Fantàstic, maderfaquers.
Via el blog de Gemma Correll
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blocs. Mostrar tots els missatges
diumenge, 22 d’abril del 2012
descobriment blocaire de la setmana
Blog descobriment de la setmana, Gemma Correll i el seu fantàstic blog d'il.lustracions, on moltíssimes tenen temàtica mengívola. No us ho perdeu perque tenen un toc innocent, modernet i pizpireto que em fa venir ganes de comprar-me unes ulleres de pasta i ser dissenyador. I alguns amb humor semàntic -en anglés això sí- que és sense cap dubte un extra-point.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
de pintxos i música. Astrid i Pol.
A 'Mi blog de pintxos' estan de concurs. Alguns ja sabeu que jo personalment no hi soc gaire afeccionat als concursos de blogs on has de acomplir una serie de requeriments que sovint inclouen posar un link al blog en qüestió i similars. De fet no hi participo.
Però com que la amfitriona (vaja, la Astrid) em cau de puta mare, molt humilment li vull donar un cop de ma en el seu concurso pintxero i per això us poso el link a la convocatoria, justament clicant en la següent imatge.
I si de pas algú descobreix un blog que és referent en el seu 'sector' doncs millor que millor.
Es clar que si us hi voleu presentar heu d'afinar: aquests dies justament l'Astrid està exercint de jurat al VI Campionat d'Euskadi de Pintxos Saboreala.
Ja veieu, nivellàs.
Au doncs, i així ja hem fet el post paradoxal de la setmana.
I tan panchos, oiga.
I aquí teniu un video del concert que vem gaudir in person i al costat de una emocionada Gemma a la UES de Sabadell:
Ah si, el concert és a la Sala Estruch, dijous 6 d'Octubre a les 21.30h Preu de la entrada 5€
Mes info AQUÍ.
Però com que la amfitriona (vaja, la Astrid) em cau de puta mare, molt humilment li vull donar un cop de ma en el seu concurso pintxero i per això us poso el link a la convocatoria, justament clicant en la següent imatge.
I si de pas algú descobreix un blog que és referent en el seu 'sector' doncs millor que millor.
Es clar que si us hi voleu presentar heu d'afinar: aquests dies justament l'Astrid està exercint de jurat al VI Campionat d'Euskadi de Pintxos Saboreala.
Ja veieu, nivellàs.
Au doncs, i així ja hem fet el post paradoxal de la setmana.
I tan panchos, oiga.
I com a Bonus Track,
Si sou del Vallés o esteu per la zona de Sabadell aquest proper dijous us podeu apropar a veure en Pol Cruells, cantautor al que ja hem tingut el plaer de sentir en directe i que a més de fer passar una bona estona al seu públic és el marit de la Gemma cuinera de casa. ;-P
I aquí teniu un video del concert que vem gaudir in person i al costat de una emocionada Gemma a la UES de Sabadell:
Ah si, el concert és a la Sala Estruch, dijous 6 d'Octubre a les 21.30h Preu de la entrada 5€
Mes info AQUÍ.
dimarts, 28 de juny del 2011
de Really True Veritable Internet Spirit amb betes i clicks
L'Anna és una noia que és simpatiquíssima i a part en sap un tou d'això del 2.0.
Sempre que entro al seu blog betes i clicks aprenc coses noves que van com a minim desde curioses fins a algunes de molt pràctiques.
I de vegades fins i tot les he aplicat a la meva vida digital.
I amb aquest esperit tan genuí d'internet que la caracteritza (comparteix, difón, somriu i socialitza) estrena un curs GRATUIT per a totes les persones que vulguin començar un blog.
Ah, que molts dels que passeu per aquí ja teniu un blog? No passa res perque he preguntat i l'Anna ens assegura que alguna cosa nova i interessant també hi trobarem els veteranus!!
Però també em consta que alguns dels que passeu per aquí ho trobaran d'allò més interessant.... O NO? Eh estimado progenito? :D
La mare de la criatura explica millor que ningú de que va la cosa A LA SEVA ENTRADA. Però aquest breu resum us ha de servir per copsar l'esperit de la cosa.
El curs és OBERT a tothom que li interessi i TOTALMENT GRATUÏT. Només cal que segueixis els articles que anirem publicant a partir de dilluns que ve, 4 de juliol i fins a final de mes, cada dilluns, dimecres i divendres.
Si hi passeu encuriosits, us recomano que feu una volteta per el barri.
Ja veureu com hi trobeu coses boniques (potser no tant aquells que li tenen mania al 2.0 de la xarxa social, algun dels quals anonimeja per aquí hahahaha)
No se exactament com es posa un d'empeus per aplaudir amb les orelles en aquest agitat món de les xarxes i els internets.
Però us asseguro que quan em trobo iniciatives com aquesta (o com la d'en Martí compartint tot un any d'aprenentatge de forma altruista...) se me pone gallina de piel.
Es clar que si algú es fixa en que l'afortunada guanyadora de la memoria impresa del Martí és l'Anna... li pot semblar tot una mica endogàmic! hehehe.
El random és així, senyors!!!
Això sí, de cara a l'estiu i gràcies a betes i clicks... a alguns sen's ha girat feina!!!!
dilluns, 6 de juny del 2011
de blogs generosos i solidaris
Avui dues iniciatives diferents però ambdues solidàries i generoses: Cubiertos por Lorca i Memoria anual a Apunts de cuina.
La primera he de reconeixer que no vaig saber llegir-ho bé d'entrada i em va sobtar que en Rafael Ansón es dediqués a muntar un sopar en homenatge a un roig marieta tan genial com Garcia-Lorca.
