diumenge, 18 d’octubre de 2020

de recepta: truita fàcil i gandula de rossinyols i mozzarella


 Aquesta sí que és fàcil i fàcil. No cal ni donar-li la volta a la truita, cosa que per altra banda amb la configuració que hi posem tampoc no seria tasca senzilla si volem mantenir els bolets amb el punt carnós (ofegats en ou quallat, a mi em sembla que canvia la textura i ja no és el mateix).

Així que recepta fiu-fiu per als mandrosos i alhora cercadors de la suculència:

Recepta de truita gandula de rossinyols i mozzarella.

Ingredients:

- 4 ous de gallina criada a terra (a veure, no és imprescindible però a aquestes alçades em sembla que ja toca deixar de comprar ous de gabia)
- Un grapat de rossinyols
- Una mozzarella
- Sal, oli, pebre 
- Una mica de juliver o bé oli de julivert (és el meu cas)

Procediment:

Batem els ous una mica, sense que sigui una mixtura total, m'agrada quan la truita no és completament homogènia i la textura és diferent un cop hem quallat. En una paella amb oli saltem a foc intens els rossinyols amb un punt de pebre i sal. Quan estan cuits però encara carnosos els retirem i reservem.
En una paella neta amb oli, salem en el darrer moment i aboquem els ous batuts per quallar-los en una base fina (és important). Quan ja ha format una pell per sota, hi posem a sobre els rossinyols i la mozzarella tallada a llesques, per a que durant uns segons agafi temperatura però no es fongui (alliberaria aigua si no és d'alta qualitat).
Acabem amb un puntet de pebre i l'oli de julivert per sobre. I ja està.


dijous, 1 d’octubre de 2020

de llibres: Recetas del huerto de Rechupete (entrevista)


A Alfonso López el vaig conèixer fa uns deu anys, quan els blocs èrem la pera i ho petàvem llimonerament. Es clar que els temps han canviat i ell amb el seu exitosíssim https://www.recetasderechupete.com/ ho ha continuat petant, mentre que aquí seguim a la trinxera de les classes proletaries digitals. Cap sorpresa, la veritat.

Aquest llibre és una bona eina per als que volen -volem!- fer més cuina de vegetals sense haver de recòrrer necessàriament a receptes vegetarianes o veganes: l'Alfonso fa servir unes bones rostes de cansalada per potenciar el plat, musclos per farcir carbassons o una bona costella marrana per completar un arròs amb carxofes. L'Alfonso és gallec, així que lacon con grelos for the win. Endavant!

Aprofitant el llençament del seu nou llibre Recetas del huerto de Rechupete, he volgut plantejar-li algunes preguntes que ajuden a posar en contexte el llibre i alhora -penso- ens donen algunes pistes de quina és la seva visió de la cuina actual. La conversa es va produir en castellà, i per tant, així queda també reproduida.

- A nivel general, ¿Crees que la presencia de la verdura y vegetales en nuestra cocina ha aumentado o disminuido respecto a la que había cuando éramos críos?

Sí, estoy seguro, y más todavía desde que las verduras, frutas y hortalizas están de moda. El crecimiento es debido al propósito de llevar un estilo de vida saludable no es simplemente una moda pasajera. Se trata de una realidad cada vez más tangible, adoptar una dieta sana y equilibrada, basada en el consumo de frutas y verduras frescas es la opción elegida por cada vez más personas en el mundo para combatir epidemias tan serias como la obesidad y prevenir problemas de salud como la diabetes, colesterol, hipertensión o complicaciones cardiovasculares. Una tendencia no sólo en nuestro país sino a nivel mundial. La oferta de comida a nivel general, no sólo en las verduras es más alta que nunca, aunque los alimentos ultraprocesados han entrado fuerte en la mayoría de los hogares, nunca hemos comido tanto de todo (bien o mal), pero de verduras y frutas también.

- Está claro que lo que sí ha aumentado es la oferta de variedades vegetales que podemos comprar de forma fácil. En tu opinión, en general ¿Se le saca partido a esta gran oferta?

