diumenge, 19 de desembre del 2010

d'entrants Nadal 2.010 (1)

La primera recepta dels entrants 2.010.

Molt adeqüada per a celebracions. Es pot preparar el dia abans i dona un descans entre altres entrants més contundents. El suc de tòfona el vem aconseguir mitjançant en Manel que ens va fer l'encàrrec a Conserves Coll (on també vem encarregar els ceps congelats, de molt bona qualitat).

Com que aquest any tant la meva super-xermaneta Laia, com la reina del meu cor Cris com jo mateix voliem incloure receptes de cuiners als que admirem (hi són tots els que estan pero per questions de espai-temps no estan tots els que són) no podia faltar una recepta de Ferran Adrià.

Discutit, admirat, actualment vilipendiat per la llei del pèndol... els seus mèrits com a xef en el periode 1.996 - 2.000 em semblen tan indiscutibles i extraordinaris que era un fixe dins la selecció.


Ens vem decidir per aquesta recepta que és senzilla i vistosa, amb ingredients que per a nosaltres signifiquen festa grossa i per tant, alegria.
El nom li ve perque aprofita el concepte del cafè irlandes tradicional 'per capes' però llògicament canviant els ingredients.




'Cafè Irlandes' d'espàrrecs i tòfona.

Ingredients (aprox per a 8 entrants):

Dos manats d'espàrrecs
Un pot de suc de tòfona.
300 cc de crema de llet per muntar
Una fulla i mitja de gelatina

Procediment:

En un cassò escalfem el suc de tòfona i li posem la gelatina, amb aquesta quantitat quedarà cuallada però molt lleugera. No m'agrada la gelatina massa dura, la trobo desagradable. En canvi així elàstica em resulta molt divertida.

Abans que es refredi la posem al fons de la copa i deixem refredar unes hores.

A banda, escaldem els espàrrecs uns tres o quatre minuts, fins que veiem que ja podrem passar-los per la turmix. Aleshores fem una crema a la que hi afegirem una mica de l'aigua de cocció (controlant que quedi densa).

Muntem la nata i li posem una miqueta del suc de tòfona per aromatitzar, un rajolí n'hi ha prou.

Finalment muntem la copa amb les dues capes que falten i ... cap a la taula amb alegria!!

15 comentaris:

manulechef ha dit...

Una idea genial. Ya estoy deseando probarla! :-)

Teresa ha dit...

Aquest entrant és de categoria!!!
Bones festes!

MaryLou ha dit...

Un entrant de disseny!! sou uns artistes!!!
Molt bones festes!

Francesc ha dit...

Caram, quin nivellàs!!! A veure qui és el guapo que publica un entrant d'eixe nivell... sou uns cracks!! Salutacions

Cuinagenerosa ha dit...

vas donar un ús magnífic al suc de tòfona: no en dubtava pas!

margot ha dit...

Ostras que chulada!!!
Pero la gelatina no hay que enfriarla?
Me ha encantado.
Petons.

Mglòria ha dit...

Però quin nivell a la vostra taula!!!
Què s'ha de fer per ser-ne invitada?
Un petó,
Mglòria de Gourmenderies

Xavier ha dit...

Quina combinació més curiosa!
Estàs fet tot un professional

eSedidió ha dit...

Lo que queráis, pero mantened a mano los teléfonos de urgencias, que nunca se sabe......

No tot són postres ha dit...

Ui!!! com puja aquest nivell, això ja és alta cuina!!
PTNTS
Dolça

Massitet ha dit...

Mestre!
Quin nivelasso! Com Manu, aquest me l'apunto per fer-lo un dia a casa! Uou!!!

Crack, que eres un crack!

Marta Padenous ha dit...

Quin "currassu"...felicitats als cuiners i Molt Bones Festes gupus!!!
Ptnts
M
(...y no se vayan todavía q7ue aún hay más!!!)

Xesco ha dit...

Aixó és la cuina mol.lecular d'en Ferran??

starbase ha dit...

Manulechef, no te arrepentirás :)

Teresa, va perfecte entre dos entrants més pesats :)

MaryLou, si que té una part estètica molt potent. També per això el vem escollir.

Francesc, el crack el que ho va inventar, no?

manel, simplement el que es mereix!!:D

margot, si la hice el dia anterior y cuando pongo la crema ya está cuajada. Pero flojita, nada de textura de goma de borrar :)

Mglòria, doncs ser familia. No se si queda un cosí lliure... jajaja.

Xavier, merci!! però en realitat es només posar una cullerada a una copa :)) El que passa es que queda molt xulo!

eSedidió, si claro los espárragos en cuanto oyen el palabro 'Ferran' generan una toxina tipo acácia de la sabana africana XDD

Dolça, és alta presentacio (i no com a nosaltres ens va sortir) però fixat que tot és molt simple.

Massitet, fes-la que a sobre es triga molt poquet :)

Marta, bones festes també per a tú (i estic esperant aquesta crema de patates violette que està que si i que no... jejeje)

Xesco, jo se que tu saps que jo se que no ho és i que vens amb la lupa a que ens fixem que precisament de mol.lecular i tecnoemocional això no té res.

Però es que la cuina mol.lecular l'ha de fer qui l'ha de fer. Jo volia una recepta d'homenatge i sincerament, aquesta ho te TOT per a triomfar. Començant per que és bona bona bona :)

Fem un mos ha dit...

Quin senyor aperitiu, fa molt bona pinta
Una abraçada