dimarts, 31 de maig del 2011

demà sorteig de lots Valira


Demà dimarts 2 de Juny posem a treballar els nens de San Ildefons particulars en el sorteig dels tres lots Valira:






Tots els estris pertanyen a la sèrie AIRE INDUCTION, una gama de productes que com el seu nom indica són aptes per a inducció i que tenen aquestes característiques generals que podeu consultar a la seva pàgina web:

- Tecnología TAI (Technology Advanced Induction) que garantiza un contacto perfecto y duradero del ensamblaje entre el cuerpo en fundido de aluminio (difusor de calor) y la base en acero (que capta las ondas de inducción).
- Fundición de aluminio garantía de indeformabilidad.
- Para todo tipo de cocinas incluyendo inducción.
- 3 capas antiadherentes: mayor resistencia al rayado y a la corrosión.
- Reducción de su peso respecto a otras sartenes de fundición.
- Gran repartición del calor para una cocción uniforme y más sabrosa de los alimentos.
- Garantiza una base siempre llana para reducir la necesidad de aceites y grasas, lo cual favorece la cocina sana.



Condicions per a participar en el sorteig:

1. Deixar un comentari en aquesta entrada (link aquí) confirmant que hi voleu participar.

2. Fer-se amic de la pàgina de Facebook de Valira i/o follower del twitter de Valira (Valira_es).
I... ja està. Ni receptes, ni logos penjats als vostres blogs, ni promeses d'amor etern sota l'aurora boreal.


Periode d'inscripció al sorteig: desde el 17/05/2011 al 1/6/2011

Aquí us deixo els links cap a la pàgina de Facebook i Twitter per a que només hagueu de seguir-los. Recordeu: comentari aquí i seguiment al Facebook i/o twitter.
Atenció, els premiats hauran de complir aquest darrer requisit, encara que més endavant no ho vulguin continuar fent. Si no el compleixen... tornarem a sortejar. #elqueavisa...






PD: 100% Opcional.
Si algú es vol fer també seguidor del Facebook de decuina.net: http://www.facebook.com/pages/decuinanet/145633392122470
I el twitter de decuina.net: http://twitter.com/decuina

de rumore rumore...

Primicia tomaquera, rumore rumore chinpún.


La descripció blocaire em descarta claríssimament dues vegades, però segur que molts teniu alguna idea de quí pot ser el nostre heroi... oi?

Fa uns mesos el comidista va va tenir la gran idea de fer al seu blog el mapa dels bons croissants.


Ver Mapa del cruasán en un mapa más grande

I tot seguint la estela comidística i també els consells d'un jove blocaire que és un crack... vaig arribar a la pastisseria Hoffman. Boníssims.
I es clar, saber que en breu tindrem la recepta d'aquests croissants magnífics...me pone! me pone!!

Heu de pensar que són unes receptes molt valuoses, i com deia la Princesa Leia de Star Wars...


A veure si algú posa en marxa les rotatives ben aviat :-P

de saltat de calamars, arròs i verdures

Aprofitem i fem l'sprint final del sorteig dels tres lots de productes Valira amb una recepta feta amb la Candela.
Un saltat de calamarsets, arròs i verdures que es fa molt ràpid i amb poc greix. Es a dir, una bona alternativa per als calors que ens fustiguen i que ja no marxaran fins al setembre.

Per als que encara no ho heu fet, podeu clicar a la seguent imatge i apuntar-vos al sorteig. Teniu temps fins demà dia 1-6-2011.


I ara, la recepta. Que per cert no només em va agradar molt a mi sino que també a la reina del meu cor i a la meva super-xermaneta els hi va resultar saborosa i sana.
El color final és més daurat que el que apareix a la foto, però amb les meves limitacions 'de sèrie', una càmera com la que tinc i amb cuina de matinada on no hi ha llum natural...

Evidentment es pot fer amb la verdura que es vulgui: carbassó, bròquil, carbassa, ...

Saltat de calamars, arròs i verdures.

Ingredients:

150 grs. d'arròs llarg
500 grs. de calamars
200 grs. de mongeta tendra
Dos tomàquets madurs
Una ceba tendra gran
Dues cullerades de salsa de soja
Sal, oli d'oliva verge i pebre


Procediment:

Posem a coure un cassó amb aigua per a fer l'arrós llarg.

Mentrestant posem oli a la cassoleta devantera i hi enrossirem lentament la ceba, mentrestant a la part central saltem a foc viu els calamars tallats en anelles amb una mica d'oli i pebre.

