divendres, 29 d’abril de 2016

de Food Porn d'Anthony Bourdain

Food porn 1 i Food Porn 2 d'Anthony Boudain. Amb aquest home, sigui amb els llibres o amb els videos ... sempre acabo tenint gana! :D

diumenge, 24 d’abril de 2016

de broqueta de pollastre adobat amb amanida de pochas

Una video recepta en un minut, senzilla a tope i resultona a mil.
Broqueta de pollastre adobat i una amanideta de pochas -potxas, potxes, poches- per a acompanyar. Adoro les pochas.

Podeu veure l'article original aquí:

http://www.gastronosfera.com/es/recetas/carnes-y-aves/como-hacer-brochetas-de-pollo-adobado-junto-a-ensalada-de-pochas


dissabte, 23 d’abril de 2016

de Burera Dairy, projecte formatger i solidari a Ruanda

Ja fa temps que via xarxes socials tinc noticies constants de Ruben Valbuena (Granja Cantagrullas), formatger hiperactiu que amb gran quantitat de feina i un indubtable talent (al 2012 es va esdevenir la #quesoparty on l'empirica comprovació va reblar les expectatives. Uns formatges brutals) és un dels referents del sector a nivell de tot l'estat.


Un dels projectes que en Ruben explica als seus timelines és de caire solidari -ja he dit que és un no parar de noticies làctiques aquest home!). Concretament es tracta de la posada en marxa d'una formatgeria a Kidaho (Ruanda) on juntament amb Queseria Cultivo -projecte del que Ruben també forma part- .
Factoria que també elabora mantega i ikivuguto -un tipus de llet fermentada tradicional- que dona vida en aquesta zona rural del país.

La marca #BureraDairy és una versió del conegut 'no els donis formatge, ensenyal's a fer-ne'. Implantant la metodologia productiva en una marca és probable que aquesta serveixi per a que altres comunitats i productors es sumin al carro i sigui un pol de desenvolupament per a la zona.


El projecte està iniciat però encara no culminat i podeu veure tota la info i explicacions a la web
http://queseriacultivo.com/content/proyecto-cooperacion-ruanda


Com que el projecte és encara obert, hi ha una forma senzilla d'ajudar al seu finançament, comprant bossetes de te a la web del projecte:

http://queseriacultivo.com/content/rwanda-rukeri-te-negro-bio-op-organico-pack-2-latas

De vegades la vida mola, i avui que és Sant Jordi en tindem una bona mostra al carrer. La gent demostrant estima a través dels llibres i les roses... no està malament. I la certesa de que d'alguna manera a Kidaho ara ho tenen una mica menys complicat que fa un temps. I és gràcies al formatge i l'esforç de moltes persones. És un bon dissabte aquest, osties!

dilluns, 18 d’abril de 2016

del Geni culinari. Exposicio arqueològica sobre la innovació a la cuina.

Al Museu Arqueològic de Catalunya -en la seu de Montjuic, a Barcelona- podem visitar la exposició El Geni culinari. El passat dissabte -en una activitat organitzada per la Laura Solanilla- vam tenir la sort de fer una visita on en Lluis Garcia Petit, que és el comissari de la expo, ens va guiar. Explicació entenedora i amena del contingut de les diferents vitrines.

el geni culinari exposició

Aquesta exposició és un recull de material però sobretot d'informació al voltant de la evolució culinaria que pertany a un passat tan remot que sovint queda oblidat. La tesi principal és que la innovació culinaria és una constant en el temps i no pas una actitud moderna.

Ens deia en Lluís durant la visita que no costa gaire trobar referències històriques sobre tradició culinaria que van fins al S XVIII, potser fins i tot el S XVII.
Alguns autors parlen sovint dels estimables llibres de la edat mitjana: per exemple el Sent Soví o el Llibre del Coch. I els agossarats esmenten Apicius i el seu De Recoquinaria (ens va comentar que veritablement romà sobretot és el llibre desé, en els altres hi ha molta contaminació monacal de al edat mitjana).

el geni culinari exposició taula temporal


el geni culinari texte intro

Però sobre la cuina paleolítica i neolítica... poca cosa. I en canvi alguns dels plats actuals neixen directament d'arrels tan antigues. I sino que són les enormes acumulacions de milers de closques d'ostra a les portes d'una cova a tocar del mar? La cocció a la brasa és la primera cocció? Com es feien les primeres sopes? La mel, és el primer edulcorant?...


En definitiva, una mostra on les peces exposades no són espatarrants però on els panells d'informació són adictivament interessants. Com a minim per a mi, es clar.


Com a bonus track vam tenir trobada sorpresa amb Ferran Adrià que estava visitant la exposició. Es va animar a departir una estona amb nosaltres al voltant d'alguns temes culinaris. -bé, parlar parlar, nosaltres poquet... heh :D-


Moltes gràcies a la Laura per la organització i moltes felicitats al Lluis per la feina feta! Val molt la pena!

diumenge, 17 d’abril de 2016

dels sopars temàtics de Sergi de Meià. La feina de la formiga amb la brillantor de la cigala

Sergi de Meià és un cuiner de compromís i feina. La seva cuina radicalment catalana és delicada, tècnica, potent i honesta. Fins aquí el resum, passem a la  materia.

Un cop al mes proposa sopars temàtics, un menú basat en una gastronomia forana. Perles concentrades que no són (no podrien) ser un resum, sino una entrada a la cuina  protagonista.

En el nostre cas ha estat la cuina marroquina. Un àpat fantàstic amb gustos diferents d'una cultura tan propera que resulta xocant no tenir-la més controlada. Grans plats com la extraordinaria llengua de vedella amb salsa vermella, la pastilla de colomí amb kilotons de potència o la finíssima terrina de mollera amb maionesa de tomàquet. Sensacional.

