dimecres, 16 abril de 2014

de repòquer de mases: choux, brisa, de full, blinis i coques/pizza


5 mases de fons d'armari amb les receptes corresponents (amb colaboracions de super-blocaires com la Dolors, la Merçè i l'Anna).

Les podeu trobar en aquest article que he publicat a gastronosfera.com:

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/poquer-de-masas-caseras-brisa-choux-hojaldre-cocas-y-blinis

- Choux
- Brisa
- Pasta de full
- Massa líquida
- Còc o coca

Si us agrada l'article, al final del mateix trobareu els botonets per a donar-li al megusta i ajudar a compartir-lo.  I si us animeu a comentar... encara em fareu més feliç!

de Gordon Ramsay visita una fàbrica de caviar: sagrada mierda, esto está lleno de caviar.

És  força espectacular veure com fan servir tècniques del tipus ecografia  per valorar  la quantitat d'ous que la femella esturió porta dins i així valorar el moment exacte per  al sacrifici. Però encara ho és més la reacció de Gordon:

Jesucristo reconsagrado, sagrada mierda, esto está lleno de caviar!!! Está jodidamente lleno de caviar!!!


Via Meneame

dimarts, 15 abril de 2014

de cartoon cooking: blog culinari i comiquero. La canya!

Via una amiga talentosa del ganxet, l'esperit positiu de la vida i la troballa culinaria comiquera he descobert un blog al.lucinant. Jo de gran vull tenir un blog com aquest!!!




Receptes, breus introduccions simpàtiques i unes ilustracions que posen la gallina de piel. Tot de la mà de la seva creadora Alya Mark. Us en porto dues, per allò de no abusar. No sabia quines escollir entre tanta bellesa i li hagués clonat la pàgina sencera. XD




dilluns, 14 abril de 2014

d'all cremat. Recepta d'en Joan, pescador de Calafell

Mentre cuino la entrada per a explicar el cap de setmana a Calafell, tastant els menús de cuina ortodoxament tradicional de l'Hotel Antiga, us avanço un momentasso dels millors i més plaents que m'ha portat mai això del blog i la gastronomia.


En Joan és un pescador septuagenari, obviament jubilat, que forma part de la parròquia del gremi que visita l'establiment El Peixet de Calafell. Vaig tenir la sort que m'agafés per banda i m'expliques pas per pas i amb envejable esperit didàctic com cuinàven l'all cremat els pescadors a les seves barques.

Tres ingredients principals, em deia: només tres ingredients: all, tomacons i lluç. Aquest és el seu all cremat on obviament també hi ha oli, sal, aigua i un puntet de farina. En tot cas, molt poc ingredient per a uns ranxos que a la força han de ser de poca complexitat (ningú porta sifó i càrregues a la barca) i alhora han de ser tan saborosos com per a ser fidels a l'esperit del pescador tradicional: gaudir del dia d'avui perque al mar sempre pot passar que sigui el darrer.

Font: CCRTVI

All cremat

Ingredients:

Peix (en Joan sempre hi posa lluç)
Brou de peix (també serveix aigua)
Una cabeça d'alls
Tomacons
Oli d'oliva

Sal
Opcional (en Joan no en posa): Patata.

Procediment:


Es posa la gibrella al foc amb un raig d'oli d'oliva. Quan l'oli és ben calent, s'hi sofregeixen els alls, remenant-los perquè no es cremin. Un cop ben daurats, s'hi afegeix els tomacons ratllats. 

Una vegada cuit el tomaquet, si volem hi afegim les pataates a quadres i una mica de farina per a espesseïr. Es crema bé i hi tirem un raig de caldo de peix (en el cas de que no en tinguem, podem utilitzar aigua). Un cop fet això, ja podem col·locar-hi el peix, ben net i amb una mica de sal, repartit per la gibrella, i s'hi afegei la resta de brou, just fins cobrir tot el peix.
Quan les patates són cuites, ja es pot retirar del foc. Cal procurar que no es consumeixi tot el suc. Abans de servir, és convenient deixar reposar el menjar una mica, per tal que agafi més gust.
Si el peix que utilitzem és lluç o mollera, cal posar-lo quan la patata ja és pràcticament cuita.

diumenge, 13 abril de 2014

de happy blues de diumenge al matí

Avui pinzellada musical que no menjívola, que he vist al Facebook vermell de la Txell Pí i que m'ha semblat la millor manera de començar un diumenge. Happy somriues.

divendres, 11 abril de 2014

de mi madre cocina mejor que la tuya: aixíns, NO.

Només per el titol ja haig de dir que NO m'agrada aquest programa (Cuatro, cada tarda aprox 18:45h).

Ja sé que és un concurs, i que per tant hi ha un element competitiu implicit que no es pot evitar. Però destacar constantment aquesta competitivitat i enfrontament allunya el que suposadament es vol homenatjar (la generositat de la cuina casolana, diaria i persistent que tradicionalment han fet les mares -ara ja no només elles, afortunadament-) de la realitat que apareix a la pantalla. No em barrufa. Si com diuen volen fer un homenatge a les mares, hi ha altres maneres de subratllar la seva feina. I repeteixo: és un concurs i és competitiu, però en l'amaniment dels matisos és on es puleixen i es fan memorables molts plats o es disgusten els sabors.


Això sí, m'agrada que darrera tota aquesta tensió competitiva formal de vegades apareix l'humor i la energia positiva que espero i desitjo realment regni en el plató. I en Sergio Fernandez, chef presentador, que transmet bon rotllo i de tant en tant s'apropa a la càmera per xiuxiuejar comentaris de tècnica culinaria sobre com estan cuinant els concursants. L'anàlisi del plat que fa la jurat Maria Jimenez em sembla molt teatralitzat -un tó massa Risto, per al meu paladar- però analiticament encertat, es transmet força bé una bona manera d'analitzar un plat que va molt més enllà de 'está rico' o 'está malo'


Resum: un titol horrible que transmet una idea horrible sobre un format competitiu i força histèric... amb algunes pinzellades ben interessants per part del presentador i la jutjessa. Una pena, els matisos de vegades marquen la diferència.

dijous, 10 abril de 2014

de res és el que sembla!!

Hikaru Cho és una artista japonsea del bodypainting que s'ha marcat una petita serie d'art gastronòmic amb aquestes obres titulades 'no és el que sembla'. On en efecte, res és el que sembla....




I ve aquí el que són en realitat, un cop la capa de pintura acrílica és desvetllada :)






dimecres, 9 abril de 2014

de Fresh Guacamole, the movie!

Seguim amb  els flims, si ahir era una animació  en stop motion avui és una altra animació en stop  motion. Heh! Curt del 2012, el curt més curt que mai ha optat a guanyar un Òscar al millor curt.  Redundancia i cacofonia, ho sé.

Fresh Guacamole. Genial.


dimarts, 8 abril de 2014

de les food-animations d'Alexander Dubosc

Divertida i acolorida pinícula en stop motion del creador Alexander Dubosc, amb final retro estil Museu de la ciència anys 80.