decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més)

dissabte, 1 novembre de 2014

del anisakis, interessant mini-reportatge.

Rebo per email enviat per l'Agusti (Cangrejo grande) el link a aquest mini reportatge sobre l'anisakis i un altre paràsit visualment similar anomentar 'nervio de la palometa'. El tó és una mica inquietant, potser amb una música massa efectista i dramàtica. Em recorda a alguns programes de reporterisme que s'estilen a les cadenes privades de la tele que patim.

En tot cas, serveix bé per a transmetre la informació i conèixer millor aquest paràsit que pot provocar intenses reaccions alèrgiques en algunes persones. El punt més important ja el coneixem, que l'anisakis té la capacitat d'infiltrar-se també a la musculatura del peix i per tant és interessant congelar-lo sempre durant 48 hores.  Però a mi m'ha servit per tornar a prendre consciència que cal estar amatent.
La veritat, fa coseta veure com es belluga el bitxo :O


Anisakis y otros parasitos del pescado from Javier Lorenzo on Vimeo.

Gràcies per el link, Agustí! :)

dimecres, 29 octubre de 2014

de Taller de croissants amb Pastisseria Rodellas: sorteig gastroblocaire!

Saps què passa quan els germans Rodellas et diuen 'hem de parlar'? Doncs que te la lien parda.

Aquest parell de pastissers de Sant Celoni volen repetir trobada amb els Gastroblocaires i ens han proposat fer una classe taller sobre els croissants (historia, ingredients, funcions, amasat, plecs i farcits clàssics). Una classet teòrico-pràctica sobre el tema.


Si us interessa apuntar-vos, farem el sorteig el proper dijous dia 7 per a que tothom tingui temps d'organitzar-se ja que el taller serà el dissabte dia 15 a les 10h del matí a l'obrador de l'Aula Cooktime.

Què cal fer per apuntar-se al sorteig? Només dos requisits:

1- Tenir un blog de cuina o gastronomia
2- Deixar un comentari en aquesta entrada dient que es vol participar

A partir d'aquí... esperar al resultat del dia 7 :)
Us barrufa?


dilluns, 27 octubre de 2014

de com fregir delicadament les herbes aromàtiques

Una interessant i laboriosa forma de 'fregir' unes herbes aromàtiques (julivert en aquest cas) fent servir la mínima quantitat possible d'oli i controlant segon a segon la cocció. Sincerament, no m'hi veig fent-ho. Però és que m'he tornat un dropo per a aquestes coses... em faig gran!?!


Bonus: el format llista de reproducció fa que quan acabi el video en vinguin una vintena més de l'equip del Modernist Cuisine :)

dijous, 23 octubre de 2014

del 'aceite de agua', tècniques tradicionals d'extracció del oli

Llegeixo aquests dies una interessant obra bibliogràfica sobre la historia de la gastronomia espanyola, per cert amb una important càrrega ideològica que deixa força estorat, i al arribar a la època  de dominació musulmana hi ha una descripció dels mètodes d'extracció de l'oli d'oliva i on es pot apreciar com moltes de les paraules que encara avui es fan servir en aquest procés són precisament d'origen àrab. Sense anar més lluny: almazara.

Foto de Felix Marbán (fuente)

"Solo una pequeña parte de la aceituna recogida se guardaba para comerla después de aliñada o para usarla como condimento en multitud de guisos, pues casi toda la cosecha se destinaba a la obtención de aceite, producto que se elaboraba en gran abundancia, pues una vez cubierto el consumo local se exportaban los excedentes por toda la cuenca del Mediterráneo, llegando hasta las regiones más orientales.

Las técnicas empleadas para su obtención eran las mimas que aún se conservan en no pocos lugares de Andalucía, procedimientos rudimentario, basados en la utilización de una prensa de tornillo a la que ha quedado el nombre de almazara.
Generalmente se elaboraban tres clases de aceite. El mejor se sacaba con una simple trituración de la aceituna en el alfarje, seguida de un lavado con agua caliente y una rudimentaria decantación. Se llamaba 'aceite del agua'. Le seguía en calidad el 'aceite de almazara', que se lograba prensando la pulpa de aceituna en este artificio después de haberla pisado en las pilas donde se maceraba, y se pasaba a una pileta, de donde se decantaba en jarros. Además se obtenía el llamado 'aceite cocido' a partir del orujo del primer prensado, que se lavaba con agua hirviente antes de someterlo de nuevo a la acción de la prensa"
"Historia de la Gastronomía Española"
Manuel M. Martinez


Nota, no deixeu de visitar la galeria del fotògraf Felix Marbán, es-pec-ta-cu-lar :)
Aquí el link: http://felixmarban.wordpress.com/oficios/almazara/



dimarts, 21 octubre de 2014

d'aliments escolpits en cera japonesos. Ultrarealisme.

