Procés de selecció de personal d'hosteleria a Cornellà de Llobregat.
Sexista? Sense cap dubte. Lamentable? Sense cap dubte. Funciona? Sense cap dubte.
Via Microsiervos
miércoles, 30 de mayo de 2012
de camareras pibones wanted
Procés de selecció de personal d'hosteleria a Cornellà de Llobregat.
Sexista? Sense cap dubte. Lamentable? Sense cap dubte. Funciona? Sense cap dubte.
Via Microsiervos
de com obrir una ampolla de cervesa si no tens obridor
Un curtmetratge de Chris Sumers i Adam Young sobre desenes de maneres d'obrir una cervesa. I es que si Ortega i Gasset era 'ell i les seves circumstàncies', els gurús del màrketing actual han descobert que 'el producte és el producte i les seves circumstàncies'.
I li diuen 'experiència'. I les marques en general diria que consideren que la experiència ideal del cervecero és veure un partit de futbol mentre parla amb els amics com de guapo és ser macho man. Directe al sistema limbic, amigos.
Encara no se si aquest video és molt de machotes o no. Però és ben curiós: Maneres i maneres originals d'obrir una ampolla de cervesa!!
Via laughing squid
I li diuen 'experiència'. I les marques en general diria que consideren que la experiència ideal del cervecero és veure un partit de futbol mentre parla amb els amics com de guapo és ser macho man. Directe al sistema limbic, amigos.
Encara no se si aquest video és molt de machotes o no. Però és ben curiós: Maneres i maneres originals d'obrir una ampolla de cervesa!!
martes, 29 de mayo de 2012
de Peix Blau i la Tarragona Gastronòmica
Un és esclau de la seva joventut, tots sabem que les eufòries jovenívoles perduren en els racons de la memòria i sovint guanyen en bellesa i lluentor com si el pas del temps els fes una criança que ni la millor bota de roure americà.
Per això mentre baixàvem (primera llicència pixapins) la AP-7 enfilant cap a la nostra cita amb la Tarragona gastronòmica, vem cantar a cor que vols Imperial Tàrraco. Aquells xicots del Terrat ens van tatuar a la neurona la melodia Ye-Yé Tarraconensis.
A la reina del meu cor i al yours truly ens va convidar molt amablement la nounascuda Agrupació Tarragona Gastronòmica (ARCS del Serrallo + Part Alta + Tarraco Gust ) i ho van fer amb el motiu de la posada en marxa de les Jornades del Peix Blau.
La cita començava al mariner Barri del Serrallo, que jo assimilo a la nostra Barceloneta i espero que ningú s'enfadi per el paralelisme: la Barceloneta és el meu barri preferit per anar a jalar unes tapes, sense anar més lluny.
Amb la por del aparcament impossible vem deixar el cotxe a uns quants carrers (segona llicència pixapins, no feia cap falta) i vam afrontar la primera alegria del matí: la trobada prèvia amb la Glòria, la Marta i la Nani per a escalfar motors de cara a la Ruta del Peix Blau.
Va ser poca estona, perque de seguida va començar el moviment un cop ens vem reunir amb els altres blogs convidats: Txaber Allué, JuanaTrujillo i GastronomiayCia. Ens esperàven tres stages amb tres tapes a cada ubicació i cerveseta (Inèdit, que Damm patrocina les jornades del Peix Blau de Tarragona) i un sol fantàstic que m'ha posat una mica més moreno del meu tó agitanaet.
A la primera aturada, a la Plaça Sant Magí els restaurants del Serrallo ens van oferir respectivament un Capritx de sardina (Manolo), un verat marinat (L'Onada) i una barqueta de seitons (Cal Joan).
El capritx era una paperina amb sardines arrebossades i cruixents amb salsa romesco i allioli. Alerta perque allà ens vem assabentar que la primera constància escrita del mític romesco prové del crític de La Vanguardia Angel Muro en un dinar a una casa del Serrallo i és per això que aquest barri es considera el lloc on va neixer el romesco. Que per cert nosaltres tractem com una salsa i els tarragonins consideren 'una preparació' com podria ser l'escabetx per exemple. Ells fan romesco de... conill, pollastre, peix,... el que sigui. Per a ells l'element principal és el romesco.
