dilluns, 26 de setembre de 2016

dimecres, 21 de setembre de 2016

de cicle cuina i guerra civil al Poble-Sec. Exposició, itinerari i tallers.


Al Centre Cívic El sortidor del Poble-Sec s'inaugura el proper dia 1 d'Octubre un cicle d'activitats i exposició al voltant de la cuina i alimentació durant la Guerra Civil
Per historia familiar, és un tema que m'interessa molt, la veritat. I el plantejament participatiu d'aquest cicle també el trobo engrescador: el taller de cuina en temps de guerra servirà per a cuinar les receptes que les àvies i avis hagin aportat des de la seva memòria. També hi haurà un itinerari que recorrerà indrets del barri i en concret es farà visita al conegut Refugi Antiaeri 307.

La joia de la corona és l'exposició de fotografies quotidianes co-organitzada amb el Museu Etnologic de Barcelona. Una activitat

Podeu trobar tota la informació en aquesta web:
http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/elsortidor/p/16197/exposicio-fam-i-guerra-a-catalunya-memoria-i-estrategies-de-supervivencia-1936-1959


diumenge, 18 de setembre de 2016

de la greixa més gran que hem vist mai

greixa o seta coliflor

Ahir mateix a la cuina de ca l'Esteve, el Xesco m'ensenyava aquesta meravella. 
Enorme, gran i arrissada com la pelambrera afro més extrema que un pugui imaginar.
La greixa és bolet poc freqüent de grans virtuts.

"Al romperla le caracteriza un agradable olor anisado a hierba fresca, toffe o a caramelos de café con leche. Un sabor a fécula, a nueces y avellanas frescas, como el otoño que nos la muestra. Crece en forma de coliflor, lo que le da su nombre en castellano (Seta coliflor). La carne es delgada, acintada, de color amarillo sucio, de un crema palido que evoluciona a otras tonalidades más ocres y próximas al marrón canela cuando está madura, en su edad adulta.Ho explica el mestre en aquesta entrada a gastromimix que explica molt i molt bé la gastronomia d'aquesta joia boscana.

Aquí queda doncs per a l'arxiu: el dia que vem veure la tardor cara a cara.


divendres, 16 de setembre de 2016

de pochas a la jardinera amb rossinyols i mandonguilles de pebre fumat (Recepta)

pochas o potxes jardinera amb rossinyols i mandonguilles

La pocha o potxa és fruita d'hort fina i delicada. Situada a mig camí entre la verdura i el llegum es correspon amb la mongeta recolectada en el seu punt més dolç i jus abans d'arribar a la seva maduresa. Tendresa pura, vaja.
Es recullen encamisades dins la vaina i la gràcia és coure-les en el seu millor moment. Com explica el llibre 'Sabores y emociones, las verduras de Navarra' la tradición invita a que el maridaje de las pochas sea o bien con productos derivados del cerdo o con otros primores, en este caso de la caza (codornices, o incluso tórtolas).

Tenia pensat fer un plat de pochas amb musclos, però finalment vaig optar per fer una combinació canònica de pochas amb verdura (jardinera), incorporar-hi una mica de bosc (els rossinyols) i afegir-hi unes mandonguilles amb presència potent del pebre vermell (de la Vera, fumat) i un puntet de sobrassada.

Aquesta entrada pochera està feta amb la colaboració de Conservas Gvtarra, que ha proveit la mongeta subtil i primerenca.

Pochas jardinera, rossinyols i mandonguilles de pebre vermell i sobrassada.

ingredients pochas jardinera amb rossinyols i mandonguilles

Ingredients:
Per a la jardinera:
500 g de pochas cuites
200 g de rossinyols
1 pebrot verd carnós
1/2 pebrot vermell
1 pastanaga mitjana
1 porro (la part blanca)
1 ceba
Sal, oli d'oliva, pebre negre
Un got de brou de verdures

Per a les mandonguilles:
300 g de carn picada de porc (o mescla de porc amb vedella)
Un grapat de pinyons
Dues dents d'all
Una ceba mitjana
60 g de sobrassada
Una cullerada gran de pebre vermell (jo faig servir de la Vera per donar més fumat)
70 g de bacó fumat
Brou de verdura per a la cocció


Procediment:

Per a la jardinera:

Piquem totes les verdures i posem en una cassola o paella gran una mica d'oli amb la ceba i l'all picats. Els coem sense deixar que agafin color i afegim la pastanaga. Al cap d'un parell de minuts afegim els rossinyols i salpebrem el conjunt. 
Quan els rossinyols s'han estovat una mica, afegim la resta de verdures (porro i els dos pebrots) i li donem un parell de voltes. 



