decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més)

dijous, 2 octubre de 2014

de la Cocina Cómica de Juan Pérez Zúñiga

M'ha regalat el meu pare, 
un facsimil de llibre estelar
de Juan Pérez Zúñiga,  
Cocina cómica per a disfrutar.


Del talent humoristic d'aquest autor ja en van parlar els admirats -tot i que amics- Gastromimix. Jo em limito a destacar una petita poesia del final del llibre, en que l'autor descriu la seva magre despensa i jo al llegir no he pogut evitar pensar en la quantitat de families que ara mateix viuen una situació similar. I aprofito per cagar-me en la puta mare dels governants que ens han posat en aquesta situació i que com a sortida només ofereixen paciència i continuar amb el mateix: un sistema que no funciona. Aneu a la merda, home.


MI DESPENSA

Una zafra de aceite de oliva

(¡del más malo, querido lector!)
con su tapa en la parte de arriba
y espita con llave en la parte inferior.

Sobre tosco vasar, al que viste
colgadura de rojo papel,
un puchero que, si hoy tiene alpiste,
contuvo algún dia riquísima miel.

Una escarpia sujeta en el techo,
y pendiente del tocho un cordón
con un gancho torcido y mal hecho
del cual debería colgar un jamón.

Cinco latas de ricos pescados
que hace tiempo vacías están,
y entre tila, en un bote guardados
algunos bizcochos del tiempo de Adán.

Tres botellas de vino pequeñas
(del que apenas se puede beber)
y otras tres del mejor Valdepeñas
que por mi desgracia se ha echado a perder.

Dentro de una cazuela de barro
avellanas, espliego y jabón,
y pegada en los bordes de un tarro
manteca de Flandes del propio Chinchón.

Seis o siete chorizos añejos
procedentes de añejo rocín,
y las pieles de varios conejos
colgadas de un clavo, no se con qué fin.

Junto a un plato que tiene tocino
y unos cuantos mendrugos de pan,
un cacharro con ajos, comino,
pimienta,guindilla, laurel y azafrán.

Dentro de una tinaja, una arroba
de garbanzos que apenas se ven.
Atrancando la puerta, una escoba
(porque es puerta que no cierra bien).

Y un boquete de medianería
que da paso a la luz y al calor.
No contiene más cosas hoy día
mi pobre despensa, querido lector!

Juan Pérez Zúñiga

dimarts, 30 setembre de 2014

d'arròs al tros: arròs de bolets, costelles i botifarra.




#Arròsaltros és el hashtag de la fantàstica jornada que vem passar cuinant, jalant i xerrant al tros de l'Ana i en Txaber. Un dissabte complert en companyia del Lluis (autor de les fotos), l'Iker, la Juana i el Luis Miguel i on les feines de cuina es van repartir i a mi em va tocar fer l'arròs.
Cuinat sobre foc de llenya -era la meva primera vegada- va ser un arròs de bolets, costelles i botifarra. I entre comentaris catxondos de  '¡Uyyyy, así no es!'... kkabrons :D

La veritat és que malgrat ser novell en la cuina a flama, va sortir força ben cuit i gustós. Aquesta és la recepta que vaig 'improvisar' i que apunto ara per a no oblidar :)


Arròs amb bolets, costelles i botifarra

Ingredients:

Per al sofregit 'sofrito' (si fos un sofregit estil català no portaria el pebre vermell)

Una ceba gran
Un porro
Tres grans d'all
Tomaquet ratllat sense llavors

Una botifarra de perol
Mitja botifarra negra
Un pebrot verd
Un pebrot vermell
Pebre, sal, oli d'oliva verge
Pebre vermell
Una mica de sucre
Pols de cep
Carreretes seques

Per al brou

Un esquelet de pollastre
Una ceba, mig porro i una pastanaga
Una branqueta d'api
Sal