#starbasefail.
No és pas un homenatge per al poeta de Fuentevaqueros sino un sopar el proper dia 9 de Juny, a celebrar a Madrid, per ajudar a la reconstrucció de la localitat murciana que va devastar un terratrèmol fa poques setmanes. Iniciativa també solidaria però que em quadra més amb el perfil del personatge...heh!
Hi haurà molts cuiners d'altíssima gamma i la companya blocaire Astrid, de 'miblogdepintxos' està organitzant una expedició desde Barcelona. Aquí us deixo l'enllaç a la entrada del seu blog, per a que pogueu coneixer els detalls i fins i tot arribar-vos si us interessa.
I l'altra iniciativa solidaria ens arriba de la mà d'en Martí. Al que ja no penso tornar a glosar en virtuts perque ja ho he fet molts cops i bàsicament .... les te totes.
Com sempre amb el seu esperit de compartir coneixements ens ofereix GRATUITAMENT tota la documentació EXCEL.LENTMENT presentada del curs que ha estat fent durant tot aquest any. En va fer la memòria del salat i ara ens ofereix la del dolç.
I alerta, que sorteja una còpia impresa. Que per a mi té molt més valor que molts dels llibres que hi ha al mercat. Al tanto que una memòria d'en Martí en uns anys serà com un Picasso. You read here first.
Cliqueu a la imatge per anar fins al seu blog apunts de cuina i llegir-ne els detalls. Gràcies Martí!!
La primera he de reconeixer que no vaig saber llegir-ho bé d'entrada i em va sobtar que en Rafael Ansón es dediqués a muntar un sopar en homenatge a un roig marieta tan genial com Garcia-Lorca.
#starbasefail.
No és pas un homenatge per al poeta de Fuentevaqueros sino un sopar el proper dia 9 de Juny, a celebrar a Madrid, per ajudar a la reconstrucció de la localitat murciana que va devastar un terratrèmol fa poques setmanes. Iniciativa també solidaria però que em quadra més amb el perfil del personatge...heh!
Hi haurà molts cuiners d'altíssima gamma i la companya blocaire Astrid, de 'miblogdepintxos' està organitzant una expedició desde Barcelona. Aquí us deixo l'enllaç a la entrada del seu blog, per a que pogueu coneixer els detalls i fins i tot arribar-vos si us interessa.
I l'altra iniciativa solidaria ens arriba de la mà d'en Martí. Al que ja no penso tornar a glosar en virtuts perque ja ho he fet molts cops i bàsicament .... les te totes.
Com sempre amb el seu esperit de compartir coneixements ens ofereix GRATUITAMENT tota la documentació EXCEL.LENTMENT presentada del curs que ha estat fent durant tot aquest any. En va fer la memòria del salat i ara ens ofereix la del dolç.
I alerta, que sorteja una còpia impresa. Que per a mi té molt més valor que molts dels llibres que hi ha al mercat. Al tanto que una memòria d'en Martí en uns anys serà com un Picasso. You read here first.
Cliqueu a la imatge per anar fins al seu blog apunts de cuina i llegir-ne els detalls. Gràcies Martí!!
dilluns, 30 de maig del 2011
de congrés Sabores 11
Atenció, arribo parcialment tard però la noticia es calenteta i només durarà avui dia 30 i demà dia 31 de Maig.
El congrès de la gastronomia de Castilla i Leon es retransmet online sencer, cosa que és molt d'agrair per part dels que no tenim opcions d'assistir-hi però ens interessa el tema.
Aquí teniu el programa complert en pdf per descarregar.
I si cliqueu a la imatge seguent, aneu a la pàgina on es retransmet online.
I finalment, l'apunt d'amistat. Demà a les 12.30h dins de la xerrada de blocaires amb presència de blocaires amics i blocaires admirats!
diumenge, 29 de maig del 2011
de Champions Blocaire
Aquest dissabte ha estat tremendo, no us dono cap sorpresa. I no tant sols per la tremenda alegria que ens van donar els xicots mil.lionaris i esportistes(m'agrada no oblidar-ho, per allò de l'opi del poble). Que també.
El dissabte ha estat tremendo perque vaig tenir Champions blocaire particular, en una semifinal i final celebrada en el Chito's Bar de la Barceloneta (músclos i seitons en vinagre, els grans -com el gran Martí i el Tiriti- prenent vermut i els petits coca cola).
L'alineació complerta eren: Porter àgil i gatuno: Manel el cocinillas, Defensa central amb senderi: Sara Maria, atacant esquerre jove i brillant: Martí, figura mundial del requiebro y la sonrisa: Tiriti(nyam) i veterano pasat de forma encarregat del bidonet d'aigua: aquí yours truly.
Alguns podrien pensar que en Martí saluda així perque ha pres massa vermout, però no. El que passa es que en Martí es un cartutxo de calibre 50 d'energia positiva i bon humor. O sigui, simplement és així.
Un cop hem sortit del Chito's hem caminat uns minutets fins arribar al nou local que la familia Rovira (la responsable de l'explotació La Malla i el restaurant Els Casals) han obert a Barcelona: Bocateria Sagàs. Com que sóc molt fan d'Els Casals (les proves aquí), era una visita obligada.
De cami, tot passejant sota el cel turístic de Barcelona, hem creuat diversos bancs del que en Tiriti anomena bacallà d'islandia de primera clase. Que no té importància gastronòmica però que va quedar convenientment acotat per el mestre. I jo, que sóc un cronista exhaustiu, ho consigno.
