dijous, 8 de desembre de 2016

de bulgur per al tàper - Nonnel edition


Com no pot ser d'altra manera, la vida està plena de gent que menja bé -i fins i tot sanament- i ni tenen blog ni se les espera en aquesta cosa de publicar el que masteguen.

Això sí, jo de vegades els demano dades i em passen alguna foto per whattsap que manllevo amb morramen per a publicar aquí. Proposta molona de tàper: bulgur sanote per a demà, de la ma de l'Alfredo, alias Nonnel. Un paladar finet i millor persona.

Recepta: bulgur amb col per al tàper.

Es neteja el bulgur i es bull uns 7 minuts amb brou o si no tens, doncs un quart de pastilla de brou de verdures.  
   
Despres sofregeixo el pebrot i els allets 4 minuts i 3 mes amb la col tallada en juliana (jo deixo el tall molt prim per donar un toc cruixent) i faig una cullarada de soja baixa en sal i mitja cullaradeta de pimenton de la Vera.    
                
Ho remenes fora del foc un minutet i li poses el bulgur amb el calor residual i ja només falta  atemperar per la carmanyola.

dijous, 1 de desembre de 2016

d'els esmorzars de forquilla, xerrada amb Deixa'm Tastar (SERCatalunya) i Xesco Bueno



Aquest és l'audio de la xerrada que vem tenir amb la Xènia Roset, en Marc Orozco (Deixa'm tastar, SERCatalunya) i en Xesco Bueno al voltant dels esmorzars de forquilla. Concretament els que organitza en Xesco a Ca l'Esteve des de fa ja unapilaunporrón d'anys i que si no vaig equivocat va aprop de la seixantena d'edicions.



És un plaer gaudir dels esmorzars (Pantxeta, ets culpable de colaborador necesari en el naixement de la criatua,y lo sabes) i un altre  un plaer petar la xerrada amb aquests tres companys! :)

diumenge, 27 de novembre de 2016

LaLópez Café. Tarragona, flat white i capipota



"El cap-i-pota, paraula acceptada per l'idioma gastronòmic espanyol, és un plat català per excel.lència basat en la utilització del cap i la pota de la vaca guisats a la catalana (la inevitable picada) o amb samfaina, fórmula igualment aborigen i per a mi preferible"
L'art de menjar a Catalunya de Manuel Vázquez Montalbán (1977)

LaLópez Café és el nou projecte restaurador dels amics Txaber i Ana (Ana i  Txaber).
És dificil de resumir ja que és un cafè però no només és un cafè. És un local amb pastissos però no només és un local amb pastissos i també hi pots fer un àpat complert però tampoc és un restaurant.

En canvi si t'ho mires per la part del producte el resum surt sòl i ràpid: bon cafè, bons pastissos, bon àpat i chimpúm. I amb un grijit descomunal, un capipota tan bó que secagalaperra.
Ho se perque ens van convidar a visitar-los la setmana passada i la reverberació neuronal de textures gelatinoses i sabors profunds encara em dura. Secagalaperra, it's my point.


Situat dins de la muralla tarragonina (literalment) el local és nu, gairebé despullat. Taules, cadires, la presencia imperial de la cafetera brunyent -curiosament a aquesta li veus el cul, un angle poc habitual per a les cafeteres professionals- i poca cosa més. Paret blanca i pedrosa, terrasseta xula i cafè d'impressió. Cafè amb gotet d'aigua: ets del que la beu abans del cafè per netejar el paladar o ets del que la pren després del cafè per netejar el paladar?


Em vaig demanar un flat white, combinació nascuda a les antípodes oceàniques amb una base de cafè espresso doble cobert amb capa densa de llet muntada amb vapor. Tremendo. Sobre l'origen del nom flat white hi ha diferents teories i explicacions, per cert.


Els pastissos són casolans. Vem tastar el brownie, pastís pla que gairebé no s'aixeca perque el seu propi pes en ingredients humits, greixos i cacao ho impedeixen. Un homenatge a la golafreria. El de la López Café és dens, humit i poderòs. Com ha de se un brownie digne d'anomenar-se'n.

