d'homenatge a Astrid Gabilondo

Texte original publicat al mur de Gastroblocaires.

HOMENATGE ASTRID GABILONDO
Hi ha alguns dels que tenim ja una edat blocaire que vem tenir la sort i el privilegi de compartir somriures i dinars amb una blocaire que ens va deixar la setmana passada. Astrid Gabilondo era una noia de Donosti que va venir a iluminar Barcelona amb el seu somriure obert i amb la seva energia de pura amfetamina natural.

Amb el seu blog http://www.miblogdepintxos.com/  va construir una xarxa de complicitats i amistats. Demostrant un cop més que el millor dels blogs són els blocaires. Divendres passat ens va deixar i la seva gran amiga Dolors Mateu ha obert una entrada per a que aquells que vulguin cuinar una recepta del seu blog.

Desde Gastroblocaires, en conversa amb el Manel i la SaraMaria hem pensat proposar un homenatge a l'Astrid. Un homenatge a la cuina, a les nostres cuines.
Us proposem que durant la setmana cuineu alguna recepta del seu blog (miblogdepintxos.com) i que DIVENDRES VINENT dia 24 de Maig la penjem als nostres blogs com a comiat al seu somriure.

Si penjeu les receptes les podeu compartir al mur de Gastroblocaires, però SOBRETOT és important publicar-lo al recull que està fent la Dolors (http://blogdecuina.blogspot.com.es/2013/05/un-angel-en-la-cocina.html) , que en farà un llibre amb totes elles i on ja hi ha alguns de vosaltres que hi heu col.laborat.

Creiem que és un comiat que és mereix l'Astrid: que cuinem amb ella al cor una de les seves receptes.
Gràcies Astrid per totes les vegades que ens vas fer somriure. Recordeu: publiquem una recepta seva el proper divendres 24 i la inscribim al recull del blog de la Dolorss.
http://blogdecuina.blogspot.com.es/2013/05/un-angel-en-la-cocina.html

de botifarra! Article al Gastronosfera

Avui, article botifarrero al Gastronosfera on parlo d'una dels meus grans amors gastronòmics. La botifarra. Amb el video de la botifarra d'ou i una petita descripció vampirica de perque la botifarra negra és lo más de lo más :)

"Al que teclea estas líneas le va a costar dios y ayuda no trufar la entrada con chascarrillos y ocurrencias varias respecto a la simbología, tipología y topología de uno de los símbolos gastronómicos que más enorgullecen al catalán medio: su butifarra.

Porque las butifarras son uno de nuestros mayores símbolos gastronómicos y en mi opinión una auténtica delicia en casi todas sus variantes. Estos gruesos cilindros rellenos de carne picada y condimentada se dividen entre la butifarra cruda y la butifarra cocida. Las del primer tipo son las habituales en los platos de botifarra amb seques (butifarra con alubias) y están de muerte con una generosa cucharada de alioli. La vida mejora con una buena cucharada de alioli, ¿lo han notado?

...."

Artícle complert clicant AQUÍ. Si teniu alguna xarcuteria de luxe no oblideu compartir-ho als comentaris de la entrada al Gastronosfera :)

desarrollismo & Tecnologia. El futuro ya está aquí.

Per als que avui teniu festa: A sonreir, amiguetes...
Per a la resta, com yours truly, doncs a sonreir igualment!! :)

de guanyadora del sorteig de Passaport Gourmet

Doncs ja tenim guanyadora (perque en aquest cas és una noia) del sorteig del Pasaporte Gourmet BCN 2013 que vem fer en aquesta entrada durant la setmana passada.
I la guanyadora és la Cinta, blocaire del trossets de cuina. Moltes felicitats i espero que gaudeixis molt d'aquest 50% de descompte en aquests 50 restaurants de Barcelona, ja ens ho aniràs explicant!! :)

Cinta, plissss, posa't en contacte amb nosaltres via el mail decuina (arroba) gmail (punt) com per a fer-te arribar el teu passaport i que puguis començar el viatge!! :D

de Sandwich Monsters, literalment sandwitxos monstruosament simpàtics...

Sandwich Monsters. Una idea boja que fa somriure. Bon matí de diumenge!

de swedish Chef, via el #ComandoPanarra

Un dels grups que amb més energia positiva i dinamisme constructiu han saccejat el timeline del meu Facebook és el #ComandoPanarra. Creat i tutelat per l'equip de La Trinidad Panes Creativos, s'ha dedicat a proposar reptes basats en reproduir a casa les receptes del Putuchef Daniel Jordà. Reptes als que la meva proverbial mandra i sobretot la meva crònica manca de temps m'han impedit apuntar-me.

Però no només de reptes panarres viu el grup, i aquest dijous he descobert gràcies a la publicació de la ChefM un personatge de felpa que m'ha fet riure i recuperar part de la energia que una jornada complicada m'havia robat. El Xef suec, de Barrio Sésamo, no es pot treballar amb ingredients més frescos...

Un putucrack el xef Ikea, com el #ComandoPanarra

de Pesadilla en la cocina: Moria edition.

El meu resum humoristic de Pesadilla en la cocina d'ahir, amb un restaurant situat en unes coves que feien por i motivat per una piulada del David (La hora del Bagel)

Podeu veure complert l'episodi a:
http://www.lasexta.com/videos/pesadilla-en-la-cocina/2013-mayo-16-2013051600015.html

de xocolata estadística: molt probablement t'agradi

Una xocolata estadística:
70% de xocolata negra, 20% de xocolata amb llet i 10% de xocolata blanca. Literalment.

A la venda aquí: http://www.chocolate-editions.com/s_pc

Via Microsiervos

d'Arturo Pardos Batiste. Duque de Gastronia (Àudio)

Arturo Pardos Batiste es el Duque de Gastronia, lo que viene siendo un sabio de la cosa del comer.

Autor de nombrosos llibres, he arribat la seva obra de la ma dels que sí saben de llibres coquinaris. La seva darrera publicació versa sobre el món del vi als restaurants i entre altres coses serveix per a entendre que tots els detalls compten.

En aquesta ocasió, tenim al Duque nedant entre un mar de caspa radiofònica. Caspa xuleta, il.lustrada i barnisada amb un tó de superioritat faltona. És el tó del programa i les tertúlies de Carlos Herrera a Onda Cero. Un gran professional Carlos Herrera, i ho dic sense cap mena de doble intenció, és en efecte un mestre de la ràdio. Però no suporto el tó sobradíssim que gasta i aquesta sensació que tinc quan el sintonintzo d'estar escoltant la millor ràdio carpetovetònica que es fa avui en dia a tot l'Estat.

En tot cas, que el contexte no ens faci perdre el fil de la història, aquí del que es tracta és de gaudir uns minuts de les paraules del mestre Pardos Batiste. Fins i tot a mi, que en realitat em miro el servei del vi amb tota la distància de món, m'entren ganes de demanar-me una copa i observar calladament la dansa del sumiller. Heh!

Más audios en Onda Cero