Por supuesto, y más cuando otros tipos de comidas y recetas han entrado fuerte en España. Yo de pequeño no comía gazpacho ni salmorejo, es un pequeño ejemplo de globalización a la mínima, desde Andalucía a Galicia directamente, cuando su ingrediente principal es el tomate, de lo más común en la cocina. Hay un preocupación mayor por lo que comemos, y eso incluye la variedad.

Lo que recomiendo para sacar partido de esta variedad en tu alimentación es cambiar el supermercado por el mercado tradicional y local. Un cambio fácil, nada drástico, que puedes integrar en tu rutina semanal y ayuda a comer más variado y por supuesto, de mayor calidad.

- Y de forma relacionada: ... ¿Corren peligro algunas recetas tradicionales de nuestra cocina vegetal frente a algunas nuevas? si es el caso...¿Cual crees que puede ser una joya en peligro de extinción?

Al revés, está de moda la cocina tradicional, estamos volviendo a los orígenes, pero porque tenemos que rechazar nuevos sabores en la cocina cuando ya lo hemos probado. Un ejemplo fácil son las lentejas, puedes hacer un plato tradicional de lentejas estofadas pero añadir nuevos sabores al plato tradicional, en unas lentejas vegetales entran aquellas verduras que más te gusten, no sólo el tradicional sofrito básico.

Personalmente creo que las más mainstream en efecto no lo corren. Y en cambio tengo mucho temor por las menos globales y más particulares. Ahí hay temita para ahondar 

Cuando ves lo que busca la gente en google se ve perfectamente que lo que triunfa es la cocina tradicional, la de toda la vida, pero es verdad que localmente hay recetas que ya se preparan menos, pues los hábitos de trabajo (por ejemplo, gachas, migas...) han cambiado. Ahí esta nuestro trabajo de publicación y poner de moda recetas olvidadas, sobre todo de pueblos y cosas más locales.

Hay recetas gallegas que las han preparado por primera vez en Murcia (como me dice algún seguidor) y les encantan... la globalización.

lasaña pollo y espinacas huerto de rechupete

- Ya concretando sobre el libro, He observado que las introducciones de las recetas - para mí una de las partes más importantes del libro! casi tanto como las recetas.- están un poco modificadas respecto a las de la web. ¿Qué buscabas con esto? ¿Qué necesita el libro que no tiene el texto digital?

El blog es más personal y el libro es más didáctico, incluso general. Hay mucha gente que ha comprado ya el libro y no visita el blog (o no lo ha visitado nunca, porque no busca en internet para cocinar, por ejemplo). El público al que va dirigido no es el mismo que el del blog, normalmente la edad es distinta también, aunque un tanto por ciento de la gente que lo compra son seguidores/as de Recetas de Rechupete.

Recetas de Rechupete tiene una media de 10 millones de páginas vistas al mes, imagina que todos/as los que visitan un mes el blog comprasen el libro... estaría en las Bahamas contestando esta entrevista :-) Fuera bromas, es un texto más neutro, y no me interesa hablar de mi pareja, mi niño o de mi vida día a día, cosas que si comento en el blog a diario. Son canales distintos.

- Me ha gustado que haya un apartado 'recetas de todo el año', aunque en ella haya por ejemplo una sopa (minestrone) o un potaje de garbanzos. No te digo que en pleno Agosto tomar un potaje sea lo más natural...pero ¿Qué opinas sobre extender 'la cocina de cuchara' más allá de los meses de invierno?

Las legumbres son para todo el año, llevo predicando esto desde hace 12 años que llevo en este mundillo.

- Aunque el libro es de protagonismo vegetal, abundan las recetas con ingredientes que incluyen carne o pescado. ¿No te has planteado explorar el mundo completamente vegetariano/vegano con tu libro?

No soy ni vegetariano ni vegano... ni lo contemplo por ahora pues me encanta comer de manera variada y equilibrada, pero me encantan las verduras, son un pilar fundamental en mi menú diario, quizás de lo más comemos en casa. 

