir durant la pel.lícula. Es que ara està prohibit portar menjars de fora al cine del costat de casa.
La idea és del llibre 'Com fet a casa' de l'Ada Parellada i també ens serveixen com a esmorzar de molts diumenges. Però al cine tenen un toc infantil que m'encanta.
Boines farcides de plàtan i xocolata.
Ingredients:
Unes ensaimades individuals
Un platan per cada dues ensaimades
Un paquet de gotes de xocolata (jo gasto les del omnipresent Sr. Hacendado)
Una mica de mantega
Opcional per a molt guarros de la dolçor: una cullerada de llet condensada o dulce de leche a dins.
Procediment:
Obrim les ensaimades.
Posem el plàtan i la xocolata (opcional llet condensada o dulce de leche). Tapem i una mica de mantega.
A la sandwitxera i quan estiguin daurades ... alehop!
Reconec que és una puta barbaritat calòrica, però colarme amb les boines al cine és la millor forma que tinc de tornar a viure aquell cuquet infantil que em despertava la sessió doble.
dissabte, 5 de març del 2011
desaparecidos, Tango, Maradona
Sis mesos sense treure a pasejar per aquí la meva admiració per Vazquez Montalbán i la seva criatura detectivesca... no pretenc pas ser original amb aquesta admiració, però en canvi si que pretenc ser constant, regular, eficient.
Metronòmic.
Aprofitant el llibre Quinteto en Buenos Aires, una petita pinzellada portenya. Un postre dels que em fan abandonar la vorera abstèmia de la vida, només per una estoneta.
Dolç, sucós, aromàtic i lleugerament alcohòlic.
Me lo piden las entrañas.
Naranjas Tango
(segons la recepta que apareix a Quinteto de Buenos Aires atribuida al xef francés Troigros)
Ingredients:
Una dotzena de taronjes dolçes de temporada
Una copa generosa de Grand Marnier (licor de taronjes)
Un got de granadina (xarop de granada)
Sucre glass (o amb el nom fantàstic de 'impalpable', m'encanta!)
Procediment:
Pelar las naranjas a vivo (gajo por gajo, sin que queden restos de hollejo blanco). Cortarlas en rodajas y colocarlas en un bol. Espolvorearlas con azucar impalpable y rociarlas con Grand Mariner y granadina. Llevarlas a la heladera dos o tres horas y servir.
Metronòmic.
Aprofitant el llibre Quinteto en Buenos Aires, una petita pinzellada portenya. Un postre dels que em fan abandonar la vorera abstèmia de la vida, només per una estoneta.
Dolç, sucós, aromàtic i lleugerament alcohòlic.
Me lo piden las entrañas.
-¿Qué sabes tu de Argentina?
-Tango, Desparecidos, Maradona.
-Tango, Desparecidos, Maradona.
Naranjas Tango
(segons la recepta que apareix a Quinteto de Buenos Aires atribuida al xef francés Troigros)
Ingredients:
Una dotzena de taronjes dolçes de temporada
Una copa generosa de Grand Marnier (licor de taronjes)
Un got de granadina (xarop de granada)
Sucre glass (o amb el nom fantàstic de 'impalpable', m'encanta!)
Procediment:
Pelar las naranjas a vivo (gajo por gajo, sin que queden restos de hollejo blanco). Cortarlas en rodajas y colocarlas en un bol. Espolvorearlas con azucar impalpable y rociarlas con Grand Mariner y granadina. Llevarlas a la heladera dos o tres horas y servir.
dilluns, 24 de gener del 2011
de tant en tant...una recepta!! :D
Avui us porto una salsa de figues que us pot servir per donar sabor, dolçor, aroma i profunditat a un plat de carn.