Com es pot veure a la foto, la barqueta era sucosa, saborosa i espectacular. Una cuina directa d'alló que s'anomena producte. Sensacional. Les tres tapes eren bones, però el cert és la barqueta em va marcar el matí :)
Tot seguit en Julio, el nostre guia, ens va portar per el camí no precisament-més-recte per a que poguèssim admirar diferents punts interessants de la ciutat. Vem poder veure l'antiga porta del celler Muller (proveïdors durant dècades del vi que feien servir en grans quantitats -cal suposar que en piadosa tasca ecumènica- al Vaticà fins al pontificat de Juan XXIII. O l'edifici en reformes de l'antiga factoria de Chartreuse, aquest licor monacal que també suposem que tenia una piadosa finalitat com a elixir de vida. També vem tenir la corresponent racció de visita romana, inevitable (afortunadament)
I el mercat provisional (al fons podeu veure la façana del que estan remodelant) que un cop es desmunti està previst que sigui instal.lat en algun pais de l'Àfrica subsahariana on pugui continuar fent feina.
Vem arribar finalment a la espectacular Rambla on el segon stage ens va deparar una hamburguesa de verat (Cocvla), una pomada d'anxoves amb pa d'olives (El Terrat) i un deliciós llom de sardina marinada amb bergamota, escalivada a la brasa i citrics (20 a la Rambla).
Entre el segon i tercer stage vem anar a 'tocar ferro', es a dir, ens vem acostar a la gran barana de ferro que culmina la preciosa rambla tarragonina i que fa d'extraordinari mirador al Mediterrani. Val, es cert, soc un burro per no haver vingut abans a veure aquesta meravella. Me la emporto gravadeta a la retina.
I a les papil.les gustatives m'emporto el uànderful ravioli de cansalada ibérica i sardina en escabetx (AQ Restaurant) que ens esperava tot just abans de la visita a la catedral (que per cert està escapçada!!). En aquest tercer stage també vem poder degustar una broqueta de verat adobat amb cervesa i curri i arrebosat amb panko (Auriga) i un seitó en salsa ponzu amb ceviche de verdures i escuma de tamarindo (Taller de Cuina)
D'aqui ens vem dirigir a tastar un menú de 10 plats que ens oferien els diferents xefs tot cuinat al AQ Restaurant, ho vem fer tot passant per devant d'aquesta curiosa catedral escapçada... però això queda per a una segona part. No us sembla?
Per suposat agraeixo la invitació a Tarragona Gastronòmica i els hi desitjo moltes més iniciatives com aquesta del peix blau, de fet ja van comentar alguna coseta de que també en preparen una dedicada al .... romesco!! hehehe.
Per això mentre baixàvem (primera llicència pixapins) la AP-7 enfilant cap a la nostra cita amb la Tarragona gastronòmica, vem cantar a cor que vols Imperial Tàrraco. Aquells xicots del Terrat ens van tatuar a la neurona la melodia Ye-Yé Tarraconensis.
A la reina del meu cor i al yours truly ens va convidar molt amablement la nounascuda Agrupació Tarragona Gastronòmica (ARCS del Serrallo + Part Alta + Tarraco Gust ) i ho van fer amb el motiu de la posada en marxa de les Jornades del Peix Blau.
La cita començava al mariner Barri del Serrallo, que jo assimilo a la nostra Barceloneta i espero que ningú s'enfadi per el paralelisme: la Barceloneta és el meu barri preferit per anar a jalar unes tapes, sense anar més lluny.
Amb la por del aparcament impossible vem deixar el cotxe a uns quants carrers (segona llicència pixapins, no feia cap falta) i vam afrontar la primera alegria del matí: la trobada prèvia amb la Glòria, la Marta i la Nani per a escalfar motors de cara a la Ruta del Peix Blau.
