Un petit apunt ràpid només per apuntar que si tot canvia jo també ho faig.
Tinc per costum de tant en tant dinar mongetes amb botifarra els diumenges. No pas per un absurd exercici de reivindicació nostrada (quin sentit tindria?) sino perque és un plat que d'alguna manera em recomforta l'esperit i alhora resulta d'alló més econòmic (crisis? What Crisis?)
Tot fugint de la rutina, he acabat acumulant un bon grapat de combinacions per a saltar les mongetes, una de les meves prefrides quan no me les faig 'a la tradicional' és saltarles amb all, julivert, un puntet molt suau de gingebre i salsa de soja.
No es pas que sigui millor que altres maneres, simplement a mi m'agrada i ho volia compartir.
És o no és un dietari el blog? Ho és no? Doncs aixó :)
Cuando H.G. Wells escribió su novela sobre la máquina del tiempo, se
olvidó mencionar la que tenemos en pleno centro de Barcelona: la Granja
Dulcinea.
Recuerdo como siendo un tierno infante, con las orejas congeladas y la nariz en modo estalagmita, sus taza de xocolata amb melindros
era el punto de mayor felicidad de los paseos del sábado por la
tarde. Ha pasado el tiempo e incluso nos han robado el verdadero frio
invernal (o eso parece) y sin embargo, cuando entro y zambullo el
melindro en el chocolate (ahora me lo pido en modo suizo, con nata
montada) me transmuto en Marty McFly.
No diga Delorean, diga Dulcinea y póngame otro chocolate, Doc.
Ahir volia fer unes mandonguilles un pel diferents (per allò de tal variaràs tal menjaràs) i vaig tenir la pensada de cuinar-les com els típics curris de les cuines orientals i que vaig descobrir ja fa anys amb en Jamie Oliver. Diria que durant un parell de temporades dels seus programes de la serie Oliver's Twist el curry de X es feien servir conceptualment com molts de nosaltres vem 'abusar' del risotto fa un parell o tres d'anys.
Ara ha tornat l'arrós sec, el caldós i fins i tot el cremós a la nostra vida (i també s'hi ha quedat el risotto es clar) i es veu que començo a explorar les meves pròpies variants de currys. En aquest cas un curry de mandonguilles de vedella. Per al tàper, es clar :)
Curry de mandonguilles de vedella:
Ingredients:
600 grs de carn picada de vedella Una llesca de pa d'ahir Un pebrot vermell Un pebrot verd Una ceba de figueres Una llauna de llet de coco Una cullerada gran de curry Sal, oli, pebre Gingebre Arros blanc per a acompanyar.
Procediment:
Començem picant finet la ceba i els pebrots, que posarem en una cassola amb oli i sal, ho tindrem fins que estiguin ben estovats. Quan ja els tenim, hi afegim el curry i el pebre, li donem un parell de voltes i ho triturem per a que al final ens quedi tot ben fi.
Mentre es fan els vegetals, podem condimentar la carn al nostre gust (jo li he posat també una mica de sal, curry, pebre i gingebre) i remullem el pa en llet ben talladet a troços. L'objectiu del pa és ajudar a que no quedin massa dures ja que la carn és de vedella i no té tant de greix com la de porc. Ho pastem tot junt i formem les mandonguilles que passarem per oli per 'segellar' per fora i afegir al plat un puntet de gust torrat (Maillard in action).
Finalment, a la cassola inicial hi posem 'la salsa' de pebrots, ceba i curry. Hi afegim les mandonguilles i una llauna de llet de coco. Ho courem uns 10 minuts per a que les mandonguilles es facin per dintre. I l'acompanyament tradicional és un arrosset blanc posat al costat, en el meu cas dins del tàper.
O sigui, continuem amb la serie de videos extranys perque a aquest no m'hi puc resistir.