Per a l'arròs

Un bon grapat de costelles de porc
Una botifarra de  bolets per a cada persona
Rossinyols
'Seta de cardo'
Arròs (vem fer servir un tipus bomba del Molí d'en Rafaelet)


Procediment:

Comencem preparant el sofregit el dia abans a casa (ni de conya el faig al camp en foc de llenya, heh!). Tallem la ceba el més petit possible i la daurem en oli, al que afegim el porro i els alls picats. Quan el porro també ha agafat una mica de to, afegim els pebrots tallats ben petits i tornem a deixar una estona al foc per a que s'estovin. Afegim el tomàquet i ho reduim (li posem una mica de sucre i salpebrem). Quan ho tenim fosc i concentrat afegim les botifarres tallades tan petites com la mateixa mida de l'arròs. Finalment el pebre vermell de la Vera (dolç), el cep en pols i les carreretes rehidratades. Aquesta pluja en pols de cep i pebre vermell és el que donarà el gust principal al nostre arròs.


Fem un brou de pollastre bullint els ingredients fins que la substància passa de l'au a l'aigua. Jo també vaig posar-li al final un puntet de pebre vermell per donar-li alegria i color. Mentre es feia el brou vaig daurar les costelles ben brunes i les vaig guardar al tàper amb l'oli corresponent.



El moment de daurar les botifarres, els rossinyols i el bolet carnòs xinés.

Sobre la paella ben roent, posem oli i daurem les botifarres i els bolets (els carnosos 'seta de cardo' a troços grans per a que es trobin i donnin textura). Quan està daurat, afegim les costelles i rememen una mica abans de posar-hi també el sofregit. Quan està tot ben calent i cuinat, aboquem el brou.


 En primer terme, el 'capellanet', interessant peix assecat de la familia del bacallà. Salabròs i intens.



 També hi havia carn, però no va triomfar tant com l'arròs. Coses que passen!! :)

Quan aquest brou també bull amb força, hi posem l'arròs i repartim bé per a que cogui uniformement. 16 minuts en total per a que el gra quedi sencer, mentre cou anirem afegint brou si veiem que fa falta. Se suposa que remenar és un crim, però jo vaig remenar una mica de tant en tant perque sino el centre quedava sec i les vores no quedaven cuites.

El resultat és un arròs potent, de gran color i on pots gaudir amb els bolets, la carn i la botifarra. Realment estic content de com va quedar al final, tot i que de tota la jornada el millor van ser... sí ... els blocaires :D

 Visió cenital del assumpte quan la cocció ja estava propera a la fi. Val a dir que hi havia moltes coses en aquest arròs amb coses!



diumenge, 28 setembre de 2014

d'amanida de tomaquets, bolets en escabetx i alberginia rostida

Aquesta és una fantàstica recepta de la cuinera Eva G. Hausmann. Havia de servir per a un recull i al final no va porder ser. Així que la he volgut recuperar perque em sembla un gran exemple de cuina que sap combinar el sabor amb una delicada presentació. Gràcies Eva!!!

Receta, cocina y estilismo: Eva Hausmann – Julio 2014
Fotografía: Respira Disseny (Marta Reche)


ENSALADA DE TOMATES, SETAS EN ESCABECHE Y BERENJENA ASADA


INGREDIENTES

2 tomates de Montserrat
2 tomates rama grandes
1 barqueta de tomates Cherry
1 berenjena grande
200gr de setas en conserva escurridas
1 cebolla
6 dientes de ajo
Tomillo
Romero
Laurel
Orégano
Pimienta en grano
30ml de vinagre de vino
300ml de aceite de oliva
Aceite de oliva
Sal
1 rebanada de pan
Flores comestibles (opcional)

PREPARACIÓN

Para las setas en escabeche:

Escurrimos las setas y las pasamos por agua, las dejamos secar en papel absorbente.
Cortamos en juliana la cebolla, calentamos el aceite a 80oC, introducimos la cebolla, ajos, romero, tomillo, laurel, pimienta en grano, incorporamos las setas y las dejamos confitar unos 10', añadimos el vinagre y lo dejamos 10' más, retiramos del fuego, dejamos entibiar y reposar 2h en nevera.