No té cap misteri, excepte potser que les proporcions i els ingredients els he fet servir de forma intuitiva. Es a dir, que no la he copiat d'enlloc sino que la he el.laborat jo fent servir totes les altres salses de figues i similars que dec haber llegit al llarg de la meva vida. Que desenganyem-nos, ja no és precisament curta.Salsa de figues:
Ingredients:
Un paquet de figues 'naturals' (les venen al Mercadona, i són terriblement bones perque no estàn seques del tot).
Una ceba ben grossa de Figueres.
Aprox 50 grs de mantega.
Dues cullerades petites de melmelada (jo en tenia de prèssec, si és de figues doncs millor)
Un bon grapat de farigola (tomillo)
Un got i mig de vi d'Oporto
Un got i mig d'aigua
sal i pebre
Procediment:
Posem le figues a remullar amb el vi d'Oporto i reservem.
Tallem la ceba en brunoise -daus petits- i la posem a daurar a la paella amb la mantega. Ha de ser foc suau i que vagi coent fins que està al punt que ens agrada. Ho he tastat i permet tant una cocció mitja com una caramelització de la ceba. Al gust.
Quant tenim la ceba com la volem, afegim les figues que prèviament hem tingut remullant amb el vi d'Oporto. Tot seguit, la melmelada i li donem unes voltes.
Salpebrem i afegim la farigola i al cap d'uns segons el vi d'Oporto i l'aigua. A partir d'aqui ho deixarem reduir fins que la salsa ens quedi brillant, densa i untuosa.
Una salseta ràpida que em permet afegir fruita als plats, una de les característiques que em surt de forma natural i espontània quan cuino. Avui ha acompanyat unes hamburgueses a la carmanyola, que d'aquesta manera han esdevingut un petit gran plaer de migdia.
Salut!!
dimecres, 29 de desembre del 2010
d'entrants de Nadal (4) i de postres de Nadal
I acavem ja amb l'any i també amb la serie de receptes del menú de Nadal. Acavem amb un altre entrant ben senzill i alhora 'resultón' i amb els postres que vem posar per a la familia.
Buscàvem uns postres naturals que alleugeríssin la marató calòrica anterior dels cinc entrants i el plat de bacallà. Per això ens vem decidir per jugar una mica i posar unes broquetes de fruita que cadascú s'havia de cuinar a la pierrade que vem posar al mig de la taula.
Una mica de salsa de xocolata blanca i de salsa de xocolata negra per als més llaminers van donar el toc més alegre per al final d'un dinar que ens va agradar molt a tota la familia.
Us recordo aquí el menú per als que no heu llegit tota la serie:
L'entrant de sobrassada dels Casals (de fet la marca es la de embotits Rovira) és un sincer homenatge a un plat de llàgrima que vem gaudir en una visita de blocaires al restaurant d'Oriol Rovira. La crònica la vaig fer aquí i nomès tornarè a insistir que -pendent del viatge a Mallorca- aquesta bona familia em va esguerrar per a sempre l'experiència de menjar sobrassada: mai més n'he tastat de nou una que sigui tan bona ni remotament.
Per tant, cop de gratinador de 30 segons per donar un toc brillant a la sobrassada i cap a la taula acompanyada d'una bresca de mel. Senzillament insuperable.
I per als postres, vem decidir fer unes broquetes de fruita amb un toc d'Arzak: arrebossades en herbes aromàtiques fresques i passades per la planxa.
Per a arrebosar-les, en un plat hi piquem alfàbrega (albahaca), menta i julivert. També teniem pensat posar-hi orenga però al final amb les presses no li vem posar.
El toc aromàtic que hi donen les herbes fresques es BRUTAL!! l'alfàbrega sobretot inunda el menjador amb una frescor i profunditat boníssima que combina molt bé amb la fruita.
Una mica de sucre barrejat amb les herbes picades i ja tenim l'arrebossat llest.
Vem posar mango, pinya, kiwi, pera i mores.
Com a joc vem proposar que cadascú es fés a la planxa amb una pierrade posada al mig de la taula, que va donar un moment d'esbarjo divertit.
