Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciencia i gastronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciencia i gastronomia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de setembre del 2015

de la xerrada 'Si Pitàgoras fuese nutricionista'

Seguim amb les ponències de Naukas 2015, aquesta trobada fantàstica que cada any es fa a Bilbao al voltant del pensament critic i escèptic en la millor de les acepcions possibles (detall: la samarreta del ponent).

En aquesta ocasió, Aitor Sánchez parla de les falàcies alimentaries i les deduccions precipitades que sovint causen que s'associin dietèticament causes i efectes que en realitat no ho són.
Ho fa en aquesat xerrada: Si Pitàgoras fuera nutricionista. On apareix un diagrama de molta complexitat sobre les causes de la obesitat. I es que si alguna cosa tinc clara a aquestes alçades de la vida és que no existeixen solucions simples per a problemes complexos. I la bona alimentació, és un tema de gran complexitat.


dimarts, 22 de setembre del 2015

de rico rico, el pes emocional en el sabor de les coses

Xerrada -dins de la interesantíssima trobada de Naukas- on Helena Matute ens parla del factor psicològic-emocional en la apreciació del que és rico rico. A veure, molts ja ho sabem des de que vem veure Ratatouille. Heh! :P



dimecres, 16 de setembre del 2015

desmentint si segellar la carn abans de cuinar-la serveix per a preservar els sucs al seu interior (va a ser que no)



Fa ja moooolts anys que vaig veure al cuiner Jose Andrés demostrar en el seu -enyorat!- programa que segellar la carn abans del rostit ni preserva els sucs ni gaites.
Va mesurar la pèrdua de pes de dues peces de carn, la primera segellant i rostint i la segona rostint primer i daurant a la planxa al final.

El resultat: pèrdua idèntica de pes proporcional. El que significa que de preservar els sucs interiors nein de nein

"...Liebig estaba equivocado. La costra que se forma alrededor de la superficie de la carne  no es impermeable, como ha podido comprobar todo cocinero: el continuo siseo de la carne en la sartén, el horno o la parrilla es el sonido de la humedad que escapa contínuamente y se evapora (...) 
Pero el tostado añade sabor a la superficie de la carne, gracias alos productos de las reacciones de pardeamiento, y el sabor hace fluir nuestros jugos (es refereix a la nostra pròpia saliva, que contribueix a que la carn ens resulti molt més sucosa si està daurada)"
Harold McGee - La cocina y los alimentos. Editorial Debate.

En tot cas, això -que també s'explica en aquest video que he trobar al Facebook del (enorme) cuiner Oriol Lagé- no vol dir que no sigui util aquesta passada per calor roent abans de la cocció:

- Millora la presència
- Millora la textura
- Millora el aroma
- Millora el sabor

Així que jo continuo segellant, marcant o daurant la carn, es clar. Això sí, fa poc vaig aprendre en un restaurant especialitzat en el tema la importància del repòs entre la primera marca intensa per provocar la reacció de Maillard i la cocció final.


¿Qué es el sellado de la carne?
¿Qué es el sellado de la carne?
Posted by Todo al Grill on Sábado, 5 de septiembre de 2015

diumenge, 17 de maig del 2015

La Hiperdecantación, el vino tiene que respirar hombre!


Monòleg de Víctor López de la Universität Bochum al certamen anual Famelab, concurs de monòlegs humoristics amb tema cientific. Sensacional! No només perque té moderada gràcia (nostamal) sino per que aprenem una mica sobre el procés d'oxigenació del vi, el dekanter del Ikea i tota la pesca.

dimecres, 8 d’abril del 2015

de love is in the gut



'Love is in the gut' és una fotografia premiada al VHIR Concurs fotogràfic 2014.

Feta per la Unitat de investigació en digestió. Si ho traduim al català, la fotografia es diu 'l'amor és a l'intestí' o sigui que ja sabeu on han fet el 'robado' a aquest cor tan suigèneris... :P

diumenge, 29 de març del 2015

de los alquimistas de la cocina, documental online sobre gastronomia molecular


Amb el pas del temps, la gastronomia molecular va caure en el desprestigi popular, victima de la mateixa llei del pèndol que la va introduir triomfant a les nostres vides. Aquesta és la definició que el quimic Herve This en fa de la mateixa:

"Cocinar es elaborar recetas. Cada receta consta de dos partes, la primera es la definición.Si decimos 'puré de peras' cojemos peras, azúcar, agua y lo ponemos a hervir.La ciencia pregunta: ¿Qué ocurre cuando cocinamos las peras? La segunda parte es la que denominamos como pequeños trucos y proverbios al respecto de la receta. La ciencia puede preguntarse: ¿Son ciertos?. Y eso es la gastronomía molecular. NO SE TRATA DE ELABORAR RECETAS. NO ES UNA APLICACIÓN TÉCNICA O TECNOLÓGICA."