Para los tomates:

Hacemos un corte en forma de cruz en la base de los tomates, los escaldamos en 
abundante agua hirviendo durante 1' o hasta que la piel empiece a desprenderse, los escurrimos, cortamos la cocción en agua con hielos, una vez fríos los pelamos, cortamos a cuartos, despepitamos, reservamos las partes que no utilizaremos para hacer un terciopelo de tomate. Lavamos y cortamos por la mitad los tomates Cherry. Reservamos.

Para el terciopelo de tomate:

Introducimos los restos de tomates en un vaso de túrmix, añadimos sal, una rebanada de pan y un poco de aceite para ayudar a turbinar, trituramos y colamos por chino, reservamos en nevera.

Para la berenjena asada:

Colocamos la berenjena sobre los fogones, quemamos la piel durante 2/3’ por cada lado, retiramos del fuego, pelamos con cuidado, dejamos entibiar en un colador de rejilla para que suelte toda el agua, una vez fría aliñamos con aceite de oliva y sal, la cortamos en pequeños trozos.

Emplatado:

Aliñamos los tomates con aceite de oliva y sal, escurrimos las setas, recuperamos la cebolla del escabeche, colocamos en el plato los tomates, setas, cebolla y berenjena, decoramos con el terciopelo de tomate, hierbas aromáticas y flores comestibles.

dissabte, 27 setembre de 2014

del Xow de David Muñoz (Diverxo)

Dilluns 29, la estrena a Madrid... la veritat és que tinc força curiositat :)
De moment només tenim el trailer...

divendres, 26 setembre de 2014

de los ojos pecadores, el Prof. N Capo, la carn i les tetes

Ahir vem estar de visita Gastroblocaire (pensada, organitzada i currada per la Nuni) a la exposició 'Menús de guerra' on apareixen quatre figures culinaries i mediàtiques de la primera meitat del S. XX. Una de les quals és el Professor Nicolás Capo.

El Prof. N. Capo forma part de la meva infancia per aquelles coses de ser fill de familia anarcosindicalista amb interessos per tot allò que soni a out of system. Tinc alguns dels seus llibres a la biblioteca de casa, entre els quals i tenint en compte que cura el càncer (això diu ell) amb la ceba, ho arregla pràcticament tot amb la llimona, i així un reguitzell de perles... tinc el projecte de convertir-me en inmortal.

Això sí, en la seva teoria del que son o no son les tetes, no m'hi trobaran. Esto no, Nicolás.


"En los senos de la mujer nosotros no vemos otra cosa que un adorno de belleza plástica del cuerpo humano, y las fuentes vitales por las cuales se alimenta el niño, nuestro hijo, con la leche blanca y pura cual manjar de los dioses!
Comprendemos que los hombres tienen sed, sed de pasión sexual, sed de lujuria, pero nosotros sabemos perfectamente bien cual es la causa de esa anormal sed. No la perdonamos, la combatimos! La causa de esa excitación es la alimentación, carnes, el tabaco, el alcohol y la mala educación. Para ser Nudísta , antes hay que ser un buen grugívoro y un verdadero filósofo y estoico.

No debemos ver en este hermoso cuerpo, una y juvenil de esta joven de 23 años una figura de lujuria y de pasión, sino una vocación serena de lo natural y escultórico..."


Que no Nicolás, que no.

dimarts, 23 setembre de 2014

del Portillo de la traición - Zamora. Gran descobriment.

Excel.lent local de tapes molt ben treballades a preus més que raonables que vem conèixer durant aquest estiu. El Portillo de la traición, a Zamora, te una oferta clarament diferenciada dins de la ciutat. Amb unes tapes de perfil modern sense excentricitats, cap toc vanguardista però sí moltes ganes de presentar els platillos amb gust i sobretot amb sabor.
No es pas que ens quedi al costat de casa, la veritat, però ens hem quedat amb moltes ganes de tornar i si algun cop tornem a estar per la zona, segur que hi tornarem!