Apartem els calamars cap a un costat i afegim les mongetes tendres tallades en biaix (estil oriental) de forma que formen unes rodanxes llargues i primes. Piquem els tomàquets i els afegim a la part de la cassoleta per a que es vagin fent amb la ceba.


Retirem els calamars, que ja estan cuits i no volem passar de cocció. Acabem de fer les mongetes al vapor posant-hi la tapa i també acabem el sofregit davanter (no oblidem posar el punt de sal i el punt de sucre per a que no sigui gens àcid).

Un cop tenim cuit l'arròs, el colem i finalment saltejem juntament amb les verdures, el sofregit i els calamars. Afegim un parell de cullerades de soja que seràn les que donin el punt de sal i li confereixin un regustet oriental que dona profunditat al plat.

dilluns, 30 de maig del 2011

de congrés Sabores 11


Atenció, arribo parcialment tard però la noticia es calenteta i només durarà avui dia 30 i demà dia 31 de Maig.
El congrès de la gastronomia de Castilla i Leon es retransmet online sencer, cosa que és molt d'agrair per part dels que no tenim opcions d'assistir-hi però ens interessa el tema.

Aquí teniu el programa complert en pdf per descarregar.

I si cliqueu a la imatge seguent, aneu a la pàgina on es retransmet online.


I finalment, l'apunt d'amistat. Demà a les 12.30h dins de la xerrada de blocaires amb presència de blocaires amics i blocaires admirats!

diumenge, 29 de maig del 2011

de Champions Blocaire

Aquest dissabte ha estat tremendo, no us dono cap sorpresa. I no tant sols per la tremenda alegria que ens van donar els xicots mil.lionaris i esportistes(m'agrada no oblidar-ho, per allò de l'opi del poble). Que també.

El dissabte ha estat tremendo perque vaig tenir Champions blocaire particular, en una semifinal i final celebrada en el Chito's Bar de la Barceloneta (músclos i seitons en vinagre, els grans -com el gran Martí i el Tiriti- prenent vermut i els petits coca cola).





L'alineació complerta eren: Porter àgil i gatuno: Manel el cocinillas, Defensa central amb senderi: Sara Maria, atacant esquerre jove i brillant: Martí, figura mundial del requiebro y la sonrisa: Tiriti(nyam) i veterano pasat de forma encarregat del bidonet d'aigua: aquí yours truly.

EnlaceAlguns podrien pensar que en Martí saluda així perque ha pres massa vermout, però no. El que passa es que en Martí es un cartutxo de calibre 50 d'energia positiva i bon humor. O sigui, simplement és així.

Un cop hem sortit del Chito's hem caminat uns minutets fins arribar al nou local que la familia Rovira (la responsable de l'explotació La Malla i el restaurant Els Casals) han obert a Barcelona: Bocateria Sagàs. Com que sóc molt fan d'Els Casals (les proves aquí), era una visita obligada.

De cami, tot passejant sota el cel turístic de Barcelona, hem creuat diversos bancs del que en Tiriti anomena bacallà d'islandia de primera clase. Que no té importància gastronòmica però que va quedar convenientment acotat per el mestre. I jo, que sóc un cronista exhaustiu, ho consigno.


El local té una molt cuidada presentació, amb una combinació de posters d'estètica que em recorden a les èpoces soviets i moltes fotografies en blanc i negre -que segons informa en Martí, que va ser stagier a Els Casals- són fotografies fetes per els patriarca de la familia ja fa molts anys.
Aquí per exemple, en teniu una que decora el sostre sencer del petit menjador on estava la nostra taula.

Un cop entaulats, llegim amb curiositat la carta. Amb unes quantes referències que em fan dubtar (per exemple, és mítica la seva sobrassada però es clar, vull tastar coses noves). La solució en el meu cas serà demanar un entrepà de porchetta i compartir un bikini de sobrassada i mozzarella amb la Sara Maria.

Els preus són pujats de tò, així que hem d'esperar materia primera excel.lent i detalls molt cuidats. És el que hi trovarem, pèro sempre cal recordar que estem en un local d'entrepans i no en un restaurant.
Una bona mostra d'aquests detalles és la rodanxeta de taronja que adorna el mosto que em demano o les tovalloletes tèbies que et serveixen abans de començar a menjar:




Per al mig, hi han unes patates braves excel.lents. Jo no he anat al Tomás ni a altres locals que s'esmenten entre els assistents. Però són les millors braves que he menjat mai. No hase falta disir nada más.