Probablement aquest petit estigma que pateix actualment la gastronomia molecular sigui injust. Tant com ho va ser en el seu moment no pertànyer a aquest tan molón moviment conceptual i gastronòmic i practicar una cuina més tradicional que aleshores parlava del producte i el fet natural com si lo natural sigui superior a allò artificial només per el fet de ser-ho. Apriorismes everywhere.

Pierre Gagnaire i Herve This (font)

Però avui parlem del molecularisme culinari, que segons la definició del autor no es tractaria doncs d'una cuina o un conjunts de plats, sino d'una actitud curiosa i inquisitiva sobre la tècnica culinaria.
Algu en contra d'entendre millor el món que l'envolta? La gastronomia molecular, és com el rock'n'roll: ATTITUDE.

Aquest documental té deu anys,...em resulta força molest la quantitat de vegades que parlen de la cuina com a art, però em sembla una gran manera d'omplir una tarda de diumenge :)



Interessant: He trobat  aquesta entrevista a la revista Sobremesa feta vuit anys després del documental. La  visió radical dels mateixos autors sobre els limits de cuina molecular no que no era cuina ja no sembla pas tan radical en.
La paraula art continua apareixen amb contundència (per a mi, exasperant). Em queda la certesa que de cuines només n'hi ha dues, la bona i la dolenta. La resta és actitud i zones grises per a explorar.

divendres, 20 de març del 2015

Edible growth, petits ecosistemes comestibles fets amb impressora 3D

Edible growth chloe rutzerveld ecosistema comestible

La dissenyadora Chloé Rutzerveld s'ha proposat demostrar que es poden crear petits 'ecosistemes' menjívols i poblats d'organismes vius. En diu 'edible growth' o creixement comestible.
Amb una impresora 3D imprimeix una mena de galeta cruixent que és el substracte en el que sembra bolets,germinats i altres organismes que evolucionen fins a formar una unitat alimentaria. Vol demostrar que el menjar tecnològic no és per força poc sa i que pot esdevenir una solució alimentaria global.



Si us fixeu en el video, la proposta és comprar la carcassa i fer la germinació a casa nostra. És una mica com quan a l'escola feiem germinar la llentía en un pot de iogurt de vidre però aquí et menges tot el conjunt al final. En certa manera també és una floridura controlada.
Trobo que a la idea li falta una mica de salsa. Literalment. Heh!

Edible growth chloe rutzerveld impressió comestible en 3D


Via Publico

divendres, 13 de febrer del 2015

de la carxofa i la successió de Fibonacci...

Origen imatge

Sabeu qué és la successió de Fibonacci? És una serie infinita de nombres naturals on cada número és la suma dels dos precedents i que comença amb 1 i 1. És a dir, 1,1,2,3,5,8,13,21.34,...

Aquesta successió de números (una part de la mateixa, no la infinitud es clar) es troba comunment en molts elements biologics com per exemple el nombre de punxes que formen una espiral a la pell de la pinya, les pinyes dels pins o el nombre de pipes als cercles d'una flor de girasol. També en la disposició geomètrica de les carxofes, en que la corona de pètals cuirassats formen una espiral on les voltes tenen també sempre aquests números.

Curiòs oi? Quan pelem la carxofa estem face to face amb una particularitat matemàtica. I si tinguèssim un llum estroboscòpic fins i tot podriem fer un video tan bonic i espiralat com aquest :)


Vols mates? Doncs menja pipes!!!! :P

Origen imatge

via cuarto derecha

dimecres, 31 de desembre del 2014

de ciencia en la cocina: videos mazomolones amb el cuiner Xabier Gutierrez

ciencia en la cocina xabier gutiérrez jose m lópez nicolás

Via Cultura Cientifica trobem.... CIENCIA EN LA COCINA!!! #oletuoleeetu #palote
Amb el gran Xabier Gutiérrez, masterclass i encarregat del laboratori d'investigació d'Arzak.




"Los vídeos de Ciencia en la cocina pretenden presentar recetas sencillas y espectaculares a la vez que explicar algunas de las bases científicas en las que se apoyan. Han sido realizados por K2000 para la Cátedra de Cultura Científica de la UPV/EHU y dirigidos por José Antonio Pérez (@mimesacojea). El contenido científico es cosa de los químicos Yanko Iruin (@elbuhodelblog) de la UPV/EHU y José Manuel López Nicolás (@ScientiaJMLN) de la Universidad de Murcia. La parte culinaria la lleva Xabier Gutierrez (@XabierGutierrez), responsable de innovación del restaurante Arzak."






dimarts, 30 de desembre del 2014

de grans respostes a grans preguntes... perquè els espagueti es trenquen en tres troços?


