d'esmorzar de Rube Goldberg... (video)

Avui esmorzem alguna cosa senzilleta....
(el moment de la mantega m'ha sembla especialment brillant)

de pasta plana que es transforma al bullir

Us imagineu com seria un món en que tota la pasta fos plana, però que adquirís la seva forma definitiva durant la cocció? Uns macarrons planxufats que es tornent tubulars en el bullir de l'aigua? Galets aplanats que cargolen l'espai amb el xup-xup?
Un projecte d'un equip d'investigació al MIT està experimentant amb la interacció hidromòrfica. Es a dir, amb menges que canvien de forma quan entren en contacte amb l'aigua. És la pasta programable.

La cosa és interessant ja que obviament l'espai que ocupa una pasta plana per al transport i enmagatzematge és molt inferior a la seva versió en 3D. Vivim en un món optimitzat on les decisions es prenen al compte de resultats...arribarà aquesta pasta als linials?

aeroMorph from Tangible Media Group on Vimeo.

Val a dir que l'important no és si és nova o no, si és divertida o no (que ho és, barrufamil) sino si la tècnica modifica el resultat final de qualitat en la pasta. Jo no ho sé, però sospito: potser les pastes de linial no es vegin gaire afectades per aquestes tècniques.
Ara, que es pugui aplicar a una pasta fresca feta amb mestratge... es clar que qui cerca la optimització espaial del transport en una pasta fresca de qualitat? Son per dir-ho així, targets diferents.

Via Microsiervos

del formatge para descalabrar a un gigante

Font: Museo del Prado

Llegint sobre formatges, trobo aquesta joia..

"En España forzoso es decir que al queso se le tuvo en el Siglo de Oro como vulgar: 'Aquel pedazo de queso duro como para descalabrar a un gigante' que llevaba el bueno de Sancho Panza en el zurrón, junto con algunas ásperas bellotas o las mezquinas cortezas de queso del Lazarillo de Tormes"
Néstor Luján
Como piñones mondados, Editorial Folio. 1994

Para descalabrar a un gigante, en alguna ocasió n'he tingut algun d'aquests a la nevera! :D

de la vida és bonica però complicada...

Ja ho deien els Pets, la vida és bonica però complicada.
I de vegades, encara més: sucant una galeta des de les alçades.

d'escultures amb carbassa. La obra de Ray Villafane

El Sr. Ray Villafane és un crack de la escultura amb carbassa! Tardor esculpida :)
Més a  http://villafanestudios.com/gallery/

Via Facebook de Soledad Felloza 

del rainbow bagel (Video)

Bonico del tó. via Dani Guerrero. que també és bonico :P

del Gluten Free Museum, obres d'art famoses versionades sense blat

El Gluten Free Museum és un blog de Tumblr on aparèixen famoses obres d'art versionades per a que no hi aparegui el gluten.

També hi ha imatges icòniques de l'art més modern i customitzades. La alegria del nen sense pa pot ser la mateixa pero el missatge canvia totalment, no?

Les que més m'agraden són les obres 'costumbristes' que mostren la vida rural al voltant del blat, en que realment es copsa la importància d'aquest cereal en la nostra història, o a mi m'ho sembla.

Via culturainquieta

de la cassola que fa els saltats tota sola (Video)

Hipnòtic i desconcertant. Ja sabem que aquestes coses existeixen però no ens agrada que ens matin el romanticisme :D



Vist al Facebook de Juan Molina

del Tortilla de patatas -The Game-

A través de meneame.net arribo al Tortilla de patatas -The Game-, glosat en aquest article del blog 'Madre reciente' a 20 minutos
Encara no he decidit si em sembla encantadorament naíf, horrorosament aborrit o una eina divertida i xula per a jugar amb els fills sense abandonar el tema. Quin tema? Lo nojtru, el tema.

Probablement ho te tot, quina joia! :)

d'espardenyes de mar. Video de com s'extrau la part comestible.

Espardenyes, video on queda clar com s'extrau la musculatura longitudinal de la pobre bèstia que en definitiva és el que ens jalem amb fruició :)

Vist al Facebook de Miquel Safont Mosquera

Posted by Miquel Safont Mosquera on martes, 16 de junio de 2015

de galletas con visillos...