Va ser poca estona, perque de seguida va començar el moviment un cop ens vem reunir amb els altres blogs convidats: Txaber Allué, JuanaTrujillo i GastronomiayCia. Ens esperàven tres stages amb tres tapes a cada ubicació i cerveseta (Inèdit, que Damm patrocina les jornades del Peix Blau de Tarragona) i un sol fantàstic que m'ha posat una mica més moreno del meu tó agitanaet.
A la primera aturada, a la Plaça Sant Magí els restaurants del Serrallo ens van oferir respectivament un Capritx de sardina (Manolo), un verat marinat (L'Onada) i una barqueta de seitons (Cal Joan).
El capritx era una paperina amb sardines arrebossades i cruixents amb salsa romesco i allioli. Alerta perque allà ens vem assabentar que la primera constància escrita del mític romesco prové del crític de La Vanguardia Angel Muro en un dinar a una casa del Serrallo i és per això que aquest barri es considera el lloc on va neixer el romesco. Que per cert nosaltres tractem com una salsa i els tarragonins consideren 'una preparació' com podria ser l'escabetx per exemple. Ells fan romesco de... conill, pollastre, peix,... el que sigui. Per a ells l'element principal és el romesco.
Com es pot veure a la foto, la barqueta era sucosa, saborosa i espectacular. Una cuina directa d'alló que s'anomena producte. Sensacional. Les tres tapes eren bones, però el cert és la barqueta em va marcar el matí :)
Tot seguit en Julio, el nostre guia, ens va portar per el camí no precisament-més-recte per a que poguèssim admirar diferents punts interessants de la ciutat. Vem poder veure l'antiga porta del celler Muller (proveïdors durant dècades del vi que feien servir en grans quantitats -cal suposar que en piadosa tasca ecumènica- al Vaticà fins al pontificat de Juan XXIII. O l'edifici en reformes de l'antiga factoria de Chartreuse, aquest licor monacal que també suposem que tenia una piadosa finalitat com a elixir de vida. També vem tenir la corresponent racció de visita romana, inevitable (afortunadament)
I el mercat provisional (al fons podeu veure la façana del que estan remodelant) que un cop es desmunti està previst que sigui instal.lat en algun pais de l'Àfrica subsahariana on pugui continuar fent feina.
Vem arribar finalment a la espectacular Rambla on el segon stage ens va deparar una hamburguesa de verat (Cocvla), una pomada d'anxoves amb pa d'olives (El Terrat) i un deliciós llom de sardina marinada amb bergamota, escalivada a la brasa i citrics (20 a la Rambla).
Entre el segon i tercer stage vem anar a 'tocar ferro', es a dir, ens vem acostar a la gran barana de ferro que culmina la preciosa rambla tarragonina i que fa d'extraordinari mirador al Mediterrani. Val, es cert, soc un burro per no haver vingut abans a veure aquesta meravella. Me la emporto gravadeta a la retina.
I a les papil.les gustatives m'emporto el uànderful ravioli de cansalada ibérica i sardina en escabetx (AQ Restaurant) que ens esperava tot just abans de la visita a la catedral (que per cert està escapçada!!). En aquest tercer stage també vem poder degustar una broqueta de verat adobat amb cervesa i curri i arrebosat amb panko (Auriga) i un seitó en salsa ponzu amb ceviche de verdures i escuma de tamarindo (Taller de Cuina)
D'aqui ens vem dirigir a tastar un menú de 10 plats que ens oferien els diferents xefs tot cuinat al AQ Restaurant, ho vem fer tot passant per devant d'aquesta curiosa catedral escapçada... però això queda per a una segona part. No us sembla?
Per suposat agraeixo la invitació a Tarragona Gastronòmica i els hi desitjo moltes més iniciatives com aquesta del peix blau, de fet ja van comentar alguna coseta de que també en preparen una dedicada al .... romesco!! hehehe.
lunes, 28 de mayo de 2012
de truquis gratis amb 'bacon' i oli d'oliva. Nota per a la Glòria, on posa 'bacon' que posi Cansalada :-P
Truquisss truquiss truquisss tengo.