El local té una molt cuidada presentació, amb una combinació de posters d'estètica que em recorden a les èpoces soviets i moltes fotografies en blanc i negre -que segons informa en Martí, que va ser stagier a Els Casals- són fotografies fetes per els patriarca de la familia ja fa molts anys.
Aquí per exemple, en teniu una que decora el sostre sencer del petit menjador on estava la nostra taula.
Un cop entaulats, llegim amb curiositat la carta. Amb unes quantes referències que em fan dubtar (per exemple, és mítica la seva sobrassada però es clar, vull tastar coses noves). La solució en el meu cas serà demanar un entrepà de porchetta i compartir un bikini de sobrassada i mozzarella amb la Sara Maria.
Els preus són pujats de tò, així que hem d'esperar materia primera excel.lent i detalls molt cuidats. És el que hi trovarem, pèro sempre cal recordar que estem en un local d'entrepans i no en un restaurant.
Una bona mostra d'aquests detalles és la rodanxeta de taronja que adorna el mosto que em demano o les tovalloletes tèbies que et serveixen abans de començar a menjar:
Per al mig, hi han unes patates braves excel.lents. Jo no he anat al Tomás ni a altres locals que s'esmenten entre els assistents. Però són les millors braves que he menjat mai. No hase falta disir nada más.
Els entrepans que demanem són, una hamburguesa que arriba amb una multitud de salses a escollir per al Martí:
Un entrepà de botifarra negra (que arriba ja sense pell) per al Cocinillas:
Uns bons de porc (un plat d'ascendència nova iorquesa fet amb uns panets cuits al vapor i farcits de cansalada). Els van demanar el Tiriti i el Cocinillas, jo que els vaig poder tastar no en vaig ser gaire partidaris. No m'agrada la textura gomosa del pa, que ha de ser així, vull dir que no és pas que estiguin mal fets. Però a mi no m'agrada.
El sandwitx de sobrassada dels Rovira, amb mozarella de búfala i mel de romaní. Una delicia que no omple suficient a golafres de la meva categoria. Ara, boníssim.
El meu entrepà: una porchetta deliciosa en coca del mossen de folgueroles www.cocadelmossen.com
Jo no coneixí la porcheta, que és un porc dessossat i farcit amb diferents herbes aromàtiques i finalment rostit:
Aquest és el meu entrepà. De bandera!!
La Sara Maria també ha demanat una truita que estava molt melosa per dins, babosa diria jo. Perfecte per al meu gust. I amb poqueta sal, la Sara Maria em deia que li agraden així: dolcetes.
Molt bona!
Per postre, he demanat una gema en sobao pasiego i nata muntada de llet d'ovella. Com serà la nata que estava més bona que el sobao i el rovell!!
Per acabar, dues sorpreses. La primera una excel.lent infusió. Jo he demanat una menta-poleo i m'han portat una barreja de Sans&Sans que són els herbaires dels Cafés el Magnífico. Es diu mint-splash i és una barreja de unes deu herbes i flors. Extraordinaria.
I per a la sobretaula, on crec que hem arribat a escandalitzar una mica al pare i fill adolescent de la taula del costat amb les nostres procacitats a decibeli pujat... la gran sorpresa! Han aparegut la parella vermella per a fer-nos una visita, com sempre, deliciosa.
Total, que la nostra Champions ha estat victoriosa, la porchetta és una autèntica meravella italiana i ja hem comentat amb el Tiriti que anirèm repetint la jugada: per a ser un equip guanyador cal anar entrenant... oi? hehehe
El dissabte ha estat tremendo perque vaig tenir Champions blocaire particular, en una semifinal i final celebrada en el Chito's Bar de la Barceloneta (músclos i seitons en vinagre, els grans -com el gran Martí i el Tiriti- prenent vermut i els petits coca cola).
L'alineació complerta eren: Porter àgil i gatuno: Manel el cocinillas, Defensa central amb senderi: Sara Maria, atacant esquerre jove i brillant: Martí, figura mundial del requiebro y la sonrisa: Tiriti(nyam) i veterano pasat de forma encarregat del bidonet d'aigua: aquí yours truly.
Alguns podrien pensar que en Martí saluda així perque ha pres massa vermout, però no. El que passa es que en Martí es un cartutxo de calibre 50 d'energia positiva i bon humor. O sigui, simplement és així.Un cop hem sortit del Chito's hem caminat uns minutets fins arribar al nou local que la familia Rovira (la responsable de l'explotació La Malla i el restaurant Els Casals) han obert a Barcelona: Bocateria Sagàs. Com que sóc molt fan d'Els Casals (les proves aquí), era una visita obligada.
De cami, tot passejant sota el cel turístic de Barcelona, hem creuat diversos bancs del que en Tiriti anomena bacallà d'islandia de primera clase. Que no té importància gastronòmica però que va quedar convenientment acotat per el mestre. I jo, que sóc un cronista exhaustiu, ho consigno.
El local té una molt cuidada presentació, amb una combinació de posters d'estètica que em recorden a les èpoces soviets i moltes fotografies en blanc i negre -que segons informa en Martí, que va ser stagier a Els Casals- són fotografies fetes per els patriarca de la familia ja fa molts anys.Aquí per exemple, en teniu una que decora el sostre sencer del petit menjador on estava la nostra taula.
Un cop entaulats, llegim amb curiositat la carta. Amb unes quantes referències que em fan dubtar (per exemple, és mítica la seva sobrassada però es clar, vull tastar coses noves). La solució en el meu cas serà demanar un entrepà de porchetta i compartir un bikini de sobrassada i mozzarella amb la Sara Maria.
