dissabte, 20 d’abril del 2019

de recepta: pollastre amb okra i cacahuet. Taller de cuina de Mali a la Boqueria


De La Boqueria es diuen i es poden dir moltes coses.

El debat sobre la seva autenticitat ja cansa i fa una mica de bola. Està tot dit. En mans dels paradistes està aconseguir o no que continui sent un Mercat, que al cap i a la fi serà el que determini la seva mateixa supervivència. Jo tinc esperança. Atresora un nucli dur de parades top i espectaculars.


Han renovat la seva aula gastronòmica, fent-la força més càlida i atractiva.
On abans semblava haver-hi una instalació que visualment donava una sensació de càtering amb públic (aquella segona taula de treball al fons, inaccessible a la mirada), ara trobem un espai únic amb taula enorme. Una taula blanca gegant que convida als assistens a recolzar i gaudir la cuina en primerissim pla. Great!

Vem tenir la sort d'assistir a un taller de cuina malinesa que ens va impartir en Keita Mady (A Instagram, @hortalafrica), ferm pagès del Baix Llobregat arribat de l'Àfrica fa uns 18 anys i amb parada a la zona de pagesos de La Boqueria. En Keita és un crack i si ja li haviem comprat hortalisses, ara ens ha fidelitzat.

La recepta principal va ser un pollastre amb okra i cacahuet.
L'okra és un vegetal consumit tant a l'Àfrica (d'on és originaria) com a Amèrica (la cuina criolla dels Estats Units, a Brasil,... en general on l'esclavitud africana va tenir presència nombrosa, allà trobem okra al plat). Per l'aparença sembla un pebrotet, però el seu sabor és més suau i a mi em recorda a la mongeta tendra amb un punt de carbassó. La textura no és per a tots els públics: deixa anar una baba mucosa que els brasilers combaten amb llimona, per exemple.


La recepta: Pollastre amb okra i cacahuet

Ingredients:

Un pollastre
500 g de cacachuets torrats
1 kg d'okra
Mig got de sofregit de tomàquet
Aigua
Brou de pollastre
Oli de girasol
Sal
Dues cebes
Un all
Arròs

Procediment:

Tallem la ceba i els alls i els possem en una cassola amb oli. Quan estan tous però sense agafar color, afegim el pollastre tallat a vuitens i daurem tot una mica. Salpebrem i afegim brou de pollastre. Coem durant uns 15 minuts i afegim el sofregit de tomàquet.
Mentrestant, netegem i tallem les okres, que afegirem a la cassola per coure uns altres 15 minuts més.



Amb un minipímer o thermomix, triturem bé els cacahuets amb una mica d'oli de girasol fins que formin una pasta fina i homogènia. No patiu al principi sembla impossible però els mateixos olis del cacahuet ajuden a que al final sigui un puré, sempre podeu afegir una mica més d'oli de girasol si us cal.

Aboquem  la pasta de cacahuet a la cassola i coem deu minuts més rememenant sovint per a que no s'enganxi el fons. El cacahuet espessa molt el brou i queda com una salsa densa. Treiem el pollastre i els desossem.


Mentrestant hem de coure arròs blanc que colarem per a que quedi ben eixut.
Servim finalment una base d'arròs amb el pollastre dessossat i desfilat i la salsa de okra amb cacahuet.

diumenge, 7 d’abril del 2019

de Celler Cal Marino: una altra Barcelona és possible.


A cinc minuts de la sortida del teatre, Celler Cal Marino està ple d'una parroquia mescla de visitants i public local. Quatre notes improvisades, per capturar la mossegada i el disfrutar.


Posat el colze en la barra, hem tingut sort: vint minuts espectaculars en un raconet privilegiat abocat a la cuina i l'espai on l'Edu regala somriures. Te una descomunal habilitat per combinar el dispatching eficaç amb l'amabilitat personal.
Sobre el nostre cap pengen copes i un pollastre de plàstic. Tal qual.

A la paret la carta amb cinc croquetes per triar. Triar és de cobardes, una de cada i endavant. No son fetes al moment (impossible!) però la de botifarró amb poma és de les que fa tornar.

Per la barra surten una darrera l'altra papas canaries amb salsa de mojo i almogrote (amb formatge, tosca i medieval, al Sent Soví ja es parla d'una preparació similar). Aquesta capa de sal externa ha de ser fantàstica per a fer anar amb ritme els barrils del local.


I demanem cecina. LA CECINA. Les hem tastat per diversos locals de Barcelona i com aquesta..poques o cap. Que ningú s'enfadi, tampoc les coneixem totes, es clar. Una cecina tallada amb la mida justa perque la cecina no és pernil, i el tall no pot ser igual. D'un sabor espectacular, umami en diem ara els atontats. Adictiva. Em pregunto si és tan dificil que a Barcelona hi hagi locals com el Celler de Cal Marino. On els turistes i els locals trobem productes d'altíssima qualitat, una proverbial capacitat de crear complicitat i en fi, llocs on et sap greu haver trigat tant en tornar.

Celler Cal Marino funciona, i estava ple, i vem xalar. La demostració que una altra Barcelona és posible. El que passa és que cal pencar.