Ara, no voldreu a sobre que són gràtis que també siguin bons. O potser si? El primer es sobre com fer la cansalada (el beicon, nens, el beicon) perfecte: fent la primera part de la cocció en aigua bullint. Soprenent, però en Bryan diu que és ideal de la muerte. Es clar que en Bryan és ianqui o sigui que per una banda no té un criteri molt fiable però per l'altra banda parla de cansalada (el beicon nens, el beicon) i és ianqui i en això ells són els majors especialistes del planeta.... #nosequefer
El segón encara posa més els pels de punta: perqué comprar oli d'oliva al camell del barri si pots fabricarte la teva pròpia merda?
Ara, no voldreu a sobre que són gràtis que també siguin bons. O potser si? El primer es sobre com fer la cansalada (el beicon, nens, el beicon) perfecte: fent la primera part de la cocció en aigua bullint. Soprenent, però en Bryan diu que és ideal de la muerte. Es clar que en Bryan és ianqui o sigui que per una banda no té un criteri molt fiable però per l'altra banda parla de cansalada (el beicon nens, el beicon) i és ianqui i en això ells són els majors especialistes del planeta.... #nosequefer
El segón encara posa més els pels de punta: perqué comprar oli d'oliva al camell del barri si pots fabricarte la teva pròpia merda?
de distòpia cul.linaria, trinxar sense plorar.
Si alguna cosa ens ha ensenyat la ciència ficció, es que mentres aquí riem, en algun univers paral.lel una ceba plora tot fent juliana amb humans.
Cosa que no passaria si el tallés amb el ganivet mullat, o a sota de la campana extractora (encesa), o mullant sovint el ganivet en aigua, o amb l'humà molt fred quasi congelat, o amb unes ulleres de buzo, o una molt pràctica: mantenir l'humà sota el raig de l'aixeta.
Cosa que no passaria si el tallés amb el ganivet mullat, o a sota de la campana extractora (encesa), o mullant sovint el ganivet en aigua, o amb l'humà molt fred quasi congelat, o amb unes ulleres de buzo, o una molt pràctica: mantenir l'humà sota el raig de l'aixeta.
domingo, 27 de mayo de 2012
de Muffin Man, de Frank Zappa
Qui vol esmorzar madalenessssss???
L'home madalena seu a la taula al laboratori de les eines madalena
Recerca a la cuina ... cerca una cullera cromada de grans dimensions i recull una
quantitat minúscula de restes seques de madalena i escombrant amb el seu escapulari
procedeix a llençar-les a l'interior de la seva camisa ...
Es torna cap a nosaltres i parla:
A algunes persones només els hi agraden els cupcakes. Per la meva banda,pitjor per a ells!
I a partir d'aqui per a desxifrar el sentit de la lletra potser hauria de prendre la mateixa medicació que prenia el bó d'en Frank. Heh!!
La cançó me la va suggerir l'Albert de Enocasionesveobares, un crack en el coneixement de la barra!!
The muffin man is seated at the table in the laboratory of the utility muffin
Research kitchen... reaching for an oversized chrome spoon he gathers an
Intimate quantity of dried muffin remnants and brushing his scapular aside
Procceds to dump these inside of his shirt...
He turns to us and speaks:
Some people like cupcakes better. I for one care less for them!
Arrogantly twisting the sterile canvas snoot of a fully charged icing
Anointment utensil he poots forths a quarter-ounce green rosette (oh ah yuk
Yuk... lets try that again...!) he poots forth a quarter-ounce green rosette
Near the summit of a dense but radiant muffin of his own design.
Later he says:
Some people... some people like cupcakes exclusively, while myself, I say
There is naught nor ought there be nothing so exalted on the face of gods grey
Earth as that prince of foods... the muffin!
Girl you thought he was a man
But he was a muffin
He hung around till you found
That he didn't know nuthin
Girl you thought he was a man
But he only was a-puffin
No cries is heard in the night
As a result of him stuffin
Bruce fowler on trombone, napoleon murphy brock on tenor sax, and lead vocals,
Terry bozzio on drums, tom fowler on bass, denny walley on slide, george duke
On keyboards, captain beefheart on vocals, and soprano sax, and madness. thank
You very much for coming to the concert tonight. hope you enjoyed it. goodnight
Austin, texas, where ever you are.
