Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris locals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris locals. Mostrar tots els missatges
diumenge, 7 d’abril del 2019
de Celler Cal Marino: una altra Barcelona és possible.
A cinc minuts de la sortida del teatre, Celler Cal Marino està ple d'una parroquia mescla de visitants i public local. Quatre notes improvisades, per capturar la mossegada i el disfrutar.
Posat el colze en la barra, hem tingut sort: vint minuts espectaculars en un raconet privilegiat abocat a la cuina i l'espai on l'Edu regala somriures. Te una descomunal habilitat per combinar el dispatching eficaç amb l'amabilitat personal.
Sobre el nostre cap pengen copes i un pollastre de plàstic. Tal qual.
A la paret la carta amb cinc croquetes per triar. Triar és de cobardes, una de cada i endavant. No son fetes al moment (impossible!) però la de botifarró amb poma és de les que fa tornar.
Per la barra surten una darrera l'altra papas canaries amb salsa de mojo i almogrote (amb formatge, tosca i medieval, al Sent Soví ja es parla d'una preparació similar). Aquesta capa de sal externa ha de ser fantàstica per a fer anar amb ritme els barrils del local.
I demanem cecina. LA CECINA. Les hem tastat per diversos locals de Barcelona i com aquesta..poques o cap. Que ningú s'enfadi, tampoc les coneixem totes, es clar. Una cecina tallada amb la mida justa perque la cecina no és pernil, i el tall no pot ser igual. D'un sabor espectacular, umami en diem ara els atontats. Adictiva. Em pregunto si és tan dificil que a Barcelona hi hagi locals com el Celler de Cal Marino. On els turistes i els locals trobem productes d'altíssima qualitat, una proverbial capacitat de crear complicitat i en fi, llocs on et sap greu haver trigat tant en tornar.
Celler Cal Marino funciona, i estava ple, i vem xalar. La demostració que una altra Barcelona és posible. El que passa és que cal pencar.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
entrants i tapes,
locals
diumenge, 15 de novembre del 2015
del Bágoa, jamón canario i contrastos en una zona trendy.
Al bell mig d'una de les zones més hipster i trendys de Barcelona, un local amb -a efectes pràctics simplificats- un sol producte. A la terrassa hi havia una taula amb un equip de futbol sencer (eren 12, amb les samarretes) i tots jalant el mateix que hem demanat nosaltres: bocata de jamón canario.
El tenen a la barra, presidint un local que d'altra banda és insuls i poc personal. Però en acabar el gaudi de la carn, ens hem apropat al Delacrem a fer un gelat de festucs o pistachos. Just al davant de la gelateria un cambrer amb barret tipus Bogart i samarreta blanca amb tirants servia cakes i infusions a nois amb barba i noies modernes.
Dos mons separats per un centenar de metres :D
Bágoa
Plaça del Dr. Letamendi, 23
Barcelona
El tenen a la barra, presidint un local que d'altra banda és insuls i poc personal. Però en acabar el gaudi de la carn, ens hem apropat al Delacrem a fer un gelat de festucs o pistachos. Just al davant de la gelateria un cambrer amb barret tipus Bogart i samarreta blanca amb tirants servia cakes i infusions a nois amb barba i noies modernes.
Dos mons separats per un centenar de metres :D
Bágoa
Plaça del Dr. Letamendi, 23
Barcelona
diumenge, 31 d’agost del 2014
del café de la Pedrera. Planazo dominical.
Un esmorzar de diumenge dels que fan festa. Avui les dones de la familia s'han regalat baixar a la Pedrera a prendre un bon café en probablement el lloc més maco de tota Barcelona on un es pugui prendre un café. Sota les corbes sinuoses del sostre de Gaudí. A gaudir, noies. Planazo.
dimecres, 16 de juliol del 2014
del tast de la cervesa: el que vaig aprendre a la Cervesera Artesana
Fa unes setmanes, via Nuni vem tenir el plaer de a visitar La Cervesera Artesana. Un local de Barcelona on el.laboren la seva pròpia cervesa -una modalitat que a centre europa no es pas extranya- en unes instal.lacions situades dins el mateix establiment i que estan a la vista de la clientela.