Algunos días de la semana no he probado ni carne ni pescado, incluso huevos, pero no quiere decir que ese día sea vegetariano o vegano, es que me gusta comer así. Mi forma de vida va asociada a lo que cocino, de forma variada, equilibrada y saludable.

Soy el que cocina en casa para mi mujer e hijo y comemos muchísima verdura, hortalizas y fruta, pero a la semana las legumbres son también muy importantes y un día a la semana carne y otro pescado. Esto lo traslado al blog y a mis libros, una forma de educar a los que nos leen de cómo deben comer en casa. 

Resumiendo, creo que será un libro que guste a todos los públicos, aquellos/as que sean vegetarianos o veganos tendrán muchísimas ideas, pero también es para un público general que le gusten las verduras, pero también otras cosas. De hecho, el libro tiene hasta postres. Espero que os guste y sobre todo, lo uséis y disfrutéis en casa.

Dades tècniques del llibre:
Recetas del huerto de Rechupete
Número de páginas: 288 Formato: 19,5 x 25 cm Encuadernación: Cartoné Código: 2651087 ISBN: 978-84-18100-67-3 Precio: 19, 95 euros Edición: 1.ª edición/ Septiembre 2020 Colección: Cocina y gastronomía > Cocina

divendres, 25 de setembre de 2020

de m'agrada cuinar: Recepta de salpicón de musclos amb Ensalada Campera

salpicón de mejillones con ensalada campera

M'agrada cuinar. Sempre m'ha agradat i conforme m'avança la vida, més m'agrada. Per això fins i tot quan em plantejo els àpats de marge estret, menges de recurs per a fer ràpidament i eficaç, cuina de pocs minuts... m'agrada aprofitar per cuinar i no només aprofitar una bona conserva o un producte envasat i fet.

Això no obstant, per a aquestes ocasions cal trobar solucions pintones, clar. En aquesta ocasió, necessitava reeixir amb uns quinze minuts de temps i la idea era complementar una amanida 'Campera' de la marca Gvtarra (disclaimer: aquest post ha estat realitzat en col.laboració amb Gvtarra amb producte enviat per ells). Aquesta marca navarresa la faig servir sobretot per les seves potxas (l'equivalent a les nostres mongetes de desgranar), però també tenen aquests variats vegetals. En aquest cas combinant patata, pebrot vermell, pebrot verd, ceba i cogombrets.

Com que una de les característiques que jo trobo a les conserves vegetals és el punt lleugerament acidulat que inevitablement tenen degut a la presència d'àcid cítrict... vaig pensar en fer de la necessitat virtut i convertir la Campera en un salpicó de musclos.
En un salpicón és hom espera trobar envinagrats i la mateixa amanida incorpora cogombrets, a banda del matís acidulat de tota conserva vegetal que ja he comentat. Així que la cosa estava clara: vaig coure 1 kg de músclos nets, que es fa ben ràpidament, i els vaig mesclar amb la amanida assaonant el conjunt amb una vinagreta que a mi em va semblar estimulant. 

Tot plegat, 15 minuts i tximpum patapúm. M'agrada cuinar, fins i tot quan tinc poc temps.

Recepta de salpicón ràpid de músclos amb Ensalada Campera

Ingredients:

1 pot de Ensalada Campera de Gvtarra
1 kg de músclos grans (aquests èren gallecs)
La pell de mitja llima i el seu suc
Un bon grapat de julivert
Una mica de coriandre fresc
Oli d'oliva verge extra



Procediment:


Sembla estúpid dir-ho, però per suposat cal obrir el pot de Campera i posar el seu contingut a escòrrer.
Mentre va perdent líquid de mica en mica, posem els músclos nets en una olla amb tapa i els obrim al vapor. Jo vaig retirant un per un amb unes pinces en quant s'obren, per evitar-ne la sobre cocció.