I per al dinar, fan menú (entrant+plat calent+beguda) per 8,5 euros. Entre els primers destaca una burrata de qualitat excepcional (+1 euro de suplement) deliciosament liquida i làctica. Cor cremós que s'espatarra per el plat quan trenques la fina pell contenidora. Brutal.


Bona  ensaladilla, coronada per kalamata i amb cogombrets envinagrats tallats en menuda brunesa a l'interior. S'acompanya amb el que jo en dic 'regañás', però no soc gaire fan ni tampoc dels 'picos', em semblen pans secs i poc amables. La vaig menjar doncs amb el pa de molla alveolada i crosta bruna i cruixent (del Forn Sistaré, Reus)


Hummus molt suau i cremós. Franja de pebre vermell de La Vera per sobre, que sempre suma amb el seu fumat irredent.


Arribem al moll de l'òs quan a taula apareix la sensacional cassoleta de capipota. El mateix Txaber ens dona alguna de les claus per a l'èxit espatarrant:

"la papada al forn tres hores a 150 ºC. Les manetes tres hores bullint cobertes d'aigua amb pebre i llorer, desprès trossejo les papades i desosso les manetes. Faig un sofregit de ceba i all, afegeixo el Pimentón de La Vera i ràpidament cobreixo amb tomàquet ratllat. Quan està ben sofregit, incorporo les carns i un cigrons cuits i apa!" (és una evolució d'aquesta recepta: http://elcocinerofiel.com/2014/12/08/receta-capipota/ )
El resultat és suau, dens, melós i adictiu. Traca i mocador. La veritat, em va costar compartir amb els companys de taula, heh!


Altres plats de bona cuina i senzilla són el pollastre rostit (a la clàssica i a la catalana) servit sense els òssos:


O el pastís de carn picada o hackbraten és plat en format llesca de terrina, textura flonja i ou decoratiu tela de vintage. Li falta la blonda i ja tindriem el pack complert!


Preparacions ben resoltes, bon punt de cocció i sabors ben definits. Son 45 minuts d'autopista, un plis, així que ens hi tornaran a veure i ves per on igual m'hi acosto amb el tàper i aprofito per pillar capipota take-away. Heh!

Molta sort, Ana i Txaber!

(Foto de Martí Sans)



LaLópez Café
via Imperi Romà, 11

dijous, 24 de novembre de 2016

de video-recepta: pudding de nous, poma àcida i curaçao


Video recepta nova publicada a Gastronosfera.com
Un pudding que és versió d'un que fa anys li vaig veure a l'Isma Prados. Jo li poso curaçao i ell feia servir ratafia. He perdut catalanor!

La entrada original amb les explicacions extenses les podeu trobar en aquest link.

dilluns, 21 de novembre de 2016

diumenge, 20 de novembre de 2016

de gratitud



Aquesta és una entrada urgent de matinada. Prego em disculpeu la compulsió.

Ahir per la tarda vaig tenir a les mans per primer cop Love is in the Bread, el nou llibre de Daniel Jordà, amic, forner i viceversa. Més d'un any de feina,  quarantena de receptes i moltes hores de meditació.

Fa aquest any i mesos que per a gran sorpresa i satisfacció sideral del yourstruly, en Daniel em va proposar participar en el projecte. Posar tecla als seus pensaments i reflexions és tasca d'alta responsabilitat doncs el forner de la barba pensa molt i a tota hora.

Que et diguin 'gordo' en el llibre en el que participes és de nota, oi? :D :D :D 

Durant mesos els divendres per la tarda van ser de conversa llarga.Xerrades al bar proper a l'obrador. Parlant d'idees i conceptes que van des de el simbolisme del pa com a regal, els limits de la creativitat aplicada al forn o la mateixa història personal d'aquest forner de barri que encara ho continua sent. Cada setmana un tema. Cada conversa pàgines d'anotacions per a destilar-ne la essència panarra.