El que més em va agradar de tota la conversa que vem tenir amb l'Olaf i en David va ser l'estona en que ens van explicar la millor manera de fer un tast de cervesa, que per motius obvis és diferent que el procediment del vi. Tenir mestres que et descriuen cada pas per a que l'entenguis i ho puguis aplicar en el futur és un dels grans plaers que em dona la vida. I no ho dic per dir.
Obviament, el que segueix està molt lluny de ser un taller de tast com Escoffier mana, però sí que són algunes de les coses que m'han quedat gravades i que ja aplico desde aquell dia :)
Primer fet evident: la cervesa té escuma -de fet no es diu escuma, sino que n'hem de dir crema-.
La qualitat de la crema (tamany i regularitat de les bombolletes que la formen, perque la crema és una emulsio i concretament una dispersió coloidal) així com el color de la mateixa és un primer paràmetre a valorar. També la seva persistència en el temps i la forma en que va deixant marca a la paret del got o copa. Els dibuixos i figures d'escuma reben el nom d'encaix de Brusel.les.
Un segon paràmetre -que aquí si que coincidim amb el vi- és el color i el grau de transparència de la cervesa. I vam aprendre a deixar marcada la nostra petjada dactilar i tractar de veure-la a través del got. D'aquesta manera ens fem una bona idea de com de tèrbola és la cervesa. El color i l'aroma previ a fer la glopada ens suggereix com de intensos seran els matisos torrats i amargants que hi trobarem, però no sempre coincideix! Això forma part del joc del tast :)
També es clar, els aromes que despren. Va ser curiós quan ens van recomanar fer un primer glop de cervesa lleuger per a fer una entrada en la boca, sense analitzar. I analitzar el segón glop amb detall concentrant-se en la diferència de sabor més dolç en la punta de la llengua i amb domini dels amargs un cop passa cap a la gola. La persistència d'aquest amargor i de la sensació general, un altre factor.
La cervesa fosca podria semblar la que havia de ser més forta i amarga, però no ho va ser pas. Una cervesa prou amorosida amb retrogust a regalèsia, força espectacular. Em va recordar llunyanament a una cola de la que en diré zero lletres del nom, juas.
Desde aquí vull donar les gràcies al David i a l'Olaf -a la foto en la zona d'el.laboració situada al final del local- per el seu mestratge i les dues horetes que es van passar practicant una mica d'òsmosi del coneixement a servidor i resta d'assistents. Moltes gràcies!
La Cervesera artesana, Sant Agustí 14. Barcelona
http://www.lacervesera.net/
El que més em va agradar de tota la conversa que vem tenir amb l'Olaf i en David va ser l'estona en que ens van explicar la millor manera de fer un tast de cervesa, que per motius obvis és diferent que el procediment del vi. Tenir mestres que et descriuen cada pas per a que l'entenguis i ho puguis aplicar en el futur és un dels grans plaers que em dona la vida. I no ho dic per dir.
Obviament, el que segueix està molt lluny de ser un taller de tast com Escoffier mana, però sí que són algunes de les coses que m'han quedat gravades i que ja aplico desde aquell dia :)
Primer fet evident: la cervesa té escuma -de fet no es diu escuma, sino que n'hem de dir crema-.
La qualitat de la crema (tamany i regularitat de les bombolletes que la formen, perque la crema és una emulsio i concretament una dispersió coloidal) així com el color de la mateixa és un primer paràmetre a valorar. També la seva persistència en el temps i la forma en que va deixant marca a la paret del got o copa. Els dibuixos i figures d'escuma reben el nom d'encaix de Brusel.les.
Encaix de Brusel.les, que va marcant cada glopada. Fuente
Un segon paràmetre -que aquí si que coincidim amb el vi- és el color i el grau de transparència de la cervesa. I vam aprendre a deixar marcada la nostra petjada dactilar i tractar de veure-la a través del got. D'aquesta manera ens fem una bona idea de com de tèrbola és la cervesa. El color i l'aroma previ a fer la glopada ens suggereix com de intensos seran els matisos torrats i amargants que hi trobarem, però no sempre coincideix! Això forma part del joc del tast :)
Una cervesa daurada amb escuma molt persistent i gens amarga. La rossa, my favourite. Molt lleugera i amb poc caracter amargant.