Els preus són pujats de tò, així que hem d'esperar materia primera excel.lent i detalls molt cuidats. És el que hi trovarem, pèro sempre cal recordar que estem en un local d'entrepans i no en un restaurant.Una bona mostra d'aquests detalles és la rodanxeta de taronja que adorna el mosto que em demano o les tovalloletes tèbies que et serveixen abans de començar a menjar:
Per al mig, hi han unes patates braves excel.lents. Jo no he anat al Tomás ni a altres locals que s'esmenten entre els assistents. Però són les millors braves que he menjat mai. No hase falta disir nada más.
Els entrepans que demanem són, una hamburguesa que arriba amb una multitud de salses a escollir per al Martí:
Un entrepà de botifarra negra (que arriba ja sense pell) per al Cocinillas:
Uns bons de porc (un plat d'ascendència nova iorquesa fet amb uns panets cuits al vapor i farcits de cansalada). Els van demanar el Tiriti i el Cocinillas, jo que els vaig poder tastar no en vaig ser gaire partidaris. No m'agrada la textura gomosa del pa, que ha de ser així, vull dir que no és pas que estiguin mal fets. Però a mi no m'agrada.
El sandwitx de sobrassada dels Rovira, amb mozarella de búfala i mel de romaní. Una delicia que no omple suficient a golafres de la meva categoria. Ara, boníssim.
El meu entrepà: una porchetta deliciosa en coca del mossen de folgueroles www.cocadelmossen.com Jo no coneixí la porcheta, que és un porc dessossat i farcit amb diferents herbes aromàtiques i finalment rostit:
Aquest és el meu entrepà. De bandera!!
La Sara Maria també ha demanat una truita que estava molt melosa per dins, babosa diria jo. Perfecte per al meu gust. I amb poqueta sal, la Sara Maria em deia que li agraden així: dolcetes.
Molt bona!
Per postre, he demanat una gema en sobao pasiego i nata muntada de llet d'ovella. Com serà la nata que estava més bona que el sobao i el rovell!!
Per acabar, dues sorpreses. La primera una excel.lent infusió. Jo he demanat una menta-poleo i m'han portat una barreja de Sans&Sans que són els herbaires dels Cafés el Magnífico. Es diu mint-splash i és una barreja de unes deu herbes i flors. Extraordinaria.
I per a la sobretaula, on crec que hem arribat a escandalitzar una mica al pare i fill adolescent de la taula del costat amb les nostres procacitats a decibeli pujat... la gran sorpresa! Han aparegut la parella vermella per a fer-nos una visita, com sempre, deliciosa.
Total, que la nostra Champions ha estat victoriosa, la porchetta és una autèntica meravella italiana i ja hem comentat amb el Tiriti que anirèm repetint la jugada: per a ser un equip guanyador cal anar entrenant... oi? hehehe
divendres, 13 de maig del 2011
dedicat al Sr. Blogger
Aquest passat dimecres el Sr. Blogger va decidir remenar el condensador de fluzo. Va fer un backup i es va liar la manta al cap. Ens ha tingut fins avui divendres patint. I per el camí s'han quedat dues entrades noves que es van publicar i han desaparegut en el gran buit de l'espai digital. I també alguns comentaris dels visitants.
Les entrades les tenim guardadetes, però els comentaris molt em temo que no tornaran a caminar per la Tierra media.
Vull agrair especialment al Sr. Blogger la seva manca de informació durant aquestes 40 hores, que m'han convertit a mi i als companys blocaires en uns enjutos de la vida. Dedicat a tú, Sr. Blogger :)
PD: Les entrades recuperades són les dues entrades que venen a continuació d'aquesta. Una està dedicada a una recepta en vinil del Practicón d'Angel Muro i l'altre a un grup de Rock dur que canta una recepta vegana... el ying i el yang?
Les entrades les tenim guardadetes, però els comentaris molt em temo que no tornaran a caminar per la Tierra media.
Vull agrair especialment al Sr. Blogger la seva manca de informació durant aquestes 40 hores, que m'han convertit a mi i als companys blocaires en uns enjutos de la vida. Dedicat a tú, Sr. Blogger :)
PD: Les entrades recuperades són les dues entrades que venen a continuació d'aquesta. Una està dedicada a una recepta en vinil del Practicón d'Angel Muro i l'altre a un grup de Rock dur que canta una recepta vegana... el ying i el yang?
divendres, 29 d’abril del 2011
de CUINA (revista: reportatge blogaires)
Aquest número de Maig de la revista CUINA han dedicat un interessant reportatge sobre el món gastroblocaire a casa nostra. L'autor és en Francesc Castro, que agosaradament va voler compartir unes xerrades amb diferents blocaires entre els que afortunadament m'hi trobo.
M'ho vaig passar pipa conversant amb aquest periodista de raça.
Fem-ho explícit: sortir al CUINA és per a mi un honor i goig absolut, que poc haguès imaginat fa quatre anys quan vaig començar a passejar per aquest barri.
I despatxat el xupa-pollisme, parlem del reportatge.
Al CUINA han fet un retrat ampli del que per a molts significa tenir un blog. Ha parlat amb blocaires joves i brillants, o amb altres més experimentats en el gènere periodístic. Cuiners amb blog, ex-blocaires i en general blocaires de tota mena i pelatge. Alguns els coneixia i a altres els he descobert tot just ara llegint... perfecte. No?
En general no puc més que estar d'acord amb la imatge que transmet el reportatge del nostre petit univers. Com vem parlar el dia de la xerrada amb el Francesc, és impossible reflectir tota la diversistat d'aproximacions i enfocs dels diferents blocaires.