Els entrepans que demanem són, una hamburguesa que arriba amb una multitud de salses a escollir per al Martí:


Un entrepà de botifarra negra (que arriba ja sense pell) per al Cocinillas:

Uns bons de porc (un plat d'ascendència nova iorquesa fet amb uns panets cuits al vapor i farcits de cansalada). Els van demanar el Tiriti i el Cocinillas, jo que els vaig poder tastar no en vaig ser gaire partidaris. No m'agrada la textura gomosa del pa, que ha de ser així, vull dir que no és pas que estiguin mal fets. Però a mi no m'agrada.

El sandwitx de sobrassada dels Rovira, amb mozarella de búfala i mel de romaní. Una delicia que no omple suficient a golafres de la meva categoria. Ara, boníssim.

El meu entrepà: una porchetta deliciosa en coca del mossen de folgueroles www.cocadelmossen.com
Jo no coneixí la porcheta, que és un porc dessossat i farcit amb diferents herbes aromàtiques i finalment rostit:

Aquest és el meu entrepà. De bandera!!


La Sara Maria també ha demanat una truita que estava molt melosa per dins, babosa diria jo. Perfecte per al meu gust. I amb poqueta sal, la Sara Maria em deia que li agraden així: dolcetes.
Molt bona!

Per postre, he demanat una gema en sobao pasiego i nata muntada de llet d'ovella. Com serà la nata que estava més bona que el sobao i el rovell!!

Per acabar, dues sorpreses. La primera una excel.lent infusió. Jo he demanat una menta-poleo i m'han portat una barreja de Sans&Sans que són els herbaires dels Cafés el Magnífico. Es diu mint-splash i és una barreja de unes deu herbes i flors. Extraordinaria.


I per a la sobretaula, on crec que hem arribat a escandalitzar una mica al pare i fill adolescent de la taula del costat amb les nostres procacitats a decibeli pujat... la gran sorpresa! Han aparegut la parella vermella per a fer-nos una visita, com sempre, deliciosa.




Total, que la nostra Champions ha estat victoriosa, la porchetta és una autèntica meravella italiana i ja hem comentat amb el Tiriti que anirèm repetint la jugada: per a ser un equip guanyador cal anar entrenant... oi? hehehe

dissabte, 28 de maig del 2011

degeneratio sapiens sapiens

Si ahir mateix parlava de la historia de la hamburguesa en aquesta entrada -recomano la seva lectura per posar el contexte a la barbaritat d'avui- , doncs avui us porto un exemple de com no només el somni de la raó crea monstres.
Hi ha estupids que també creen monstres, i ben grans.

Concretament de 138.226 calories de grandaria.

Es clar que no se si em fa més por el tamany de la hamburguesa, el desagradable mètode de preparació o la insondable estupidesa que s'endevina en el rostre del...¿'narrador'?



Aquest grup s'autoanomenen EpicMealTime, tenen fins i tot un canal al Youtube on es poden trobar alguns dels videos sobre menjar més desagradables de la xarxa.
Imbècils certificats, amb garantía.

Encara estic tractant de descobrir si tot és una broma de mal gust, o s'ho prenen seriosament.

dijous, 26 de maig del 2011

de Gengis Khan al estàndar global.

Els atzarosos origens de la hamburguesa tal i com la coneixem avui són un dels millors exemples de com al llarg del temps, les cultures intercanvien costums alimentaris i de com la tècnica acaba de posar la cirereta per a que un menjar esdevingui un estandar mondial.

Ens hem de remontar als mongols per començar a coneixer als rebesavis de les actuals hamburgueses. Els mongols, liderats per Gengis Khan i posteriorment per el seu fill Kublai Khan crearan a ferro i espasa un dels més grans imperis que mai ha existit-tal i com es feia en aquells temps, no com ara que tot es fa ... ehhhh... d'això...-

Guerrers ferotges, capaços de superar la Gran Muralla i vèncer els exèrcits xinesos, els mongols són soldats de cavalleria educats per a lluitar, menjar, cabalcar i si fa falta dormir sobre els seus cavalls.
Els seus exèrcits eren els més ràpids perque cabalcaven incansablement (bé, s'hauria de preguntar als pobres cavalls) i no s'aturaven ni per a menjar. I com menjaven doncs? Tenien el costum de colocar entre la sella de montar i el cavall la carn tallada que els havia de donar proteína i força.
D'aquesta manera, el constant càstig mecànic del cavall juntament amb la calor de l'animal i el jenet acavàben desfent la carn en un avantpassat ferèstec i groller de les actuals hamburgueses.