També es clar, els aromes que despren. Va ser curiós quan ens van recomanar fer un primer glop de cervesa lleuger per a fer una entrada en la boca, sense analitzar. I analitzar el segón glop amb detall concentrant-se en la diferència de sabor més dolç en la punta de la llengua i amb domini dels amargs un cop passa cap a la gola. La persistència d'aquest amargor i de la sensació general, un altre factor.
La cervesa fosca podria semblar la que havia de ser més forta i amarga, però no ho va ser pas. Una cervesa prou amorosida amb retrogust a regalèsia, força espectacular. Em va recordar llunyanament a una cola de la que en diré zero lletres del nom, juas.
Desde aquí vull donar les gràcies al David i a l'Olaf -a la foto en la zona d'el.laboració situada al final del local- per el seu mestratge i les dues horetes que es van passar practicant una mica d'òsmosi del coneixement a servidor i resta d'assistents. Moltes gràcies!
La Cervesera artesana, Sant Agustí 14. Barcelona
http://www.lacervesera.net/
dimarts, 7 de gener del 2014
de la Coruña més cuqui: Pandelino
Durant aquests dies he gaudit tremendament amb la gastronomia gallega, on encara es manté una forta presència de la cuina tradicional en el dia a dia de les families. També en el moment de sortir a fer un vermut o prendre alguna cosa és habitual trobar tapes tradicionals, raxo, truites i demés tapes de tall clàssic.

El Pandelino és un d'aquests locals de A Coruña que ara mateix ho està petant moltíssim. Un local obert on la primera part és una tenda de productes gourmet i delicatessen (ni un sol preu, deu ser car, sospito) i una segona part amb taules on abunda el public femení, no hi ha ni una pantalla de plasma penjada a la pared (decorada amb pissarres on una caligrafia perfecta exposa les virtuts dels menús i entrepans). Maco perque sí. Tot progressa i sincerament soc dels que pensa que hi ha d'haver espai per a tot mentre es faci bé i amb qualitat.
La meva tria va ser un bagel de salmó, que no dic que sigui cuqui perque sinó en David -i amb raó- potser em renyarà. Un bon bagel de massa ferma, crosta fina i amb un bon salmó. Ara que per a arrodonir la jugada em vaig pillar un bannofee: es a dir, galetes, plàtan, toffee i crema. De dieta? .... va a ser que no.
Un bon local a preus ajustats on prendre un berenar o fins i tot sopar. Ara, el pitjor que tenen és que són lents com poques vegades he vist a la vida. Lents no, lo siguiente! :D
Tot i això, els temps també avançen i es van obrint establiments que perfectament s'ajusten a un perfil que perfectament es pot homologar al de força locals que tant abunden a Barcelona o altres grans capitals. Locals cuquis, locals guais, cosmopolites. Moderns.

El Pandelino és un d'aquests locals de A Coruña que ara mateix ho està petant moltíssim. Un local obert on la primera part és una tenda de productes gourmet i delicatessen (ni un sol preu, deu ser car, sospito) i una segona part amb taules on abunda el public femení, no hi ha ni una pantalla de plasma penjada a la pared (decorada amb pissarres on una caligrafia perfecta exposa les virtuts dels menús i entrepans). Maco perque sí. Tot progressa i sincerament soc dels que pensa que hi ha d'haver espai per a tot mentre es faci bé i amb qualitat.
La meva tria va ser un bagel de salmó, que no dic que sigui cuqui perque sinó en David -i amb raó- potser em renyarà. Un bon bagel de massa ferma, crosta fina i amb un bon salmó. Ara que per a arrodonir la jugada em vaig pillar un bannofee: es a dir, galetes, plàtan, toffee i crema. De dieta? .... va a ser que no.
Un bon local a preus ajustats on prendre un berenar o fins i tot sopar. Ara, el pitjor que tenen és que són lents com poques vegades he vist a la vida. Lents no, lo siguiente! :D
Etiquetes de comentaris:
A Coruña,
galicia,
locals,
Restaurants,
vacances
dijous, 5 de setembre del 2013
de Bar Celta Pulpería al c de la Mercè 16
NOTA via comentaris:El local s'ha traslladat al Carrer Princesa 50. Són els mateixos propietaris, el mateix equip i el mateix concepte.
Bar Celta Pulpería és exactament el que pregona amb el seu nom: un bar on la especialitat és el pulpo a feira i altres productes gallecs com els pebrots de Padrón, els xoriços i criollos i com ja hem dit el pop tradicional.