En un bol posem la campera i la carn dels músclos que separem de les closques en quant podem aguantar la temperatura amb les mans. Finalment elaborem un oli cítric de herbes triturant en un vas de túrmix oli d'oliva, les herbes picades, una mica de la pell de llima i el suc de la mateixa. Aquesta vinagreta la podem tenir feta i guardada en un 'bibe' per anar tirant de recurs quan ens convé. No fa falta sal en el plat ja que l'amanida està condimentada i els musclos també tenen la seva pròpia dosi de sal.

Servim tèbi, perque m'agrada més la textura molsuda del músclo que no ha passat per nevera. A mi em sembla que si el refredem massa queda rígid i tibant. No és el mateix.

diumenge, 20 de setembre de 2020

de recepta: Suddenly pochas!

Pochas salteadas con verduras

Aquesta recepta de pochas es fácil fácil, ja que aprofito les pochas de conserva que ja venen cuites al punt exacte (de fet, costa molt trobar pochas fresques a Barcelona, no se si hi hauria cap altra manera de poder preparar aquest plat. 

Tot i que la pocha admet perfectament el congelat en cru, com gairebé tots els llegums frescos). Vull dir, que en quinze minutets et pots fer un plat de verdures amb toc marrano força resultón i que passaria la gran majoria d'examens d'en Jordi, el meu dietista. Ni tan mal.

Si ja tinc problemes amb el meu carnet de vallesà militant per posar a la mateixa alçada el fesol de Santa Pau que la eterna ganxet...imagineu ara si afegeixo a la llista les pochas (la faba asturiana o de Bergantiños, les posem totes i endavant). Que la bandera mai no ens faci estúpids, es clar.


Recepta de pochas amb verdures i bacó:

Ingredients:


400 g de pochas cuites
1 pastanaga pelada i en rodanxes
1 o 2 porros nets i llescats
80 g de bacó tallat a tires
Mig got de vi ranci
Orenga capolat
Farigola capolada
Romaní capolat
El suc de mitja llima
Una cullerada d'oli d'oliva verge extra
Una cullerada de mantega

bresa de verduras en sartén

Procediment:

En una paella posem el tant per tant de mantega i oli, escalfem fins al punt que comenci a fumejar i afegim la pastanaga que saltem durant uns tres minuts. A continuació afegim el porro i baixem el foc per a que es faci però no es cremi (és delicat el porro!). Salpebrem, afegim les herbes i cuinem fins que la pastanaga comença a estovar però que encara mantingui un punt de resistència. 

En una altra paella daurem el bacó per a que es rosti lleugerament i l'afegim a les verdures. Mullem el conjunt amb el vi ranci i deixem evaporar l'alcohol i reduir la salsa. Rectifiquem de sal i ja tenim el fondo del plat ready to go.

Rentem amb mooolt de carinyo les pochas i les escorrem bé abans d'afegir-les al conjunt i fer un parell de voltes amb molta suavitat per a que les joietes no es desfacin. 

Pochas con verduras (puerro y zanahoria) y bacon

dimarts, 15 de setembre de 2020

de la fira Say Cheese Barcelona... i la importància del món local

Corren temps ben difícils, i costa molt ja no arrencar sino fins i tot mantenir en marxa els projectes en gairebé tots els àmbits de la vida/societat.
Suposo que si ets propietari d'una empresa de venda online amb servei global d'entrega en 24h -hola Jeff- la vida et somriu, però per als petits 'el que sigui' cauen hòsties de punta. Un plujot.

Per això m'admira i em sembla sensacional que en Jordi Beumala, al que conec de fa anys, hagi estat capaç -ja imagino que formant part d'un equip, es clar- de fer realitat la fira Expo cheese/Say Cheese, de formatges artesanals de Catalunya.
Insòlit i engrescador, una mica de llum sota el plujot.


A la web de la fira (que té una edició presencial que comença el proper 19 de Setembre de 2020 i una edició digital que ja ha arrencat) trobareu tota la info. En la edició digital hi ha 14 formatgeries que han preparat lots de venda per a la fira, preu únic de 34 euros. He remenat una mica i trobo que estaria bé que alguns dels productors informèssin del pes del formatge que inclou el lot, sincerament, no vull semblar un niño-rata però devant la inversió de 34 euros em sembla una dada important.

