decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més)

divendres, 25 juliol de 2014

d'Alberto Chicote, 'Pesadilla en el Metro' al Versió RAC1


Ahir dijous va ser noticia el ratolí que van gravar dins una màquina expenedora a la estació del Metro de Sants Estació. El pequeñoroedor es fotia les galetes en una màquina que se suposa blindada per a bitxos.



Per la tarda al Versió RAC1 d'estiu, el seu (poc aconseguit en termes d'imitació) Alberto Chicote va voler fer un cop de ma a Metro de Barcelona per a millorar el servei i la higiene. Heh.

- ¿Una rata en la comida? ¿Pero que mieeeeeerda de restaurante es este? ¡Esto es un puto desastre! XD
 

dimarts, 22 juliol de 2014

d'on i com arriba el cafè fins a la nostra tassa? Meravellosa animació amb tot el cicle de vida del cafè

Una absolutament meravellosa presentació sobre el cicle de vida del café desde que es planta en vivers fins que arriba a la nostra tassa. Per a fer-se una bona idea de les succesives etapes que ha de recorrer.
Especialment interessant m'ha semblat on explica que el processat de les 'cireres' de café es pot fer de manera tradicional amb un assecament sota la influència del sol o bé de forma industrial via maquinaria que en fa un processat i fermentació en humit.
Després arriba la neteja per saccejada, el torrat del mestre i la molta que variarà el tamany en funció del tipus de cafetera que hem de fer servir.

Aquesta delicia la vaig trobar via Salvador Sans de Cafés el Magnífico


Brought to you by:BizBrain.org | Open in a New Window

dilluns, 21 juliol de 2014

d'esmorzar de forquilla en imatges, final de temporada 2013-2014


 
 Foto Nuni

Darrer esmorzar de forquilla a Ca l'Esteve d'aquesta temporada 2013/2014. Un festival de productes de l'hort. No calen gaires lletres, la veritat... :)
 
Cebes, pebrots i albergínies fetes al forn Josper, tomàquets de quatre tipus amanits.

Pebrotets de liliput, no n'hem trobat cap que piqués, heh.


Foto Esther Fuentes
Truita de patata i carbassó, també n'hi havia amb xoriçet per als més carnivors.

Foto Angels Puntas

EXTRAORDINARI l'escabetx de sorell sobre alberginia blanca. PLA-TA-ZO

Foto Esther Fuentes

Carns variades, peus de porc, galta, botifarra crua, botifarra negra... i qui volia... ou ferrat. Colesterol? What colesterol?



El mestre Xesco ens ha preparat un arrós en una cataplana, un estri portugués amb forma de llentía gegant on les viandes es couen de forma similar a quan ho fem en una papillote.


Arròs de rabassoles -o culmenilles en català no normatiu- i peus de porc. Ole.

Foto Esther Fuentes
Síndria i meló. El segón especialment dolç i provinent també de l'hort del restaurant.

Foto Nuni
Final de festa amb cafetó i tertulia al porxo. 
El millor dels blocs són els blocaires.

dissabte, 19 juliol de 2014

de la silenciosa substitució: frankfurt de porc per frankfurt de pollastre

Recordo que quan era petit -anàva a posar també jove però sona ja a sarcasme...heh- tots els paquets de salsitxes tipus frankfurt eren fets amb carn de porc. Les de pollastre no existien gairebé i durant anys van ser sorprenentment més cares.

Després van arribar les salsitxes frankfurt de pollastre amb gall d'indi barates del morir. Per la senzilla raó que es fan amb 'carn separada mecànicament' el que ve a significar que agafen carcasses i retalls diversos i els passen per màquines espremedores de forma que tota la fibra càrnia surti extrusionada en una mena de polpa de proteïna que no vulguin vostès veure.


Ara, tots els paquets de salsitxes frankfurt low cost que em trobo etiquetats simplement com a 'salsitxes tipo frankfurt' tenen com a ingredients aquesta carn de pollastre i gall dindi separada mecànicament. I només els que són una mica més cars i "premium" estan fets ... amb porc. De flipar.

Per descomptat, en tot cas estem parlant de carns legalment comestibles i al cap ia la fi això de picar ossos i tendons no deixa de ser esprémer al màxim la capacitat alimentària de cada animal ... però a mi em fa coseta.
 I que la indústria ens hagi substituït al cap d'anys un producte (frankfurt de porc per frankfurt de pollastre) així a la calladeta ... en fi.

divendres, 18 juliol de 2014

de tasta, toca, olora. Viatge sensorial de Fundació Alicia i Comediants per a la sordceguera


Tasta! Toca! Olora! 
és un projecte de Comediants i Fundació Alicia dins el marc del Festival GREC 2014.
En el mateix, via una adaptació de 'Ratatouille' per a sordcecs ens podem aproximar a com viuen la gastronomia i la alimentació les persones que pateixen ceguesa, sordera o ambdúes coses.

La web del projecte: http://www.tasta-toca-olora.com/
Les sessions dins el GREC seràn el proper  dilluns 21, dimarts 22 i  dimecres 23 de 10h a 20h -cada hora-

Com a bonus, hi participa l'Ada Parellada.  Que és no només gran cuinera sino persona a la que admirem per la seva capacitat de bonhomia, creativitat i capacitat de treball. És un bonus, però... quin bonus :D


http://www.verkami.com/projects/9160-tasta-toca-olora

del que sigui, però fem una festa!

