diumenge, 8 de juliol de 2018

de menús del migdia. Als Blogsvivants del Via Lliure a RAC1



Ahir dissabte vaig tenir el plaer de participar al Via Lliure amb una tria de menús de migdia amb valor afegit:


Els restaurants que vaig recomanar són:

L'ACTIU (POBLENOU)
Llacuna, 162. Tel. 93 309 97 57 . 
Horari: Dilluns a divendres de 13 a 16h  http://www.lactiu.com
Preu: 10,50 euros
 

EL PRÀCTIC (CORNELLÀ)
Carretera d'Esplugues, 238. Tel. 93 182 15 47. 
Horari: Dilluns a divendres de 13 a 16h  https://www.facebook.com/elpractic.barrestaurante/
Preu: 10,50 euros
 

CAN ROCA  (GIRONA)
Carretera de Talaià, 42 (Girona). Tel. 972 20 51 19 . Horari: Dilluns a divendres de 13 a 16:30h  http://www.lactiu.com/
Preu: 11euros
 

CA LA FLOR (GRÀCIA)
Secretari Coloma, 10. Tel. 93 459 31 88. 
Horari: Dilluns a dissabte de 13 a 15:30h  https://www.facebook.com/Ca-la-Flor-124108414371038/
Preu: 10 euros
 

ELS PINXUS (ESQUERRA DE L'EIXAMPLE)
Comte d'Urgell, 241. Tel. 93 730 57 64. Horari: menú, dilluns a divendres de 13 a 16:30h. Carta, tots els dies de 12:30 a 23:30h cuina ininterrompuda. http://www.elspinxus.com/
Preu: 14 euros
 

CAPICUA (CERDANYOLA DEL VALLÈS)
Passatge del Llorer,15 (Cerdanyola V.). Tel. 93 580 96 35. Horari: Dimarts a dissabte 13 a 16h. Nits dijous 21 a 22:30h. Nits divendres i dissabte 21 a 23h. 
 http://www.restaurantcapicua.cat
Preu: 13,90 euros
 

GRANJA MABEL (LLACUNA DEL POBLENOU)
Marina, 114. Tel. 934 852 028 . Horari: Dilluns a divendres de 6 a 22h, dissabtes 8 a 16h  http://mabelthegranja.com/
Preu: 11euros
 

ELSA Y FRED (SAN PERE - LA RIBERA)
Rec Comtal, 11. Tel. 93 501 66 11. Horari: Dilluns a divendres 8:30 a 1:30h. Caps de setmana i festius de 9 a 1:30h.
 http://www.elsayfred.es
Preu: 14,50 euros
 

LA MAR SALADA (BARCELONETA)
Joan de Borbó, 58. Tel. 93 221 21 27. Horari: Dilluns a divendres 13 a 16h i de 20 a 23h. Dissabtes i diumenges 13 a 23h. Dimarts tancat.   http://www.lamarsalada.cat/
Preu: 19 euros
 

LA BALSA (SANT GERVASI - LA BONANOVA)
Infanta Isabel,4. Tel. 93 211 50 48. Horari: Dimarts a dissabates 13:30 a 15h i de 20:30 a 22h. Diumenges 13:30 a 15h.
 http://labalsarestaurant.com/
Preu: 20 euros
 

L'INICI (SANT ADRIÀ)
Miquel Servet, 8 (Sant Adrià). Tel. 93 115 26 61. 
Horari: Dimarts i dimecres de 12 a 16h. Dijous a dissabte de 12 a 16h i de 19:30 a 23h. Diumenges de 13 a 16h.  https://www.facebook.com/inicirestaurant/
Preu: 11 euros
 

dissabte, 7 de juliol de 2018

de formatge artesà DO Maó. Video amb la elaboració a Granja Binixabó d'Alaior.



A Menorca, a la granja Binixabó (Alaior) i gràcies a Fira Arrels vem tenir la sort de poder assistir a la elaboració artesana del formatge DO Maó. Una elaboració en familia, on de cada tanda surten una treintena de formatges dels ramats propis de vaca frissona..

La quallada s'introdueix en draps (fogassers) i es premsa inicialment a ma, amb un procediment que acaba amb un lligat hàbil amb una corda. La forma final és quadrada amb les puntes arrodonides. Una placa al fons del drap marca i identifica al productor amb un codi únic.