Research kitchen... reaching for an oversized chrome spoon he gathers an
Intimate quantity of dried muffin remnants and brushing his scapular aside
Procceds to dump these inside of his shirt...
He turns to us and speaks:
Some people like cupcakes better. I for one care less for them!
Arrogantly twisting the sterile canvas snoot of a fully charged icing
Anointment utensil he poots forths a quarter-ounce green rosette (oh ah yuk
Yuk... lets try that again...!) he poots forth a quarter-ounce green rosette
Near the summit of a dense but radiant muffin of his own design.
Later he says:
Some people... some people like cupcakes exclusively, while myself, I say
There is naught nor ought there be nothing so exalted on the face of gods grey
Earth as that prince of foods... the muffin!
Girl you thought he was a man
But he was a muffin
He hung around till you found
That he didn't know nuthin
Girl you thought he was a man
But he only was a-puffin
No cries is heard in the night
As a result of him stuffin
Bruce fowler on trombone, napoleon murphy brock on tenor sax, and lead vocals,
Terry bozzio on drums, tom fowler on bass, denny walley on slide, george duke
On keyboards, captain beefheart on vocals, and soprano sax, and madness. thank
You very much for coming to the concert tonight. hope you enjoyed it. goodnight
Austin, texas, where ever you are.
L'home madalena seu a la taula al laboratori de les eines madalena
Recerca a la cuina ... cerca una cullera cromada de grans dimensions i recull una
quantitat minúscula de restes seques de madalena i escombrant amb el seu escapulari
procedeix a llençar-les a l'interior de la seva camisa ...
Es torna cap a nosaltres i parla:
A algunes persones només els hi agraden els cupcakes. Per la meva banda,pitjor per a ells!
I a partir d'aqui per a desxifrar el sentit de la lletra potser hauria de prendre la mateixa medicació que prenia el bó d'en Frank. Heh!!
La cançó me la va suggerir l'Albert de Enocasionesveobares, un crack en el coneixement de la barra!!
sábado, 26 de mayo de 2012
de Arguiñano vs #estepais
En realitat, en aquest video Karlos Arguiñano només diu el que tots sabem sobre la situació bankaria, bancaria i de la economia del pais. Però dona gust sentir-ho en un mitjà de comunicació generalista d'aquesta manera tan planera.
El Facebook en va ple, però ho volia tenir aquí també al blog.
El Facebook en va ple, però ho volia tenir aquí també al blog.
de recomanació sabatina: Taller de Sabores
La recomanació d'avui dissabte és una mena de caricatura de la justicia d'aquest pais: arriba tard. Quicir que ja fa molt de temps que conec en Daniel i la seva escola Taller de Sabores i que hauria d'haver sortit abans.
Un simple tema de justicia, ja us dic.
Podeu llegir la recomanació complerta clicant a les imatges, i si us barrufa li doneu al 'me gusta' i al twister i tal :P
Sabores
Sant Lluís 58, 08024 Barcelona [MAPA] | ☏ 93 180 33 41
http://www.tallerdecocinasabores.es/
Un simple tema de justicia, ja us dic.
Podeu llegir la recomanació complerta clicant a les imatges, i si us barrufa li doneu al 'me gusta' i al twister i tal :P
Sabores
Sant Lluís 58, 08024 Barcelona [MAPA] | ☏ 93 180 33 41
http://www.tallerdecocinasabores.es/
viernes, 25 de mayo de 2012
descobrint com acabar amb les taques de ketxup!!
La ciencia avanza una barbaridad, i sino que ho preguntin al pobre Sr. Camps de busque, compare y si encuentra otro mejor, cómprelo. Ho te fotut.
S'acaben els temps de la llàntia de ketxup a la samarreta, finalitza el cicle temporal del testimoni de mostassa -delator el ioputxa- sobre el puny de la camisa. Malos tiempos para la lírica y malos tiempos para els fabricants de nous detergents que renten encara millor que el de l'any passat que ja era imbatible. S'ha acabat saccejar el pot de ketxup posseits per l'esperit del fill de la Rosemary.