El que actualment coneixem com a Rússia, formava part de l'imperi mongol. I precisament d'aquest contacte -concretament el contacte amb el fil de la seva espasa primer i suposo que amb la punta del fuet posteriorment- va neixer la singular afició russa de menjar carn picada convenientment complementada amb altres ingredients.

Com que els russos anomenàven 'tàrtars' als mongols, van anomenar el plat steak tartar.
Tot i que es va perdre el costum de triturar-lo a base de hores de colpejar amb les natges la sofrida proteina animal. En tot cas, continuava sent carn picada sense una cocció al foc.


L'arbre genealògic de l'hamburguesa continua, oh sorpresa... al port d'Hamburg.
Durant els segles XVIII i XIX hi ha haver una nodrida colònia de russos vivint en aquest port alemany. Els quals van importar el costum de menjar carn picada en format steak tartar, de forma que quan els mariners d'hamburg viatjàven fins al port de Nova York es van acostumar a demanar als restaurants del nou mon 'Hamburg steak' (cal recordar que Hamburg era el principal port de embarcament d'inmigrants cap als Estats Units).

En los diversos restaurantes de la Gran Manzana se ofrecían los filetes al estilo de Hamburgo con el objeto de atraer a los marineros alemanes. En los menús aparecía frecuentemente steak cooked in the Hamburg style filete americano al estilo de Hamburgo»), o incluso Bifteck à Hambourgeoise. Esta situación hizo que, desde Estados Unidos, cualquier preparación elaborada con carne picada evocara en los inmigrantes europeos recuerdos del puerto y, por extensión, del mundo que dejaron atrás.


Un dels problemes per a la popularització de la Hamburg Steak és el cost que té picar la carn manualment. Hem de tenir en compte que al contrari dels nostres dies, en que la carn picada és més barata que la carn sense picar (les raons semblen força clares, hehe) en aquells temps picar la carn a mà incrementava força el preu. Un filet picat i preparat al estil hamburg podia costar fins i tot el doble que el mateix filet de carn original. I aquí és on entra la tècnica, que va aconseguir mecanitzar el procés de picat de forma que els costos es van abaratir de forma radical.

El avance técnico que ayudó a popularizar elHamburg steak es el empleo de la mecánica para desmenuzar la carne de forma industrial. La invención de la primera máquina de picar carne se debe al ingeniero alemán Karl Drais que en el siglo XIX ideó, de manera novedosa, una máquina con esta funcionalidad. La máquina hizo posible que la carne picada estuviera disponible en el mercado en grandes cantidades y a precios más razonables. Posteriormente, hacia 1845, en Estados Unidos aparecen diversas patentes mejoradas acerca de los picadores de carne.


I és a partir d'aquest moment, a finals del segle XIX on es crearà l'hamburguesa en el format que ara coneixem: Un filet format per carn picada i posat entre dos llesques de pa. Serà en efecte als Estats Units i ells aportaran el fet de la cocció de la carn.

Com no podia ser de cap altra manera, diversos ciutadans americans es disputen l'honor d'haver inventat l'hamburguesa, tot i que això és irrelevant a efectes d'aquesta entrada. Queda clar com la carn picada ha viatjat a l'espai i al temps per arribar fins als nostres dias transformada en hamburguesa.

Es clar que en els temps del màrketing tot es pot millorar i segur que a hores d'ara hi ha un grup de creatius de multinacional pensant com poden fer aquestes sucoses i saboroses hamburgueses ianquis encara més atractives.

No sé si ho podran aconseguir...


Natges i bromes a part, aquesta successió il.lustra bé que el que menjem és sobretot el resultat de la historia. Cada cop que menjem, no només ens alimentem i no només gaudim.
Cada queixalada és ens n'adonem o no, un acte cultural.

dimecres, 25 de maig del 2011

de fet a casa és millor

Unes fotos minimalistes i precioses del llibre que IKEA va editar amb el nom 'Hembakat är Bäst' (fet a casa és millor) i que va realitzar el fotògraf Carl Kleiner.
Són els ingredients de cada recepta en delicioses composicions geomètriques.
Gràcies Anna!







dimarts, 24 de maig del 2011

descobrint la historia de la truita de patata.