Aquesta proposta mensual em fascina i em desperta admiració.
Ni es fàcil (receptes noves cada cop), ni és cómode (receptes noves cada cop!!), ni aparenta ser gaire rendible (tanta feina per una sola nit de servei, nchst!)...  però és en tot cas la projecció una manera de ser. Ara ha augmentat l'aposta amb un mercat de proximitat en que els productors presenten el seu material del bueno i en Sergi després el cuina per als assistents. Una altra idea molona.

Ja han passat unes setmanes i el pòsit del sopar no ha fet sino refermar la meva opinió. Sergi de Meià és un xef que es treballa un camí de formiga executat amb brillantor poètica de cigala.

SOPAR MARROQUÍ AMB SERGI DE MEIÀ

 Amanida de carxofa i taronja

Amanida de llengua de vedella amb salsa vermella i verdures

Pastissets de peix de roca, ous de guatlles, maionesa de tomàquet i pebre vermell picant

Pastilla de colomí i ametlles

Xai anyell mehzeh, amb cuscús de safrà, festucs, panses i gingebre

Proper sopar INDIA I NEPAL - Dijous 21 d'Abril.
Thengai sadam, ari nellikkai urugai, urulaikizangu vadai, masaledar krkhura i un curri de pollastre.
Preu: 60 euros
Co-lateral info: També hi ha una proposta de sopar amb jazz en directe, aquest serà el dijous 28.



Bonus extra ball, foto treta del timeline del muyayo...

Lo dicho y más :P


divendres, 15 d’abril de 2016

del Tortilla de patatas -The Game-



A través de meneame.net arribo al Tortilla de patatas -The Game-, glosat en aquest article del blog 'Madre reciente' a 20 minutos
Encara no he decidit si em sembla encantadorament naíf, horrorosament aborrit o una eina divertida i xula per a jugar amb els fills sense abandonar el tema. Quin tema? Lo nojtru, el tema.

Probablement ho te tot, quina joia! :)


dimecres, 13 d’abril de 2016

de La cuina del Martinet. Llibre d'Àngels Puntas & friends


L'Angels Puntas és cuinera multitasca i simpàtica. Apuntada des de fa anys a saraos i trobades -també als dels blocaires de cuina, per cert- també fa tallers diversos per a molts tipus de public diferent. Entre les diverses feines, portava el timó del menjador de la escola CEIP Martinet (Ripollet) on fins fa un temps es va encarregar no només d'alimentar la quitxalla saborosament i sana, sino també de difondre entre tota la comunitat educativa els valors de la bona alimentació.

D'aquesta tasca ha sorgit un llibre preciós anomenat La cuina d'el Martinet, editat per l'associació de pares de l'escola i on es combinen les receptes de l'Àngels i les il.lustracions dels alumnes de l'escola.






Un recull com aquest ha d'estar a la biblioteca de casa, per suposat. El simbolisme associat al mateix va molt més enllà del simple recull: fa anys que penso que la cuina&alimentació hauria de ser una assignatura dins del pla d'estudis. És claríssim que aquests nens han estat exposats a la sanissima influència de la cuina com a eina per a viure millor i viure més feliç dins de les circunstàncies personals de cadascú.
Angels, obviament et felicito no només per el llibre sino per la  idea i encara més per el missatge de fons que transmet. I també als nens i als pares que segur que hi han posat il.lusió. I encara diré més: també sospito que entre tots heu sabut crear un ambient de comunitat maco i saníssim en aquest centre. Bé, potser em passo de hippie. No ho he pogut evitar.




El preu del llibre són només 15 euros (12 per als membres de l'associació de pares de l'escola) i es pot adquirir demanant-lo a l'adreça de correu electrónic
receptesdelmartinet@gmail.com 


diumenge, 10 d’abril de 2016

de Gitour2016 (1): La botifarra dolça


La Mònica Tarradellas, autora del blog Ensucrats, també es dedica al noble art de presumir gironinament (qui els hi pot esmenar, jo també ho faria) i dissabte 9 d'Abril ens va organitzar una trobada de blocaires amb l'objectiu de poder conèixer de primera mà alguns projectes interessants que acull la ciutat i les seves comarques. Gràcies Mònica!


Per exemple, la feina de posada al dia i difusió que el Gremi de carnissers i xarcuters fan sobre la botifarra dolça. Un producte particular que a alguns els costa una mica i que ells reivindiquen com a ingredient de plats més complexes mirant així d'obrir el ventall de possibilitats.

En Joan Eloi ens va fer una complerta explicació de les seves virtuts, aquí us presento un petit resum de la xerrada. I sí, al final vem fer tast de receptes





Per cert, heu vist la fòrmula? 2 kg de sucre per 2,5 kg de carn (i alguns n'hi posen més, això és una mena de fòrmula promig del gremi... tela! :) )

dijous, 7 d’abril de 2016

de com es fabrica la Contessa-Vienetta: hipnotisme gelat

Ara que ja no mirem la tele i al Netflix no veiem si ja és primavera al tall britanic, necessitem una mica més la revisió de clàssics i referents. Aquest video mostra com es produeix la Contessa, que ara es diu amb el veritable nom Viennetta... però no a casa.

Hipnotisme gelat.

Vist al Facebook de Silvia Jimenez, gran cantant :)


Come nasce la #Viennetta?http://video.corriere.it/i-segreti-viennetta-ecco-come-nasce-famoso-gelato/294d3f98-f755-11e5-bb62-9cf2392b520a
Posted by Corriere della Sera on jueves, 31 de marzo de 2016