Us heu parat mai a pensar la raó de que si agafem un espagueti cru i el dobleguem fins a partir-lo, mai es trenca en dues senzilles parts sinó que com a mínim tindrem tres fragments com a resultat final? Se que no és pas una pregunta que aporti gaire coneixement gastronòmic, però com que uneix dos dels mons que més m'atrauen no he pogut resistir portar-la al blog.
Ciencia i aliments, personal winning combo.

La resposta... en aquest video de Smarter Every Day (admet subtitols en anglès).
El resum és que un cop es trenca la pasta, el fragment que queda amb major curvatura intenta 'posar-se recte' amb tanta energia (la acumulada en la torsió elàstica, per cert) que causa un segon trencament.
Segons com pot fins i tot causar succesives fractures. El fenomen s'anomena 'cascading fracture'.


Ah, que no veieu la recepta per enlloc? Ntchs.... :P

Via Gizmodo

dissabte, 1 de novembre del 2014

del anisakis, interessant mini-reportatge.

Rebo per email enviat per l'Agusti (Cangrejo grande) el link a aquest mini reportatge sobre l'anisakis i un altre paràsit visualment similar anomentar 'nervio de la palometa'. El tó és una mica inquietant, potser amb una música massa efectista i dramàtica. Em recorda a alguns programes de reporterisme que s'estilen a les cadenes privades de la tele que patim.

En tot cas, serveix bé per a transmetre la informació i conèixer millor aquest paràsit que pot provocar intenses reaccions alèrgiques en algunes persones. El punt més important ja el coneixem, que l'anisakis té la capacitat d'infiltrar-se també a la musculatura del peix i per tant és interessant congelar-lo sempre durant 48 hores.  Però a mi m'ha servit per tornar a prendre consciència que cal estar amatent.
La veritat, fa coseta veure com es belluga el bitxo :O


Anisakis y otros parasitos del pescado from Javier Lorenzo on Vimeo.

Gràcies per el link, Agustí! :)

dimarts, 9 de setembre del 2014

de visita a Hausmann Aromatic. I+D alimentari a casa nostra.

De vegades ens pensem que a casa nostra no tenim referents en el món I+D alimentari, i no parlo de xefs ultra-creatius que d'això hem estat ben servits durant molts anys. Parlo de industria alimentaria puntera que és referència mundial en el seu sector i que treballa a nivell planteari per multitud de marques més que conegudes.

El passat Juny i convidat per la cuinera Eva Garcia Hausmann, vaig poder visitar les instalacions de Hausmann Aromatic, empresa dedicada des de 1984 a extraure essències i aromes, a crear-ne de nous i finalment també a la formulació final de begudes i refrescos. Dissenyen aromes i sabors tal i com ho fan els perfumistes!!

Aquesta és la pinta que té un nas industrial :)

Va ser una visita interessant, de la ma del mega-expert Josep Maria Bueno. A les enormes instal.lacions -situades a Sant Andreu de la Barca- ens van deixar fer una visual dels enormes diposits on s'introdueixen els ingredients base (per exemple, el ginebró que estàven el.laborant en el moment de la nostra visita, imagineu apropar el nas a un enorme dipòsit de centenars de litres d'essència ginebrètica... el paraiso del gintonis?). En aquests enormes serpentins i conduccións, es destila i s'extrau l'aroma que defineix gastronòmicament l'ingredient en questió. Hi ha diverses tècniques a part de la destil.lació, també vem visitar la sala de maceració, el triturat i emulsió (o això em va semblar entendre) i segur que alguna més que no ens van mostrar per no donar pistes a la competència.

Vaig recordar el rotaval, aquest estri que fa exàctament el mateix i que fan servir els germans Roca per a extreure l'essència aromàtica de la terra de bosc -entre altres coses igual de molones-.


Em va impresionar molt que una empresa nascuda 'al costat de casa' sigui referent internacional en aquest camp que a mi em sembla tan volàtil -pun intended-. I sobretot la finura de nas dels seus experts (en el video podeu veure com explica que fins i tot han arribat a detectar components amb el nas que els espectrómetres no èren capaços. Parla de fa anys, sospito que la tecnologia actual ha superat la nostra pituitaria abastament).