En fi, que el Covid tot ho paralitza una mica, però està clar que com deia en Galileu...'pur si muove' i que entre tots podem defugir els grans canals de distribució que desertitzen els camps i paisatges comercials dels paisos (i el paisatge comercial es també una part del paisatge). Practiquen el monocultiu industrial en zones d'abast planetari i escampen la explotació i la injusticia arreu del món. No em barrufa, i per això aplaudeixo tots els esforços que vagin en la direcció d'injectar vida a la producció local i si pot ser artesana. És evident que no ens hi juguem pas la supervivència com a espècie però si que ens hi juguem bona part de la memòria i del capital cultural que ens ha dut a ser com sóm. El que sóm.

No cal posar-se estupendus, que si revises alguns llibres de principi del S. XX com La Cuina Catalana de Ferran Agulló i altres ja hi ha un fort exercici de reivindicació de la memòria i del corpus cultural. Vull dir que el progrés i la evolució comporta deixar sempre algunes restes al camí. I no es cap drama. Es tractaria de no perdre ni tots els bous ni totes les esquetlles. Simplement.

Ho tenim dificil, però és una lluita en la que val la pena participar, encara que sigui des de la modèstia de la tecla individual. Tecla de blog, que al 2020 vol dir gairebé una tecla soterrada. Es igual, Say cheese i endavant.

Enllaç a la fira virtual:
https://firesvirtuals.cat/fira-del-formatge-catala/

Enllaç a la fira presencial:
http://expocheese.cat/

Total, que felicitats a l'equip, a en Jordi i a gaudir ben làcticament! Endavant les atxes!!

dissabte, 5 de setembre de 2020

de recepta de confinament: amanida de favetes amb pernil i menta de Josep Mercader


Tal com explica el mateix llibre 'Històries del motel' (Miquel Berga, editorial Ara Llibres) l'amanida fresca de favetes i menta fou creació l'any 1973 del insigne cuiner Josep Mercader. Figura poc reivindicada però cabdal en la evolució de la cuina catalana del final del S. XX cap a la modernitat definitiva que la acabaria convertint en trencadora i referent de vanguardia mundial als inicis del S XXI amb la fulgurant aparició de Ferran Adrià i el fenòmen bullinià. Sense el camí iniciat per Mercader, potser el final hagués estat un altre, o potser no, mai ho sabrem. Però el que sí hagués estat un altre segur és el camí recorregut, i per tant el paisatge conceptual i tècnic que va transcòrrer a les vaixelles catalanes dins els restaurants d'alta cuina. Poc es parla del motel Empordà i de Josep Mercader.

Aquesta amanida la vaig cuinar a casa durant la primavera confinada. Però apareix ara al blog because patata i agenda, es a dir, perque ara és quan he pogut asseure'm i transcriure'n la recepta. Que per altra banda, no té gaire d'aportació a la original (pobre de mi, com millorar un clàssic de clàssics!?!) excepte la subtil aparició de la endivia, que jo trobo que aporta un plus de cruixent fresc i que formava part del que tenia en aquell moment a la nevera. En temps de guerra tota cuca viu, i en temps de confinament tot ingredient era part de la panòplia susceptible de ser utilitzada. 


Recepta de l'amanida de favetes amb menta de Josep Mercader

Ingredients:
1 enciam mitjà
2 endivies
600-700 g de favetes (poden ser ja cuites, però no queda igual)
80 g de peu de porc cuits i desossats
80 g de pernil ibèric
1 manat de menta
Vinagreta de mostassa
Sal

Procediment:
Bullim les favetes en aigua amb sal i una tercera part de la menta. Les deixem grenyals i escorrem.
Tallem els peus de porc en juliana. Llesquem el pernil ibèric i tallem en juliana. Fem també juliana amb l'enciam i la endivia.
Agafem una tercera part de la menta i la triturem amb la vinagreta.
Barregem favetes, enciam, endivies, menta picada, pernil i peu de porc. Amanim amb la vinagreta de menta i emplatem.