Cadascú té una forma de viure la vida, i per tant, una forma de fer i entendre el seu blog.
El blocaire és per definició, independent i lliure. Com a mínim la gran majoria.
Ens trobem, compartim, gaudim i formem part d'un tot per agregació. No estem gaire organitzats i en essència sóm individus que funcionem de forma autònoma.
Cal no oblidar-ho perque sino alguns dels que s'acostin a fer una mirada al nostre món podrien pensar que som una mena de club organitzat on tots cerquem el mateix i remem en una mateixa direcció. Nideconya.
Dins el reportatge hi ha temps per a tot, per a lloar alguns dels aspectes que indubtablement adornen aquest mitjà de comunicació personal, explicar algunes de les raons que a tots ens han portat a escriure o llegir blocs...
També n'hi ha per resaltar aspectes que per una part són criticables (sovint ens manca debat i intercanvi positiu de parers) i per altra banda reflecteixen un dels punts que més m'agrada de tota aquesta moguda: estem aquí per a divertir-nos i compartir.
L'ambient és en general molt positiu.
I altres posen el dit a la nafra sobre alguns dels aspectes més preocupants del futur del moviment blocaire, tot i que el tò és sota el meu paladar un pel massa dramàtic: alguns van cap aquí però n'hi ha molts que no hi van!
(nota mental: a veure quan faig el sempre posposat post sobre els concursos als blogs... )
Jo he de discrepar en que la credibilitat disminueixi per el fet d'acceptar o no un sopar o un producte. Pt fer-ho o no, depen molt del blog. És una discusió recurrent que s'escapa del motiu d'aquesta entrada, però com a mínim quedi escrita la meva petita objecció :)
En tot cas,vull expressar l'agraiment a la revista per haver-nos dedicat aquesta mirada.
I a en Francesc per l'aproximació que n'ha fet. Desconec si normalment els periodistes dediquen sempre tant de temps a documentar-se i parlar amb els interessats. Crec que alguns sí, que la majoria voldrien i no poden i que alguns podrien i no volen.
I ja posats a calzón quitado, aquesta ha estat una mirada que trobo absolutament merescuda -parlo sobre el col.lectiu blocaire- i fins i tot m'atreviria a suggerir que tardana: n'hi ha que fa anys que estan teclejant i fent una feina fantàstica!!
PD:
M'ha costat arribar a tenir el reportatge, als dos punts de venda del meu poble d'extraradi ja no els hi quedàven exemplars. Gràcies a la Xaro que m'ha enviat el reportatge escanejat, com ja t'he dit per mail: eres una mujé mú digna de admirá! ;-)
M'ho vaig passar pipa conversant amb aquest periodista de raça.
Fem-ho explícit: sortir al CUINA és per a mi un honor i goig absolut, que poc haguès imaginat fa quatre anys quan vaig començar a passejar per aquest barri.
I despatxat el xupa-pollisme, parlem del reportatge.
Al CUINA han fet un retrat ampli del que per a molts significa tenir un blog. Ha parlat amb blocaires joves i brillants, o amb altres més experimentats en el gènere periodístic. Cuiners amb blog, ex-blocaires i en general blocaires de tota mena i pelatge. Alguns els coneixia i a altres els he descobert tot just ara llegint... perfecte. No?
En general no puc més que estar d'acord amb la imatge que transmet el reportatge del nostre petit univers. Com vem parlar el dia de la xerrada amb el Francesc, és impossible reflectir tota la diversistat d'aproximacions i enfocs dels diferents blocaires.
Cadascú té una forma de viure la vida, i per tant, una forma de fer i entendre el seu blog.
El blocaire és per definició, independent i lliure. Com a mínim la gran majoria.
Ens trobem, compartim, gaudim i formem part d'un tot per agregació. No estem gaire organitzats i en essència sóm individus que funcionem de forma autònoma.
Cal no oblidar-ho perque sino alguns dels que s'acostin a fer una mirada al nostre món podrien pensar que som una mena de club organitzat on tots cerquem el mateix i remem en una mateixa direcció. Nideconya.
Dins el reportatge hi ha temps per a tot, per a lloar alguns dels aspectes que indubtablement adornen aquest mitjà de comunicació personal, explicar algunes de les raons que a tots ens han portat a escriure o llegir blocs...
També n'hi ha per resaltar aspectes que per una part són criticables (sovint ens manca debat i intercanvi positiu de parers) i per altra banda reflecteixen un dels punts que més m'agrada de tota aquesta moguda: estem aquí per a divertir-nos i compartir.
L'ambient és en general molt positiu.
I altres posen el dit a la nafra sobre alguns dels aspectes més preocupants del futur del moviment blocaire, tot i que el tò és sota el meu paladar un pel massa dramàtic: alguns van cap aquí però n'hi ha molts que no hi van!
(nota mental: a veure quan faig el sempre posposat post sobre els concursos als blogs... )
Jo he de discrepar en que la credibilitat disminueixi per el fet d'acceptar o no un sopar o un producte. Pt fer-ho o no, depen molt del blog. És una discusió recurrent que s'escapa del motiu d'aquesta entrada, però com a mínim quedi escrita la meva petita objecció :)En tot cas,vull expressar l'agraiment a la revista per haver-nos dedicat aquesta mirada.
I a en Francesc per l'aproximació que n'ha fet. Desconec si normalment els periodistes dediquen sempre tant de temps a documentar-se i parlar amb els interessats. Crec que alguns sí, que la majoria voldrien i no poden i que alguns podrien i no volen.