Al final de tot i ja sense la maquinaria, ens van donar una masterclass aromàtica on sobretot es va parlar de quina és la feina del tècnics en aromes i quines són les principals tècniques que fan servir per a aconseguir els seus aromes (creació vs copia, contrast vs lligam,...). Adjunto el pdf  de la mateixa, que podeu descarregar clicant AQUÍ per si teniu ganes de llegir i us desperta la curiositat tot aquest món dels aromes i sabors comestibles.

A la masterclass... que podeu descarregar clicant AQUÍ








dilluns, 7 de juliol del 2014

de 'cerveza hasta en los huesos': pròtesis fabricades amb bagàs de cervesa

Fanàtics de la cervesa: el bagàs (bagazo) que és el subproducte sòlid obtingut en la fabricació de la cervesa té una nova aplicació sanitaria: fabricació de mòduls per a la regeneració òssia. Al tenir alts continguts en fosfor, calci, silici  i  magnèsi i un cop processat es pot  fer servir com a base per a afavorir el creixement i regeneració dels  òssos.

Tal com sona: 'cerveza hasta en los huesos'. Espectacular.

dimarts, 24 de juny del 2014

d'avenços en verdura congelada. Noves tècniques molones.


En general, les verdures perden moltíssim en ser congelades. Sobretot les de fulla com poden ser les bledes o els espinacs. Quan es descongelen es converteixen en una mena de fil mucòs ennegrit i flàccid. Basura. En canvi els pèsols aguanten molt bé la congelació i més d'un cop he sentit a Ferran Adrià dir que la millor sopa freda de pèsols es fa amb els exemplars congelats.

En tot cas, arriba una mica de llum en la foscor del conge. Un nou mètode que han desenvolupat a Noruega (que inventen ellos, deien i diuen encara les ments preclares d'aquest pais) i que es basa en la extracció al buit de l'aire de dins la verdura per a ser substituit amb una solució de trehalosa -un sucre-. Si el que es veu al video es pot portar al món industrial de forma rendible en els propers anys crec que canviarà el panorama de la clorofila congelada.

Per cert, aquesta tècnica de substitució emprant el buit és exàctament la mateixa que la tècnica CRU amb que es va el.laborar el prèssec Melba que va ser el darrer postre servit a elBulli.


Via Xataka

dissabte, 7 de juny del 2014

de guia metabòlica, un valuós recurs online

Ahir, en el V Congrés Internacional de Glucogenosis organitzat per la Associació de Malalts de Glucogenosi d'Espanya, la Dra. Mercedes Serrano del Hospital Sant Joan de Déu va fer una presentació en que vaig descobrir la web Guia metabòlica.
Aquesta web és un recurs online dedicat al colectiu de malalts i familars que pateixen errors congènits del metabolisme, es a dir, malalts que pateixen disfuncions en el seu metabolisme i que per tant quasi sempre han de fer una alimentació especial que de vegades pot ser força restrictiva.


 En aquest sentit, costa no caure en la rutina si la teva alimentació es redueix molt en la quantitat de productes que pots menjar, per exemple. I en aquesta web hi ha recursos de tota mena per a fer més fàcil la vida dels pacients, i entre ells també un apartat anomenat 'la cuineta' on es poden trobar receptes i solucions variades.

Tots coneixem l'exemple dels celíacs, per exemple, que afortunadament i mica en mica cada cop troben més solucions al seu problema. Però hi ha moltissims malalts que pateixen dolències minoritaries considerades una a una, però que en realitat com a colectiu són un grup gran. Molt gran.

Així doncs, aquesta guia metabòlica és un lloc fantàstic on es recolzen els uns als altres (la zona de fòrum és sensacional i activíssima). I com dic, també poden trobar recursos alimentaris. Molt bona feina del Sant Joan de Déu.



dijous, 27 de març del 2014

de on està el meu bebercio? Aqui només hi ha la meitat!!!

Sabieu que si feu servir copes còniques per a servir una beguda, el 20% de la distància superior correspon amb el 50% del volum? Es a dir, que cada centimetre buit fins a la vora de la copa és una quantitat sensacional d'estalvi en còctel, vi o cava? No us ho creieu? Doncs mireu aquest video:



Per a entendre el quid geomètric de la questiò cal que us fixeu en aquest model de copa i els paràmetres que defineixen com-de-plena-està-la-mateixa:
Si ens posem matemàtics per un moment, veiem que podem fer quatre numerets per trobar a quina alçada de la copa hem de posar el liquid per a que estigui omplerta la meitat de capacitat:



Això vol dir, que amb la copa omplerta al 80% d'alçada... tenim un 50% de capacitat!! O sigui que senyor cambrer... no sigui garrepa i afegeixi un ditet més a la copa (nota: alerta, com ens diu Mar Calpena per  twitter, els còctels ja tenen la seva recepta amb les quantitats  que toca). Fixeu-vos bé que el resultat final NO DEPEN DEL ANGLE DE LA COPA. Es a dir, que val per totes les copes còniques tan siguin les més obertes tipus Martini o les més tancades tipus cava. Ayomá!

