dijous, 28 de juliol del 2016

de l'arròs de Cabrera by Ignasi Camps


L'ignasi Camps ens va cuinar un arròs de Cabrera, que tal com ens va explicar és recepta que ell va aprendre d'una minyona de la parròquia de Santa Maria de Cabrera que va venir a Cantonigrós a viure. Aquest arròs té la particularitat que incorpora calamars en conserva en la seva tinta com a un dels elements principals. L'altre són els salsitxes de qualitat i n'Ignasi hi posa també carxofa. Es a dir, que aquesta és la seva pròpia versió d'aquest arròs.

Ens el va cuinar a la festa del cinquè aniversari de Can Pometes, el refugi de la Nuni i el Miquel (i familia) a Cantonigrós. És ben senzill i tal com explica el cuiner al video, el fa amb estil valencià en que l'aigua de cocció es converteix en un brou dels elements del plat abans de posar-hi l'arròs.

Estava que-te-cags, per cert.


diumenge, 24 de juliol del 2016

de l'Ignasi Camps explicant el pa amb tomàquet (Video)

ignasi camps explica el pa amb tomàquet

Aquest cap de setmana la Nuni i en Miquel han celebrat la festa del cincquè aniversari de Can Pometes, el seu refugi familiar a Cantonigrós.

Mentre preparo el video de l'arròs de Cabrera que ens va fer el cuiner us porto aquest video que  ens van mostrar en sessió de cinema a la fresca. En el mateix, l'Ignasi Camps explica les bases de com fer un bon pa amb tomàquet.

Fet amb  molt de carinyo, neix d'una entrevista internacional que li van fer al cuiner on la entrevistadora parlava de posar-hi julivert picat. Davant aquest apocalipsi, l'Ignasi va decidir documentar una mica el tema i els pometes han apretat en la part de producció.

Ara, que sense voler polèmica... jo soc de la meitat del país que SÍ posa sal al pa amb tomàquet.
Però  amb un  molt gran :D





divendres, 22 de juliol del 2016

de quatre restaurants de peix a la Costa Brava



Avui a Gastronosfera.com em publiquen una entrada amb 4 restaurants 'de peix' a la Costa Brava. Sons estils diferents, cadascún amb les seves virtuts. Però encara em fascina que es pugui gaudir de menú de restaurant estrella Michelin en plena Costa Brava per 50 euros (i el degustació per 73). Casamar, I like it.

"En la Costa Brava los caminos para el goce sabrosón pasan casi siempre por el pescado fresco, sacado a golpe de madrugón y barca.  En este trocito de cielo litoral el mar es agreste y el recetario generoso, recetario con historia para comérsela a cucharadas.A continuación os presentamos un póquer de cuatro restaurantes donde  encontramos desde alta cocina creativa hasta  tapeo  canalla y disfrutón. En todos ellos miman la cocina de pescado. Lugares que conviene tener bien apuntados para cuando tengamos ocasión de regalarnos una escapada rumbo a la felicidad."
Aqui teniu la peça sencera: http://www.gastronosfera.com/es/actualidad/4-restaurantes-de-la-costa-brava-donde-saborear-el-mejor-pescado


diumenge, 17 de juliol del 2016

de xerrada Mirko Carturan i Xesco Bueno al Deixa'm Tastar



Al Deixa'm Tastar del Marc i la Xènia... En Mirko i en Xesco.
Dos cuiners amb fonaments profunds parlen del seu ofici. 25 minuts de diversió per als encuriosits (i més enllà) per el món de la cuina professional :)

Nota, la conversa comença aprox a la meitat del programa. Lo seu és gaudir-lo sencer :)

de xerrada Mirko Carturan i Xesco Bueno al Deixa'm Tastar



Al Deixa'm Tastar del Marc i la Xènia... En Mirko i en Xesco.
Dos cuiners amb fonaments profunds parlen del seu ofici. 25 minuts de diversió per als encuriosits (i més enllà) per el món de la cuina professional :)

Nota, la conversa comença aprox a la meitat del programa. Lo seu és gaudir-lo sencer :)

divendres, 15 de juliol del 2016

de pastís de carbassó, pernil dolç i formatge. Resssseta de verano.


Aquest pastís d'estiu arriba directament de la filial emeritense, digui-li filial, digui-li casa mare, digui-li el que vulgui. Que ve de casa els pares, vaja.
Fàcil a tope, neix d'una orella indiscreta a la cua de la fruiteria. Cuina de aprofitament també, no? :D

Receta:
Pastel de calabacín, jamón York y queso.