I ja posats a calzón quitado, aquesta ha estat una mirada que trobo absolutament merescuda -parlo sobre el col.lectiu blocaire- i fins i tot m'atreviria a suggerir que tardana: n'hi ha que fa anys que estan teclejant i fent una feina fantàstica!!
PD:
M'ha costat arribar a tenir el reportatge, als dos punts de venda del meu poble d'extraradi ja no els hi quedàven exemplars. Gràcies a la Xaro que m'ha enviat el reportatge escanejat, com ja t'he dit per mail: eres una mujé mú digna de admirá! ;-)
Venim del post,
venim del sud,
del pc endins
del Mac enllà.
I teclejem per postejar
i postejem per teclejar.
venim del sud,
del pc endins
del Mac enllà.
I teclejem per postejar
i postejem per teclejar.
diumenge, 30 de gener del 2011
de filigrana càrnica, lo simple es más.
La crònica RAW de les jornades de calçots i carn gallega al Restaurant Filigrana.
Sabeu el que és una foto RAW?És una fotografia 'en cru', presa amb un formant on s'enmagatzema tota la informació òptica que captura la càmera sense cap mena de processament ni compressió. Es a dir, una foto en format nú, directe i crú per a que desprès cadascú la processi amb el seu photoshop particular.
Aquesta és una crònica RAW, a cop de Moleskine.
Habitació gran, amb vistes brutals a la font màgica de Montjuic. M'encanta que ens hagin convidat a aquest sarau a tot un grup de blocaires. He demanat la llista complerta, perque sé que em falta algún(!).Quan m'arribi la poso complerta.
En Tiriti em regala un llibre de cuina Thai, m'emociono una mica però estic tranquil perque per fora no es nota gens.
Li faig entrega al Manel del seu premi, el cuadernet de fotos de alimentació i escenes cotidianes de la Guerra Civil Española i la Posguerra.
Nuria, directora del Filigrana:
'Volem obrirnos més al públic, fa poc vem posar una porta que dona directament al carrer sense passar per l'Hotel i estem fent esforços per a que ens coneguin'
'Treballem un producte directe i amb poca cocció'
'Hem muntat unes jornades de Calçots i Carn gallega per promocionar la nostra forma de fer les coses'
Fernando Feijóo i Paco Hernandez, xefs del Filigrana.
'Usamos el horno Josper, que es una espécie de barbacoa cerrada que consigue muy altas temperaturas con brasa auténtica'
'La cocción es muy agresiva, mucho. El chuletón está tan solo dos o tres minutos a más de mil grados'.
Edgar, de carns Puigbó.
'El bou és quasi un mite, no hi ha bous perque ningú vol engreixar un animal de 1.200 kilos durant vuit anys. És un risc'.
'Fora de Kobe no pots menjar carn de Kobe. Són la mateixa raça però no és carn de Kobe'
'Els particulars busquen carn de vedella blanqueta i jove. Desde el punt de vista carnívor és un complert error. Jo vull carn infiltrada de greix i amb greix groguet. Vull vaca vella.'
El menú de les jornades, 38 euros:
En Manel demana visita a la cuina, per als blocaires com nosaltres és un gran moment.
La crònica visual:
Al matí següent, esmorzar brunch amb truita, pernil, salsitxes, donut i suc de taronja. Alegre a tope.
La crònica visual:
Al matí següent, esmorzar brunch amb truita, pernil, salsitxes, donut i suc de taronja. Alegre a tope.
El diari? Ostres! l'haviem agafat i amb la conversa ni tan sols l'hem obert!
El titular és una prova irrefutable que allà a fora la vida continua en les mateixes coordenades de tot plegat. Uns i altres dient les mateixes coses, quina mandra...
Benvinguts al Reality Tour.
La vida continua... afortunadament.
dijous, 27 de gener del 2011
deixeu-me fer un doble homenatge
Igual que el millor que li pot passar a un croissant és que lo unten con mantequilla el millor que li pot passar a un blocaire és coneixer un altre blocaire.
D'aquestes connexions, quasi sempre en surt energia positiva.
De la mateixa manera que les connexions sinàptiques entre les neurones són la clau de l'eficacia de la nostra ment, les connexions entre blocaires són la clau de volta que permeten que entre tots anem construint un ambient maco i enriquidor.
Dins de les connexions que he establert en aquests quasi quatre anys de decuina avui tinc un doble motiu per a fer un homenatge i per a estar content.
En Martí -aquest jove tot terreny ple de talent- ha estrenat aquesta setmana el seu projecte personal de web fotogràfica. I en Xesco i en Pantxeta -també coneguts per ser els mestres que cuinen al blog gastromimix- es van convertir en blocaires mediàtics amb una entrevista al programa de l'Àngels Barceló (Hora 25, a la Cadena SER).
En Martí -aquest jove tot terreny ple de talent- ha estrenat aquesta setmana el seu projecte personal de web fotogràfica. I en Xesco i en Pantxeta -també coneguts per ser els mestres que cuinen al blog gastromimix- es van convertir en blocaires mediàtics amb una entrevista al programa de l'Àngels Barceló (Hora 25, a la Cadena SER).
Per això avui els destaco i homenatjo. No són els únics que han fet mèrits.
Vosaltres ho sabeu i jo també. Però a veure qui és el guapo que es capaç de dir que aquest trio no s'ho mereix!!
