Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musica. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de març del 2016

delafé, lo más bonito del mundo y la tortilla feliz


La nova de Delafé, un dels nostres embellidors acústics preferits. A més a més, en el nou video...cuinant una truita! Lo más bonito del mundo! Estamos bailando, estamos cocinando!!




dimecres, 2 de març del 2016

de Falafel Jihad, Vegan Black Metal Chef rides again


Tres anys sense que el Vegan Black Metal Chef sortís per aquí és massa temps. Mea culpa.
Però aquesta Falafel Jihad (s'ha de ser poc politicament polit, amb la que tenim a sobre!) s'ho mereix:

dimecres, 13 de gener del 2016

de Bowie

Fantastica decoració homenatge a Bowie. Ho he vist al timeline de Mar Varela (Vamos a cocimar)


Cookie the News: David Bowie
"I don't know where I'm going from here, but I promise it won't be boring." - David Bowie, 1947-2016
Posted by Tastemade on miércoles, 13 de enero de 2016
 Miss'ya Ziggy.

divendres, 1 de gener del 2016

dimarts, 8 de desembre del 2015

de nou disc de Pol Cruells. Te lo vas a perder?



En Pol és music. Jo no hi soc cap expert, però em sembla un molt bon music.
També és l'home de la fantàstica Gemma, que d'aquí em ve la coneixènça. Recordo que m'ho vaig passar molt i molt bé al local del Centre excursionista de Sabadell quan va presentar el seu primer disc. Ja fot anys, redeu.

Aquest divendres hi torna en directe (Sant Andreu Teatre, 21h, 12 euros ), amb un nou disc quicir. Al link, es poden pillar les entrades.

I me l'he escoltat de matinada mentre feia anar la tecla -sorry, no 110% de CPU dedicada. My fault- i m'ha semblat fantàstic, més madur (ves quin remei, tic-tac-tic-taaaaac). Me l'apunto aquí i us el comparteixo, per si algú s'anima a gaudir relaxadament de la jugada.

Les creacions del Pol a full: https://soundcloud.com/polcruells

Només per paladejar aquest 'Hipsters de manual' ha valgut la pena la matinada! Sansasiunal.

Humor i actualitat:


Delicat romanticisme
Guitarreta bona i aires bossanova, ole! :D

Per als que us pregunteu on està la jalamenta en aquesta entrada... ja he dit que és bon músic, em porta molt bons records i és l'home de la Gemmaaaaaaaaa! :D

dijous, 16 d’octubre del 2014

delicia musical: la historia del amante guisante

Música i Jalamenta, worlds colliding.
Preciosa cançó i deliciosa obra visual. Te hiero mucho (Historia del amante guisante), de Love of Lesbian


Hoy voy a hablaros del amante guisante,
el hombre que montó un gran show por los aires
con su casco plateado, traje verde y
bambas a reacción.
Montó en aquella lanzadera dorada,
acto seguido escribió coordenadas 
y en su capa había escrito
un "te amo" en luces de neón.
Un asteroide, ahí va ...
amante guisante, nuestro héroe total.
Mira qué original,
surcando los aires por su amor virginal.
Y al divisar su hogar,
la capa de alto voltaje enciende un mensaje especial."

diumenge, 1 de juny del 2014

del bulli, que diu que torna!

Que diu que torna elBulli
http://www.larazon.es/detalle_normal/noticias/6504452/ferran-adria-el-bulli-vuelve

divendres, 30 de maig del 2014

de Pizza Underground: petit concurs de reconeixement visual


Petit concurs: Algú sap qui és el perla rosset amb el cabell llis? El segon començant per la dreta. Per cert, aquests cràpules fan versións de Lou Reed però amb lletres que parlen de pizza... ¿Adonde me dejé ayer la guillotina...?

Via Vice

diumenge, 16 de març del 2014

descobrint castiñeiro a La Verneda


Aquesta tenda pleeeena pleníssima de productes gallecs (vaaaaaa, també hi ha del Bierzo, però a la reina galega del meu cor el que li sulibeya és lo primer) la vem descobrir gràices al Jose Padilla i la seva esposa, que són del barri -el mateix on van viure durant dècades els meus avis!!-.


La tenda no te cap luxe, però està farcida de productes on el que més em va agradar va ser trobar un bon assortiment productes carnis, la veritat. Una gran larpeira presidia l'entrada i al fons de l'establiment hi ha una petita bodega amb força vins interessants i ... licor café. Heh! Licor café!!! :)

Castiñeiro
c/Huelva 94
Barcelona


dijous, 27 de febrer del 2014

de música comestible!! 26 cançons alimentaries :)



Música comestible, recull de vint-i-tantes cançons amb temàtica alimentaria, culinaria i alguna fins i tot gastronòmica. Hi ha desde clàssics del buen rollito com el Starfish and Coffee de Prince fins a experiments com elBulli de Delafé i las Flores Azules.