Ingredientes:
1 calabacín
Lonchas de jamón york
Láminas de queso (manchego, o uno más fundente tipo havarti... en realidad el que nos guste)
3 huevos
pimienta y sal

Procedimiento:
Cortar finamente el calabacín y disponer en una fuente al horno .
Se va poniendo por capas: calabacín, jamón dulce, queso. Cuando se acaba, añadir los huevos batidos y espolvorear con queso rallado.
Llevar al horno hasta que cuaje.
Frío está mejor.
Obviamente esta receta admite todos los cambios que podamos imaginar: sobras de un asado, carne picada, etc. y el queso depende de lo fuerte que a uno le guste:cabrales,oveja , torta de la Serena, brie etc.

dimarts, 12 de juliol del 2016

de potxas amb rossinyols (receptes)

plat potxas amb rossinyols

A partir de Març el Rossinyol -Cantharellus Cibarius- està en temporada. Això vol dir que el podem consumir fresc, com és el cas d'aquest plat vegetal i estiuenc, on el bolet es combina amb les potxes (debilitat personal, I confess). En realitat la recepta és molt senzilla i es tracta de saltar i combinar els elements en ordre i palante :P

Recepta: Potxas amb rossinyols

Ingredients:


400 g de potxas en conserva de qualitat
200 g de rossinyoals frescos
Un pot de pebrots del piquillo fets a la llenya
Dues cullerades de mirin
Una cullerada de salsa de soja
Oli d'oliva verge extra
Sal i pebre
Opcional una llima.


Procediment:

Netejem bé els rossinyols i els tallem en trossos grans. L'objectiu és trobar-los clarament al final i si són massa petits pot passar just el contrari. Els saltem salpebrats durant minuts en oli d'oliva verge extra per a que s'estovin. Alerta, però que conservin la estructura i no es desfacin.

saltat de rossinyols

Afegim el pebrot de piquillo laminat o tallat en juliana, com que ja està cuit, en un minutet el tenim al punt, Aleshores hi posem un parell de cullerades de mirin i una de salsa de soja. 
Remenem bé i quan s'ha evaporat lleugerament, afegim les potxas ben escorregudes i ho mesclem tot amb compte de no aixafar o fer malbé les preuades perles vegetals. Rectifiquem de sal i pebre i llestos.  Opció final, una mica de suc de llima o la ratlladura de la mateixa si ens agrada el toc cítric.


recepta potxas amb rossinyols

dissabte, 9 de juliol del 2016

de la breakfast machine. Fa més mandra muntar-la que fer-se l'esmorzar...

breakfast machine máquina de hacer desayunos

T'aixeques un diumenge al matí, i tens mandra, molta mandra. No vols ni fer-te l'esmorzar.
Doncs ara també hi ha solució per a aquest moment: la breakfast mad mechanic machine. Una mena de màquina profesor Franz de Copenhague que resol barrocament un problema que no existeix.
Pero molamazomil, això sí.



Via humor Microsiervos

dilluns, 4 de juliol del 2016

de Xevi Ramon (Triticum) parlant de 'La cultura del pa' al Vadefoodies


Aquest cap de setmana s'ha celebrat la segona edició del Festival Vadefoodies a Igualada. Com ja vaig escriure l'any passat, és un event allunyat del centre de masses del país i per tant la gent que l'impulsa ha de fer un esforç extra per a aconseguir vèncer la inevitable força centrípeta de Barcelona.

En aquesta ocasió i durant el divendres, vaig poder assistir a la xerrada que Xevi Ramon -ànima de Triticum- va fer sobre quina és la seva visió sobre 'La cultura del pa'.
Triticum és probablement la gran empresa de pa de qualitat del país. Serveix a moltíssims restaurants i la seva feina de desenvolupament i investigació els converteixen en un dels motors del sector.

Aquesta és la visió resumida sobre què significa pa de qualitat per ell:



Un altre moment interessant: les raons per a que Tríticum treballi amb pa pre-congelat en el sector de la restauració. En Xevi ens va raonar que la tècnica de pre congelar el pa no té res de dolent, però que estem acostumats a que ens arribi pa de baixa qualitat que ha estat sotmés a aquesta tècnica i per això l'associem a pràctiques negatives.

Entenc perfectament que si vols assortir de pa restaurants de forma eficient i escalable, el pre congelat és una bona solució. Si parlem d'enviar pans a l'altra banda del món simplement és la única solució:




En definitiva, només puc tornar a felicitar al Vadefoodies per continuar picant pedra i desitjar-los encara més èxits i recompensa per la feina ben feta. I sobre el pa, què voleu que us digui...je suis panarra. Oui, je suis :D