Galletas con visillos. Abuela, ¿Eres tú?

Obra de Mézesmanna i via twistedsifter

de Falafel Jihad, Vegan Black Metal Chef rides again

Tres anys sense que el Vegan Black Metal Chef sortís per aquí és massa temps. Mea culpa.
Però aquesta Falafel Jihad (s'ha de ser poc politicament polit, amb la que tenim a sobre!) s'ho mereix:

de sorpresa fotogràfica a un llibre de Santi Santamaria

Sorpresa llegint mentre xopo la madalenda de diumenge.

En una foto dins el llibre 'El Restaurante' (any 2004) de Santi Santamaria.
Reconeixeu el cuiner de la dreta?

El llibre, un MUST total per als que els interessi el tema de com ha de funcionar un restaurant d'alta cuina.

PD: En efecte, Javier Torres dels germaníssims Torres del Dos Cielos que durant anys va treballar amb el gran mestre de Sant Celoni.

del separador de clares més lleig del món. M'agrada!!

L'enyorat Pantxeta m'ha fet arribar aquests monuments a la lletjor que esgarrifen i atrauen. Obres de l'artista Lucky Stradley que acostuma a fer tota classe de bols, tasses i altres peces de ceràmica i terrissa.Totes lletges, però alhora totes molt personals.

És com una mena de galeria de trolls, heh! En aquest cas, un separador de clares d'ou que aprofita els forats nassals per a acomplir gràficament la seva funcio. Ecs, oh!

La podeu seguir al seu Facebook i al seu blog

de Bento Monsters. Composicions coloristes!

Sensacionals composicions 'Bento Montsers'. Compte d'instagram preciosista de l'artista Li Ming de Singapur. Deliciosament simpàtic. Uns segons de bona energia colorista!!
Via Designtaxi

de la xocolata llescada. Ara no se si la vull o no...

Via Sara-Maria delicies del rebost, m'arriba aquest invent: xocolata en llesques.

La web del producte està en japonés així que no he sabut trobar a quin preu pot sortir el kilo de producte. Tinc la sospita que sortirà més aviat car... no és facil plantejar-se la vida tota en modo tranchete...

de ras-el-hanout abans de passar per la mola. Foto mercat marroquí.

Coneixeu el Ras-el-hanout? A mi m'agrada tant com el curri que és l'altra barreja d'espècies que ha esdevingut d'abast mundial.

La delegació familiar de visita al Marroc m'ha enviat aquesta bonica foto del Ras-el-hanout en estat inicial. Es a dir, la mescla d'espècies i botànics abans de passar per la mola i convertir-se en el producte que podem gaudir a les cuines.

La foto em fascina, no en reconec practicament cap ingredient (he vist castanyes seques?) i espero que l'encàrrec de comprar-li una bosseta a l'artesà que ho oferia en el mercat hagi estat escoltada. I més veient que aparentment aquesta barreja no és de les que incorpora cantàrides  -bichejo coleòpter que tradicionalment s'hi afegia per a donar color, Pot provocar priapisme! Ayomá!-

En tot cas, ja tinc preparades les broquetes i la carn per fer-ne pintxos morunos. Heh!

de la màquina separadora de clares i rovells. Un cada segon.

Té quelcom d'hipnòtic: 1800 rovells separats per hora, es a dir, un cada segon.



Via Microsiervos.

de sizzl: la suposada app per a lligar amb altres fans del bacó...

Ara que el pobre està en el punt de mira sociosanitari, és el moment de rescatar aquesta joia del marketing locu...Sizzl: la suposada app per a lligar amb altres amants del bacó... heh!

 
Via Microsiervos

de no és un pájaro, no es un avión, es... Super Patata.

Ni es pot menjar ni és un llibre de receptes. Però si teniu criatures no us podeu deixar perdre aquest comic infantil on el protagonista és un super heroi convertit en patata. Concretament en Super Patata.

Obra d'Artur Laperla, autor barceloní que he descobert gràcies a la C de les germanes Chanche, proveedora oficial de cosas molonas.

Aqui el neixement del monstre villano... el pollo gigante o pollozilla :D

A França es tenen currat el marketing :D

Per cert, és d'Editorial Banb, colecció Mamut