Posteriorment es deixen escòrrer unes vuit hores i es passen per salmorra abans d'entrar a al càmera de curació. El procés l'he condensat en un parell de minuts. Francament, tenia un punt zen meravellós el ritme pausat de treball, l'atenció al detall i l'actitud positiva d'aquesta familia.


Gràcies a en Jaume Ameller, na Pilar Cintes i na Mari Ameller per la seva amabilitat i paciència :)

dissabte, 30 de juny de 2018

de terrasses per Barcelona!


Un recull de terrasses maques i saboroses a Barcelona, publicat a Gastronosfera.com :)

Con el solsticio sanjuanero, nuestras ganas de terraceo aumentan hasta el infinito... Y un poco más allá. Sentar nuestras carnes posaderas en sillas asomadas al mundo, charlar refrescando el gaznate (y la retina), empujarnos las tapas al ritmo de la conversación, salvar el mundo mojando salsa...

Hoy os proponemos una selección de terrazas carismáticas en Barcelona. Las hay de todo tipo porque tan variado es el mundo como lo son sus terrazas. Proletarias, recoletas, sofisticadas o fashion, de todo hay en la terraza del señor. Pasen, coman y vean.


- El Cercle Artistic (Portal de l'Àngel)
- Hotel OHLA (Gótic)
- Els Pescadors (Poblenou)
- La Guingueta Escribà (Platja Bogatell)
- L'Artesana (Poblenou)
- Marea Baja (Raval)
- Quimet d'Horta (Horta)
- Doña Rosa (Raval)

Descripció detallada de cada una a:
http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/las-mejores-terrazas-de-barcelona-para-disfrutar-del-verano

diumenge, 24 de juny de 2018

de crònica: Festival SAL de cuina atlàntica (A Coruña)


Foto: Alexandre Silva de Loco Restaurant i Jorge Guitián en el seu taller showcooking


A Coruña es una ciutat que fa uns anys ha despertat amb força en l'aspecte gastronòmic. Per motius familiars he tingut la sort de poder veure aquesta evolució que en els darrers anys ha aconseguit acostar el Fòrum Gastronomic de forma bi-anual a la ciutat i que aquest any ha fet una altra passa endavant amb la organització del Festival SAL, una trobada de cuina atlàntica.

En una ciutat de 250.000 habitants trobem dos restaurants estrellats (Alborada i Arbore de Veira), que és una proporció espectacular dificil d'igualar i un grup de nous cuiners que apreten fort. El passat cap de setmana en la visita al SAL vem poder tastar la cuina de Xoán Crujeiras (Restaurant Bido, el cuiner ostentava estrella Michelin en el seu establiment anterior, A Estación) i Adrián Felipez del   (Restaurant Miga).  Alguns d'aquests cuiners s'organitzen en el grup Coruña Cocina, i altres són part del històric Grupo Nove de cuina gallega.En tot cas, nivell i muscul gastronòmic no faltarà.



El SAL es gaudeix bàsicament a través de les ponències i tallers que es presenten obertes al public en un escenari de localització espectacular. La explanada del Parrote és un espai guanyat al mar al costat del port de la ciutat, a escasos metres de la Plaça de Maria Pita i sota la mirada senyorial de les cases amb galeria acristallada.

Cuiners gallecs, asturians i portuguesos van portar tallers diversos, tot i que potser hauria estat bé alguna xerrada més teòrica i no tan demostrativa sobre què és i com es defineix aquesta famosa 'cuina atlàntica'. Tinc algunes idees generals, però estaria bé que els que en saben construissin una mica de base teòrica sobre la qüestió.



Envoltant l'escenari, restaurants de la ciutat presentàven alguns plats (la majoria entrepans i finger food). Ens vem emportar gran record de la Lalinesa (una hamburguesa king size feta amb carn de lacón) i dels espectacular menú que els amics Francesc i Sergio del restaurant Eclèctic van presentar: res de finger food, emplatant amb pinzes enmig de la fira cinc plats delicats i amb punt sofisticat.

Com a mostra aquest arròs d'algues amb bonítol o la crema de verdures amb sardina ensobrada en cruixen làmina de pasta filo. Sensacional.



La lalinesa, no pics, sorry.


Ens van ensenyar a tirar canyes a 'La Cerveceria' by Estrella Galicia, i vem tastar la cervesa amb percebes (penso que és un encert que el percebe sigui una presència bàscament aromàtica i no gaire perceptible en el gust)



Un gran moment d'excitació visual i gastronòmica: la visita al Mercat de Praza de Lugo.
No és gaire maco (és nou, molt funcional) i resulta paradoxal que si no el conèixes puguis passar per el costat sense ni saber la joia que t'estàs perdent. Un cartellot enorme on s'anuncii la meravella interior (idea by Josep Sucarrats) sembla just i necessari.