Un ""preciós"" powerpoint sobre l'origen de la truita de patates, històricament atribuida als navarresos per un document del 1.817 i ara discutida per els extremenys de Villanueva de la Serena en base a una carta del 1.798... Merci Oriol per la descoberta!!

Mira que si al final la prosaica truita de patates és un invent de la noblesa per a mitigar la gana del populatxo!! Quines ironies de la vida.
Ara que no importa qui la va descobrir, està clar que només va ser el primer pas per a arribar a la que fa la meva avia que és la millor truita de patates del món mundial, però de lluny ehhh, de molt lluny la millor.
Que la de la teva avia/mare/pare és la millor?
Nonono, la de casa meva és la millor, que la tenim clavadíssima de proporcions i tal. La de la meva iaia la millor. Seguro.


Per cert, que el mateix que es diu en aquesta presentació ja apareixia aquí fa dos anyets! (Oh!)... http://cuinaencatala.blogspot.com/2009/07/truita-de-patates.html

A part, us recordo que continúa oberta la inscripció per al sorteig de tres lots de Valira sense cap més requisit que apuntar-s'hi i fer-se seguidor al facebook. No ho deixis escapar!!

dilluns, 23 de maig del 2011

d'arrós d'esparrecs d'ou de diumenge de dieta (mes o menys)


Aquest cap de setmana vem tenir un dissabte poderòs, així que també hem volgut fer una mica de bondat i fer-nos un arrosset de gust potent però de dietètica amable.

Per a això ens han fet falta uns espàrrecs, la verdura més poderosa de l'univers gustatiu (amb la seva cosina carxofa) i una mica d'arrós arborio. Però no hem fet un risotto, que té molt de greix i com us dic voliem fer bondat.
Hem fet un arrosset cremós amb un puntet de mantega i parmesà al final de tot però sense arribar a risottejar com Deu mana.


Arrós cremós d'espàrrecs i ou escalfat.

Ingredients:

300 grs. d'arrós de gra rodó (arborio en el nostre cas)
500 grs. d'espàrrecs verds.
Un porro
Una ceba tendra grandeta
Quatre alls tendres
Brou de pollastre molt suau (volem que domini molt el gust de l'esparrec, oi?)
Un got de vi blanc
Una cullerada de mantega
oli d'oliva verge
Sal i pebre
Un ou per persona


Procediment:

Tallem la ceba, el porro i els alls tendres en bocins petits. Els posem a la cassola amb una cullerada de mantega i una cullerada d'oli. Han de quedar tous però no daurats. Bé si li volem afegir uns gustos torrats al plat es poden daurar, però en principi no és el que jo buscava.

Mentrestant tallem els espàrrecs ben petits i els afegim quan les tres verduretes ja estan toves. Els courem 5 minuts, però no més ja que jo trovo que si es cou massa estona l'espàrrec perd molta força de sabor. I encara ha de coure amb l'arròs.

Afegim l'arrós i li donem unes voltes fins que es quedi anacarat. En aquest moment, el gotet de vi blanc i quan l'hagi absorvit i anem afegint el brou suau. De mica en mica i remenant per a que surti el midó de l'arrós.

O sigui, el procediment estàndard de risotto. La nostra diferència és que al final no li vaig posar tanta quantitat de mantega i de parmesà. I per això si us fixeu a la foto no queda amb aquell aspecte 'cremòs a tope' dels risottos. La salsa no està tan lligadal.

Per sobre, li posem un ou escalfat o 'moulé' com en diuen a França: en una cassola amb aigua i una mica de vinagre, posem els ous quan l'aigua bull i baixem el foc per a que faci xup-xup suau. El vinagre 'recull' els ous i els hem de fer uns tres minuts fins que veiem que la clara ja està cuallada però el rovell encara està líquid.

I ca c'est tout. Més simple que un càntir. Però sa i gustós :)
Salut!

diumenge, 22 de maig del 2011

de motius per somriure ens en sobren..

Sí, de motius per protestar ens en sobren. Però per somriure també en tenim uns quants. I si no feu una passejada/debat per la Barcelona acampada amb aquest parell de dones revolucionaries que es van haver d'exiliar durant la dictadura.

I després us foteu un dinar al bar de la Boquería (i cap a casa carregadets de verdura i peix fresc).

I ahora quien es el guapo que me borra la sonrisa de la cara...¿Eh?