El MIT (sempre ha estat el MIT, tant com mai ha estat lupus) ha creat un revestiment interior per a ampolles de salsa tipus ketxup o mostassa, ultra relliscós, mega lliscant, super eficaç
Originally, Smith’s team, which has been working for years now on developing various types of surface coatings, was pursuing different aims. "We were really interested in--and still are--using this coating for anti-icing, or for preventing clogs that form in oil and gas lines, or for non-wetting applications like, say, on windshields," Smith says. "Somehow this sparked the idea of putting it in food bottles. It could be great just for its slippery properties. Plus, most of these other applications have a much longer time to market; we realized we could make this coating for bottles that is pretty much ready. I mean, it is ready." As you can see.
"Originalment, l'equip de Smith, que ha estat treballant durant anys en el desenvolupament de diversos tipus de recobriments superficials, perseguia objectius diferents. "Estàvem molt interessats en - i ho seguim estant - en la utilitat d'aquest recobriment com a anti formació de gel, o per prevenir les obstruccions que es formen en l'oli i les canonades de gas, o per a aplicacions que no són humectants com, per exemple, en els parabrises", diu Smith. "D'alguna manera això va desencadenar la idea de posar en ampolles d'aliments que podria fantàtic només per les seves propietats lliscants A més, la majoria d'aquestes aplicacions tenen un temps molt més llarg en el mercat; .. Ens vam adonar que podíem fer aquest revestiment per a ampolles, que és molt ràpid. Vull dir, està llest. "Com podeu veure."
I així és com uns cuatroojos del MIT (aquí la notícia original) van acabar amb moltíssimes taques i amb el nostre model educatiu, retallat en benefici dels mercats (quí són els mercats? Perque mai diuen els noms dels que ens retallen?).
Que inventen ellos.
S'acaben els temps de la llàntia de ketxup a la samarreta, finalitza el cicle temporal del testimoni de mostassa -delator el ioputxa- sobre el puny de la camisa. Malos tiempos para la lírica y malos tiempos para els fabricants de nous detergents que renten encara millor que el de l'any passat que ja era imbatible. S'ha acabat saccejar el pot de ketxup posseits per l'esperit del fill de la Rosemary.
El MIT (sempre ha estat el MIT, tant com mai ha estat lupus) ha creat un revestiment interior per a ampolles de salsa tipus ketxup o mostassa, ultra relliscós, mega lliscant, super eficaç
ANTES
AHORA
Originally, Smith’s team, which has been working for years now on developing various types of surface coatings, was pursuing different aims. "We were really interested in--and still are--using this coating for anti-icing, or for preventing clogs that form in oil and gas lines, or for non-wetting applications like, say, on windshields," Smith says. "Somehow this sparked the idea of putting it in food bottles. It could be great just for its slippery properties. Plus, most of these other applications have a much longer time to market; we realized we could make this coating for bottles that is pretty much ready. I mean, it is ready." As you can see.
"Originalment, l'equip de Smith, que ha estat treballant durant anys en el desenvolupament de diversos tipus de recobriments superficials, perseguia objectius diferents. "Estàvem molt interessats en - i ho seguim estant - en la utilitat d'aquest recobriment com a anti formació de gel, o per prevenir les obstruccions que es formen en l'oli i les canonades de gas, o per a aplicacions que no són humectants com, per exemple, en els parabrises", diu Smith. "D'alguna manera això va desencadenar la idea de posar en ampolles d'aliments que podria fantàtic només per les seves propietats lliscants A més, la majoria d'aquestes aplicacions tenen un temps molt més llarg en el mercat; .. Ens vam adonar que podíem fer aquest revestiment per a ampolles, que és molt ràpid. Vull dir, està llest. "Com podeu veure."
I així és com uns cuatroojos del MIT (aquí la notícia original) van acabar amb moltíssimes taques i amb el nostre model educatiu, retallat en benefici dels mercats (quí són els mercats? Perque mai diuen els noms dels que ens retallen?).
Que inventen ellos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)