decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més)

diumenge, 27 juliol de 2014

dels Fogons de Canadal, dinar familiar a la Jonquera


Vuitanta sis anys contemplen la Iaia Marina, i a ella li continua agradant seure a taula i teixir una bona conversa. I a nosaltres explicar-ho aquí com fem a cada visita que la vida ens regala amb ella.

A banda de gaudir de la jornada per la Catalunya Nord amb passejades per Amelie-les-Bains, Argeles-sur-Mer i la -per a nosaltres- inevitable Cèret, vem voler creuar la 'frontera' i acostar-nos a dinar a la Jonquera. Haviem demanat consell a Susanna i Massitet (gràcies!), que conèixen bé la zona i ens van proveir de una bona llista de locals empordanesos. Al final per questions logistiques i de reducció de kilometratge vem escollir els Fogons de Canadal. A la Jonquera.

Un restaurant situat a mig kilòmetre del llargarut nucli urbà i en plena falda de la montanya, amb terrassa porxadeta i menjadors de pedra omnipresent.


Un menú de preu contingut (dissabte migdia, raccions generoses, menú complert excepte café: 18 euros).
En el que va brillar especialment el plat de canelons d'ànec amb salsa de ceps. Molt potent, aromàtic i sucós.


També molt bó el gaspatxo amb guarnició. Amb força presència d'alvocat, mescla ben interessant.


Bona la sípia a la planxa, acompanyada d'unes patataes tallades en rodanxa de moneda molt curioses. I una bona salsa de romesco que aportava complexitat. No gaire galdosos els entrecots, que a pesar de la bona pinta estàven massa fets. Un consell: demaneu poc fet si els voleu al punt ;)



A les postres va agradar la crema catalana i sobretot el 'somni de Tramuntana', un gelat de vainilla amb trocets d'albercoc i uns puntets de fruites vermelles. Una bona alternativa per a quan volgueu dinar a la ciutat fronterera més 'al limit' que tenim. Perque a veure, ja se que no és Tijuana ni de lluny i és un pèl injust destacar-ne només això. Però és el que em va colpir la retina: passejar-se per La Jonquera un dissabte de Juliol va ser un festival de trailers aparcats, francesos omplint carros de la compra amb enormes pots de tramusos i caixes de mantecados als hipermecats Escudero i finalment moltes (però moltes) bacallaneres al carrer.

El millor de tot, obviament, va ser compartir taula i conversa amb aquesta dona que 'La Retirada' va portar fins a França. I avui com a bonus tenim a la nevera alguna cunyeta de Comté i de Tomme. Vive la revolution.



dissabte, 26 juliol de 2014

de xocolata geomètrica i fascinant


Preciós projecte xocolatero i artistic per homeantjar l'arquitecte i dissenyador de mobles holandés Gerrit Rietveld, en que figures geomètricques ocultes dins un gran cilindre de xocolata van apareixent mil·límetre a mil·limetre. Fascinant.

Aghhh, jo vull uns quants d'aquests encenalls!!!




Via Gizmodo

divendres, 25 juliol de 2014

d'Alberto Chicote, 'Pesadilla en el Metro' al Versió RAC1


Ahir dijous va ser noticia el ratolí que van gravar dins una màquina expenedora a la estació del Metro de Sants Estació. El pequeñoroedor es fotia les galetes en una màquina que se suposa blindada per a bitxos.



Per la tarda al Versió RAC1 d'estiu, el seu (poc aconseguit en termes d'imitació) Alberto Chicote va voler fer un cop de ma a Metro de Barcelona per a millorar el servei i la higiene. Heh.

- ¿Una rata en la comida? ¿Pero que mieeeeeerda de restaurante es este? ¡Esto es un puto desastre! XD
 

dimarts, 22 juliol de 2014

d'on i com arriba el cafè fins a la nostra tassa? Meravellosa animació amb tot el cicle de vida del cafè

Una absolutament meravellosa presentació sobre el cicle de vida del café desde que es planta en vivers fins que arriba a la nostra tassa. Per a fer-se una bona idea de les succesives etapes que ha de recorrer.
Especialment interessant m'ha semblat on explica que el processat de les 'cireres' de café es pot fer de manera tradicional amb un assecament sota la influència del sol o bé de forma industrial via maquinaria que en fa un processat i fermentació en humit.
Després arriba la neteja per saccejada, el torrat del mestre i la molta que variarà el tamany en funció del tipus de cafetera que hem de fer servir.