Link:
http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/musicas-comestibles-canciones-sobre-las-bondades-del-buen-comer/#.Uw80hvl5ODs

Us convido a passar, escoltar i deixar les vostres cançons comestibles preferides als comentaris (allà, al gastronosfera)!! Si us agrada podeu ajudar a la difusió amb el 'megusta' del final ;P


dissabte, 2 de novembre del 2013

de Negroni, por fin.

Ahir vaig tastar el meu primer còctel Negroni: Campari+Martini Rosso+Gin(+Sidonie) servit amb gel sencer, got old fashion i les begudes també fredes per a que el gel trigui en aigualir el còctel.
Ens el va preparar la Cristina, bartender del Rtnt. Lautrec. Ja en tenia ganes, i la veritat és que és potent, un punt amarg, un minipunt dolç i sobretot... és molt sideral.



dilluns, 28 d’octubre del 2013

de so long, Lou


M'haureu de perdonar, perque aquest dilluns no és fogonaire el tema que ens ocupa.. L'animal del Rock n Roll ens ha deixat una mica més sols en aquest perro mundo. Sense avisar i a la francesa marxa en Lou Reed, i el boulevard queda mès ple de pols i el món perd part de la foscor que el feia atractiu. No es pas que no tinguem alternatives, no ens veiem fen cues al Sant Jordi rodejat de believers, però aquest dilluns l'animal del Rock n Roll ens ha deixat una mica més sols en aquest perro mundo. So long, Lou.


Aprofitem per afegir la pinzellada culinaria, ja que durant el cap de setmana també ha mort l'inventor del modern Döner, kebab o shawuarma. Al Berlin del 1972 en Kadir Nurman, va transformar la carn tallada en fines làmines tradicional de la cuina turca en una alternativa fast food tot presentant els talls dins un pa de pita. Anys més tard i molts mil.lions de kebabs desprès hem d'agrair-li la invenció d'aquesta alternativa al regnat de l'hamburguesa per emportar. Tota possibilitat d'elecció és bona i enriquidora, ja sabeu, volem votar en la vida.
Bon viatge també per a en Kadir, que ni va patentar la seva idea ni sembla que aquesta pèrdua de beneficis quillonaris l'hagués fet infeliç. Aparentment, un home savi.


dimecres, 23 d’octubre del 2013

de sweet dreams are made of cheese


Via Laura-Cuinejar m'arriba aquest homenatge a la cançó icònica dels Eurythmics i al formatge. Ara bé, no hi ha cap formatge nostrat, ens falta marketing?

Sweet dreams.

dissabte, 1 de juny del 2013

de 565.000 minuts d'amor. Com mesurar un any de la teva vida?

Avui no busqeu recepta que no n'hi ha, ni reflexió gastronòmica ni tant sols acudit alimentari.
Avui us demano que aixequeu un moment la vista de la pantalla i mireu al vostre voltant. Mireu amb els ulls ben oberts i analitzeu els que us rodejen. Els que estan amb vosaltres a la habitació, els que estan amb vosaltres a casa i els que estan amb vosaltres en la vostra vida. Els que us estimen.

Potser ens han reventat la economia jugant al monopoly del gran capital, potser nosaltres no vem saber parar-ho tot a temps. Però en realitat, tampoc no és tan important. Perque definitivament... com voleu mesurar els 565.600 minuts que te un any de la vostra vida? En jornades? En cafés? En polzades?

Que tal si ho mesurem en amor? 565.000 minuts d'amor. No es pas mala mesura.



Quinientos veinticinco mil seicientos minutos,
Quinientos veinticinco mil momentos tan queridos.
Quinientos veinticinco mil seicientos minutos
¿Cómo mides, cómo mides un año?

En amaneceres, en puestas de sol,
en mediasnoches, en tazas de cafe.
En pulgadas, en millas, en risas, en luchas.

En quinientos veinticinco mil seicientos minutos
¿Cómo mides un año en la vida?

¿Que tal con amor?
¿Que tal con amor? midelo en amor

Estaciones de amor.
Estaciones de amor

JOANNE
Quinientos veinticinco mil seicientos minutos
Quinientos veinticionco mil viajes que planear.
Quinientos veinticinco mil seicientos minutos
¿Cómo mides la vida de una mujer o un hombre?