Per acompanyar, unes salses de xocolata que es fan barrejant crema de llet amb xocolata en un cassó. A la salsa de xocolata blanca li vem posar una mica de canyella, per a donar-li un punt més saboròs.
I amb això crec que ja he posat les receptes de tots els plats, entrants i postres (la del super coc de pomes de Vinarós Ca Massita's style la podeu trovar aquí, per cert).
Espero que les hagueu gaudit i si alguna us fa servei en alguna ocasió aleshores serè doblement feliç.
La serie completa:
Entrants Nadal 2.010(1)
Entrants Nadal 2.010(2)
Entrants Nadal 2.010(3)
Plat principal Nadal 2.010
Buscàvem uns postres naturals que alleugeríssin la marató calòrica anterior dels cinc entrants i el plat de bacallà. Per això ens vem decidir per jugar una mica i posar unes broquetes de fruita que cadascú s'havia de cuinar a la pierrade que vem posar al mig de la taula.
Una mica de salsa de xocolata blanca i de salsa de xocolata negra per als més llaminers van donar el toc més alegre per al final d'un dinar que ens va agradar molt a tota la familia.
Us recordo aquí el menú per als que no heu llegit tota la serie:
L'entrant de sobrassada dels Casals (de fet la marca es la de embotits Rovira) és un sincer homenatge a un plat de llàgrima que vem gaudir en una visita de blocaires al restaurant d'Oriol Rovira. La crònica la vaig fer aquí i nomès tornarè a insistir que -pendent del viatge a Mallorca- aquesta bona familia em va esguerrar per a sempre l'experiència de menjar sobrassada: mai més n'he tastat de nou una que sigui tan bona ni remotament.
Per tant, cop de gratinador de 30 segons per donar un toc brillant a la sobrassada i cap a la taula acompanyada d'una bresca de mel. Senzillament insuperable.
I per als postres, vem decidir fer unes broquetes de fruita amb un toc d'Arzak: arrebossades en herbes aromàtiques fresques i passades per la planxa.
Per a arrebosar-les, en un plat hi piquem alfàbrega (albahaca), menta i julivert. També teniem pensat posar-hi orenga però al final amb les presses no li vem posar.
El toc aromàtic que hi donen les herbes fresques es BRUTAL!! l'alfàbrega sobretot inunda el menjador amb una frescor i profunditat boníssima que combina molt bé amb la fruita.
Una mica de sucre barrejat amb les herbes picades i ja tenim l'arrebossat llest.
Vem posar mango, pinya, kiwi, pera i mores.
Com a joc vem proposar que cadascú es fés a la planxa amb una pierrade posada al mig de la taula, que va donar un moment d'esbarjo divertit.
Per acompanyar, unes salses de xocolata que es fan barrejant crema de llet amb xocolata en un cassó. A la salsa de xocolata blanca li vem posar una mica de canyella, per a donar-li un punt més saboròs.
I amb això crec que ja he posat les receptes de tots els plats, entrants i postres (la del super coc de pomes de Vinarós Ca Massita's style la podeu trovar aquí, per cert).
Espero que les hagueu gaudit i si alguna us fa servei en alguna ocasió aleshores serè doblement feliç.
La serie completa:
Entrants Nadal 2.010(1)
Entrants Nadal 2.010(2)
Entrants Nadal 2.010(3)
Plat principal Nadal 2.010
dijous, 11 de novembre del 2010
delén, cuineres de delén..
Campana sobre campana, y sobre campana una. Asómate a la ventana, que este post no es de aceituna.
Ara que s'acosta el Nadal no he pogut deixar de pensar en aquesta nadala tradicional que té una de les lletres més extranyes i desconcertants que pugui recordar.
Campana sobre campana, y sobre campana dos. Asómate a la ventana, que este post es de 'pebrots'
La cantarella m'atrapa mentre us explico una recepta que vaig trobar en aquest monument a la sinceritat blocaire que és el bloc de l'Ada Parellada: Semproniana.