Un amic galllec em fa arribar la prova  de que  hi ha pobles en que els brainstormings per a fer festes gastronòmiques són d'extrema apertura mental. Com  més festes millor, i si ha de ser festa da paella en el Concello de Silleda doncs endavant.

El tema és fer una festa, jalar i divertirse :)


dimecres, 16 juliol de 2014

del tast de la cervesa: el que vaig aprendre a la Cervesera Artesana

Fa unes setmanes, via Nuni vem tenir el plaer de a visitar La Cervesera Artesana. Un local de Barcelona on el.laboren la seva pròpia cervesa -una modalitat que a centre europa no es pas extranya- en unes instal.lacions situades dins el mateix establiment i que estan a la vista de la clientela.



El que més em va agradar de tota la conversa que vem tenir amb l'Olaf i en David va ser l'estona en que ens van explicar la millor manera de fer un tast de cervesa, que per motius obvis és diferent que el procediment del vi. Tenir mestres que et descriuen cada pas per a que l'entenguis i ho puguis aplicar en el futur és un dels grans plaers que em dona la vida. I no ho dic per dir.

Obviament, el que segueix està molt lluny de ser un taller de tast com Escoffier mana, però sí que són algunes de les coses que m'han quedat gravades i que ja aplico desde aquell dia :)

Primer fet evident: la cervesa té escuma -de fet no es diu escuma, sino que n'hem de dir crema-.
La qualitat de la crema (tamany i regularitat de les bombolletes que la formen, perque la crema és una emulsio i concretament una dispersió coloidal) així com el color de la mateixa és un primer paràmetre a valorar. També la seva persistència en el temps i la forma en que va deixant marca a la paret del got o copa. Els dibuixos i figures d'escuma reben el nom d'encaix de Brusel.les.


Encaix de Brusel.les, que va marcant cada glopada. Fuente


Un segon paràmetre -que aquí si que coincidim amb el vi- és el color i el grau de transparència de la cervesa. I vam aprendre a deixar marcada la nostra petjada dactilar i tractar de veure-la a través del got. D'aquesta manera ens fem una bona idea de com de tèrbola és la cervesa. El color i l'aroma previ a fer la glopada ens suggereix com de intensos seran els matisos torrats i amargants que hi trobarem, però no sempre coincideix! Això forma part del joc del tast :)

Una cervesa daurada amb escuma molt persistent i gens amarga. La rossa, my favourite. Molt lleugera i amb poc caracter amargant.

També es clar, els aromes que despren. Va ser curiós quan ens van recomanar fer un primer glop de cervesa lleuger per a fer una entrada en la boca, sense analitzar. I analitzar el segón glop amb detall concentrant-se en la diferència de sabor més dolç en la punta de la llengua i amb domini dels amargs un cop passa cap a la gola. La persistència d'aquest amargor i de la sensació general, un altre factor.



La cervesa fosca podria semblar la que havia de ser més forta i amarga, però no ho va ser pas. Una cervesa prou amorosida amb retrogust a regalèsia, força espectacular. Em va recordar llunyanament a una cola de la que en diré zero lletres del nom, juas.


Desde aquí vull donar les gràcies al David i a l'Olaf -a la foto en la zona d'el.laboració situada al final del local- per el seu mestratge i les dues horetes que es van passar practicant una mica d'òsmosi del coneixement a servidor i resta d'assistents. Moltes gràcies!

La Cervesera artesana, Sant Agustí 14. Barcelona
http://www.lacervesera.net/

dimarts, 15 juliol de 2014

de cenas temàticas Zouk: Hisop. Gallina de piel.

Zouk Magazine es bien
Hisop es bien

o dit d'altra manera

Albert Molins es muy bien
Oriol Ivern es muy bien
Y La suma de las partes es más que el total.



"Definitivamente hay que perder el miedo a la llamada alta cocina. Demasiados mitos, lugares comunes y demasiadas aprensiones al respecto. Pau Arenós escribió que esta era la cocina de los valientes, pero, quizás, tampoco es para tanto. Si eres de aquellos que nunca se ha atrevido a ir a uno de estos restaurantes, en Zouk Magazine queremos animarte a hacerlo y por eso hemos organizado esta cena temática que no te puedes perder.
La cena tendrá lugar el próximo 7 de octubre a las 20.45h en el restaurante Hisop, poseedor de una estrella Michelin, donde su chefOriol Ivern, servirá un menú pensado para la ocasión y que no nos ha querido desvelar. Antes de empezar la cena, los asistentes recibirán una pequeña introducción sobre los fundamentos de este tipo de cocina. Durante el servicio, Oriol Ivern presentará cada uno de los platos y explicará que técnicas ha usado y con qué intención las ha usado. Al finalizar y si hay ganas, tendrá lugar un coloquio entre todos los participantes y Oriol Ivern."
Foto: Albert Santamaria

Direu que Octubre queda molt lluny, i tindreu raó. Però m'he assabentat avui i m'he he fet el post a sobre. As usual.
Els que pogueu anar-hi no us ho perdeu perque el preu és sensacional (66 euros menú maridat d'un estrella Michelin) i l'Hisop val cada cèntim que costa en la meva humil opinió.

Els detalls els teniu a la seva web:

http://www.zoukmagazine.com/event/cenas-tematicas-con-zouk-magazine-desmontar-mitos-de-la-cocina-de-vanguardia-en-hisop/