Els restaurants japonesos sovint tenen a la entrada una representació dels plats de la seva carta, realitzada en materials com plastic i cera. A continuació, un artista del modelatge prepara una tempura de gamba espectacular. Però al.lucinant és l'enciam (iceberg, puaj!). Una passada.


Via Twistedsifter 

dilluns, 20 octubre de 2014

declara Joan Roca: No m'agrada que viatgin els productes, m'agrada que viatgin les idees i les tècniques

Ahir, dins del Mercat de  mercats, Joan Roca  i Quique Dacosta van tenir una xerrada sobre  la cuina de vanguarda i la  seva vinculació al territori.  Ambdós van estar d'acord que en els seus restaurants, el discurs personal i de creació està per sobre de la vinculació a fer una cuina del territori.
Fan servir els productes d'on son, i això els agrada, però s'allunyen conscienment de les  tècniques i història local encara que sempre  hi reserven un lloc dins els  seus menús: es tracta de fer una cuina d'autor i  de vanguarda molt per sobre de reflectir el territori.
Deia en Quique Dacosta que  anar a casa del Joan Roca i trobar que ha descobert un nou ingredient és una petita 'tragedia' per a ell: un camí que se li tanca. Deu n'hi do.


"No m'agrada que viatgin els productes, m'agrada que viatgin les idees i les tècniques".
"Les llavors viatgen bé, hem plantat llavors que hem portat dels nostres viatges per zones de Sud Amèrica. Hi volem començar a treballar i investigar. Les farem servir, però hauran nascut aquí"
"Al Celler de Can Roca estem acabant un catàleg botànic de totes les plantes comestibles de la nostra terra, Girona. En tenim unes 300 i només 40 d'aquestes es fan servir en el receptari tradicional".
JOAN ROCA
Mercat de Mercats 2014

"Cocinar con productos de proximidad no significa necesariamente hacer cocina tradicional. En ocasiones es pura vanguardia".
"Cuando otro cocinero de vanguardia encuentra una técnica o un ingrediente nuevo, para mi como competidor leal es un pequeño drama: eso ya no sirve para mí, yo he de buscar otro filón"
"Mi cocina no es tanto valenciana como una catálisis de mis 26 años de experiencias en cocina" 
"Aprovecho mi entorno pero bajo mi  linea personal: Con limón verde, erizos y salmonetes  de  mi costa hago ceviches. Eso no es tradición, claro."
QUIQUE DACOSTA
Mercat de Mercats 2014

diumenge, 19 octubre de 2014

de la dieta equilibrada que no ho és, video de @Midietacojea

Video fantàstic sobre el que és o no és una dieta equilibrada, de @midietacojea. Explicat en tres minuts per a desfer un dels llocs comuns de la nutrició dels darrers anys.



Descobert via el blog loquedicelacienciaparaadelgazar  aqui teniu una xerrada fantàstica que va donar en el Naukas d'aquest any a Bilbao:

dijous, 16 octubre de 2014

delicia musical: la historia del amante guisante

Música i Jalamenta, worlds colliding.
Preciosa cançó i deliciosa obra visual. Te hiero mucho (Historia del amante guisante), de Love of Lesbian


Hoy voy a hablaros del amante guisante,
el hombre que montó un gran show por los aires
con su casco plateado, traje verde y
bambas a reacción.
Montó en aquella lanzadera dorada,
acto seguido escribió coordenadas 
y en su capa había escrito
un "te amo" en luces de neón.
Un asteroide, ahí va ...
amante guisante, nuestro héroe total.
Mira qué original,
surcando los aires por su amor virginal.
Y al divisar su hogar,
la capa de alto voltaje enciende un mensaje especial."