Aquesta delicia la vaig trobar via Salvador Sans de Cafés el Magnífico


Brought to you by:BizBrain.org | Open in a New Window

dilluns, 21 juliol de 2014

d'esmorzar de forquilla en imatges, final de temporada 2013-2014


 
 Foto Nuni

Darrer esmorzar de forquilla a Ca l'Esteve d'aquesta temporada 2013/2014. Un festival de productes de l'hort. No calen gaires lletres, la veritat... :)
 
Cebes, pebrots i albergínies fetes al forn Josper, tomàquets de quatre tipus amanits.

Pebrotets de liliput, no n'hem trobat cap que piqués, heh.


Foto Esther Fuentes
Truita de patata i carbassó, també n'hi havia amb xoriçet per als més carnivors.

Foto Angels Puntas

EXTRAORDINARI l'escabetx de sorell sobre alberginia blanca. PLA-TA-ZO

Foto Esther Fuentes

Carns variades, peus de porc, galta, botifarra crua, botifarra negra... i qui volia... ou ferrat. Colesterol? What colesterol?



El mestre Xesco ens ha preparat un arrós en una cataplana, un estri portugués amb forma de llentía gegant on les viandes es couen de forma similar a quan ho fem en una papillote.


Arròs de rabassoles -o culmenilles en català no normatiu- i peus de porc. Ole.

Foto Esther Fuentes
Síndria i meló. El segón especialment dolç i provinent també de l'hort del restaurant.

Foto Nuni
Final de festa amb cafetó i tertulia al porxo. 
El millor dels blocs són els blocaires.

dissabte, 19 juliol de 2014

de la silenciosa substitució: frankfurt de porc per frankfurt de pollastre

Recordo que quan era petit -anàva a posar també jove però sona ja a sarcasme...heh- tots els paquets de salsitxes tipus frankfurt eren fets amb carn de porc. Les de pollastre no existien gairebé i durant anys van ser sorprenentment més cares.

Després van arribar les salsitxes frankfurt de pollastre amb gall d'indi barates del morir. Per la senzilla raó que es fan amb 'carn separada mecànicament' el que ve a significar que agafen carcasses i retalls diversos i els passen per màquines espremedores de forma que tota la fibra càrnia surti extrusionada en una mena de polpa de proteïna que no vulguin vostès veure.


Ara, tots els paquets de salsitxes frankfurt low cost que em trobo etiquetats simplement com a 'salsitxes tipo frankfurt' tenen com a ingredients aquesta carn de pollastre i gall dindi separada mecànicament. I només els que són una mica més cars i "premium" estan fets ... amb porc. De flipar.

Per descomptat, en tot cas estem parlant de carns legalment comestibles i al cap ia la fi això de picar ossos i tendons no deixa de ser esprémer al màxim la capacitat alimentària de cada animal ... però a mi em fa coseta.
 I que la indústria ens hagi substituït al cap d'anys un producte (frankfurt de porc per frankfurt de pollastre) així a la calladeta ... en fi.

divendres, 18 juliol de 2014

de tasta, toca, olora. Viatge sensorial de Fundació Alicia i Comediants per a la sordceguera


Tasta! Toca! Olora! 
és un projecte de Comediants i Fundació Alicia dins el marc del Festival GREC 2014.
En el mateix, via una adaptació de 'Ratatouille' per a sordcecs ens podem aproximar a com viuen la gastronomia i la alimentació les persones que pateixen ceguesa, sordera o ambdúes coses.

La web del projecte: http://www.tasta-toca-olora.com/
Les sessions dins el GREC seràn el proper  dilluns 21, dimarts 22 i  dimecres 23 de 10h a 20h -cada hora-

Com a bonus, hi participa l'Ada Parellada.  Que és no només gran cuinera sino persona a la que admirem per la seva capacitat de bonhomia, creativitat i capacitat de treball. És un bonus, però... quin bonus :D


http://www.verkami.com/projects/9160-tasta-toca-olora

del que sigui, però fem una festa!

Un amic galllec em fa arribar la prova  de que  hi ha pobles en que els brainstormings per a fer festes gastronòmiques són d'extrema apertura mental. Com  més festes millor, i si ha de ser festa da paella en el Concello de Silleda doncs endavant.

El tema és fer una festa, jalar i divertirse :)