Al loro, que li diuen zamburiñas pero son volandeiras... això de moment no canvia :D



Al restaurant Miga (http://migacoruna.com/)


Cacheira (cap) de porco celta amb anguila. Sensacional.

Merluza de Celeiro amb mongeta blanca i salicòrnia. Delicat i saborós.

Pop en causa limeña (no vaig entendre gaire la ajada texturitzada amb maltodextrina)

Adrian Felipez, el jove cuiner amb futur prometedor:


Al Bido Restaurant (http://nove.biz/xoan-crujeiras/es)

Caneló de pollastre de Moo amb pesto de formatge San Simón. Tradició sofisticada.

Lluça amb salicòrnia (a mi em va semblar Còdium, je) amb percebes i suc de caldeirada. Plat potent i finíssim.

Xoán Crujeiras, un cuiner consolidat que ha arrencat aquest nou projecte.


Les sensacions són doncs, molt positives. 
A Coruña continua endavant en un camí que de moment ens resulta molt engrescador i interessant. Es clar que des de fora tot es veu més polit i maco i algunes coses caldrà millorar. Però justament és aquesta visió exterior la que prescindint de les inevitables dinàmiques internes també té una impressió neutra i general. I ves per on, a mi gastronòmicament, cada cop la ciutat em resulta més interessant.

diumenge, 10 de juny de 2018

de la tercera Nit Gastronòmica a Vilanova i la Geltrú


Tinc molts lligams amb Vilanova i la Geltrú. De tipus familiar i de tipus vivencial: de petit vaig passar alguns estius amb la iaia fent vacances i em resulta impossible no sentir un punt de nostàlgia cada cop que hi faig petjada. Aquesta vila m'agrada. Es lo que hay.

Fa unes setmanes em van convidar (gràcies Anna!) a la tercera edició de la seva Nit Gastronòmica. Vetllada pensada per a mostrar el múscul gastronòmic de la ciutat, amb productors locals -començant per el peix de la seva llotja- i restaurants que es van repartir la tasca d'elaborar un menú. Es tracta  d'atraure turisme en base a la gastronomia del peix. Good point, keep that track.

La terrassa de La Daurada Beach Club. Lo peta.

La veritat és que la festa impresiona, començant per la ubicació digna-de-anunci-d'estiu-de-cervesa-mediterrània (ya tu sabeh). La Daurada Beach Club és enorme i situada a la punta d'un dels espigons del port proposa un paisatge sensacional per als capvespres: Vilanova i el mar. Tremendo, necessito tornar. També la mida del banquet era espectacular, per cert, ben animat per un presentador molt xalador i trempat. El nombre? Doncs mira... no el recordo, però quedi la seva pericia aqui anotada.

Que desfilin el patró dels pescadors, professionals històrics de la ciutat i cronistes gastronòmics reputats és un petit plaer voyeur per al forani, i un sa exercici d'autoestima per als locals.
És una nit per a reivindicar-se i agradar-se, si es fa amb moderació és un exercici ben sà i natural. 

El peixet fregit va obrir el sopar, i ens va deixar un record sensacional.

Ara bé, seeeempre el ara bé...repartir el menú entre diferents equips que treballen fora de la seva cuina habitual provoca alguns problemes en la continuitat i coherència dels diferents plats.

Entenc que encarregar el sopar a un sol restaurant pot portar problemes de convivència veinal de mida bíblica. En la meva opinió, però, si la vetllada vol excel.lir en la part mengívola trobo que alguna alternativa s'hauria d'explorar.

Com que no seria gaire just fer un anàlisi plat a plat, jugar fora de casa és sempre una dificultat adicional, així que deixarem constància gràfica dels dos plats que més ens van agradar :)


Copazo de Gin tònic (tot i que no és el meu cas) amb ginebra també local (MG). També vem tastar patates xip Piqué, bona qualitat.