No cal dir -però m'abelleix fer-ho- que la gratitud per formar part de la creació d'aquest llibre és enorme, inmensa. Un privilegi nascut de l'amistat -que yo lo sé- al que he intentat fer honor tant amb feina com amb gaudi. Lo que viene siendo una Itaca.


Al llibre hi trobareu no només les 40 receptes de pans creatius (fantásticas fotos a todo color y cinemascope, panes que flotan neng), també les reflexions, la poesia, alguns reptes i uns quants maridatges que he tingut el plaer de proposar.



Agraïment de canyella per al mestre Jordà. No somos dignos.
Et felicito per posar en el llibre les receptes despullades: Són les que fas servir a l'obrador sense escatimar cap dada. Ho sé perque moltes estan passades a net des de la llibreta tacada de farina i feina que guardes sobre aquest caòtic escriptori de batalla.

També agraeixo a l'Anabel, la Maria José i el Román per la seva complicitat i el seu talent. Treballar amb vosaltres és fàcil i plaent!

Love is in the bread
Editorial Juventud
ISBN 978-84-261-4394-5

dimarts, 15 de novembre de 2016

dels guanyadors de les entrades per al BCN&Cake


Els guanyadors de les 5 entrades dobles per al BCN&Cake d'aquest proper cap de setmana 19 i 20 de Novembre són...

- Irisibula
- Marta Andrés
- Alba Comallonga
- Marta Andrés
- Reme1Ful

Felicitats als guanyadors, i gràcies per participar.
Siusplau, envieu un correu a prensa@bcnandcake.com per gestionar les vostres entrades :)


dissabte, 12 de novembre de 2016

de Bcn&Cake. Postres, tallers i sorteig d'entrades.

bcn&cake poster

El proper cap de setmana torna la fira més dolça i -crec que no arrisco massa si ho suposo- també més cuqui de la Barcelona comestible. El BCN&Cake és una fira anual (aquest any amb seu a les Drassanes) en que es parla de llepolíes a dojo: Com fer-les, com incorporar ingredients sorprenents i el que em resulta més llunyà: com decorar-les

Des de el punt de vista de yours truly, el més interessant és aprofitar el ventall de tallers. Aprendre per a utilitzar-ho a casa. Em resulta ben interessant el taller sobre l'isomalt (dissabte 14:30h), el de xocolata (dissabte:18:30h), pastisseria vegana (diumenge 16:30h) i el de un noi nou que comença ara i promet bastant: Panes Creativos per Daniel Jordà (diumenge 17:30h)

daniel jordà al bcn&cake

Els tallers i tot el programa complert el podeu trobar aquí.



Bonus track especial per a la nova secció Biblio Golosa. On hi haurà llibres sobre reposteria per a consultar i llegir durant la fira. We love books, sweetheart!

Us interessa? Tenim disponibilitat de cinc lots (dues entrades cadascun) per als que ens deixeu un comentari en aquesta entrada. Sorteig el dimarts per a que hi hagi temps de confirmar i fer les gestions :)



dijous, 10 de novembre de 2016

del Restaurant Robin Hood. Sopars gratuits per als sense sostre.


Una iniciativa fantàstica al Barri de Malasaña: el restaurant que durant la jornada funciona normalment i als vespres només obre per a acollir persones que han perdut la llar. No només per a que sopin, sino també per a que ho facin amb la normalitat del restaurant i no del menjador social. Això vol dir estovalles i cambrer.

Cap problema ambs els menjadors socials, que prou feina fan es clar. Es tracta de que -tot i que no dona més dades- suposo que el funcionament del dia ajudarà a pagar les despeses de la nit, de forma que en comptes de tenir beneficis econòmics el restaurant els convertirà en beneficis socials i els treballadors tindran un sou. Sembla collonut, la veritat.

Desitjo molt que els funcioni, i que la idea s'escampi, ja que per el que sembla vivim en un pais que un cop recomptats els vots, vol continuar el camí que ha deixat de banda a tants i tants ciutadans. Lavidasigueiuaaaaaaaal.  Com a minim, no tot es foscor.

El nom és total, volen fer una cadena i es diuen Restaurantes Robin Hood.

Via Carme Arce