Projecte fotogràfic d'en Martí Sans (i aquí el seu bloc de cuina)
A part de les seves fotos algunes de les quals són realment espectaculars i preciosistes, en Martí també hi ha inclos un bloc on anuncia que té la intenció de fer entrades amb un contingut 'tècnic' sobre la fotografia. Es a dir, que a part de gaudir com a garrells amb les fotos en aquesta web aprendrem cosetes per a fer millor les nostres pròpies fotos. Homenatge? Es mereix un petit monument digital aquest paio!!
Audio de l'entrevista dels Gastromimix.
Del duet fantàstic poca cosa fa falta afegir al mateix audio, en aquesta entrevista els podem trobar en la seva vessant bibliòfila, potser de la cara més personal i íntima del seu poliedric perfil blocaire.
I com sempre, l'Àngels Barceló fent molt bé la seva feina.
I com sempre, l'Àngels Barceló fent molt bé la seva feina.
Martí, Xesco, Dani... sou collonuts i em sento orgullòs de compartir bits, bytes i somriures amb vosaltres.
dissabte, 22 de gener del 2011
de tres per un.
1.-Nova proposta del grup Trobades Gastroblocaires.
Sovint tenim a la nostra disposició cursos de formació sobre cuina actual, però és infreqüent poder accedir a un curs de formació clàssica sobre gastronomia ben documentat i interessant.
Per això, hem portat especialment a Barcelona a dos cuiners que fa temps es dediquen
a recuperar i difondre la cuina clàssica italiana desde una vessant rigo
rosa i alhora divertida. A través de les receptes del llibre 'La scienza in cucina e l'arte di mangiare bene' considerat com a clau en la evolució de la cuina italiana, la Carmen i en Fernando ens proposen un univers de sabors i coneixements clàssics i documentats.
Podeu seguir la seva feina a través del blog http://elcaracolpicante.blogspot.com/
I podeu contactar i reservar plaçes amb la info que està penjada a la pàgina de facebook:
Aquest és el programa:
1ª Clase: Viernes tarde (día 18 de marzo a las 17:00)
Jugo de carne(receta con interesantes matices en la técnica de elaboración)
Sopa de gambas con jugo de carne(una aplicación directa del básico anterior y
una receta clásica que ha evolucionado en las cocinas internacionales)
Ravioli (sin pasta, los originales)
Falsos tordos (una receta de carne rellena muy clásica)
Sardinas rellenas (técnica clásica para hacer farsas de pescados)
Tacitas(crema a partir de un almibar)
Licor de limón
2ª Clase: Sábado mañana (día 19 marzo a las 10:00)
Jugo de carne(receta con interesantes matices en la técnica de elaboración)
Sopa a la Stefani (receta del 1600. Casquería fina)
Bacalao Monteblanco(un entrante imprescindible)
Pescado Marinado(deliciosa propuesta)
Cresentinas(otra forma de untar el pan con ajo)
Garetto(técnica para la cocción del morcillo en su propio jugo)
Pudin Negro(bizcocho sin harina)
Conserva de rosas
3ª Clase: Sábado tarde (día 19 marzo a las 17:00)
Risotto milanesa(3 propuestas de un clásico imprescindible)
Quenelle(las "quenelle" son un guiso)
Albóndigas de callos(casquería fina)
Pizza a libretti(no es un hojaldre)
Higados en conserva(hígado de cerdo en conserva)
Cacciucco(marinero, mediterráneo y tradicional)
Espumón de té
Desde Gastrobloc@ires estem molt contents de poder-los portar a Barcelona i de poder-vos acostar la seva interessant proposta!! Els cursos estàn programats per als propers 18 i 19 de Març i les plaçes són limitades :)
2.- Proposta generosa de trobada gastroblocaire.
Fa aproximadament un any que vem fer una trobada que ha esdevingut mítica en el meu imaginari blocaire. Va ser a Castellterçol i la crònica ja la vem fer en el seu moment.
De nou, en Manel alies el generòs ha muntat una trobada fantàstica per visitar al Manu i la Rosita (el rebost de l'empordanet), els productors de formatge artesanal Mas Alba i els viticultors empordanesos Celler Espelt.
Aquí podeu trobar els detalls i us hi podeu apuntar. És 100% decuina-recomanat.3.- I un moment de radio meravellós, regalat per en Bernat Dedéu i en Gerard Quintana aquest matí a Catalunya Ràdio.
Són sis minuts meravellosos de música tranquila, passió relaxada i lenta melangia de vida.
I a part, un criptomissatge per als del sopar d'ahir, perdoneu la boutade però no ho puc evitar tot que és una broma privada...
divendres, 21 de gener del 2011
de somriures blocaires sense cables
Nota: Aquellos que nos visiteis y seais castellanoparlantes disponeis de un traductor situado en la parte superior del menú de la derecha :)
Aquest dimecres vaig tenir la sort de compartir un sopar amb blocaires. Els que heu pogut asistir a un sopar amb blocaires ja sabeu que sempre hi regna alegria, bon humor i ganes de gaudir de la vetllada. Per això avui divendres en torno a tenir un altre.
'Live long and prosper' sí. Però sobre tot 'live' rodejat de bona gent.
El sopar també va servir per a veure la nova minipimer en acció, i també per a que ens expliquèssin que la minipimer és un invent català.
Moment de auto-molòn nacional,autonòmic,ciudadano del mundo (táchese lo que proceda). Alerta.
Desenvolupat fa 50 anys per un inventor de casa nostra. Un visionari que volia facilitar l'arribada a les cases del que fins aleshores només existia a nivell industrial: la batidora.
Li va posar mini (per motius evidents) i pimer perque era l'acrònim de la seva empresa (ens van donar el nom, però la meva moleskine està molt poc treballadora darrerament).