En pocs blocs hi trobareu unes dosis tan grans de bloguisme-veritè. I no per que no hi hagi força blocs que expliquen històries de forma sincera i veritable. N'hi hà, el que pasa és que a Semproniana s'expliquen de forma profusa, sovintejada i detallada.
O sigui, veritat en ultra dosis de quilions.
Per tant, quan l'Ada va lloar la coca de pebrots verds proposada a la revista CUINA per la Carme Ruscalleda, se'm va encendre la llumeneta de 30 wats que porto al caparrò i vaig decidir fer jo també la mermelada de pebrot verd.
Al cap i a la fí, tenia uns pebrots verds dolcíssims i carnosos a tope a la nevera.
I així, amb mestre cuinera sobre mestre cuinera, dolçor sobre dolçor i campana sobre campana va sorgir aquest potet de melànge verda que tantes bones estones d'esmorzar m'ha donat.
Campana sobre campana, y sobre campana tres. Asómate a la ventana, y la receta ya teneis:
Ara que s'acosta el Nadal no he pogut deixar de pensar en aquesta nadala tradicional que té una de les lletres més extranyes i desconcertants que pugui recordar.
Campana sobre campana, y sobre campana dos. Asómate a la ventana, que este post es de 'pebrots'
La cantarella m'atrapa mentre us explico una recepta que vaig trobar en aquest monument a la sinceritat blocaire que és el bloc de l'Ada Parellada: Semproniana.
En pocs blocs hi trobareu unes dosis tan grans de bloguisme-veritè. I no per que no hi hagi força blocs que expliquen històries de forma sincera i veritable. N'hi hà, el que pasa és que a Semproniana s'expliquen de forma profusa, sovintejada i detallada.
O sigui, veritat en ultra dosis de quilions.
Per tant, quan l'Ada va lloar la coca de pebrots verds proposada a la revista CUINA per la Carme Ruscalleda, se'm va encendre la llumeneta de 30 wats que porto al caparrò i vaig decidir fer jo també la mermelada de pebrot verd.
Al cap i a la fí, tenia uns pebrots verds dolcíssims i carnosos a tope a la nevera.
I així, amb mestre cuinera sobre mestre cuinera, dolçor sobre dolçor i campana sobre campana va sorgir aquest potet de melànge verda que tantes bones estones d'esmorzar m'ha donat.
Campana sobre campana, y sobre campana tres. Asómate a la ventana, y la receta ya teneis:
LA RECEPTA de MermelAda de Pebrot verd.
de l'Ada Parellada que la va veure a una recepta de la Carme Ruscalleda.
Ingredients:
500 gr. de pebrots verds a làmines fines
50 gr. de llimona sencera laminada
400 gr. de sucre
1 canó de canyella
Poseu tots els ingredients de la confitura i el canó de canyella en una cassola i poseu-ho al foc just perquè arrenqui el bull. apagueu el foc i deixeu que maceri unes quatre hores.
Un cop passades les 4h, torneu a posar la confitura al foc i deixeu-la coure 20 minuts.
Jo he triturat i passat per el colador fí:
dimecres, 8 de setembre del 2010
descripció 35
Dolç,suau,
tendre,
melós,
aromàtic,
fruitaire,
lleuger,
tou,
sucós,
avainillat,
alegre,
quadrat,
brillant,
sedós,
groguenc,
torrat,
potent,
sorprenent,
casolà,
subtil,
ràpid,
fàcil,
resultón,
festiu,
fresc,
cítric,
porcionable,
esmorzable,
portable,
bó,
deliciós,
boníssim,
familiar,
dedicat,
especial.
La recepta original és de comacasares (jo he canviat pomes per peres i he afegit cireres (la sorpresa), vainilla natural i ratlladura de llima).
dijous, 24 de juny del 2010
de summer winner is...