Finalment hi posem les pochas -rentades i escorregudes en el meu cas- i el brou. Li donem un parell de voltes amb moooolt de compte per a que quedi barrejat però la delicada pocha no es trenqui. 
Rectifiquem de sal i pebre i deixem coure un minut més. La verdura la volem poc cuita, per a que sigui un conjunt fresc i conservi la estructura davant la mossegada.

Per a les mandonguilles:
En una paella posem una mica d'oli i enrossim la ceba i l'all ben picats. Afegim els pinyons i la sobrassada. Quan aquesta s'ha desfet una mica, posem el pebre vermell i retirem del foc.


Mesclem la fregida amb la carn i posem una mica de pa ratllat o molla de pa sucada amb llet per a que quedin més tendres al final.
Formem les boles i les passem breument per la paella amb oli, només per a que facin una mica de daurat i no es desfacin al coure.
Les posem a la olla amb el brou i les coem fins que estiguin fetes per dins i estiguin sucoses.



Acabem posant al plat la jardinera de pochas amb rossinyols i un parell (qui diu parell, diu ponme tres payo) de mandonguilles.

dimecres, 14 de setembre de 2016

deu consells per cuinar amb més seguretat.


Avui a Gastronosfera parlo de consells per a cuinar amb més seguretat. Un decàleg (amb un extraball) que repassa mesures que tots hem llegit o sentit alguna vegada i que per tant ni és una gran novetat ni descobreix cap idea radical. Sentit comú i una mica de coneixement, amb això ja n'hi ha prou per a quasi totes les ocasions.

Podeu consultar el decàleg complert clicant aquí:


dimarts, 13 de setembre de 2016

de La cuina del Sent Soví, grandiós projecte del fotògraf Martí Sans


Aquests dies ha vist la llum un nou i més que interessant projecte blocaire (format caigut en desgràcia que afortunadament encara regala tresors). L'autor del projecte és Marti Sans, bona persona, millor persona i gran fotògraf gastronòmic.

La seva idea és sensacional: cuinar les 72 receptes que aparèixen en el Llibre del Sent Soví (el llibre de receptes escrit en català més antic que conservem), fer-ne la fotografia i entrada corresponent.

La feina no és ni curta ni fàcil, a la força haurà d'adaptar ingredients i interpretar tècniques d'un temps que no és el nostre. Però alhora és apassionant i sobretot serà enriquidor per a la cultura gastronòmica catalana.


Tinc la ferma sospita que aquest projecte té llarg recorregut i si el món funciona com jo penso que ha de funcionar, hauria d'acabar també publicant-se en format paper. Acostar la màgia del Sent Soví als nostres temps ho mereix, i el talent del Martí per a fer-ho és -imho- inqüestionable.


Nota: les fotos són, obviament, del mateix Martí i tretes del blog :P

divendres, 9 de setembre de 2016

del chuño, la patata radicalment deshidratada.


Els chuños són patates andines radicalment deshidratades fent servir les baixes temperatures i els rierols del desglaç. Una forma de conservar els tubercles molt radical que ara podem trobar a les tendes de productes sudamericans de casa nostra.

En aquest article a Gastronosfera.com parlo dels origens, caracteristiques i alguna recepta :)

"En los altiplanos andinos de Perú y Bolivia –a más de 3.800 metros de altitud– se cultivanvariedades valiosas y específicas de papas (papa amarga, S. juzepczukii y S. curtilobum. Con alto contenido en glicoalcaloides que son las moléculas que les dan ese sabor más amargo que las papas habituales ). Son tubérculos de altura, capaces de resistir las duras condiciones climáticas de este entorno tan exigente. No contentos con cosechar y ya, los pueblos  andinos han desarrollado un ingenioso proceso en que estas papas se convierte en alimento virtualmente imperecedero. La conservación eterna, momificación comestible."

dilluns, 5 de setembre de 2016

de la botifarra dolça. Origens, curiositats i 10 receptes.


La botifarra dolça és un embotit gironí que no agrada a tothom: la veritat és que és molt dolça i resulta xocant al paladar. En tot cas, és una riquesa indiscutible de la nostra cuina i hi ha moltes receptes en les que pot donar joc.

En aquest article de Gastronosfera.com, parlo una mica dels origens, particularitats de la botifarra dolça i aparèixen 10 receptes per a fer-la servir. Gràcies al Gremi de carnissers i cansaladres de Girona per la seva informació i colaboració.  :)
Ja sabeu, si teniu curiositat... la teniu a un cop de clic! :)

La recepta de pomes farcides amb botifarra dolça: