dijous, 3 de setembre de 2015

de quiche de verdures estil familiar... ¡Cargadita!



Tenir els pares de visita a casa comporta -entre altres- que ells tambe cuinin. Com ha de ser. I l'arribada anual del carregament de pebre vermell de la Vera, el alijo. Mierda de la buena.

Aquesta quiche de colors impossibles i foto amb flaix (El tema del flash per fer fotos a la jalamenta és definitivament una batalla que he perdut amb ells, sic transit flaix mundit) és recepta de la mare i com a tal li he demanat transcripció.
M'agrada que hi posi nabius, la veritat. I la presència de la cansalada també contribueix a la suculència de l'àpat de la taula familiar. Heh!

Quiche de verduras estilo familiar. Cargadito, heh.

Ingredientes:
1 plancha de masa quebrada
1/2 kg espinacas
6 pimientos del piquillo
1 cebolla
un puñado de arándanos
150 gr bacon
100 gr queso rallado
2 huevos
100 gr crema de leche

Procedimiento:
Sofreir la cebolla y las espinacas. Cuando estén casi hechas añadir los pimientos cortados y los arándanos. En una sarten aparte sofreir el bacon cortado a trozitos. (no poner aceite). Y añadir a la meza de espinacas una vez hecha.
Disponer la plancha en un molde. Pinchar con un tenedor para que no suba.
añadir la mezla de espinacas.
Batir los dos huevos, añadir la crema de leche y el queso rallado.
Echar por encima la mezcla de los huevos y meter al forno. 25 m (¡ojo! vigilad, que cada horno es un mundo)

dimecres, 2 de setembre de 2015

de swissconsin al Foodnites States of America. Locuras guapas.

Chris Duso i el seu fill de vuit anys s'han cuinat visualment en el seu Instagram una foto de cada estat dels  USA en format jalamenta. El projecte es diu 'Foodnites States of America'.

Personalment m'ha fet molta gràcia trobar Wisconsin transformat en Swissconsin. La raó? El meu anyorat locombiano preferido i pantxetero fa colecció de mencions i objectes a aquest particular estat.
No em pregunteu la raó, ell és així i aquesta és bona part del misteri que ens fa estimar-lo. Heh!





Podeu ver una visita virtual a través d'aquest link. No canviarà la vostra percepció de la cuina però sí que refermarà la idea que afortunadament la xarxa està plena de bojos divertits i de creativitat ben assaonada.



Via designtaxi

diumenge, 30 d’agost de 2015

de sopa de curri japonès i fideus soba


Aquesta és una recepta que ens hem jalat en calorasso d'Agost amb la reina del meu cor i la meva super xermaneta.  Migdia de dissabte, una sopa i exitazo. La raó? Que les calorades valien la pena!
La base és simplement aprofitar uns vegetals i les pols de caldo dashi i el curri japonés que venen en els supermercats especialitzats.
En realitat, no deixa de ser sospitós (entre cometes mentals) aquesta suculència dels polvos dashi i els curris en pasta... glutamato te quiero?

En tot cas, el resultat és deliciós. I és ben fàcil!

Sopa de curri japonès i fideus soba

Ingredients:

Ceba
Pastanaga
Bleda
Col
Api
Porro
Un parell de sobrets de caldo dashi
Un parell de pastilles de curri japonés (jo faig servir la marca Golden Curry)
Uns 50 g de fideus soba per persona
Unes cullerades de salsa de soja
Oli d'oliva
Aigua

Procediment:

Tallem les verdures molt fines en juliana i les posem en un wok ben calent amb una mica d'oli. Les saltem un parell de minuts i les assaonem amb un rajolí de salsa de soja.
Afegim els sobres de dashi i aproximadament un litre d'aigua. Coem durant un parell de minuts i afegim les pastilles de curri fins que es desfacin.

A banda, posem aigua amb sal i fem la pasta (també poden ser espaguetis es clar, o fideus udon que és com jo vaig tastar primer aquest plat).

Servim la sopa en bols i afegim els fideus soba.

divendres, 28 d’agost de 2015

del póster que pudo haber sido... y no fue.

A través del fantàstic Iker Morán - La Gulateca arribo a un pòster ministerial que em crida l'atenció per semblar bona idea: un esquema simple i agradable a la vista amb els principals vegetals posats per temporada.
Al final veient que posa que l'estiu no és època de tomàquets o pebrots i moltes altres dades sorprenents que no coincideixien ni amb la literatura anterior ni sobretot amb els prestatges de la fruiteria de capçalera... acabo passant palabra. Dame una N, dame una O. NO.



A la mateixa web ministerial i entre tota la documentació de la campanya 'Fruta y Verdura de aquí y de ahora' trobem primer alguns posters amb caps escapçats rodejats de fruita. Em venen ganes bojes de còrrer cap al mercat.




I per reblar el clau de la feina ben feta aquest llibre en pdf (El libro sabio de las frutas y verduras). Una altra molt bona idea per a posar gratuitament (bé, pagat entre tots!) informació resumida i estructurada. M'agrada sobretot per aquest apartat de cada vegetal anomenat '¿Sabías que?' amb curiositats sovint etimològiques.
Però Oh!suspresa! trobem aquest apartat de la cirera i aquest apartat de la cirera. Dobledosi! Potser és que pagaven per pàgina! :D


Una pena de bona idea pobrement realitzada.

dimecres, 26 d’agost de 2015

de John Oliver i el malbaratament alimentari (video)


El que al meu parer és el comentarista televisiu actual que em sembla més brillant, John Oliver, dedica aquesta intervenció a explicar la paradoxa d'un pais on 50 mil.lions de persones cada any tenen en algun moment un problema per a posar menjar a taula... i en canvi llença a les escombraries el equivalent a 730 estadis de futbol plens de menjar perfectament comestible durant aquest mateix any. Malbaratament alimentari massiu, paradoxa social.


Amb el seu estil punyent (sensacional com proposa la hamburguesa amb hot dog que el fabricant posa als llavis d'una model que està en un cotxe sobre la coberta d'un portaavions que navega sota la Estatua de la Llibertat com a possible nova bandera confederada) en John exposa  un problema que creix any rera any (i qui pot pensar que a casa nostra no passa quelcom similar? El més probable és que anem també en una direcció similar com en quasi totes les coses).
Desde 1974 als USA ha crescut un 50% el menjar malbaratat per càpita i en John parla de coses que ens sonen: les confusions entre data de consum preferent i data de caducitat, grans cadenes que llencen menjar en comptes de donar-lo, en fi... grans clàssics del tema.


Ja ho sento: està en anglés. Pero es poden activar el subtitols (tant en anglés com també en castellà, malgrat la traducció automàtica no sigui precisament una meravella..)

diumenge, 23 d’agost de 2015

d'espaguetis amb calamars i musclos. Tornem amb les receptes!


Dinaret de diumenge. Senzill i resultón, la primera recepta de la temporada ja que al meu caparró les temporades blocaires són com les del júngol: de Setembre (aprox) a Juliol (aprox)

Uns musclos (galeguiños) són la base que dona molt de gust a la salsa final juntament amb els calamars. L'hem gaudit avui mateix al migdia, gran migdiada!

Espagueti negres amb calamars i musclos

Ingredients:

- Un kilo de musclos
- 500 g de calamars
- Una ceba gran
- Un pebrot verd
- Un pebrot vermell
- Una dent d'all
- Una cullerada de pebre vermell (en el meu cas, de La Vera)
- Sal, oli verge d'oliva i pebre
Opcional: Mig gotet de vermut negre


Procediment:

Posem els musclos a coure al vapor. És important anar retirant cada musclo quan s'obre per evitar que es facin massa i quedin tibats i gomosos.



Piquem la ceba en cubs menuts i la posem en una cassola amb oli d'oliva. La enrossim una mica abans d'afegir els cubs de pebrot i l'all picat. Aquesta serà la base sobre la que anirem afegint la resta d'ingredients. 


Abans de posar les anelles (en aquest cas eren de pota, millor si tenim a l'abast anelles de calamar finet de costa) ens assegurem de posar una cullerada de pebre vermell sobre la verdura ja cuita. Opcional posar una mica de vermut vermell si volem afegir un punt més de complexitat i aromes. Evaporem i serà el torn de les anelles de calamar.


Afegim mig gotet del caldo de musclos i cuinem les anelles durant tres o quatre minuts, el just per a que s'estovin i prou ja que si ens passem ens caldrà fer una cocció llarga per a que es tornin a posar tous i ja no queden igual: perden aigua i el resultat és diferent a la mossegada.


Finalment, afegim els musclos i coem la pasta (espagueti amb tinta en aquest cas) en aigua abundant amb sal.


Al plat he decidit posar la base de pasta i a sobre la resta de material, també podria haver barrejat i listos però... ha anat aixi :P


dimarts, 18 d’agost de 2015

descobrint paraules velles i belles

Font: PlanetaJoy

"Harina cernida dos veces,
nieve voladora de polvo blanco,
en una masa estirable y pegajosa,
amasada con agua o caldo, se vuelve brillante

Después se pone agua a hervir sobre el fuego,
esperando a que suba el vapor,
nos estiramos la ropa, nos subimos las mangas,
y amasamos, y damos forma, y alisamos, y estiramos.

Por fin, la masa se despega de nuestros dedos,
bajo la palma se alisa perfectamente en todas direcciones,
y sin una pausa en la prisa y el apresuramiento,
las estrellas se separan y cae el granizo.
en el cesto, nada de rellenos que chorreen.
En el bing, ni rastro de masa de más.

Perfectamente alineada, de gran belleza,
sin fisuras, la masa es correcta y fina.
Se hincha de modo que uno pueda adivinar el relleno,
suave como la seda sin torcer en primavera,
blanca como la seda de otoño, cocida justo a su tiempo."

SHU XI, Oda al bing. 300 AC
(traducció tal com apareix a La Cocina y los alimentos de Harold McGee)

diumenge, 16 d’agost de 2015

d'escultures en sindria... arte, artesanía, yo que se... que más da...

Via Antonio Gómez, unes escultures en sindria,carbassa i altres vegetals. Realment espectaculars, són obra de l'escultor Valeriano Fatica. M'agrada com fa servir els tres colors de la fruita.


Realment habils, lahòstia.





I algunes ben simpàtiques.

Els colors... i la paciència.

The Joker, aquest sobre carbassa.


Link original aquí.

dilluns, 10 d’agost de 2015

de las leyes naturales, eso es lo que pasa en tu cocina.


"Eres un poco dogmático y he tenido algunas dificultades para hacerte entender que los fenómenos que tienen lugar en tu laboratorio no son más que la acción de las leyes eternas de la naturaleza, y que ciertas cosas que tú haces sin pensar, solo porque has visto que otros las hacían, se derivan no obstante de los principios científicos más elevados."
Jean Anthelme Brillat-Savarin (dirigiéndose a su cocinero)
La fisiologia del gusto. Imprescindible.