diumenge, 30 d’agost de 2020

de recepta: pulpitos, pochas, gambot i botifarra de perol

pochas con pulpitos y gambón

Que la cullera em barrufa és quelcom que sé des de ben petit. M'agrada el suquillo, la salsa, la essència líquida o jo que se. El tema és que fins i tot a l'estiu necessito cuinar plats de substància per gaudir a cullerades. Com aquest de pulpitos i pochas que venen reblades amb un gambot cuit molt breument i amb l'afegitó de la profunditat de sabors que dona la millor 'pastilla de concentrat' que conec: una bona botifarra de perol. Aporta sabors i gelatines, umami i amor. La potlla.

En aquest cas, la gràcia també és tenir unes bones pochas en conserva (aquestes eren de @gvtarra ) i per tant muntar el plat amb certa facilitat i sobretot no necessitar estar en la breu escletxa de temporada que tenen les meravelloses pochas. La potlla.
Tot plegat pot convertir un dinar casolà en un tremendo cumbión La botifarra de perol era dels 
@calrovira >> #doblecumbión
 

plato de pulpitos con pocha y gambón

Recepta de pochas, popets, gambot i botifarra de perol

Ingredients:

500 g de pulpitos, vaja, en catelà normatiu popets :P
400 g de pochas en conserva
4 gambots
3 o 4 escalunyes
2 botifarres de perol
2 cebes de figueres (dolçes)
2 dents d'all
2 pastanagues
1/2 got de vi blanc sec
Opcional: 1 cullerada de concentrat de tomàquet
500 ml de brou suau (pot ser fumet, brou clar de pollastre o fins i tot aigua)
1 fulla de llorer
Sal, oli i pebre

Procediment:

Netejem els popets treient-los el bec que tenen entre les potes.
Piquem la ceba el més finament que poguem i la posem a la cassola amb un raig d'oli. La daurem a foc moooolt suau durant uns 30 minuts, fins que agafi una mica de color i perdi aquest aroma a 'cru' que te la ceba inicialment. Afegim els alls ben picats i les pastanagues tallades menudes, sofregim una estona més fins que la pastanaga comença a estovar. Afegim les escalunyes pelades i salpebrem (opcional aquí el concentrat de tomàquet).
Quan han passat cinc minuts afegim els popets netejats i pujem el foc: és el moment d'afegir el vi blanc i evaporar-ne bé l'alcohol.


Afegim el brou i coem els popets rectificant de sal i pebre i amb la fulla de llorer. Depen de la mida pot trigar entre 40 a 50 minuts (fins i tot una mica més). Quan falten uns 10 o 15 minuts afegim la botifarra de perol pelada i tallada en trossos. Jo ho faig així per a trobar algun dels trossos de la mateixa després al plat, en aquest temps ja passen el sabor al conjunt final. Quan ja estan guisats, treiem els popets i afegim els gambots que coem un minut o minut i mig. 


Finalment jo retiro els gambots i torno a afegir els popets i finalment les pochas ben escorregudes. S'ha de remoure molt poquet perque les pochas son tan mantegoses i delicades que s'aixafen a la mínima pressió. Posem al plat els popets amb potxes i a sobre un dels gambots. Bon profit!

diumenge, 23 d’agost de 2020

de recepta: ronyonets de xai amb mantega, mostassa, patates i tàperes


De tots els ronyons que es fan i es desfan, els de xai són els que més m'interessen: per delicats, menuts i espatarrants. Hi ha qui pensa que el ronyó de porc o de vedella és més aviat una menja que s'acosta massa a la visceralitat, cosa que als de xai no els passa tant. Tot son gustos, es clar.

En aquesta recepta, els ronyonets de xai els cuinem amb el truqui que em van explicar a Menuts Rosa de La Boqueria: passar-los primer per una paella ben roen durant uns segons, per a que suin l'aigüa interior i així eliminem els sabors bastards i amargants que poden tenir aquests organs de filtració i processat de pixats. Perque això és així i per tant és una cosa a considerar.