Vam ser-hi una bona colla de blocaires, a.k.a. los antiguos reyes del mundo hasta que llegó Instagram. Una aposta arriscada, corren temps de foto, hashtag i ja està.
Per això he passat dels pensaments a les paraules. No querias blogger? Pues toma entrada! :) :) :) 

dissabte, 26 de maig de 2018

d'entrevista amb Massimo Bottura



A Gastronosfera.com, una entrevista que li vaig fer al cuiner italià Massimo Bottura:

La entrevista complerta aquí:
http://www.gastronosfera.com/es/rincon-del-chef/massimo-bottura


¿Cuántas cocinas italianas existen?
No se puede decir que exista 'una cocina' italiana. Es un ecosistema enormemente diverso, con muchas cocinas que son vecinas y cada una tiene su idea e interpretación de cada plato. Te pongo un ejemplo, los tortellini hechos en Bolonia o en Módena. Entre Bolonia y Módena hay tan solo cuarenta kilómetros, y en esos cuarenta kilómetros encontramos cuarenta mil recetas distintas. Porque cada uno de nosotros cree que su receta es la buena, la verdadera. Y eso es porque en Nostalgia estamos invadidos por la nostalgia.
¿La nostalgia es un peligro en la cocina?
Sí, lo es.
Habitualmente miro hacia el pasado con una actitud crítica, y no nostálgica. Y es que cuando analizas críticamente puedes ver el panorama completo, y extraer lo mejor del pasado para proyectarlo hacia el futuro. Cuando miras tan sólo con nostalgia, terminarías cocinando como hace mil años, y eso no es bueno. Las cosas cambian, la sociedad evoluciona, incluso los ingredientes cambian. Ahora son mejores que hace cincuenta años.Si eres un nostálgico creerás que eran mejores, pero no es cierto. Hace cincuenta años se pasaba hambre, y había poco para comer. Como dice mi abuela, con hambre en nuestra imaginación todo sabe mejor.Hay que tener una mirada crítica para reconstruir la tradición con una mirada contemporánea, y de esta manera, mantenerla viva.
¿Cree que la gente ha olvidado de dónde viene la comida que encuentra en sus mesas?
Estoy en contacto con las autoridades de mi ciudad y de mi región para activar programas de formación y educación sobre alimentación en la educación básica. Los chicos tienen que saber y experimentar personalmente cómo se hace el vinagre balsámico, ver de primera mano de dónde viene la leche, visitar granjas y no pensar que la leche se fabrica en una planta o que ya se crea envasada en una caja.Trabajo también con Carlo Petrini de Slow Food porque, repito, es importante combinar la ética y la estética en nuestras cocinas. Un plato sabroso y bonito que no tiene un componente ético no es realmente hermoso. Un gran plato con un gran concepto culinario que también incluye un acercamiento ético en todos los aspectos (desde ingredientes a su elaboración final) es mucho más hermoso.

diumenge, 20 de maig de 2018

de recepta: filet o llonza llaminera amb múrgoles i salsa de Pedro Ximénez



Ja fa temps que no penjo una recepta, tornem als origens :D
Aquesta és ben fàcil i ràpida, i a la reina del meu cor li va semblar un gran dinar de diumenge, o sigui que ho té tot, je.

Filet o llonza llaminera amb salsa de Pedro Ximenez i múrgoles.

Ingredients:
Un filet de porc
Un grapat de múrgoles
Mig got de vi dolç Pedro Ximenez
100 ml de crema de llet

Ceba en grans quantitats
Un parell de pastanagues (també admet carbassa)
Sal, mantega, pebre negre


Procediment:

Posem les múrgoles a remull en una mica d'aigua si no son fresques (com és el cas).
Piquem la ceba ben fina i la posem en una paella amb la mantega, ha de caramelitzar així que per a que no es cremi la mantega posem un foc suau i ho tenim tant com faci falta. En el meu cas, uns 40 minuts. 
Afegim la pastanaga picada fina i la cuinem durant uns minuts. Salpebrem i afegim el PX i deixem evaporar l'alcohol. Triturem i fem servir la crema de llet i l'aigua de remull de les múrgoles per acabar de obtenir el punt de salsa que ens interessi.
Tornem a posar a la paella i cuinem les múrgoles en la salsa uns vuit o deu minuts.




Passem per la planxa o paella ben roent els filets nets, daurem amb intensitat l'exterior i acabem amb quatre o cinc minuts de forn a 180ºC.

Posem al plat carn, salsa i bolets...i a disfrutar.

diumenge, 13 de maig de 2018

de taula rodona: Menjar global i menjar local, al Cook&Travel.