Ara que estèm a Sant Joan, ha començat l'estiu. Ja se que els meteoròlegs i gent de mal averany parlen de l'estiu astronòmic, del dia 21 com a començament de l'estació de la llum i el calor, que si cal fixar una data racional per a mesurar el món,....tonteríes. Ja te la fixo jo la data: l'estiu comença per Sant Joan.
Quan era 'jovens' el que m'agradaba de l'estiu eren les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina i el gaspatxo.
Ara que m'he fet més gran, he après a valorar millor les coses. El que realment m'agrada de l'estiu són les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina, el gaspatxo i les fruites.
El cap de setmana passat vem tenir la sort de visitar a la Maria, i de que ens ensenyès i parlès una estona del seu hort, plè d'arbres fruiters i herbes aromàtiques. Sembla mentida com amb aquesta constància i naturalitat es poden tenir aquests tresors al costat de casa.
Quan era 'jovens' el que m'agradaba de l'estiu eren les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina i el gaspatxo.
Ara que m'he fet més gran, he après a valorar millor les coses. El que realment m'agrada de l'estiu són les vacances (el dolce-fare-niente), la música, la piscina, el gaspatxo i les fruites.
El cap de setmana passat vem tenir la sort de visitar a la Maria, i de que ens ensenyès i parlès una estona del seu hort, plè d'arbres fruiters i herbes aromàtiques. Sembla mentida com amb aquesta constància i naturalitat es poden tenir aquests tresors al costat de casa.
La veritat, he de concedir que això és un atac profund de pixapinisme.
Gaudir tant amb uns simples arbres fruiters... de fruita n'hi ha hagut tota la vida i de cirerers, pruners, presseguers,...també (de kiwis ja no tota la vida, mira).
Però el que està clar és que per als que vivim respirant ciment, aquests retrobaments puntuals amb la tradició de la natura domesticada, però natura al cap i a la fí, són un autèntic premi.
Gaudir tant amb uns simples arbres fruiters... de fruita n'hi ha hagut tota la vida i de cirerers, pruners, presseguers,...també (de kiwis ja no tota la vida, mira).
Però el que està clar és que per als que vivim respirant ciment, aquests retrobaments puntuals amb la tradició de la natura domesticada, però natura al cap i a la fí, són un autèntic premi.
I aprofitant que sóm a l'estiu...
Reunit ahir per la nit en convocatoria especial de Revetlla, i decidit a no caure en el que els especialistes en la matèria anomenen 'estat d'excocac constitucionari', el jurat unipersonal i presidit per molt poc honorable Sr. starbase ha decidit atorgar el títol de Canço de l'estiu a la meva cuina 2010 :
Salut!!
dijous, 29 d’abril del 2010
del color de la primavera (I)
Colors de primavera.
Chapter One:
Un bon grapat de maduixes
Una taronja i mitja
Un xarrupet de Coientrau
Dues cullerades de mel
Un iogurt de maduixa
Un got de llet
Un polsim de canyella
Unes cullerades de nata muntada.
Chapter One:
Un bon grapat de maduixes
Una taronja i mitja
Un xarrupet de Coientrau
Dues cullerades de mel
Un iogurt de maduixa
Un got de llet
Un polsim de canyella
Unes cullerades de nata muntada.
The clouds roll by and the moon comes up
How long must we live in the heat of the sun
Millions of people are waitin' on love
And this is a song about people like us
Els núvols roden i la lluna s'acosta
Quant de temps hem de viure en la calor del sol
Milions de persones estan esperant en l'amor
I aquesta és una recepta(!) per a la gent com nosaltres.
How long must we live in the heat of the sun
Millions of people are waitin' on love
And this is a song about people like us
Els núvols roden i la lluna s'acosta
Quant de temps hem de viure en la calor del sol
Milions de persones estan esperant en l'amor
I aquesta és una recepta(!) per a la gent com nosaltres.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)