Bacallà en tempura negra, sembla carbonilla però és una cruixent tempura amb tinta de calamar. Dins, un bacallà cuit just al punt i molt ben dessalat. Excel.lent.

Mega croqueta del copón. De chipis (txipirons) amb allioli negre. Espectacular. Bona també però no tant la de botifarró.

El local és senzill i sense luxes, no hi ha taules per seure però sí unes taules altes amb tamboret a l'entrada i per suposat una barra on pillar el material fungible.

La tripulació, (Charlie i Rebeca) simpatiquíssims i amb molta empenta. Felicitats.

Boníssim pollastre arrebossat amb patates xip i un guacamole per a acompanyar. Crunch, crunch i crunch!!

Un tentempié ligero, que vamos con prisa... heh!


Deliciós tartar de vieira i gamba amb ajoblanco i ajonegro. Sensacional la textura i el toc refrescant del conjunt. De lo milloret de la jornada.

Tonkatsu de llom de porc, versió japonesa de la salsa barbacoa amb un punt de mirin i unes mandonguilles sucoses i menudes. dificil de menjar amb els pals però igualment bó :)

Com es veu a la foto del conjunt, també fan patates tipus brava que deixen combinar amb varies salses a escollir.
Mireu els preus... son ajustadíssims per la qualitat que donen. Està clar que a Barcelona serien insostenibles. 



Al costadet mateix de la gran plaça central, zona tranquilissima i peatonal. Com us he dit... ja estic desitjant poder-hi tornar!!

Portillo de la traición
Herreros, 6 Zamora 49001
facebook.com/barportillodelatraicion
679351384

diumenge, 21 setembre de 2014

de la porchetta de Sagàs i la lechona tolimense.

Ahir dissabte vaig tenir ocasió de tornar a gaudir de la porchetta del Sagàs i Oriol Rovira. Un porquet completament desossat, tornat a farcir i cuinat 'sencer'. Una delicia que em te enamorat.


En Dani Pantxeta, locombiano sudacatalà gràcies al que ens podem regalar amb píndoles gastronòmiques exhuberants ens ha fet arribar aquesta meravellosa lechona, que és justament el mateix concepte però fet en mida XXL i en un forn autènticament rural.

Es que no tinc ni paraules.... OH,DIOS MÍO!

dijous, 18 setembre de 2014

de Cuinetes&Gastroblocaires us proposen: Menús de Guerra al Museu d'Història de Catalunya




Menús de guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència és una exposició del Museu d'Història de Catalunya que ens permet fer una ullada als inicis de la Cuina Catalana en un moment de innovació i modernitat que es veu estroncada per la Guerra Civil. En aquest moment les institucions catalanes van intentar modelar la manera de cuinar, sobretot per tractar de combatre les dificultats durant la guerra i amb l'ajuda dels grans cuiners de l'època van elaborar alguns fulletons informatius i receptaris, entre els quals hi trobem "Menús de Guerra".

Si sou bloggers o comunicadors gastronòmics teniu l'ocasió de visitar l'exposició guiats pel comissari de la mateixa que ens explicarà amb detall aquest apassionant episodi de la nostra gastronomia.

En acabat farem un tast de cervesa artesana i marxarem amb una còpia del receptari "Menús de Guerra" sota el braç.

Ens acompanyeu a fer un passeig per la història? Som-hi!

http://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_curs/menus_de_guerra_cuina_d_avantguarda_i_supervivencia

Us podeu apuntar deixant un comentari en aquesta entrada o en el esdeveniment de Facebook que hem creat i on hem convidat a tots els nostres amics gastroblocaires. Si tens un bloc de cuina i mai has participat en cap de les nostres activitats i no et tenim fitxat... deixa aquí el teu comentari per a inscriure't :)