Aquest cap de setmana es celebra la primera edició del Cook&Travel, festival de cuines del món a Barcelona. Em van convidar a participar a una taula rodona sobre la relació de cuina global i cuina local, que van batejar amb el concepte cuina glocal.


Taula:
-Dirigida per Josep Sucarrats (Director revista CUINA)

Participants:
-Adam Martín (Periodista)
-Joel Serra (Plataforma d'amfitrions)
-Núria Báguena (escriptora)
-Dominique Heathcote (cuinera)
-Me, myself and I


Per a preparar el tema, em vaig fer una llista d'idees, i he decidit posar-les aquí al blog. 
No estan estructurades com a article, i el format és una basura perque els portava simplement apuntats i agrupats per tema, però mira... aquí estan, para lo que sea.

1- LA MESCLA GLOBAL POSITIVA I SOBRETOT, ÉS INEVITABLE
A- PER PRIMER COP EN LA HISTORIA DEL NOSTRE MÓN, LA CUINA CULTA ÉS MASSIVA. CUINA CULTA (INVESTIGACIÓ I CURIOSITAT) VS CUINA POPULAR (PRAGMÀTICA I REPETICIÓ) (LLIBRE EL GOLOSO, CONDE DE SERT). ACTITUD CURIOSA I D'INVESTIGACIÓ

B- TENIM UN STAR SYSTEM DE CUINERS,
COM EL POP O EL CINE. AIXÒ VOL DIR MODA I TENDÈNCIES.  I LES XARXES LES FAN MÉS RÀPIDES I GLOBALS

C- SOCIALMENT SOM MÉS MESCLA QUE MAI.

D- EL TURISME, QUE APORTA DIVERSITAT DE PALADARS PERÒ TAMBÉ GENERA SIMPLIFICACIÓ EXTREMA DE LA CUINA DIVERSA.


2- EL QUE DEFINIM COM A TRADICIONAL CANVIA CONSTANTMENT

A- QUE ÉS O NO ES TRADICIONAL CANVIA AMB EL TEMPS.
ÉS EL TEMPS I L'US REAL I POPULAR DE LA GENT EL QUE MARCA LA TRADICIÓ
 Els canelons a Barcelona, provinents de la gran importació de cuiners italians al Segle XVIII (que venien a cuinar per a rellotgers suissos).


B- EL COCIDO NO ÉS UNA RECEPTA, ES UNA MANERA DE CUINAR. 
 POTSER AMB EL TEMPS S'HI POSI YUCA, I NO PASSAR RES PERQUE FA TRES SEGLES ALGÚ VA DECIDIR POSAR-HI PATATA, I NO PASSA RES. 


3- EXEMPLES DE CANVI:

UGLY DELICIOUS DE DAVID CHANG (DELS EEUU AMB ORIGENS COREANS): INMIGRANTS ITALIANS QUE ELS IMPORTA UN RAVE SI LA PIZZA QUE FAN ES CONSIDERADA AUTÈNTICA PER ELS NAPOLITANTS, O ELS ESPAGUETI A LA BOLOGNESA, QUE ÉS UN INVENT EXTERIOR JA QUE ELS ESPAGUETI SÓN DEL SUD I LA SALSA BOLOGNESA DEL NORD. UN PLAT QUE MAI HA EXISTIT A ITALIA.

4- CAL DEFENSAR LA NOSTRA APORTACIÓ AL MÓN GLOBAL.

A- PER AUTOESTIMA, CAL PER SER FELIÇ

B- PER ACTIVISME CULTURAL
ES UNA RIQUESA QUE APORTEM AL MÓN I CAL DEFENSAR-LA 
C- NOMÉS TINDREM FUTUR SI TENIM IDENTITAT. 
SENSE ESSENCIALISMES PERO CONEIXENT I MANTENINT LES ARRELS. 
ELS NOSTRES ARROSSOS!!!! 

 ara els farem saltats en comptes de cuits en marca i brou que és la manera de que es xopin del sabor?, la esqueixada o els escabetxos...)
EMPELTAR EL QUE FACI FALTA 





5- EL PERILL TURISTIC

A- EL TURISME POTENCIA LA IMPOSTACIÓ. EXEMPLE: EL FENÒMEN TAPA A BARCELONA, SI SOM ORTODOXOS A BARCELONA MAI HEM FET TAPES A NIVELL POPULAR. PLATILLOS SI, TAPES NO. 
B- EL NEGOCI DEL TURISME SIMPLIFICA I ÉS REDUCTOR.
MATA LA DIVERSITAT, NO HI HA MATISOS I LES CARTES ES TORNEN FOTOCOPIADES. I MOLTS ES CUINEN MALAMENT, A SOBRE. MANCA DE DIVERSITAT = PÈRDUA CULTURAL + AVORRIMENT

C- MILLOR DELS CASOS: ELS TURISTES, TENEN UN RESUM DELS GRANS HITS, 
EL TURISTA MARXA PERÒ EL RESTAURANT ES QUEDA. 