Haurem de convenir que només a un poble com el japonés se li pot acudir crear un joc arcade en que un comensal ben enfadat ha de colpejar i moure la taula per a demostrar que no li agrada el que el cuiner li posa a la taula. I fixeu-vos bé, estan totes les maquinetes ocupades!!
Es tracta de crear un pollastre al restaurant -bonus sevahabéunfollón- , molestar a la resta de comensals -bonus ¿Estoesrojano?- i per acabar un èpic titànic que descobrireu al final del video -extra life s'hamataopaco-
Una recepta de postre que vaig publicar fa ja molts anys en la seva variant de llimona, però que a mi encara m'agrada més si el perfum és el de la taronja. Un púding, que és la forma que tenim els que no som pastissers avançats d'assegurar la jugada i que el postre surti sucòs i tendre vulgui o no vulgui la providència.
En aquest cas amb fruita àcida, fruita seca i xarrupet de curaçao :)
Púding de Poma àcida, nous i aroma de taronja (curaçao)
Ingredients:
2 pomes tipus granny-smith 100 g de nous pelades i trossejades 2 copes curaçao (licor de taronges) 1 branca de canyella
ALTRES INGREDIENTS: 600 cc de llet 2 llesques de pa del dia anterior 6 ous i 2 rovells d'ou 150 g de sucre 100 g de sucre per a fer el caramel la pell de 1 taronja
Procediment:
Preparem un caramel ros (no gaire fosc) amb el sucre i dues copes de curaçao (licor de taronja). Si no en tenim, podem fer servir ratafía o un altre licor dolç.
Pelem les pomes i tallant-les en daus grans, que daurem en una paella amb una mica de mantega i 50 grs de sucre. Aquesta caramelització no és imprescindible però li aporta uns sabors més intensos i torrats al final.
A banda, posem en un bol els sis ous i dos rovells, que batrem juntament amb 100 grs de sucre. Com que és molt ou es desfarà el sucre amb facilitat i de seguida ho tindrem. En una cassola posarem els 600 cc de llet a escalfar amb la pell de la taronja i una branca de canyella. Quan estigui apunt de bullir i ja s'hagi aromatitzat la deixem refredar una mica -per a que no ens qualli els ous batuts- i la barrejem al bol (colant la pell, of course).
Nomes ens falta afegir la poma daurada, les dues llesques de pa del dia anterior (si no és del dia anterior també serveix) i els 100 grs de nous pelades i en trocets.
La barrreja va al motllo i d'aquí al forn a 140 graus durant uns 45 minuts. El resultat és un púding sucòs i perfumat, molt amorosit per la poma àcida i que segurament és el meu púding preferit.
Sí, ja se que la foto no podria tenir un Martí Seal of approval (per començar no està iluminada desde darrere). Però a les 7 del matí preparant el tàper per al dinar no m'hi veig amb el cartronet reflectant... necessito unes altres condicions hehe. Però Martí, sujuro que m'hi poso :)
Si entenem per linialitat que les respostes devant de estímuls proporcionals també són proporcionades. Es a dir, petites variacions provoquen petites modificacions de la resposta. I està clar que podriem trobar centenars d'exemples al nostre voltant on aquesta proporcionalitat lineal no s'aplica, començant per les apassionants discussions de folletín venezolano de la parella que viu a sobre del nostre pis. Un bon exemple del que és la teoria del caos.
Si baixem al terreny d'allò que anomenem realitat física, aleshores la cosa es simplifica però també trobem exemples de no linialitat a la nostra mateixa cuina.
És una vegada més, la presència torbadora del que s'anomena física del caos i atractors caòtics. Sembla complicat? Ho és, però no patiu, que no hi entrarem en detall i ens centrarem en algunes parts ben vistoses.
Anomenemfluids newtonians(o linials) a aquells que mantenen una viscositat constant devant de canvis de la temperatura i la força lateral aplicada. L'aigua és un bon exemple de fluid Newtonià o linial.