Posteriorment Braun va comprar l'empresa, i també posteriorment, Procter&Gamble va comprar Braun.
Ja us avanço que en uns anys Xina comprarà Procter&Gamble.
Del menú, el que més em va agradar va ser el mojito versionat amb llimona i sifó que ens van preparar al arribar.
Us poso la recepta filmadeta en video per a que veieu la machine en acció, que no es digui que no faig els deures marketinians. Heh!
'Live long and prosper' sí. Però sobre tot 'live' rodejat de bona gent.
L'event estava organitzat per Braun i l'agència Bloguzz.
A l'Elisa (a.k.a. Coco), la persona que em va contactar i convidar li agraeixo especialment el detall, m'ho vaig passar molt bé amb l'ambient distès.
I per a la resta de persones de Braun només tinc paraules d'agraiment, perque ens van fer sentir molt bé, còmodes i atesos. Chapeau.
Dels blocaires (més endavant està la llista completa) que us en puc dir... molts ja els coneixeu: els gastroblocaires acostumem a ser gent divertida i simpàtica. O sigui, persones de vida!
A l'Elisa (a.k.a. Coco), la persona que em va contactar i convidar li agraeixo especialment el detall, m'ho vaig passar molt bé amb l'ambient distès.
I per a la resta de persones de Braun només tinc paraules d'agraiment, perque ens van fer sentir molt bé, còmodes i atesos. Chapeau.
Dels blocaires (més endavant està la llista completa) que us en puc dir... molts ja els coneixeu: els gastroblocaires acostumem a ser gent divertida i simpàtica. O sigui, persones de vida!
Braun ha muntat una campanya per a promocionar el seu producte Minipimer sense cables.
I dins d'aquesta campanya van muntar aquest sopar.
Celebrat a un principal preciós situat al Passeig de Gràcia num. 32 (no s'hi posen per poc, ja ho veieu...).
L'espai es diu the glass room i està pensat per a celebrar-hi events particulars i sopars especials.
I dins d'aquesta campanya van muntar aquest sopar.
Celebrat a un principal preciós situat al Passeig de Gràcia num. 32 (no s'hi posen per poc, ja ho veieu...).
L'espai es diu the glass room i està pensat per a celebrar-hi events particulars i sopars especials.
Un pis preciós amb sostres altíssims, finestrals enormes i vistes de privilegi.
Durant el sopar, ens van presentar una campanya dissenyada la gent de marketing, sempre pensant aquests caparrons de marketing!! el Girl's night in.
The first in the front! Girls?
Escolti això és una campanya pensada i destinada a noies...
quan ho vaig saber, vaig pensar inmediatament que algú havia comès un terrible error amb mi.
Però no!
Resulta que sabien perfectament que jo no soc una noia. De fet també saben perfectament que en Txaber tampoc no és una noia i també el van convidar.
La llista de blocaires assistents va ser aquesta:
La info complerta en aquesta pàgina de FacebookDurant el sopar, ens van presentar una campanya dissenyada la gent de marketing, sempre pensant aquests caparrons de marketing!! el Girl's night in.
The first in the front! Girls?
Escolti això és una campanya pensada i destinada a noies...
quan ho vaig saber, vaig pensar inmediatament que algú havia comès un terrible error amb mi.
Però no!
Resulta que sabien perfectament que jo no soc una noia. De fet també saben perfectament que en Txaber tampoc no és una noia i també el van convidar.
La llista de blocaires assistents va ser aquesta:
- Malalua
Si ets noia optes a guanyar un sopar per a vuit amigues. L'equip de Braun venen a cuinar i servir-te a casa teva.
Si ets noi, per alguna misteriosa raó no tens opció a participar en aquest concurs.
Un grup de xicots fins, finíssims i ben educats com sóm nosaltres!!
Cal crear un grup de facebook, explicar perqué et mereixes el sopar i aconseguir que els teus amics de la xarxa social et votin massivament. Si estàs entre els 20 més votats de cada setmana un jurat escull els grups afortunats per a rebre el premi.
El sopar també va servir per a veure la nova minipimer en acció, i també per a que ens expliquèssin que la minipimer és un invent català.
Moment de auto-molòn nacional,autonòmic,ciudadano del mundo (táchese lo que proceda). Alerta.
Desenvolupat fa 50 anys per un inventor de casa nostra. Un visionari que volia facilitar l'arribada a les cases del que fins aleshores només existia a nivell industrial: la batidora.
Li va posar mini (per motius evidents) i pimer perque era l'acrònim de la seva empresa (ens van donar el nom, però la meva moleskine està molt poc treballadora darrerament).
Posteriorment Braun va comprar l'empresa, i també posteriorment, Procter&Gamble va comprar Braun.
Ja us avanço que en uns anys Xina comprarà Procter&Gamble.
Del menú, el que més em va agradar va ser el mojito versionat amb llimona i sifó que ens van preparar al arribar.
Us poso la recepta filmadeta en video per a que veieu la machine en acció, que no es digui que no faig els deures marketinians. Heh!
I de postre ens van grabar en video donant la opinió sobre la campanya i el sopar. On jo vaig expresar en llenguatge diplomàtic que això de que als nens no i a les nenes... pues no pué ser. Al cap i a la fí, soc dels que penso que la cuina és per a tothom i de fet sóc practicant d'aquesta filosofia.
Gràcies a tots i totes els que em veu fer passar una vetllada agradable!!
Gràcies a tots i totes els que em veu fer passar una vetllada agradable!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)