Està situat al carrer de la Merçe, a tocar de la zona del Born i de la Barceloneta, o sigui que és un lloc excel.lent per a començar amb força una ruta de tapeo inmisericorde com la que ens vem regalar amb la familia aquest passat cap de setmana. I com que la reina del meu cor és galega, a sobre hi tenim el toc sentimental!
El local és força gran, i encara que al final de la barra en forma de U hi ha unes taules per seure, barrufa molt més aposentar el cul al taburet a peu de barra i gaudir de la visual de una enorme quantitat de tapes i raccions oferides darrera dels imprescindibles i protectors vidres (say No als bars que posen els pintxos i tapes a l'abast de les respiracions i esternuts de la parroquia, gràcies). Un festival amb una truita de patates que fa un pam d'ample, croquetes, bombes, mini bombes, puntillitas, patates tallades a la brava, pebrots, xoriços i no-se-quantes-coses més.
Tot bó, encara que la salsa de les braves va resultar massa brava per a la nenaza que signa aquesta entrada i el pulpo a feira si no porta cachelos a sota a mi no em sembla tant a feira. Els preus ben raonables excepte la especialitat de la casa, el pulpo a feira, que a tot arreu és car però aquí encara ho és més. Però molt més. Ara bé, està ben fet i no son pas els habituals fragments de goma amb pebre vermell que de vegades trobes per aquestes barres de Deu. El meu favorit va ser un excel.lent xoriço que va acompanyar a un altre xoriço per repetir, amb una cunca -aquests petits 'bols' de ceràmica per a pendre el vi- (Ribeiro, porsupuesto).
En definitiva, un local molt recomanable en el que donar-se un regalet i tastar moltes i diverses tapes i raccions totes amb un caracter tradicional molt marcat. Sense més finura que la feina ben feta i endavant les atxes. Grande!
Bar Celta Pulperia
c/ de la Mercè 16
Barcelona
Tel 933 15 00 06
Etiquetes de comentaris:
bars,
entrants i tapes,
locals,
Restaurants
dissabte, 3 de novembre del 2012
de recomanació sabatina: Bar à Vins a la Fàbrica Moritz
Avui al 365bcn.com una recomanació vinatera (i alguna cosa més).
Perque el festival que té muntat Moritz a Ronda Sant Antoni és cada cop més gran i complert. Ja us he dit alguna vegada que poder menjar una Llebre a la Royale de matinada a mi em sembla un privilegi per a la nostra ciutat. Ara han obert el seu bar à vins, on qui vulgui pot prendre vins a copes i deixar-se aconsellar.
Moritz la tiene liada parda en Ronda Sant Antoni. En esa especie de parque temático gastro te puedes jamar una liebre a la Royale a la una de la madrugada. No me digais que no se le reconforta el alma a uno, con tan solo conocer que existe esa posibilidad. Gallina de piel.Y desde hace unas semanas han abierto un Bar à vins, para poder gozar de vinos a copas sin necesidad de dejarse los escasos euros que nos quedan en botellas enteras. En la variedad está el gusto.
Fàbrica Moritz
Ronda de Sant Antoni, 41. Barcelona [MAPA] | ☏ 934 26 00 50
Publicat originalment a
Perque el festival que té muntat Moritz a Ronda Sant Antoni és cada cop més gran i complert. Ja us he dit alguna vegada que poder menjar una Llebre a la Royale de matinada a mi em sembla un privilegi per a la nostra ciutat. Ara han obert el seu bar à vins, on qui vulgui pot prendre vins a copes i deixar-se aconsellar.
Moritz la tiene liada parda en Ronda Sant Antoni. En esa especie de parque temático gastro te puedes jamar una liebre a la Royale a la una de la madrugada. No me digais que no se le reconforta el alma a uno, con tan solo conocer que existe esa posibilidad. Gallina de piel.Y desde hace unas semanas han abierto un Bar à vins, para poder gozar de vinos a copas sin necesidad de dejarse los escasos euros que nos quedan en botellas enteras. En la variedad está el gusto.
Fàbrica Moritz
Ronda de Sant Antoni, 41. Barcelona [MAPA] | ☏ 934 26 00 50
Publicat originalment a
Subscriure's a:
Missatges (Atom)