TENDEIX A L'AVORRIMENT




6- LA NOSTÀLGIA ÉS UN PERILL, RES ÉS SAGRAT!!
a- ÉS FATAL LA IDEALITZACIÓ ACRÍTICA DELS TEMPS PASSATS. De petit menjava una carn de bou horrorosa, per dura i seca. I la quantiat de plats cuinats a casa era ridícula si ho comparem a la diversitat actual

b- LA MEMÒRIA ES DEFORNA. 

NO POT SER QUE ELS MILLORS PLATS SIGUIN ELS DE L'AVIA PER SOBRE DELS PROFESSIONALS... 

c- CAL MANTENIR I GAUDIR DELS PLATS LOCALS I DE LA TRADICIÓ, PERÒ SENSE UNA NOSTÀLGIA EXCESSIVA QUE PORTI A LA PASSIVITAT,ES A DIR A L'AVORRIMENT. 

LA CUINA NO ESTÀ ESCRITA EN PEDRA I MAI HO ESTARÀ.


7- ELS RESTAURANTS DE CUINES DEL MÓN A CASA NOSTRA
A- APORTEN GAUDI HEDONISTA, DIVERSITAT I ENRIQUEIXEN LA CUINA LOCAL.
EN GENERAL SÓN AUTÉNTICS, SON REALS I NO ÉS UNA CUINA DE CARTRÓ PEDRA


B- EL RETRET PRINCIPAL QUE JO FARIA NO ÉS ALS RESTAURANTS DE CUINERS VINGUTS DE FORA O QUE S'HI HAN PASSAT ANYS FORA, SINO ALS CUINERS QUE ADOPTEN CUINERS PER MODA O NEGOCI I QUAN NO LES FAN BÉ, NO LES FAN IMPECABLES I MENGES UN CEVICHE O EL QUE SIGUI QUE NO ÉS COM HA DE SER.

C- ES TRACTA DE CONVIVENCIA CULTURAL, QUE DONA FELICITAT.

dimecres, 9 de maig de 2018

de visita al Tickets, l'alta cuina informal d'Albert Adrià



A Gastronosfera publico la crònica de la visita al Tickets, el local estrellat d'alta cuina informal d'Albert Adrià.

Tickets resulta difícil de resumir en una sola frase (y esto es definitivamente bueno, claro). Alta cocina tan impecable como informal -con su estrella Michelin y todo- servida de forma casual (jamás casualmente) y una extrema mezcolanza de bocados -la mayoría exquisitos- que abarcan casi todo el abanico imaginable de la masticación occidental.
Desde las ricas olivas esferificadas hasta la majestuosa aparición de una pieza de ave rostida entera, que se trincha en sala ante la retina del comensal. Toma ya.
En Tickets el campo de decisión y la libertad para escoger la personal ruta de bocados son mayúsculos. Pero no vaya el lector a pensar que todo el monte es libre albedrío: el horario de llegada es estricto, las indicaciones sobre cómo y en qué orden degustar las maravillas e incluso el momento de pasar a los postres está sutilmente supervisado por el muy amable y más que eficaz personal. En Tickets lo gozas, y lo gozas mucho.


La decoración de inspiración circense transmite el fundamental mensaje de 'aquí hemos venido a divertirnos'. Y que al llegar te abran la cinta en plan película para dejarte pasar es un detalle litúrgico que a algunos nos hace disfrutar (secretamente por supuesto, no queremos parecer snobs).
Dada la magnitud de las opciones en carta, lo mejor es ponernos en manos de nuestro camarero (puedes pactar un precio total previamente, para no vivir peligrosamente) y aprovechar su trato cercano y su facilidad para dar todo tipo de explicaciones y detalles sobre cada plato o tapa. A continuación, algunas de las tapas espectaculares de la velada. Pasen, vean... y disfruten.

Si voleu llegir la crònica sencera... follow the link :)
http://www.gastronosfera.com/es/restaurantes/tickets-0