diumenge, 26 de març de 2017

de les olives Francesc a la Boqueria



Olives gordal amb xocolata i oli de taronja.
 Foto: ACM La Boqueria.

Dins les activitats 'Keep Calm and Boqueria' els paradistes fan trobades alguns dimecres a l'aula gastronòmica per explicar particularitats del gènero que porten i fer tastets del mateix. Fa un parell de setmanes en Francesc i l'Imma de la parada Olives Francesc ens van explicar les bases del procediment per a preparar i amanir les olives. Com sempre, jalar és bien, aprendre és encara millor.

En Francesc i l'Imma
 Foto: ACM La Boqueria.

Recolecció, neteja i extracció principal dels amargs, amaniment, repós final i maduració són les fases principals que porten una oliva fins a taula amb èxit. En el video de cinc minuts en Francesc ho explica perfectament.


A banda del coneixement profund sobre el producte olivaire, d'aquell taller-xerrada ens vem endur  una idea fanàstica: farcir les mandonguilles amb una oliva -desossada- varietat kalamata. Tre-men-do.

Mandonguilles amb kalamata. Tremendes.
 Foto: ACM La Boqueria.

Gràcies Francesc i Imma per dedicar-nos una estona, intentarem fer a casa una versió de les mandonquilles que s'apropi a la vostra! :)

dissabte, 18 de març de 2017

de subhasta de peix de barca, al mercat born gourmet


Avui hem fet passejada per el Mercat Born Gourmet, una proposta divertida per a cada tercer cap de setmana de mes. No gaires parades, però una qualitat espatarrant: Cap a casa han vingut la sobrassada sideral de la familia Rovira (Els Casals), el formatge d'en Pere (Molí de Ger), verdures de Pau Santamaria i el que ha resultat la sorpresa més festiva de la jornada: peix subhastat per la Confraria de pescadors de Barcelona. Subhasta de peix pescat de matinada, sip, como lo lees amijo. Peix de llotja al mig de Barcelona :)




Amb el patró major micròfon en ma, ens hem agenciat en subhasta descendent uns molls (varietat sorrencs, sí, però amb una carn ferma digna de gladiador romà), cananes i unes sardines que fan goig. Forn, planxa i cassola prevenidos!



La gràcia és que cada tercer cap de setmana aniran celebrant aquestes subhastes i estan estudiant la possibilitat que puguis cruspir-te el peix comprat allà mateix aprofitant la brasa que actualment es dedica a fer calçots. Jo m'estimo més portar-lo  a casa i gaudir amb el moment de cercar recepta. Però menjar-lo al moment amb el toc fumat també és planazo.
Total i resumint: poques parades però d'alta qualitat, subhasta de peix directe de barca i una gran manera de passar cada tercer dissabte de mes. Endavant les atxes.





dijous, 16 de març de 2017

de tres entrepans molons. Video recepta a Gastronosfera.

De l'article amb video recepta d'avui a Gastronosfera.com em quedo amb la frase hiperbòlica 'entre dos rebanadas de pan te cabe una vida'. Que sí, que els entrepans només son...entrepans. Però en el contexte adient són loputumés.

http://www.gastronosfera.com/es/recetas/tapas-y-aperitivos/trio-de-bocadillos-molones-dos-salados-y-uno-dulce

I aquí en teniu tres exemples. El de pinchos morunos amb hummus i uns bastonets ben menuts de ceba morada m'encanta. :)

diumenge, 12 de març de 2017

de #Ràdiodays. Parlant de canelons al Via Lliure de RAC1


Parlant de canelons i lloc on menjar-ne al programa Via Lliure de RAC1. Podeu escoltar la secció dels blogs vivants aquí :) #radiodays a partir del minut 14h ;)


dissabte, 11 de març de 2017

de Jordi Luque explicat per Jordi Luque



"La sociedad nos quiere en el punto justo de felicidad para que no montemos una revolución"


Ho deia ahir en Jordi Luque en una xerrada format pechakucha (20 imatges, 20 segons per a cada imatge) autodefinida com una inútil manera de perdre sis minuts i quaranta segons.

Opino fermament que en Jordi és una de les dues millors plomes de l'escriptura gastronòmica catalana actual. Tot i que ahir no parlava de gastronomia, la brillantor estilistica i la profunditat dels textos que cuina el Luque neixen precisament de la seva evident inquietud intelectual.

Com que aquest és un blog personal, em deixo aquesta entrada per a futures consultes en temps de tribulació i dubtes. Tempus fugit, aprofita starbase.

dimarts, 7 de març de 2017

de la cuina de quaresma. Conversa entre Xesco Bueno i Sergi de Meià




Aquesta és una entrada pim-pam. Link a la conversa que en Xesco Bueno i en Sergi de Meià van mantenir divendres passat al voltant de la cuina de quaresma. 17 minuts de sapiència i cuina de la ma de dos cuiners atrapats per la passió del fogó i els llibres. Lletraferits. Es nota.

http://beteve.cat/la-cuina-de-quaresma/

dimarts, 28 de febrer de 2017

del post-panettonisme: la colomba pasquale



És la Colomba Pasquale un invent fill de la necessitat: la necessitat de continuar mantenint en forma massa mare i maquinaria dedicada prèviament a la dura tasca d'elaborar panettones. Així va nèixer a la dècada dels 30 del segle passat.

"El Panettone és la puta Capilla Sixtina del forn", ens diu en Daniel Jordà, ese poeta.
I la Colomba és una catedral barroca, afegeix servidor.

El mestre es posa seriòs i jo callo. "La fòrmula de la colomba és menys enriquida que la del panettone. Posem una mica menys de rovell, una mica menys de greix i una mica menys de moltes altres coses. Això fa que el procès d'elaboració no sigui tan lent ja que la massa no ha d'aixecar una quantitat tan gran d'ingredients afegits i evoluciona abans". 


Però es fa igual, amb la mateixa massa mare. Amb el mateix amor i amb la mateixa feinada. Al final es pengen cap per aball... tot igual. Però amb forma de bonica colometa de Setmana Santa.
És el post-panettonisme penso, sempre estic carburant rucades.

Està boníssima, sujuru.

diumenge, 26 de febrer de 2017

de masterclass tonyina Adelf Morales



17 minuts de video taller que el xef Adelf Morales ha penjat a les seves xarxes socials. Al restaurant Topik imparteix tallers al voltant de la tonyina, que juntament amb els arrossos i les ostres són tres dels ingredients primordials de la seva cuina amb toc nipònic. Un imprescindible del centre del centre.

Veure un ronqueo -encara que sigui en un exemplar de mida continguda com aquest- és cosa de molt gustirrinín. I entre altres curiositats hem aprés que la paraula es refereix al soroll semblant a roncar que fa el ganivet quan frega amb l'espina central de la bèstia.

En el video podreu veure d'on surten els diferents talls de la tonyina (ventresca, llom alt, chu-toro, cua,...) i perque alguns es poden menjar crus directament i altres cal passar-los per el foc. Ja ho he dit...17 minuts de gustirrinín :-)