La resta de la recepta és molt senzilla i es basa en cuinar breument els ronyons de xai amb mantega i complementar amb unes bontes patates rosses en daus i unes tàperes fregides per a fer-les lleugerament crocants.

Recepta de ronyons de xai amb mostassa, patates i tàperes.

Ingredients:


400 g de ronyonets de xai 
3 o 4 cullerades de mantega
1 o 2 cullerades de mostassa de Dijon
Mig got de vi blanc
La pell de mitja llimona
Un grapat de tàperes
Un grapat de patates
Oli d'oliva verge extra
Sal i pebre

Procediment:

Netegem bé els ronyons de qualsevol tel o resta que puguin tenir. Els nostres venien netíssims, no ens va fer falta gairebé fer cap feina aquí. Els tallem per la meitat i els posem en una paella roent molt calenta durant uns segons. Quan expulsen l'aigua els treiem, no han de quedar cuits, només eixuts.

Netejem la paella d'aquesta aigua i restes i hi posem la mantega fins que es fon. Afegim els ronyonets i els salpebrem. Cuinem breument un mintutet i posem el mig got de vi blanc. En quan evapori l'alcohol i estiguin cuits (intentem no passar-los, que queden secs) ja els podem retirar del foc i afegir la mostassa. 

Fregim en oli d'oliva les patates en daus, salpebrem i les mesclem amb els ronyons. En l'oli de les patates, ben calent, posem uns segons les tàperes per a que quedin cruixents i també les afegim. Finalment ratllem pell de llimona per sobre

diumenge, 19 de juliol de 2020

de recepta: lletons amb alls tendres i conyac

mollejas de cordero con ajos tiernos


Els lletons són una glàndula exquisida, potser la més delicada de totes les que podem trobar al món dels menuts. Menuts d'alta categoria. Tendres i suaus. Glàndula d'animal de llet, animal sense acabar de fer. Una delicia que avui a casa hem cuinat amb alls tendres, ceba i toc de conyac.

Nosaltres les caçem a Menuts Rosa, de La Boqueria. Un mostrador ple de joies de colors sangonosos, racons d'entranya i textures de tendrum gelatinitzat. La Rosa és una experta que aconsella com preparar cada menut de la millor manera. Amb ella vem aprendre a fer una rostada intensa de mig minut als ronyons per evacuar-ne les aigues amargants i molestes. I que els lletons de xai, quan són de qualitat, no necessiten remull previ amb aigua envinagrada, ja que acaba eclipsant lleugerament el seu sabor subtil i matisat. 

menuts rosa la boqueria

Tenim al congelador també lletons de vedella, de mida king size. Aquests seran en una elaboració més llarga i comlexa. Els d'avui són els lletons de xai amb alls tendres, i amb això, ja fem via directe cap al cel del paladar.

Recetpa de Lletons de xai amb alls tendres.

Ingredients:

400 g de lletons de xai
1 manat d'alls tendres
1 ceba
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
1/2 copa de conyac
Sal, oli d'oliva verge extra i pebre negre

Procediment:

Netegem bé els lletons de la pell externa (si no ens els han netejat abans a mercat) i tot i no ser estrictament necessari si són lletons de xai de qualitat, els podem posar una estona en aigua amb gel.

En una paella, preparem una mica d'oli on daurem la ceba picada menuda fins que agafi color de caramel. Afegim aleshores el pebrot picat i el saltem fins que estigui cuit però sense desfer-se. Salpebrem i reservem.



Arriba el moment dels lletons, que posarem a rostar en una paella amb poc oli i alta temperatura pera  que l'exterior agafi color i quedi una mica cruixent mentre que l'interios es manté mantegós i tendre. Quan han agafat color, afegim el conyac i flambegem. Ho fem així en comptes de simplement evaporar per a reduir el temps de cocció ja que no volem que s'assequin per dintre. Salpebrem al final (jo ho faig així per a que no deixin anar aigua durant la cocció) i mesclem amb la ceba i els pebrots fregits. 

Opcional uns ous de guatlla per sobre.

mollejas ajos tiernos y coñac