En canvi a les nostres cuines en tenim un munt de fluids no newtonians (o no linials), sense anar més lluny la mel que és un producte ben natural manifesta justament aquest comportament més complexe. si sobmetem la mel (o un xarop en aquest cas) a variacions de la força lateral aplicada obtenim unes respostes que mai obtindriem amb un raig d'aigua.
Atenció la diferència no està en que una és mes viscosa que l'altre, sino en que sotmesa a forces la mel reacciona de formes curiosíssimes i caòtiques.
Fixeu-vos sino en aquest raig de xarop quan la cinta va mica en mica reduint la velocitat:
Predir amb fòrmules la forma final que dibuixarà el raig és dificilíssim, perque qualsevol petita, minnúscula variació de les condicions incials (temperatura, cabdal del raig, velocitat de la cinta,...) causarà que la resposta final sigui molt diferent. Això sí, impossible de predir (caòtica) però amb uns patrons concrets cada vegada (el que s'anomena atractor caòtic).
D'exemples de fluids no newtonians dins la nostra cuina n'hi ha més, i alguns surten a la tele, o no recordeu aquella piscina plena de aigua i farina de blat que va fer famós en Flippy?
Un fluid que devant la presió (forçes laterals) canvia la seva
viscositat!! I es torna tan viscós que si hi camines no t'enfonses i si et quedes quiet sí!!
Fantàstic oi?
I fins i tot es poden crear sistemes ben senzills amb un fluid de maizena i un altaveu!!
Avui poca cuina i 'molta' física,però si has arribat fins aquí probablement es que has trobat la entrada entre curiosa i divertida.
I es que ja tenim aquí els videos del Taller que ahir vem muntar desde Gastrbloc@ires amb el mestratge de Martí Sans (365mm.cat) i a les instal.lacions del Restaurant Ca l'Esteve. Estem particularment cofois de com ha funcionat tot en aquesta ocasió i del excel.lent resultat final de la trobada.(Fin de la declaració institucional)
La generositat del Martí permet que aquest taller quedi penjat a internet a l'abast de tothom, una actitud que personalment trobo fantàstica i que va en direcció oposada als atacs a la llibertat de la xarxa. Compartir coneixement, és l'esperit que en la meva opinio hauria de dominar internet. Al final dels videos teniu el link per a baixar-vos els apunts en pdf que també ha allotjat al 365mm.cat.
37 blogs assistents, 43 oients in situ i un bon grapat més en la retransmissió en streaming.
No ens podem pas queixar, sobretot perque en Martí ens va mostrar les bases que com a blocaires necessitem per a realitzar bones fotografies gastro. Desde el tipus de càmeres i equipaments bàsics, fins a la il.luminació i tractament de la llum i el flash. Tot això en la primera part amb una explicació final de les bases del revelat digital. Fantàstic (tot i els problemes puntuals de cobertura que tenia el micro inalàmbric).
En la segona part, un exemple en viu i en directe de fotografia gastro: un manat d'espàrrecs, una càmera conectada al ordinador i un Martí explicant el pas-a-pas de la jugada. Encara més fantàstic que la primera part segons la meva percepció.
I per acabar, les manetes de Xesco Bueno i l'equip de Ca l'Esteve ens van proveir del material fungible que ens van permetre acabar com a nosaltres ens agrada: al voltant de la taula i gaudin de bons plats i gran conversa!!
I la foto de grup a la sortida, just abans del 'momento gintónic' hehehe.
“Hoy no te lleves escarolas”, me dijo. “Hoy no es el el dia para llevar escarolas”.
Y no hizo falta más.
No me quiero poner tierno, pero desde ese día Cal Neguit conquistó mi
monedero y mi cesto (que oigan, ya es mucho conquistar). Llevan
sirviendo clorofila verde que te quiero verde desde el 1877 (que ya es mucho servir) y siempre su muro vegetal es un órdago a la alimentación sana.
Y que dure, siusplau.