COLLINS
En las verdades que ella aprendió, o las veces que el lloró.
En los puentes que el quemó, o la forma en la que ella murió.

TODOS
Es tiempo de cantar. La historia nunca termina
Vamos a celebrar. Recordar un año en la vida de amigos
¡Recordar el amor! ¡Recordar el amor!
¡Estaciones de amor!

JOANNE (con todos cantando)
Has de recordar el amor
Sabes que el amor es un regalo de arriba
Comparte amor, da amor, propaga amor.
Mide, mide tu vida en amor.


dimarts, 23 d’abril del 2013

d'Antònia Font, circ, carpa i sopar. Artícle al Gastronosfera


Nou article publicat al Gastronosfera sobre la bonica experiència que representa gaudir d'un concert de música sota la carpa del circ amb la possibilitat de sopar alhora (o abans, o després...):


"Me resulta difícil hablar del grupo Antònia Font sin caer en clichés sobre su originalidad, creatividad y capacidad absoluta para crear un mundo particular donde los estilos se confunden, un discurso musical que es mucho más que una suma de canciones. Tan difícil me resulta que tras intentarlo tres veces he renunciado a ello. Creo que mi primera frase es a la vez un buen resumen y el reconocimiento público de mi fracaso. No me importa, es justamente ésa la descripción de lo que viví en el concierto de este sábado 20 de Abril bajo la carpa del Circ Cric.

Circo + cena bajo la carpa + música en directo es un combo muy difícil de batir. Pocas ofertas pueden llegar  a un abanico de público que va desde el padre de familia neo hippie con peinado estilo Jaume Sisa hasta el gafapasta muy moderno con pantalones pitillo. A ambos los he visto en música bajo la carpa. En un circo la memoria emocional funciona dopada: memory on steroids. Un chute para la emoción. (...)"

Podeu llegir l'artícle complert clicant en aquest enllaç cap  a Gastronosfera

 

divendres, 12 d’abril del 2013

definitivament, negre seria millor...

Incompresiblement no l'han fet de color negre!!!
Una pena perque és un gadget two worlds collide de la categoria #loquiero #megusta #lonecesito.
Però en negre, perfavort.


¡¡¡EN COLOR NEGRO, JODER!!!!




Via Incrediblethings

dilluns, 1 d’abril del 2013

del miedo va a cambiar de bando...o no.

S'ha acabat la Setmana Santa, ells mai descansen, ha continuat destruint i arreplegant el poc que habiem construit entre tots. Han acusat sense vergonya de ser ETA tot allò que no els agrada (per a quan un corolari ETA per a la llei Godwin?). I surten en fotos vergonyants de passejades amb contrabandistes...amb la única resposta de 'no és ilegal'. I encara estic esperant sentir una disculpa.

Alguns amb més talent fan els seus propis videos i exercicis de retranca. Jo simplement dic que s'han acabat els dies de Setmana Santa, i em torno a posar a la trinxera del dia a dia, per a que la por canvii de costat.
Ho aconseguirem?


dilluns, 28 de gener del 2013

de Heart of the country, anunci de Paul McCartney

Una de les coses en que els anglosaxons ens passen la ma per la cara i ens fiquen el dit a l'ull mentre ballen un twist tot prenent una tassa de te amb un núvol de llet és en el marketing emocional. Que una senyora gran com Paul McCartney sigui capaç de muntar un anunci tan preciós com aquest, tot parlant de la passió per el menjar bó i sa de la seva traspassada esposa és muy digno de admirá.
Entren ganes de comprar molts pots d'aquest menjar tan guapo i hippie de Rolls Royce.

A mi en Paul em cau com una patada als collons. Però m'he mirat l'anunci mitja dotzena de vegades seguides. Es clar que de fons sona Elvis Costello... Eso es doping, ¿No?


La versió ensense Paul:


Via laughing squid

dimarts, 1 de gener del 2013

de bon any 2013. Arròs i intencions.

Per començar l'any, alguna cosa bonica... i a veure si en fem 52 setmanes seguides!!


Nosaltres el començem amb un arrós, un bon resum de les nostres intencions: alimentar-nos bé, bó i barat! Ah! que no té gaire glamour? Estimats, son temps d'apretar les dents i resistir. Els poderosos van escorxant al pais i al poble però nosaltres ho estem apuntat tot a la llibreteta negra i els hi pensem tornar algun dia. Mentrestant, compartirem camí amb els que estimem i com diu el meu admirat i amic Roger...

Molts papejus en condicions!!