Teniu aquesta aparent paradoxa molt ben explicada i amb més exemples matemàtics en aquest fantàstic post de Naukas que és on jo he llegit la informació :)

dilluns, 24 de març del 2014

de la ciència dels picants explicada en una TED-animació

Interessant animació divulgativa sobre com interactúen  les espècies picants amb els nostres receptos (per exemple els picants estimulen els mateixos receptors que tenim per notar el calor, o sigui que realment el  nostre cervell sent  'calor' amb els picants perque la senyal física  és la  mateixa, de  forma anàloga passa amb el fred que ens produeix el mentol. Té relació amb la sinestèsia).

També s'explica perque uns picants duren més que altres a la boca. Està relacionat amb el tamany de les molècules involucrades (capsaicina molt pesant en els chiles i isotiocianats lleugers en el cas del wasabi  per exemple). Per això el wasabi també pica al nas!!

Ah!I la ciència ha demostrat que els  que estimen el picant no tenen necessàriament una menor percepció del dolor al mateix. Simplement és que els hi va la marxa i els fa feliços passejar-se la subtil frontera entre el dolor i el plaer...
Pecadors!!! :P

Es poden activar els subtitols en anglés, que facilita una mica les coses ;)


dimarts, 10 de desembre del 2013

deu curiositats cientìfiques que trobem a les nostres cuines (o quasi)



La  ciencia barrufa, i la  ciencia a la cuina encara barrufa més. Fa anys que pico pedra amb el tema i en aquesta ocasió m'he 'liat' amb una llista de 10 curiositats cientifico-culinaries que he publicat al gastronosfera. Són ràpides de llegir, espero que lleugeres  d'ententre i desitjo que prou divertides com  per a merèixer la vostra atenció i  si s'escau el  vostre suport amb  el 'megusta'  corresponent. No lo haga por mí,  hágalo por la ciencia! :P

Les podeu llegir clicant aquí:

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/10-fenomenos-cientificos-que-probablemente-ocurren-en-tu-cocina

Si teniu comentaris o voleu jugar a endevinar quines fruites són les que surten al final mirades  amb els ulls del Dr. House ho podeu fer allà!! Va,animeu-vos!!! :)

dimarts, 27 d’agost del 2013

de llibre sobre cuina i ciència

Alerta que aquesta és bona, un llibre de introducció a la ciència i els conceptes més habituals amb que els científics descriuen el món que ens envolta... a través d'exemples que trobem en el nostre dia a dia amb els fogons. En el meu cas, la combinació I-DE-AL.






Al loro: NO DEIXEU DE VISITAR AQUESTA DIRECCIÓ QUE ÉS D'ON HE TRET LA INFORMACIÓ ;)

http://www1.rionegro.com.ar/blogs/deja_que_te_muerdan/sin-categoria/como-cocinar-y-aprender-sobre-ciencia-sin-aburrirse/

dimecres, 7 d’agost del 2013

del menjar picant i el efecto botijo: si pica... refresca.

Nou article al gastronosfera: Per què el picant serveix per a refrescarnos? encara que sembli mentida.



Que el picant alegra la vida ho diu la major part de la gent, inclosa Lina Morgan, Lita Claver la Maña i Tania Doris. Ara bé, que el picant sigui una forma eficaç de combatre la calor ens pot arribar a semblar contradictori als nostres esquemes de mediterraneitat nordoccidental. I en canvi, és un fet que els pobles que viuene en entorns extremadament calurosos es fan menjes picants i molt picants precisament quan més apreta el termòmetre.

Té això alguna explicació? Es clar que la ha de tenir, si ho fan és perque els funciona. Un petit anàlisi de la  cuina del picant i del 'efecto botijo' associat que permet refrigerar-se el cos mentre menjes el foc de la familia Targayen.



L'article complert amb alguns detalls de la historia de com es van expandir els pebrots picants i altres dades la teniu teniu al link següent, publicat al Gastronosfera.com

Us agrada el picant? El feu servir com a mètode refrescant? Menjeu capsaicina amb delit? Podeu comentar i compartir a l'article del gastronosfera :)))